Qui dies passa, anys empeny

“Qui dies passa, anys empeny”  o “marejant la perdiu” són dues expressions que podrien servir perfectament per definir l’actitud poruga d’alguns partits polítics de Catalunya davant l’empenta de la societat civil reclamant la consulta com primer pas cap a la nostra llibertat nacional.

Estratègies com la de CIU, d’enviar cartes sabent per endavant la resposta, o la de CiU i ERC de demanar de forma urgent el referèndum al Congrés,  són solament  fórmules, fruit de la por, per retardar el que més de 2.000.000 de persones van clamar a la via catalana.

Altres són fruit de la traïdoria d’espanyolistes  disfressats de falsos catalans com  Navarro i Duran i Lleida  quan aposten per el federalisme d’una sola direcció o diuen que el seu partit defensarà una tercera via confederal "entre la secessió i la submissió" que ningú entén.

Hem de dir prou. Ha arribat el moment del “pit i collons” del nostres castellers i si no són capaços de donar el pas tindrem la obligació i tot el dret  de canviar aquest polítics, o els seus partits, per altres amb més coratge i dignitat.

Ara ens voldran comprar, millor dit intentaran comprar a un partit, oferint millores en el finançament català, però s’equivocaran perquè el poble és qui ara té la paraula i la voluntat i  no se’l pot comprar. Parlen de diàleg i legalitat i jo els vull recordar com Espanya va menysprear l’Estatut aprovat democràticament per el poble i el Parlament català. 

Anem per feina i comencem per l’aprovació de la nostra Llei de Consultes abans de final d’any i convoquem la consulta per a mitjans del 2014 amb una pregunta clara i vinculant amb solament dues respostes.

Senyor Mas, té tot un poble organitzat i convençut al seu costat, ara vostè ha de decidir com vol passar a l’historia. Com el president que va portar Catalunya cap al seu alliberament o com un covard.  Ara ja no podem anar cap enrere.

Com va dir el conseller de Presidència, Francesc Homs: «Si féssim marxa enrere moriríem com a nació».

Jaume Massanés i Papell

Manifest per la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic,  i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
   
2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
   
3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
   
4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
   
5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
   
6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
   
7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
   
8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
   
9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
   
10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
    

Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
10 d’abril 2013

Alfred Bosch, en 13TV

Anem passant, d’acord?

En la negociació prèvia per arribar a un acord a Catalunya sobre el pacte fiscal, es repeteix un dels tics del debat estatutari: més càlcul partidista que patriotisme. És a dir, tornem a la curiosa mania d’arribar a la taula de negociació havent desqualificat greument les intencions de l’adversari. Com que no hi entenc, de política de partit, em costa distingir si aquesta és una tàctica negociadora que s’ha comprovat que és eficaç i per tant necessaria, o si no passa de ser un comportament rutinari, tan inútil com generador de desconfiança general en els partits i els seus líders. No cal que digui que jo seguiria una estratègia negociadora del tot diferent: em dedicaria a parlar bé de l’adversari, creant expectatives positives entre la ciutadania, de manera que se sentís veritablement forçat a cedir. Però en fi: potser els partits s’adonaran algun dia que els caldria desenvolupar una nova emocionalitat parlamentària, més positiva, més empàtica, amb una mica més d’humor –ara no n’hi ha gens- i, sobretot, amb una retòrica menys previsible.
Ara bé, en descàrrec seu, cal dir que ha de ser difícil fer bona cara quan se sap que l’empresa és inútil. Fa més pena que gràcia que encara diguin que es tracta de l’últim intent, que cal treballar per defensar un model de finançament federal com fan els països civilitzats (Navarro) o que és una gran oportunitat a favor d’Espanya mateix (Mas). Francament: una cosa és guanyar temps amb maniobres de distracció, per buscar suports més amplis per fer el pas definitiu o per impedir-lo, i l’altra és enviar missatges confusionaris, com fan sobretot PSC i CiU.
Sigui com sigui, el cas és que els nostres partits gasten moltes energies per a un escenari que no tan sols és improbable, sinó que ja l’hem deixat enrere. El pacte fiscal era un bon objectiu per a un període postestatutari, però els fets es precipiten i ho deixen tot immediatament arnat, obsolet. Aquesta setmana, escoltava una entrevista d’en Fuentes a en Duran i Lleida, i per les respostes, primer vaig pensar que era un recurs tret d’un calaix, de feia un parell d’anys, i no: era en directe. Però Duran parlava com si no considerés que la sentència del TC sobre l’Estatut ja havia tancat el cicle autonomista, i encara donava una nova oportunitat a Madrid. I llavors troba impossible la independència!
Nosaltres no els esperarem pas. Tenim pressa, molta pressa. O sigui que mentre pacten això de qui tindrà la clau, de si en seran dues amb un sol pany o dos panys amb una clau, nosaltres anem passant. Quan ens atrapin, ja ens trobarem.

Salvador Cardús

Jo ni vull ni puc esperar-me més ¡¡

El passat diumenge 3 de juny el diari ARA publicava un magnífic article del periodista santcugatenc  Roger Tugas, en que deixava al descobert la hipocresia d’alguns partits polítics.

Deia, literalment,  que Euskadi capeja la crisis amb un dèficit fiscal de només 25 milions d’euros (0,24% del pressupost basc) i que disposar d’una hisenda pròpia li permet aplicar moltes mesures d’estímul econòmic.

Si això ho comparem amb la situació a Catalunya (dèficit  fiscal de més de 16.400 milions que representa un 44,4 % del pressupost de la Generalitat) és de calaix que disposar d’un Concert Econòmic similar al del País Basc és una de les dues solucions que necessita Catalunya.

Tots els partits, i els polítics, del País Basc reconeixen i defensen el concert. Des del mateix lendakari i secretari general del PSE(PSOE) Patxi López fins al mateix  president del PP al País Basc Antonio Basagoita.

Llavors, què impedeix  a Catalunya poder recaptar i gestionar els nostres impostos i pagar a l’Estat solament per els serveis que ens presta? Si el PP i el PSC(PSOE) n’estan tan enamorats al País Basc, per que posen tants pals a la roda, aquí a Catalunya , coneixent les avantatges que això representarà  per el catalans? Molt fàcil, perquè pensen i actuen en clau espanyola, uns de forma activa i rabiosa i els altres de forma passiva per no perdre una futura cadira a Madrid.

A Catalunya, mentre CIU segueix distraient al personal, parlant de la seva promesa electoral  d’un Pacte Fiscal, la resta de partits que també es denominen nacionalistes li segueixen el joc tot i saben que les reivindicacions catalanes acaben topant sempre contra el mur de  la constitució espanyola i la seva maquinària perversa.

Tothom sap que el concert o el pacte fiscal estan condemnats al fracàs perquè els hereus de Felip V mai ho acceptaran. O potser és que ningú se'n recorda del que va passar amb l’Estatut aprovat al nostre Parlament amb més del 90% de vots i referendat per la ciutadania ?.

Si us plau, que la prudència o la covardia no ens facin traïdors. Que no us enganyin. La única solució es la independència i ara és el moment, per què a Madrid, que sempre han estat conscients de la manca de coratge dels dirigents catalans i de les tribulacions mentals que els afligeixen, provaran d'assestar el cop definitiu en un termini breu, quan encara tinguin capacitat de decisió malgrat el desastre econòmic, i abans que el discurs independentista cali més en la societat catalana i sigui hegemònic a les institucions catalanes.

Jo ni vull ni puc esperar-me més ¡¡

Si algú encara no esta prou convençut de les avantatges i de la viabilitat de la independència li recomano que dediqui una mica de temps en visitar aquestes dues planes webs:

FUNDACIO CATALUNYA ESTAT: http://www.fundaciocatalunyaestat.cat/

CERCLE CATALA DE NEGOCIS: http://www.ccncat.cat/

Jaume Massanés i Papell 

Radio Sant Cugat: http://www.radiosantcugat.cat/noticies/opinio/77216.htm
 

De quina cohesió parleu ?

Una de les cantarelles més habituals emprades per aigualir l'aspiració a la independència és la d'advertir que podria posar en risc la cohesió social del país. Primer s'accepta amb la boca petita que potser sí que la independència és l'única alternativa possible a la decadència social i a la desaparició nacional dels catalans però, immediatament després, s'assenyala el perill de fragmentació de la societat. Una ruptura que, implícitament, fa al·lusió a uns hipotètics ciutadans que tindrien altres lleialtats nacionals.

ÉS UNA VELLA CANÇÓ. Fa trenta-quatre anys que serveix per justificar un socialisme català de dependència espanyola amb l'excusa de posar fre a les possibles temptacions lerrouxistes. Lamentablement, el PSC, per molt que es defineixi com a "sobirà i autònom del PSOE" en la seva web oficial, més que fer de dic contra el lerrouxisme, hi ha recorregut quan li ha convingut per raons electorals. El trist espectacle d'aquestes setmanes de la candidata del PSC a la secretaria general del PSOE per reduir la seva catalanitat a un mer accent -o accident- irrellevant, ja ho diu tot. Però també és la cançó que canta el sobiranisme indecís, tímid i, sovint, pusil·lànime. És aquest sobiranisme sense confiança ni en el país ni en ell mateix. El sobiranisme del "ja m'agradaria, però no és possible", o el del "no ens deixaran", com si l'exercici de la dignitat nacional necessités permisos.

LA MEVA SOSPITA, TANMATEIX, és que la fragmentació que realment fa por als nostres polítics, la cohesió social que veuen perillar, no és la que diuen, sinó la que resultaria de l'amenaça d'alguns poders fàctics catalans, els principals interessos dels quals estan estretament lligats a Espanya. Ja siguin interessos comercials o empresarials, ja siguin ambicions polítiques o lleialtats nobiliàries, o encara vincles sentimentals -i de mercat- amb la cultura espanyola, el cert és que les resistències d'algunes minories catalanes al projecte independentista són fortes.

DIT SENSE EMBUTS: LA RUPTURA que es produirà en el procés cap a la independència serà entre catalans. D'una banda, els que ens volem emancipar i, de l'altra, alguns poders fàctics, tots ben catalans, però de lleialtat nacional espanyola. De manera que ja és hora de deixar definitivament en pau el pobre votant, considerat en funció del seu lloc de naixement o de la llengua que parla en la intimitat domèstica. És el moment de començar a desemmascarar on resideixen els interessos objectius de l'unionisme que, en benefici propi, renuncia no tan sols a la defensa de la dignitat nacional sinó que posa en risc el benestar i la prosperitat futura de tot el país. I és hora de denunciar els que apel·len a la cohesió social per, farisaicament, dissimular que atien la fragmentació en benefici propi. La principal resistència a la independència, doncs, no és als barris perifèrics de nova o antiga immigració: és al poder que es concentra dalt dels ponts aeris.

SI SEGONS LA DARRERA ENQUESTA d' El Periódico ja som una majoria de prop del 54 per cent de catalans favorables a la independència per només un 32 de contraris, què espera el sobiranisme polític a prendre'n nota? Una dada molt interessant de l'enquesta és el 70 per cent de catalans que, tanmateix, pensen que perdríem el referèndum perquè no saben que ja som de majoria, i que és expressió directa dels temors que observen en els lideratges del sobiranisme. L'independentisme necessita una majoria social encara més àmplia, que només aconseguirà quan tingui el lideratge polític solvent que, amb coratge i sense excuses, assenyali clarament qui és que juga irresponsablement amb la nostra cohesió nacional. 

SALVADOR CARDÚS

Parlament durant la Diada a Sant Cugat del Vallès

Ara fa pocs dies,  a la capella ardent, instal·lada al Parlament de Catalunya amb la despulla d'Heribert Barrera,  li preguntaven a una senyora com el definiria com a polític, la resposta va ser ràpida i contundent:

“Una persona que va anteposar els interessos de Catalunya per davant dels interessos del seu propi partit”

Aquesta és la reflexió que exigim als partits independentistes catalans que es presentaran a les eleccions espanyoles del 20 de novembre i a les del nostre Parlament a l’any 2014. Volem unitat d’acció per una Catalunya lliure i sobirana.

Volem unitat, generositat, coratge i compromís. No volem egoismes, ni estratègies a veure qui treu més vots inútils, si....si inútils si no van junts, ni fer-se travetes uns als altres, ni qui portar la barretina més gran. 

Es la última oportunitat que us dona la societat civil catalana, cada vegada més sensibilitzada i atenció, us puc assegurar cada vagada més organitzada. No dubteu que, o vosaltres feu el canvi o el poble us canviarà ¡¡

També encoratjo, a aquells catalans encara tremolosos, desprès de tres cents anys  i que en tenen prou en dir-se catalanistes i nacionalistes, a no deixar-se ensarronar per polítics de saló que segueixen fent la viu viu.

Com deia el Francesc Macià:  
El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies.

Ara és l'hora, catalans ¡¡

Visca Catalunya lliure ¡¡

Jaume Massanés i Papell

LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR ESTÀ MOLT SATISFETA PER LA PARTICIPACIÓ EN LA CONSULTA DEL 10 D'ABRIL

La Plataforma pel dret de Decidir manifesta que la consulta ha estat un èxit rotund a Barcelona. Treure més del 20% supera les expectatives més optimistes i demostra que Catalunya està preparada per exercir el dret d'autodeterminació.

La Plataforma pel dret de decidir (PDD) està molt satisfeta per la realització de la consulta popular sobre la independència de la nació catalana que aquest 10 d’abril ha tingut lloc a Barcelona i altres 21 poblacions de tot Catalunya.

Aquesta consulta del 10 d’abril no únicament culmina un procés democràtic d’enorme transcendència, iniciat des de fa anys des de la societat civil, que es va materialitzar en la primera consulta a Arenys de Munt el 2009, sinó que s’entra en una nova dimensió política. Una dimensió més important per la complexitat de l’organització i la claredat política del plantejament, que les mobilitzacions pel dret de decidir impulsades per la PDD els anys 2006 i 2007 i la protagonitzada pel poble de Catalunya el 10 de juliol de 2010.

Aquest llarg procés ha suposat l’organització de més de 554 referèndums a poblacions de tota mena, amb desenes de milers de voluntaris mobilitzats i més d’un milió de participants. Amb la inclusió –amb una voluntat incontestablement democràtica – de tots els estrangers empadronats a cada població i del jovent de 16 a 18 anys.

Una consulta que no només s'ha fet a Catalunya sinó també a l'exterior i en la qual hi han participat catalans i catalanes d'arreu del món. Aquesta consulta, absolutament democràtica, ha comptat amb observadors vinguts de diversos llocs del planeta i ha servit d'imatge i exemple per diversos pobles del món.

L’èxit més important de tot aquest procés és que hem convertit una sensació, àmpliament compartida, d’esgotament i fracàs del model estatutari i del sistema autonòmic en consciència nacional del dret a l’exercici de l’autodeterminació i en voluntat organitzada de construcció de la nació independent.

Aquest canvi que s’està produint en els cors i en les ments de tots els nostres compatriotes és el que s’ha evidenciat en els milers d’actes públics realitzats al llarg de les consultes, en el pòsit organitzatiu que n’està quedant i en l’arraconament evident de les organitzacions que s’hi han oposat o l’han menystingut.

La Plataforma pel Dret de Decidir considerem que ara és el moment de donar un pas endavant organitzatiu i de continuar el procés encetat amb els referèndums donant impuls a la Conferència Nacional per a l’Estat propi que tindrà lloc aquest 30 d’abril.

No ens podem aturar perquè una part molt important del poble català ha dit de manera voluntària, pacífica i organitzada que vol avançar cap a una nació catalana constituïda en un Estat de Dret independent, democràtic i social.

http://plataformapeldretdedecidir.cat/index.php/comunicats/58-la-plataforma-pel-dret-de-decidir-esta-molt-satisfeta-per-la-participacio-en-la-consulta-del-10-dabril

Carme Forcadell
Plataforme pel Dret de Decidir
Telèfon 667658536

Comunicat de la Plataforma pel Dret de Decidir

LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR REBUTJA LA PARALITZACIÓ DE LA LLEI DE CONSULTES ORDENADA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I  EL FINAL DE  L'EMISSIÓ DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

La Plataforma pel Dret de Decidir rebutja la paralització de la Llei de Consultes, ordenada pel Tribunal Constitucional, i demana al poble català que continuï exercint el dret de decidir en tot allò que afecti la seva sobirania.

Un cop més el Partit Socialista Obrer Espanyol  i el  Partit  Popular  neguen als ciutadans  i ciutadanes de Catalunya i del País Valencià el dret de decidir sobre el seu present i el seu futur com a poble,  els neguen  el dret de decidir sobre la seva llengua,  la seva cultura i la seva manera d'organitzar-se com a país.

El Tribunal constitucional, un organisme al servei de l'Estat, ha paralitzat la Llei de consultes populars en resposta al recurs interposat pel govern espanyol. Aquesta Llei  va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, però el govern espanyol, com ha demostrat en moltes altres ocasions, no respecta ni les decisions del Parlament de Catalunya ni el dret de decidir dels ciutadans del nostre país.

També el Partit Popular, que governa al País Valencià, ha obligat a Acció Cultural del País Valencià a desconnectar els senyals de TV3, negant als ciutadans i ciutadanes del País Valencià el dret a decidir quina televisió volen veure. Aquest acte contra la llibertat d'expressió i de mercat és un atemptat també contra la llengua catalana. El PP demostra, un cop més, que qualsevol acció és bona per aconseguir la desaparició de la llengua valenciana mitjançant la substitució lingüística i un dels camins és evitar que TV3 es pugui veure al País Valencià.

La PDD rebutja aquestes actuacions antidemocràtiques que ens recorden èpoques passades i que només es duen a terme sota règims dictatorial.

Instem als ciutadans i ciutadanes a rebutjar ambdues accions, a continuar exercint el dret de decidir i a  deixar sense senyal blocs i webs en suport a la iniciativa d'Acció cultural del País Valencià, perquè tots som valencians i això és una derrota que compartim tot el país.

Renovació de la Junta de la Plataforma pel Dret de Decidir

Aquest mes d'octubre la Plataforma pel Dret de Decidir ha celebrat una assemblea ordinària. En aquesta assemblea s'ha renovat la junta que continuarà treballant en la mateixa línia que l'anterior. Aquesta nova junta està formada per Aureli Argemi, president, Carme Forcadell, vicepresidenta, Àngels Folch, tresorera i Elisenda Romeu, secretària. També en formen part com vocals: Oriol Ampuero, Josep Cruanyes, que era el president en l'anterior mandat, Glòria Garcia, Jaume Massanés, Francesc Ortiz, Carles Riera i Blanca Serra.

En aquesta assemblea, a més de renovar la junta, es van aprovar les lí¬nies de treball prioritàries d'actuació de l'entitat. Aquestes línies passen per donar suport a les entitats organitzadores de consultes que permetin a la ciutadania del nostre país exercir el dret de decidir, en especial donar suport a la consulta de Barcelona que e s farà el proper mes d'abril. En segon lloc treballar per la internacionalització de Catalunya, per donar a conèixer el menysteniment i l'espoli fiscal que pateix per part del govern espanyol. També es va proposar la celebració d'una jornada a principis del proper any per fer la diagnosi del país, tenint en compte les diferents conjuntures social, econòmica, institucional, etc. Que permeti articular una xarxa social per treballar noves vies de construcció nacional.

L'assemblea també va fer una valoració positiva del darrer de l'entitat, des del suport a la primera consulta sobiranista d'Arenys de Munt fins a la darrera onada del 17 d'octubre, passant per l'organització de l'acte multitudinari celebrat al fòrum en suport de la primera onada de consultes del dia 13 de desembre. Diferents membres de la PDD s'han desplaçat per tot el país conferències i xerrades sobre el dret de decidir i el dret d'autodeterminació. També es va valorar de manera positiva l'organització de les manifestacions del 12 de juny sota el lema Autodeterminació és democràcia per reclamar al Parlamemt de Catalunya que es faci ressó de les consultes sobiranistes celebrant un referèndum nacional vinculant. També es va participar en l'organització i la convocatòria de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, sota el lema nosaltres decidim independència.

L' assemblea de la PDD reitera el seu compromís amb el país i comunica que no rep cap subvenció i que se sosté amb les quotes i aportacions dels socis i sòcies i la venda de material i la venda de material, també es va aprovara que continuarem treballant pel dret de decidir, en especial pel dret d'autodeterminació i per les llibertats del nostre País.

Junta de la Plataforma pel Dret de Decidir

Carme Forcadell

Comissió de comunicació