Conclusions del 3r Congrés de la Ciutat

El proppassat dia 16 vam clausurar el 3r Congrés de la Ciutat. Enguany l’hem dedicat al tema de la participació ciutadana en la gestió de la cosa pública, entesa com una manera d’exercir determinats drets i deures de ciutadania.

Hi han passat ponents, locals i externs, de gran vàlua, que ens han deixat reflexions molt interessants: la necessitat de trobar noves formes de fer política en una societat que viu una paradoxa, és més democràtica que mai i produeix més insatisfacció que mai (Joan Subirats); la importància de la planificació estratègica en matèria d’urbanisme per tal de dotar de sentit la participació ciutadana (Francesc Muñoz); la necessitat d’articular polítiques de visibilitat i de proximitat per disposar d’una política cultural (Eduard Miralles) o la necessitat de diferenciar les causes de l’incivisme, per tal de gestionar correctament l’espai públic (Imma Mayol). Reflexions que han anat acompanyades d’altres de caràcter local: importància de la mobilització ciutadana en la preservació d’espais naturals, exemple de la Torre Negra (Lluís Llerena); necessitat de mecanismes de seguiment que facin una realitat l’experiència participativa i positiva del Pla de Cultura (Oriol Moliner) o la radiografia de les iniciatives locals en matèria de civisme i l’opinió dels santcugatencs sobre aquest tema (Jordi Puigneró).

Però el Congrés també s’ha proposat recollir l’opinió dels seus participants i d’un seguit de persones lligades al teixit associatiu local sobre participació ciutadana. Les respostes -no tantes com ens havíem plantejat, tot cal dir-ho-, han donat resultats prou significatius. La totalitat ha manifestat formar part d’alguna entitat. Un 52% té una opinió regular dels teixit associatiu local i un 48% en té una bona opinió. Un 87% es considera assabentat dels òrgans i processos de participació institucionals existents, però un 95% considera que la ciutadania no n’està prou informada. Un 70% manifesta haver participat en algun òrgan o procés participatiu, però un 82% considera insatisfactori el funcionament d’aquests mecanismes. Per últim, vam preguntar què era més important per al bon funcionament dels mecanismes de participació, la voluntat política de l’Ajuntament o l’existència d’un important teixit associatiu, el 59% es va decantar pel segon aspecte.

En definitiva, tant de les aportacions dels ponents com del resultat de l’enquesta, la conclusió és que tenim molts òrgans i mecanismes de participació, però que la percepció de la ciutadania és que no funcionen suficientment bé. Per dir-ho amb paraules d’un ponent: tenim més instàncies de participació, que no pas participació real. La paradoxa, és que mentre l’Ajuntament (i això és aplicable a altres institucions) considera que fa el suficient en aquesta matèria i que ho fa bé, una bona part de la ciutadania n’està insatisfeta. En la darrera sessió de discussió de les conclusions es va aprovar una proposta concreta en aquesta sentit: constituir un Observatori sobre la participació, que mesuri el següent: a) l’esforç de l’Ajuntament perquè la seva gestió sigui participativa; b) la participació ciutadana; c) els resultats obtinguts i d) el nivell de satisfacció dels qui hi participen.

Aquest és un breu resum del que ha donat de sí el 3r Congrés de la Ciutat. Ara, com sempre, farem arribar les seves conclusions als diferents Grups Municipals i a les entitats locals perquè les coneguin i, si s’escau, les tingui en compte.

Jordi Casas. Secretari de la Fundació Sant Cugat