La premsa internacional se'n fa ampli ressó de la Consulta

La premsa internacional se'n fa ampli ressò de la consulta per la independència Diaris i televisions posen de relleu que els arenyencs han votat per la independència Les principals agències internacionals de notícies i algunes cadenes de televisió globals van ser ahir a Arenys de Munt per a seguir de prop la celebració de la Consulta sobre la independència.

Hores després de tancades les urnes la notícia començava a córrer arreu i la trobem a les pàgines del New York Times (Catalan Town Votes For Independence From Spain) i a les de Le Monde o a les pantalles de la n-TV alemanya.

The New York Times (Estats Units): Catalan Town Votes For Independence From Spain

France Press (França): Espagne: vote massif pour l'indépendance catalane lors d'un référendum symbolique

Le Monde (França): La Catalogne se mobilise pour défendre son statut d'autonomie élargie

n-TV (Alemanya): Katalanischer Ort gegen Spanien

Der Standard (Austria): Katalanische Gemeinde stimmte über Unabhängigkeit ab

CNN Turk (Turquia): Katalonya'nýn baðýmsýzlýðýna referandum!

Milliyet (Turquia): Barcelona'da Katalonya için baðýmsýzlýk gösterisi...

Expresso (Portugal): Espanha/Catalunha: Maioria de votantes em Arenys de Munt apoia independência em referendo com 41% de participação Nos

TV (Holanda): Catalaans dorp wil los van Spanje

El Mundo (Espanya): Sí masivo en la consulta independentista, que tuvo un 41% de participación

STV (GRan Bretanya): Catalan town votes for independence from Spain

Ouest France (França): Une commune de Catalogne vote pour l'indépendance de la région

ORF (Àustria): Katalanisches Dorf stimmt für die Unabhängigkeit 7sur7 (Bèlgica): Référendum polémique sur l'autodétermination de la Catalogne

El Universal (Veneçuela): Realizan en España consulta no vinculante por la independencia de Cataluña

Radio Catalunya

Eurodiputats reclamen prohibir les manifestacions de la Falange

Brussel·les (ACN).- La manifestació de la Falange contra la consulta independentista d'aquest diumenge a Arenys de Munt ha arribat fins al Parlament Europeu. Eurodiputats alemanys i italians dels principals grups polítics han reclamat que la prohibició de la simbologia nazi i feixista s'estengui també a l'estat espanyol i han criticat, en declaracions a l'ACN, que la justícia autoritzi la protesta de la Falange. Aquesta simbologia 'reivindica un sistema totalitari brutal i inhumà que ha mort milers d'europeus, cal prohibir-la arreu', exigeix el vicepresident dels populars, Manfred Weber. 'No em puc creure que l'Espanya democràtica d'avui permeti una manifestació així', lamenta el verd Michael Cramer.

ACN

El nostre President ?

Montilla avisa que el referèndum d'Arenys dóna arguments a la 'caverna espanyola'

" Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla ha dit que la convocatòria de referèndums independentistes dóna arguments 'a la caverna de la dreta espanyola que no veu bé el desplegament de l'Estatut'. En una entrevista a TV3, Montilla ha assegurat, respecte l'autorització de la manifestació de la falange que 'fins i tot els fatxes tenen el dret de manifestar-se'. Montilla ha recordat que 'és una garantia dels ciutadans fins i tot els que pensen completament contrari que nosaltres, els nostres adversaris'. 'És la grandesa de la democràcia', ha afegit. Respecte el suport d'ERC a la convocatòria, el president de la Generalitat ha dit que no ha descobert ara que 'ERC és independentista'. "

I que fem, callem i ens amaguem ?. No té res mes a dir, això és tot ?

Voste mai no es mulla en la defensa de Catalunya ¡¡

Vostè està d'acord que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya escrigui la sentència en castellà.

Vosté està d'acord en que la justícia espanyola anul·li el canvi de data per a la manifestació de la Falange passant per sobre del Govern Català.

Vostè es fa el sord davant dels anònims i les amenaces que aquests dies reben els comerços d'Arenys de Munt.

Vostè te informació que indica que els feixistes de la Falange provocaran disturbis diumenge vinent. Els ciutadans han de poder anar a votar sense por ni sentir-se intimidats.

Vosté no fa res contra unes les resolucions judicials que són un nou atac a la llibertat d'expressió i van contra de les decisions aprovades per un ajuntament democràtic.

Vosté i el seu govern no ha denunciat de forma contundent l'actitud de la Falange.

Vosté no és el meu President ¡¡

Jaume Massanés i Papell

La força de Joan Laporta

No hi ha dubte que la presència de Joan Laporta a la capçalera de la manifestació que se celebrarà a Barcelona l'Onze de Setembre d'enguany, sota el lema "Som una nació. Volem Estat propi", serà fortament criticada per tots aquells que diuen que no s'ha de barrejar política i esport, però que són els primers que, valent-se del càrrec polític que ocupen, es deleixen per seure a la llotja del Camp Nou i veure els partits del Barça de franc. Aquests portaveus de l'espanyolisme emmascarat són els principals responsables que Catalunya no pugui competir internacionalment amb la seva selecció. I el pretext amb què s'hi oposen és el mateix: no barrejar política i esport. Amb tot, hi ha una pregunta que no responen mai: si les seleccions nacionals de tots els països només són esport, per què la selecció catalana és considerada política?

Sigui com vulgui, Joan Laporta s'ha convertit en una figura molt incòmoda per a tota aquesta gent, i encara més per al govern de Catalunya, perquè les seves declaracions en clau nacional deixen en ridícul la política regionalista i claudicant del tripartit. I el que més els cou és que aquestes declaracions les fa no sols a Catalunya sinó arreu del món: "No volem ser una gran organització administrativa governada per una diputació general. Volem ser un gran país, un país que es governi, que decideixi, que es marqui reptes i que els vulgui assolir". I molt didàctica també la desinhibició amb què ha contestat les declaracions intel·lectualment galdoses de Jorge Valdano, que es queixava que els jugadors del Barça sempre acabin els seus discursos dient "Visca Catalunya". La resposta de Laporta ha estat: "Al despatx del president del Reial Madrid hi ha la bandera del Madrid i la bandera d'Espanya, com no pot ser de cap altra manera, i al despatx del president del Barça hi ha la bandera del Barça i la bandera de Catalunya, com no pot ser de cap altra manera".

Diuen els detractors de Laporta que un president del Barça no s'ha de pronunciar políticament. Els polítics sí que poden opinar sobre el Barça, fotografiar-se i promocionar-se al costat del seu president, però aquest ha d'estar calladet i acceptar de bon grat que els primers subordinin el seu país a un altre país. Laporta, per sort, no els fa cas, i això és molt positiu per a Catalunya perquè en aquests moments, a casa nostra, no hi ha un càrrec amb més projecció internacional que el de president del Barça. El que digui o deixi de dir José Montilla, per exemple, no interessa a ningú en aquest món, més enllà d'ell mateix i del seu partit. Les declaracions de Joan Laporta, en canvi, apareixen publicades als cinc continents. És la mateixa diferència que hi ha entre el Barça i la Generalitat. El primer el coneix tothom i és la viva imatge de l'èxit, la segona no la coneix ningú i és la viva imatge del fracàs. Laporta, per tant, ocupa un lloc estratègic d'ambaixador nacional que distorsiona el projecte espanyolitzador de Madrid i del tripartit. Per això el volen destruir, perquè tant ell com les persones que integren l'actual junta del Barça –la més catalanista de la història- són enemigues aferrissades d'aquest projecte. I el proper Onze de Setembre sortiran al carrer per verbalitzar-ho amb aquestes sis paraules: "Som una nació. Volem Estat propi".

Victor Alexandre

El Singular Digital , 8/9/2009

L'advocat que representa l'Estat en el cas d'Arenys, excandidat de la Falange

Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels noranta, ha estat l'advocat encarregat de recórrer en nom de l'Estat el referèndum d'Arenys de Munt sobre l'autodeterminació.

El recurs sobre el suport municipal a aquest referèndum ha enfrontat avui en una vista judicial a aquest excandidat de la Falange, que també ha tingut responsabilitats en el Fòrum Català de la Família i ha estat col·laborador de la diputada del PP Montserrat Nebrera, i a l'exconseller d'ICV Salvador Milà, que ha representat el consistori del Maresme.

Jorge Buxadé va ocupar el 1995 el setè lloc a la llista de la ultradretana Falange Española de les JONS (FE-JONS) a Tarragona, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, en uns comicis que van mantenir Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat.

Un any després, va ocupar el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica (FEA) a la demarcació de Barcelona, a les eleccions generals de 1996, en les quals es va imposar José María Aznar.

Precisament, la Falange Española de les JONS (FE-JONS) ha convocat una manifestació a Arenys per al mateix dia del referèndum, diumenge que ve 13 de setembre, encara que la Generalitat els va canviar la data de la protesta, en una resolució que la formació ultradretana ha recorregut als tribunals i que ha anunciat que no acatarà.

Al llarg de la seva trajectòria, Buxadé s'ha encarregat a més de presidir el Fòrum Català de la Família, des d'on ha expressat opinions contràries a l'assignatura de l'Educació per a la Ciutadania, el model d'immersió lingüística a Catalunya o el dret a l'avortament.

Els últims anys, ha experimentat un acostament a les tesis del PP i més concretament a la diputada del PP de Catalunya Montserrat Nebrera, ja que forma part del seu grup de partidaris i col·laboradors.

Durant la vista d'avui, Buxadé no ha tingut cap intervenció, ja que els arguments de l'Advocacia de l'Estat estan exposats en el recurs que va presentar la setmana passada, i s'ha limitat a presentar com a prova un resum de premsa amb les notícies publicades en aquest assumpte.

Arenys de Munt

Un sol poble, una acció democràtica i la unitat d'acció entre la societat civil i la classe política està posant en crisi l'Estat espanyol. Quatre arreplegats que no representen ningú (Ciutadans i La Falange) han servit de coartada perquè l'Estat espanyol endegui una acció tan ridícula com intentar prohibir el més elemental de la democràcia, la llibertat d'expressió.

Alguns, suposadament demòcrates, han intentat ridiculitzar la consulta. És el cas del diari de referència de les esquerres espanyoles, El País, que demostrava en un article la profunda preocupació que aixeca un senzill acte democràtic que es fa en un municipi català. Un acte senzill, però d'una gran transcendència. A vegades sembla que l''enemic' ho té més clar que moltes persones del nostre país.

D'aquí les paraules de l'home de confiança del president Montilla, Miquel Iceta, que ha afirmat en una entrevista que 'la consulta d'Arenys de Munt ha de complir les regles del joc'. Paraules buides que denoten preocupació pel que pot comportar una taca d'oli d'un model imparable, que normalitza el dret a decidir. El dia 13 serà Arenys de Munt, Seròs, ja ho ha confirmat i segons diverses fonts consultades, una trentena més de municipis ho tenen previst. Aquestes consultes van camí de tenir molta més importància que no pas ens podem imaginar tots plegats.

I segurament, encara no hem vist tot. La consulta democràtica d'Arenys de Munt de ben segur que ha comportat la creació d'un petit gabinet de crisi per esbrinar per on es pot atacar la consulta, fins i tot recorrent a la guerra bruta. Caldrà estar amatent a les actuacions de tot l'entorn espanyol, des de la Falange, passant pel PP, Ciutadans i fins i tot el PSOE-PSC, i caldrà denunciar-ho. No és casualitat que un dels punts dèbils de la candidatura de Madrid 2016 sigui la poca credibilitat de la lluita del govern espanyol contra el dopatge.

Aquest dissabte, un acte conjunt de les forces polítiques que creuen en el dret a decidir (AM2000, CUP, ERC i CiU) iniciarà el calendari d'actes que culminarà el proper 13 de setembre en una jornada històrica. I aquestes quatre forces polítiques avui en dia representen democràticament la majoria del país, si li afegim que alguns membres destacats del PSC han dit públicament que votarien 'sí' en una consulta sobre la independència (Maragall, Mascarell, Sobrequés, i el mateix Joan Ferran). No és cap utopia dir que un referèndum amb totes les condicions democràtiques per celebrar-ho podria perfectament comportar una victòria suficient, democràtica i majoritària a favor d'un Estat propi. És per això que l'Estat espanyol està profundament preocupat.

El 13-S, tots som Arenys de Munt. Un sol poble ha posat al descobert les mancances democràtiques de l'Estat espanyol. La decisió judicial d'anular l'acord de l'ajuntament és una prova més de com n'és de fàcil posar contra les cordes a tot un estat. Ara toca ampliar aquesta taca d'oli de democràcia, no ens perdem en discussions internes, cal sumar, perquè si volem, podem. Si tota una potencia com l'antiga Unió Soviètica va caure per la voluntat democràtica de les Repúbliques Bàltiques, què no podrem fer si anem units a exercir el dret a decidir?

directe.cat