PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

10 d’octubre 2013

I després de la independència, què?




El procés cap a la independència és ja imparable i ara només ens falta saber la data en que l’assolirem.
Viurem moments històrics, inicialment difícils i de profunda transformació  en molts aspectes. Veurem com l’arc polític canviarà al desaparèixer l’eix d’independentistes/unionistes i com alguns partits desapareixeran i altres s’hauran de posicionar de forma molt clara dins del eix esquerres/dretes.
A partir del primer dia la prioritat més important serà definir el model de país que volem per a Catalunya i, sobretot, com gestionar-lo.  S’han de produir importants canvis per assolir una República Catalana més democràtica i més social.
Hem de garantir uns serveis socials, una sanitat i un sistema d’educació públics de qualitat com a patrimoni de la gent i del país. Haurem de blindar-ho davant de cada canvi de govern i qualsevol modificació haurà de ser consultada als ciutadans.  
Treballar perquè la corrupció sigui perseguida des del primer moment i castigada sense dilacions. Per això serà imprescindible aconseguir la independència absoluta dels tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Una justícia àgil i gratuïta que tracti a tothom per igual i potenciar la Sindicatura de Comptes.
M’agradaria, també, que els polítics fossin la veritable representació dels territoris, que fossin propers, el màxim d’accessibles i que realment poguessin ser valorats al final de cada legislatura per la seva feina en cada ciutat o poble. Evidentment farà falta que conceptes, fins ara menyspreats, com la informació, la participació i la transparència siguin una pràctica generalitzada. Per això és tant important que Catalunya disposi duna Llei Electoral i una Llei de Transparència que garanteixi que els polítics entenguin que estan al servei dels ciutadans i no al contrari.
El que vull dir és que amb la consecució d’independència se’ns gira una feina tant o més important, construir un país socialment més just i transparent. Vull la independència, si, però també un país diferent ¡¡

Jaume Massanés i Papell
Portaveu UASC

28 de setembre 2013

Qui dies passa, anys empeny

“Qui dies passa, anys empeny”  o “marejant la perdiu” són dues expressions que podrien servir perfectament per definir l’actitud poruga d’alguns partits polítics de Catalunya davant l’empenta de la societat civil reclamant la consulta com primer pas cap a la nostra llibertat nacional.
Estratègies com la de CIU, d’enviar cartes sabent per endavant la resposta, o la de CiU i ERC de demanar de forma urgent el referèndum al Congrés,  són solament  fórmules, fruit de la por, per retardar el que més de 2.000.000 de persones van clamar a la via catalana.
Altres són fruit de la traïdoria d’espanyolistes  disfressats de falsos catalans com  Navarro i Duran i Lleida  quan aposten per el federalisme d’una sola direcció o diuen que el seu partit defensarà una tercera via confederal "entre la secessió i la submissió" que ningú entén.
Hem de dir prou. Ha arribat el moment del “pit i collons” del nostres castellers i si no són capaços de donar el pas tindrem la obligació i tot el dret  de canviar aquest polítics, o els seus partits, per altres amb més coratge i dignitat.
Ara ens voldran comprar, millor dit intentaran comprar a un partit, oferint millores en el finançament català, però s’equivocaran perquè el poble és qui ara té la paraula i la voluntat i  no se’l pot comprar. Parlen de diàleg i legalitat i jo els vull recordar com Espanya va menysprear l’Estatut aprovat democràticament per el poble i el Parlament català. 
Anem per feina i comencem per l’aprovació de la nostra Llei de Consultes abans de final d’any i convoquem la consulta per a mitjans del 2014 amb una pregunta clara i vinculant amb solament dues respostes.
Senyor Mas, té tot un poble organitzat i convençut al seu costat, ara vostè ha de decidir com vol passar a l’historia. Com el president que va portar Catalunya cap al seu alliberament o com un covard.  Ara ja no podem anar cap enrere.
Com va dir el conseller de Presidència, Francesc Homs: «Si féssim marxa enrere moriríem com a nació».

Jaume Massanés i Papell