Nota sentencia del TSJ sobre Torre Negra

ICV lamenta la sentència del TSJC que declara nul.la la modificació del PGM acordada pel Govern al 2003 i que preservava el sector de la Torre Negra.ICV valora però de forma molt positiva la majoria d''arguments que s'inclouen en aquesta sentència.Després de l'estudi de la sentència i de la reunió que avui s'ha realizat de la Junta de Portaveus de l'ajuntament de Sant Cugat,que des la formació ecosocialista es valora positivament, ICV vol expressar el següent:La sentència del TSJC representa un pas enrera en la llarga tramitació de la preservació de la Torre Negra però és una oportunitat per fer el darrer i definitiu pas endavant per la preservació d''aquest espai d''interès natural al servei de la nostra ciutat.

Celebrem que la sentència reforci l'opinió que sempre ha mantingut la nostra organització respecte a l'autonomia municipal per ordenar el seu territori i que la propietat no tenia cap dret patrimonial sobre la requalificació donat que les expectatives d''alguns propietaris no generen drets. Aquest aspecte reforça també la defensa que des del nostre grup s'ha manifestat continuament pel que fa a la preservació d''altres espais del nostre terme i que tenen la mateixa qualificació urbanística, com ara Can Busquets i d''altres ambits amb qualificació 21 o urbanitzable no delimitat.

Ara toca treballar amb el màxim d''unitat possible i amb la màxima agilitat per tal de fer possible la preservació total de la Torre Negra.Ens posicionem en contra d''una possible aprovació del PGM que inclogui la reserva d'espais per la construcció de la Ronda Sud, pel seu impacte ambiental i per la seva innecessarietat.

Lamentem la cerimònia de confusió a la que ens han abocat alguns dels propietaris dels terrenys amb la col.laboració d''alguns mitjans de comunicació que no han contrastat les fonts amb la sentència del TSJC. Alhora que demanem que el PP expliqui a la ciutadania el motiu pel qual es va abstenir,trencant la unitat dels partits en aquest tema, en la tramitació del PAU i avui ha estat a la roda de premsa dels portaveus, mostrant una vegada més la seva manca de coherència i de legitimitat per defensar la preservació de la Torre Negra.

Finalment volem ressaltar el nostre suport al treball que s'està duent a terme des del departament de Medi Ambient i Habitatge per tal de declarar Collserola Parc Natural, figura que inclourà els terrenys de la Torre Negra i Can Busquets, entre d'altres, i que ajudarà a que aquest procés acabi com la majoria de la ciutadania vol que és preservant la Torre Negra i rodals i els altres àmbits d''interès natural de Sant Cugat.

Xavier Boix

Portaveu GM ICV-EUiA
Sant Cugat del Vallès
President ICV Vallès Occ.

Referèndum d'autodeterminació

Malgrat que els socialistes catalans, amb l'excusa de la complexitat jurídica, han intentat dilatar al màxim el procés que ha de fer realitat la llei de consultes populars, sembla que aquesta va endavant. De fet, només resta que l'avantprojecte arribi al Consell Executiu i que, un cop aprovat, aquest el remeti al Parlament. Ha estat un procés llarguíssim, no cal dir-ho, ja que han calgut dos anys i mig des de l'aprovació de l'Estatut, que és d'on sorgeix aquesta llei. N'hi ha prou de recordar que la llei espanyola de referèndums només va necessitar tretze mesos per reeixir. La qual cosa demostra l'al·lèrgia del PSC-PSOE a l'exercici més democràtic d'una col·lectivitat: el dret de ser consultada i el dret de manifestar-se per mitjà de les urnes. Diuen els socialistes que l'independentisme va de baixa -és l'acudit de l'any-, però sempre coincideixen amb el Partit Popular posant pals a les rodes a l'hora de verificar-ho per mitjà d'un referèndum. I és que sense referèndum poden continuar confonent els seus desitjos amb la realitat i somniar en una Espanya impossible que mai no ha existit i que mai no existirà més enllà de la seva imaginació.

És cert que una cosa és que el Parlament català aprovi la consulta i una altra que ho faci l'Estat, ja que és aquest qui tindrà la darrera paraula. És a dir, que, com va passar amb el famós pla Ibarretxe, si l'Estat no autoritza la consulta, aquesta no es pot fer -extrem que palesa encara més la por dels socialistes catalans, ja que ni d'aquesta manera els agrada la llei-, però no importa. Ja sabem que la cultura democràtica espanyola és de primer de bàsica comparada amb la del Canadà, per exemple. Per això el Quebec ha celebrat dos referèndums d'autodeterminació, i en farà un tercer, i Catalunya i el País Basc ho tenen prohibit. Però, com dic, tant se val, perquè tota prohibició d'expressió nominal és un acte de por. Por del pensament aliè, por de la voluntat aliena, por del dret dels altres a decidir per si mateixos. Espanya és un Estat de covardia patològica que necessita recórrer a l'amenaça armada -article vuitè de la Constitució- contra un pronunciament pacífic i democràtic perquè sap que és l'única via per dilatar la seva inevitable desintegració. Un cop aprovada la llei, per tant, n'hi haurà prou que tinguem un govern català capaç de desafiar la negativa estatal i arribar fins al final. La llei espanyola ens dirà que no, no hi ha dubte, però en aquesta vida, i especialment en política, no hi ha res més just que un referèndum, i ja vaig dir en l'homenatge a Xirinacs, al Palau de la Música, que quan la legalitat no és justa és de justícia transgredir la legalitat. El problema de Catalunya és que no té cap líder independentista disposat a fer una cosa així. De fet, no té cap líder en res.

Victor Alexandre

Espanya és una via morta de la qual cal sortir, perquè no ens porta enlloc

El sociòleg i escriptor Salvador Cardús creu que Espanya és, cada vegada més, una via morta per a les aspiracions polítiques, socials, econòmiques i culturals dels catalans. Per això, considera, en un article a l’Avui, que cal sortir-ne, perquè no ens porta enlloc. Cardús compadeix “els que encara esperen trobar una via d’encaix de Catalunya a Espanya amb l’esperança que pugui arribar a satisfer la dignitat nacional del nostre país, perquè cada dia hi ha proves més contundents de la inviabilitat d’aquell projecte. A hores d’ara, no conec ningú que tingui un projecte de relació que no sigui anar aguantant”.

Històricament, “els intents d’implorar als espanyols que ens en deixessin ser sense haver de renunciar a les pròpies aspiracions nacionals, és a dir, que entenguessin Espanya com una nació de nacions, o una confederació d’Estats, o un Estat plurinacional, o una federació asimètrica de nacions i regions, en definitiva, que fossin capaços d’afegir un plural al seu projecte polític per convertir Espanya en les Espanyes, han estat un fracàs rere l’altre”.

Segons Cardús, qui digui que la Constitució deixa obertes totes les possibilitats “menteix”, ja que “l’únic que garanteix la Constitució és que pugui anar tancant segons sigui la voluntat d’un Estat consubstancialment unitarista”. Cardús creu que “a Espanya, sempre hi acabem fent el passarell”: “Pujol va sobreviure vint-i-tres anys, fent de la necessitat virtut, i sabent que si obria el meló de la reforma la reculada seria d’una gran magnitud. L’optimisme ingenu de Maragall va fer que hi deixés la pell com a president. ERC va perdre la innocència, també a la Moncloa, en quatre escenes de sofà de Zapatero a Carod. Mas arrossega el llast d’un pacte que mai no es complirà. I Montilla, en la intimitat, ja deu tenir inconfessables esgarrifances independentistes”.

Aquesta setmana, diu Cardús, les evidències que Espanya és una via morta per als catalans s’han acumulat: “La Vanguardia, diari gens sospitós de vel·leïtats independentistes, especulava sobre la possibilitat que el Tribunal Constitucional no reconegués el caràcter “nacional” que dóna l’Estatut a l’him­ne, la bandera i l’Onze de Setembre. D’altra ban­­da, ens assabentàvem que les ONG estrictament ca­talanes no podran optar als recursos del 0,7 per cent de l’IRPF”. Però, segons Cardús, “la nova jugada és perfecta per completar un procés annexionista que avança imparable per terra, mar i aire”. D’altra banda, es pregunta el següent: “Algú podria imaginar una Constitució que menystingués uns símbols nacionals que considerés propis? Algú podria entendre que un govern forcés la desnaturalització de la seva societat civil si no és perquè no la considerava pròpia? Algú s’imagina Brussel·les discutint a França la llengua obligatòria de les seves escoles? Què fa la diferència?”. La resposta és, segons el sociòleg, elemental: “tenir una Constitució pròpia, que les fronteres de l’Estat es corresponguin amb les de la societat civil i no al revés i que cap llengua no s’utilitzi per dividir el país o anorrear la pròpia cultura”.

És per tot plegat que conclou el següent: “Si no fos per l’espanyolització mental que naturalitza –i fa invisible– un sistema de dominació injust i indigne, les provocacions permanents de l’Espanya unionista haurien desvetllat, totes soles, la consciència adormida de molts catalans. Si no fos per la xarxa d’interessos que ofereix oportunitats als qui renuncien a la seva condició nacional, la causa espanyola tindria els dies comptats. Si no fos per sentimentalitats difícils de racionalitzar, a hores d’ara serien una gran majoria els qui s’haurien adonat que Espanya és una via morta de la qual cal sortir, perquè no ens porta enlloc”.

Salvador Cardús
Tribuna.cat

Mocions DEUMIL.CAT aprovades als Ajuntaments

Alforja

Amposta

Arbúcies

Argentona

Besalú

Cabrera de Mar

Caldes de Malavella

Cardedeu

Figaro-Montmany

La Garriga

La Ràpita

El Papiol

Els Hostalets de Pierola

Figueres

Fontcoberta

Juneda

Manresa

Molins de Rei

Olot

Porqueres

Rupià

Sant Antoni de Vilamajor

Sant Martí de Llémana

Susqueda

Torroella de Montgrí

Valls

Vendrell

Vilabertran

Vilafranca del Penedès

Vilassar de Mar

La campanya 'Encomana el català'

La Generalitat ha presentat aquest dilluns la seva nova campanya per a la normalització lingüística del català, "Encomana el català", que centra el seu objectiu a canviar els hàbits d'aquells catalanoparlants que canvien d'idioma per comunicar-se en societat.
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha informat en roda de premsa que freqüentment els catalanoparlants canvien de llengua quan es dirigeixen a gent que no els respon en català i que cal corregir aquesta "discriminació".
Segons una enquesta d'usos lingüístics a Catalunya realitzada el 2003, el 70,6% dels quals inicien una conversa en català canvien al castellà després que el seu interlocutor els hagi respost en castellà.
Carod-Rovira ha explicat que mantenint converses en què un dels dos idiomes utilitzats sigui el català s'ajudarà els immigrants a integrar-se a la societat catalana i es fomentarà l'ús del català perquè no es converteixi en una llengua "només parlada pels que la saben parlar", cosa que la convertiria, a la llarga, en "llengua morta".
El Govern ha destinat 229.000 euros a la campanya, que serà difosa per diferents mitjans de comunicació (televisions, ràdios i publicacions) des d'aquesta nit fins al dia 15 de març i, segons el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, s'allargarà tota la legislatura amb diferents activitats.
L'objectiu de la campanya és sensibilitzar els catalanoparlants sobre l'ús públic del català i perquè no donin per fet que no els entendran, ja que el 90% de la població que viu a Catalunya entén el català, segons Joan.
Carod-Rovira ha afegit que "les llengües s'aprenen per immersió social", amb el contacte informal en la vida quotidiana, i que el "to amable, festiu i positiu" de la campanya ajudarà a superar "la predisposició psicològica negativa" d'aquesta correcció lingüística.
En el procés d'ideació de la campanya van intervenir una vintena d'organitzacions empresarials i sindicals, associacions d'immigrants, entitats a favor del català, mitjans de comunicació i institucions acadèmiques.

AVUI.cat

Catalans que espereu per dir que ja n’hi ha prou ?

Semblava un tema superat, però la realitat torna a posar bastons a les rodes del teixit associatiu català: el govern espanyol planteja ara que les subvencions derivades del 0,7% de l’IRPF, és a dir, de posar la creueta de la declaració de la renda a fins socials, es limiti a les entitats d’àmbit estatal. Si no hi ha marxa enrere, per tant, les entitats que només tenen el seu camp d’actuació a Catalunya no es beneficiaran de les subvencions que estan en mans del ministeri d’Educació i Política Social. En números, això voldria dir que deixarien de rebre l’any vinent més de 30 milions d’euros.

El president de la Taula del Tercer Sector Social, que aplega més de 3.000 organitzacions no lucratives catalanes, Carles Barba, es va mostrar ahir preocupat: “Es torna a repetir l’episodi de fa tres anys amb un nou intent d’estatalitzar del tot la gestió del 0,7% de l’IRPF”. A més, va assenyalar que la maniobra és especialment greu per la situació de crisi que es viu. “Estem en un moment de fortes necessitats socials i el que cal fer és reforçar les entitats”.

És per això que Barba reclama a la Generalitat i als partits polítics catalans que utilitzin totes les estratègies possibles per aturar les intencions del govern Zapatero i per fer valdre les competències en polítiques socials.

En el rerefons hi ha precisament una disputa de competències, perquè Catalunya té interposat un contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional i un recurs al Tribunal Constitucional contra la convocatòria de concessió de subvencions a càrrec de l’IRPF. Totes dues accions es basen en la invasió de competències que fa l’Estat.

Ara l’estratègia de limitar aquestes subvencions a les associacions d’àmbit estatal s’interpreta des de Catalunya com un blindatge a possibles sentències que reconeguin la invasió competencial. Ja fa uns dies que la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, negocia amb el ministeri de Política Social per fer-los entendre la importància de la tasca que fan entitats petites als diferents municipis de Catalunya. “És inadmissible que no puguin accedir a les subvencions”, va indicar la consellera, que va recordar que s’incomplirien diversos articles de l’Estatut i, a més, una moció aprovada pel Congrés de Diputats.

Capdevila va subratllar que Catalunya és la comunitat on més persones marquen l’opció “altres fins d’interès social” a la declaració de la renda. L’any passat, 342 entitats van presentar projectes des de Catalunya per rebre subvencions de l’IRPF.Està previst que dimarts la ministra Mercedes Cabrera informi de la modificació de les bases d’accés a les subvencions a les comunitats autònomes. El canvi, però, no serà vigent fins que es firmi l’ordre.

La història es repeteix: a principis del 2005, el llavors ministeri de Treball i Afers Socials ja va intentar excloure les entitats catalanes, però la mobilització de les entitats, la Generalitat i el partits catalans van aconseguir aturar-ho. Tres anys després, els diputats Carles Campuzano (CiU) i Joan Tardà (ERC) tornen a encapçalar el moviment de denúncia. “Respon a una concepció jacobina, centralista i preconstitucional de la política social de suport al tercer sector”, va lamentar Campuzano. “Intenen imposar un model –va dir Tardà– en què les entitats catalanes acabin perdent la seva independència”.

AVUI.cat

L'Església catòlica recapta 67,5 milions més L’Església catòlica ha recaptat 241 milions d’euros a través de les aportacions dels contribuents a la declaració de la renda de l’any passat. Això suposa, segons va informar ahir la Conferència Episcopal Espanyola, un increment de les recaptacions de gairebé el 40%, és a dir uns 67,5 milions d’euros, en comparació amb el 2007. En termes absoluts, a tot l’Estat hi va haver gairebé 475.000 persones més que van marcar la creueta corresponent a l’Església catòlica.