I a Sant Cugat que fan per combatre el mosquit tigre ?

El Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat aplicarà larvicides als embornals de Gavà per lluitar contra el mosquit tigre. Ho farà al final de mes i aplicarà el producte als 3.323 embornals. Amb aquesta acció es reprendrà el tractament que es va aplicar en els últims dies de juny, ja que els larvicides són eficaços durant dos mesos.
Aquest producte evita el desenvolupament de les larves dels mosquits. No provoca efectes secundaris en altres organisme i té més eficàcia que la fumigació, que només actua en els mosquits adults i en zones molt localitzades. A banda d'això, l'Ajuntament està informant els ciutadans de les pautes que han de seguir per evitar que els mosquits es reprodueixin dins de les llars
El Punt, 20 d’agost

L'Ajuntament del Vendrell ha aconseguit un acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per adequar la llera del torrent del Lluc, per tal d'evitar la formació de tolls que propicien la propagació del mosquit tigre. Aquest acord consistirà a adequar el llit fluvial perquè l'aigua no surti del curs del riu i formi petits tolls, que és on els mosquits ponen els ous i formen les larves. El regidor de Medi Ambient del consistori, Jaume Domingo, ha manifestat que aquesta actuació serà «respectuosa amb el medi ambient» i que es continuaran fent fumigacions de manera periòdica «mentre es consideri necessari». Un dels llocs on es fan forts aquests mosquits són els cementiris, a causa de l'aigua de recipients i gerros. Un estudi de la Generalitat de l'any 2008 conclou que l'any passat el mosquit tigre, originari del sud-est asiàtic, es va instal·lar per primer cop als municipis de Calafell, Torredembarra i Tarragona, a part del Vendrell. L'estiu és l'estació més favorable per al desenvolupament d'aquesta espècie, que perd força amb la baixada de temperatures. D'altra banda, les institucions també demanen la col·laboració ciutadana perquè el mosquit no es propagui encara més. S'han d'evitar sobretot les petites acumulacions d'aigua en tolls, recipients, gerros, galledes o plats d'animals domèstics.
El Punt 12 d’agost

La regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Montgat està oferint a la població un accessori sanitari per a plats de testos que evita la proliferació d'insectes, sobretot de mosquit tigre. Es tracta d'un disc d'un material amb gran capacitat d'absorció per tal d'evitar l'estancament d'aigües i, per tant, les larves d'aquest insecte. Un cop en contacte amb el líquid, té una durada de sis mesos.L'accessori es pot adquirir gratuïtament a floristeries, com ara la montgatina Mainada. En total, se n'estan repartint més de 2.000. La regidora de Salut de la vila, Cristina Ares (PSC), ha assegurat que la picada del mosquit tigre no està tenint una «incidència remarcable» al poble, però que «més val fer actuacions de prevenció com aquesta» per tal d'evitar que l'acció de l'insecte s'estengui. Ares també valora la campanya d'informació amb díptics que el consistori ha editat amb consells per evitar picades i per tractar-les.
El Punt 19 de juliol

L'Ajuntament de Vilanova i La Geltrú ha fet un primer tractament amb larvicides als embornals de la ciutat per evitar la proliferació de les colònies de mosquit tigre. La campanya es mantindrà durant el període de més calor en embornals i reixes connectades al clavegueram unitari, ja que les retencions d'aigua en aquests indrets poden ser focus de cria del mosquit tigre. La regidoria de Serveis Socials i Salut i de la Companyia Municipal d'Aigües ha elaborat un mapa amb les zones de risc, confeccionat arran de les incidències de l'any passat, i ha encarregat a l'empresa de control de plagues ISS el tractament amb larvicides, que ja es va provar l'octubre de l'any passat quan es va demostrar que és la millor opció per al control del mosquit, segons l'Ajuntament, ja que el producte s'aplica directament a l'aigua retinguda i té una efectivitat d'entre 4 i 6 setmanes.
El Punt 5 de juny

Jaume Massanés i Papell

Mala gestió de la recollida selectiva a Sant Cugat

Una mala noticia:

La recollida selectiva a Sant Cugat només arriba a un 22,8%, vuit punts per sota de la mitjana del Vallès occidental i catorze punts per sota de l’objectiu que marca el govern català per Catalunya.

Sant Cugat del Vallès és la tercera població del Vallès Occidental amb un percentatge de recollida selectiva mes baix, només per sobre de Gallifa i Rellinars.

La fotografia mostra un dels motius: La poca freqüència en el buidatge dels contenidors, concretament aquest contenidor ubicat al carrer Equador de Mira-sol ja fa dies que es troba en aquest estat.

Desprès fan campanyes i demanen la col·laboració ciutadana.
Cal posar fil a l’agulla i recuperar urgentment la Mesa de Residus.

Jaume Massanés i Papell

ICV-EUiA assegura que CiU no té cap credibilitat per 'donar lliçons' a la resta de partits sobre la protecció de Collserola

Els ecosocialistes asseguren que CiU no té cap credibilitat per 'donar lliçons' a la resta de partits sobre la protecció de Collserola i recorda que la federació nacionalista, en l'últim govern de Jordi Pujol, es va oposar a la declaració de la serra com a parc natural.

En resposta a les paraules de l'alcalde i Xavier Trias, que van pressionar la Generalitat perquè aprovés la declaració de parc natural 'de forma immediata', el portaveu ecosocialista, Xavier Boix, ha anunciat que la seva formació no tornarà a 'fer de claca' de Lluís Recoder.
Boix ha advertit del canvi de to que adoptarà ICV-EUiA a partir d'ara i ha anunciat a l'alcalde, Lluís Recoder, que no podrà tornar a comptar amb la formació ecosocialista per 'teatralitzar' el consens sobre la protecció de Torre Negra i Collserola. El portaveu d'Iniciativa ha carregat contra la utilització 'partidista' de la protecció d'aquests espais naturals que, segons diu, està fent l'alcalde i CiU.“No tornarem a fer de claca de Recoder. No tornarem a sortir en rodes de premsa donant suport a les polítiques de l'alcalde. Que no compti amb nosaltres per fer-ne ús partidista.”
En aquest sentit, Boix ha llegit una declaració del diputat de CiU Josep Rull al Parlament, quan el seu grup -que donava suport al govern de la Generalitat- va rebutjar una proposició no de llei d'ICV que proposava, precisament, la declaració de parc natural per a Collserola. El portaveu ecosocialista recorda que és un govern amb la presència d'ICV el que permetrà fer realitat el parc natural i afirma que CiU no té 'cap credibilitat' quan es refereix a la protecció de Collserola.“CiU i Recoder no tenen cap credibilitat per donar lliçons als altres partits. Ells es van oposar a declarar el parc natural el 2003.”
Els ecosocialistes també han exigit al govern municipal que sigui coherent amb la seva postura sobre Torre Negra i impulsi, també a Can Busquets, una requalificació per evitar la urbanització d'aquest sector forestal.

Iniciativa per Catalunya Verds - Sant Cugat del Vallès
Gabinet de Premsa

Nota sentencia del TSJ sobre Torre Negra

ICV lamenta la sentència del TSJC que declara nul.la la modificació del PGM acordada pel Govern al 2003 i que preservava el sector de la Torre Negra.ICV valora però de forma molt positiva la majoria d''arguments que s'inclouen en aquesta sentència.Després de l'estudi de la sentència i de la reunió que avui s'ha realizat de la Junta de Portaveus de l'ajuntament de Sant Cugat,que des la formació ecosocialista es valora positivament, ICV vol expressar el següent:La sentència del TSJC representa un pas enrera en la llarga tramitació de la preservació de la Torre Negra però és una oportunitat per fer el darrer i definitiu pas endavant per la preservació d''aquest espai d''interès natural al servei de la nostra ciutat.

Celebrem que la sentència reforci l'opinió que sempre ha mantingut la nostra organització respecte a l'autonomia municipal per ordenar el seu territori i que la propietat no tenia cap dret patrimonial sobre la requalificació donat que les expectatives d''alguns propietaris no generen drets. Aquest aspecte reforça també la defensa que des del nostre grup s'ha manifestat continuament pel que fa a la preservació d''altres espais del nostre terme i que tenen la mateixa qualificació urbanística, com ara Can Busquets i d''altres ambits amb qualificació 21 o urbanitzable no delimitat.

Ara toca treballar amb el màxim d''unitat possible i amb la màxima agilitat per tal de fer possible la preservació total de la Torre Negra.Ens posicionem en contra d''una possible aprovació del PGM que inclogui la reserva d'espais per la construcció de la Ronda Sud, pel seu impacte ambiental i per la seva innecessarietat.

Lamentem la cerimònia de confusió a la que ens han abocat alguns dels propietaris dels terrenys amb la col.laboració d''alguns mitjans de comunicació que no han contrastat les fonts amb la sentència del TSJC. Alhora que demanem que el PP expliqui a la ciutadania el motiu pel qual es va abstenir,trencant la unitat dels partits en aquest tema, en la tramitació del PAU i avui ha estat a la roda de premsa dels portaveus, mostrant una vegada més la seva manca de coherència i de legitimitat per defensar la preservació de la Torre Negra.

Finalment volem ressaltar el nostre suport al treball que s'està duent a terme des del departament de Medi Ambient i Habitatge per tal de declarar Collserola Parc Natural, figura que inclourà els terrenys de la Torre Negra i Can Busquets, entre d'altres, i que ajudarà a que aquest procés acabi com la majoria de la ciutadania vol que és preservant la Torre Negra i rodals i els altres àmbits d''interès natural de Sant Cugat.

Xavier Boix

Portaveu GM ICV-EUiA
Sant Cugat del Vallès
President ICV Vallès Occ.

Bosc engabiat

El febrer del 2006 s’aprova l’arranjament del Bosc de Can Gatxet amb els diners de lliure disposició (teòricament) destinats als districtes. Sorprenentment els treballs no comencen fins el mes de gener d’aquest any 2007 i se’ns diu que estaran acabats al maig.

La realitat actual és que els treballs avancen d’una forma lenta i intermitent fins el punt que algun material com la fusta tractada comença a deteriorar-se.

Davant d’aquesta situació l’associació veïnal de Sant Joan de Mira-sol va demanar, fa uns dos mesos, una reunió amb la Marta Subirà per saber de primera mà què està passant.
Avui, desembre del 2007, encara no s’ha rebut data i hora per la reunió.

Des d’aquí demanem que l’ajuntament es prengui seriosament l’arranjament del Bosc de Can Gatxet per acabar-lo el més aviat possible, però també denunciem el fet que quan els veïns, mitjançant les associacions que els representen, demanen parlar amb la regidora responsable del tema no rebin cap resposta als seus escrits.

Es inadmissible ¡¡ Qui es pensen que són aquesta gent tan prepotent ¡¡

Jaume Massanés i Papell

Sant Cugat lidera la captació d’empreses. Això es bo ?

Em pregunto per què donem com a 'bona notícia' una cosa com aquesta:

'Sant Cugat lidera la captació d'empreses que marxen de Barcelona', 'Sant Cugat és la ciutat de l'àrea metropolitana que capta més empreses que marxen de Barcelona' . Segons dades de la consultora Jones Lang Lasalle, la tercera part de companyies que abandonen la capital per instal·lar-se a la seva perifèria tria la nostra ciutat. La manca de sòl i els preus dels lloguers a Barcelona obliguen grans empreses a buscar altres localitats per ubicar-hi les seus socials

De veritat em pregunto si això és bo per la 'ciutat'. Convertir-nos en el recanvi de Barcelona per a la ubicació de més empreses, que porten més persones a treballar, que no viuen aquí, que provoquen més congestió d'automòbils, amb el corresponent benefici per l'empresa dels Túnels, els quals no paren de veure incrementat el trànsit de vehicles.

Tampoc està tan clar que deixin algun benefici a la població directament, a no ser al omnívor Ajuntament, que menja de tot, per tal de satisfer les necessitat bàsiques del monstre en que s'ha convertit

Que vol dir que les empreses valoren un 'entorn de qualitat econòmica' i espais diàfans i moderns. Jo fins ara coneixia entorn de qualitat paisatgística, bé dic coneixia, doncs cada cop en quedem menys i pel que fa als espais diàfans, que vol dir que encara per la finestra de l'edifici hermètic corresponent encara es pot veure Montserrat, Collserola, Sant Llorenç i el Montseny, en dies clars que la boira dels automòbils no disminueix la visibilitat.

La proximitat de centres universitaris i la futura instal·lació del centre Esade 'Creapolis, són motiu per elegir la nostra ciutat. Sobre els centres universitaris m'agradaria veure quantes d'aquestes empreses aprofiten el teixit 'investigador' de les institucions acadèmiques i sobre Creapolis. s'ha acabat anar al cine quan funcioni.

Pel proper curs amenacen en venir: Joma's, Laboratoris Esteve i Cargill. Aquest 'curs' ja ens han caigut: Indo, Harley-Davidson. Tot deuen ser divisions d'investigació doncs amb les universitats tan a prop no anirem a desaprofitar l'ocasió. Per cert els de Harley poden col·locar unes quantes d'aquestes precioses motos al de Creapolis, per si se'ls fa difícil aparcar.

Més endavant s'espolsen la son i fan servir el tema del preu per metre quadrat de lloguer, o sigui que de entorn econòmic de qualitat i espais diàfans, ni una paraula.

La Senyora Roser Rodríguez, co-directora de la consultora Jones Lang Lasalle, una mena d'intermediari immobiliari vaja, m'ha deixat preocupat per la quantitat de virtuts que té Sant Cugat per atraure companyies, i jo sense adonar-me'n. Com es nota que ella té instint pels negocis i jo pels arbres, els ocells, els rius, els camps, tot això que no és un entorn de qualitat econòmica.

Tota aquesta retòrica a més ve avalada pel diari 'Expansión' caracteritzat per la sensibilitat cap el medi ambient i la Fundació Catalunya, que no se ben be que fa.

L'esmentada senyora veu com a positiu el parc empresarial consolidat i el transport. Encara que després no s'acaba d'entendre quan diu que s'hauria de millorar el transport per arribar als polígons excepte a Can Sant Joan. I jo li dic no només millorar el transport per arribar a aquest modern jardins de 'l’excel·lència empresarial' a preu de lloguer més barat que Barcelona, també s'hauria de millorar el transport públic: tren i bus per arribar a la resta de la població encara que només fos per anar al CAP a curar-se unes 'candides'.

No tot son flors i violes segons la Senyora Roser Rodríguez, diu que hi ha coses a millorar per mantenir l'atractiu empresarial. Un dels puntals d'aquesta deficiència semblen ser els restaurants. Què encara en vol més. Però si tenim cuina fins i tot catalana.

Jaume Carrera

http://eltotdesantcugat.blogspot.com/

Qualsevol temps passat fou millor ?

Aquesta expressió s’utilitza per manifestar la melangia d’uns records agradables que difícilment tornaran i que es comparen amb les vivències o situacions actuals. A molts santcugatencs els hi vindrà al cap aquesta expressió al llegir aquestes quatre línees.

Molts de nosaltres recordem quan encara Sant Cugat disposava de boscos propers on anar a passejar o portar la mainada a jugar i berenar. També recordem camps on es podia gaudir del colors i olors de plantes com el romaní, la ginesta o la farigola.
Quan els nostres professors ens demanaven que portéssim deu fulles de diferents arbres o plantes per un treball de “ciències” no teníem cap problema per trobar-les.

Ara se’ns diu que som uns privilegiats perquè tenim 2,2 arbres per habitant. Escolteu, abans en teníem tres, quatre o cinc..., ves a saber quants.
La gran majoria de la vegetació era autòctona i no ens feien falta jardins de disseny amb un alt cost de manteniment que al final paguem entre tots.

Ara “construirem” un bosc impressionant de 100.000 metres quadrats a Vullpalleres, quan no s’ha sabut o no s’ha volgut respectar els que teníem. A aquesta obra forestal li diuen irònicament “la muntanya màgica” els que són més crítics i ecologistes.
Ara ens falten aquells camps. Ens falta aquell entorn d’olors, vistes i sensacions tan admirables. I ens sobren campanyes sensacionalistes.

La desaparició progressiva de vegetació per la febre i l’ambició immobiliària incontrolada ha fet que avui en dia petits animals com esquirols, conills, granotes, papallones, grills i altres estiguin desapareixen del nostre municipi. Es calcula que ja hem perdut un 70 per cent de la nostra petita fauna.

Per això és molt important que donem un massiu suport a iniciatives com els moviments per recuperar el bosc de Can Gatxet, el Camí Verd del Vallès, la drecera dels Coscolls, a la Floresta, o per salvar Can Busquets també a Collserola. Si perdem aquests dos paratges, obrim la porta a la destrucció de Collserola per part de la gent depredadora.

Molts recordem també quan per la nit nomes sentíem els grills o el soroll del vent i ara sentim les motos, la música de negocis nocturns, etc. A la matinada era agradable sentir sorolls llunyans com el “truc, truc” del ferrocarrils o les campanades del Monestir o Sant Cebrià. Ara sentim des de primera hora el “rum, rum” de l’autopista o el camió d’escombraries a partir de quarts de vuit de la matinada donant cops amb els containers, tot i contravenint les ordenances municipals, regalant-nos una extensa col·lecció de pudors.

Abans podíem sortir a passejar i reomplir els nostres pulmons amb aire fresc. Ara la contaminació de l’aire supera els màxims marcats per la Unió Europea, tenim contaminació d’aigües a Can Borrull i als rierols de La Floresta. Patim males olors a la riera que passa per Torreblanca, pudors a Mira-sol, i per si faltava alguna cosa més també tenim contaminació acústica i lumínica a Coll Fava.etc., etc.

És molt necessari recordar tot allò que de bo i natural tenia Sant Cugat per recuperar i protegir tot el que encara sigui possible. Del contrari, tristament, dins d’uns anys acabarem tenint a la nostra ciutat un altre museu a on els nostres fills i néts podran estudiar la qualitat de vida, la fauna i la flora que nosaltres hem gaudit i hem estat incapaços de conservar.

Jaume Massanés i Papell

Un viatge a la deixalleria

Avui he anat a la deixalleria. Porto el cotxe carregat fins el capdamunt. Aturo el cotxe i descarrego: les llaunes de ferro, les d’alumini, el plàstic PET, el PVC i el d’alta densitat; les piles, els “briks”, una radiografia, oli de cuina i sabates i roba vella, després d’una neteja d’armaris. Engego i m’aturo uns metres més enllà: dues cadires velles que no tinc temps d’arreglar, un aerosol, un pot de pintura seca. Repeteixo l’operació i m’aturo al capdavall de tot: el cartró, el paper, el vidre de color, el vidre blanc, la ferralla, un tros de fusta que hi havia pel jardí... dono una ullada al meu entorn: ja he posat cada bossa al seu lloc.

L’encarregat em demana el nº d’usuària. Abans tenia el número 17 perquè vaig venir a la “bicicletada” d’inauguració; des d’aleshores he vingut cada dues setmanes, tres a tot estirar. Però fa unes setmanes van canviar el carnet sense respectar el número original; ara, en les seves estadístiques només consta que hi he anat un cop.
Com sempre, hi ha poca gent: un camió que porta poda, una furgoneta amb uns estrangers i una parella d’incondicionals com jo mateixa. De tornada cap a casa i un cop arribada a Mira-sol, em fixo en les escombraries: poda, mobles vells, cartons... tot escampat pel terra al voltant dels contenidors i els solars buits. Sembla que poca gent es molesta a carregar el cotxe i a perdre vint minuts escassos per a que tots puguem fruir d’un entorn més amable i més digne. Abans no hi havia altra opció però ara podria ser d’una altra manera si ens hi esforcéssim tots una mica més.
La meva següent reflexió és: com es pot convèncer la gent de la necessitat de seleccionar les escombraries? Com podem convèncer tothom que separi el plàstic, el metall, el paper, el vidre, els productes biològics...? Jo mateixa, tinc set classes diferents de deixalles. És pesat, incòmode, lleig... però considero que és el meu deure de col·laborar, en la mida del possible, per a que les següents generacions tinguin un món millor i que aquells abocadors fumejants i dantescs que omplen les nostres comarques arribin a desaparèixer. Potser una bona campanya de conscienciació... una informació exhaustiva que no es limiti a xerrades informatives on només hi van aquells qui hi estan veritablement interessats. Les mesures de dissuasió no són efectives, els carrers són ben bruts i no conec a ningú a qui li hagin posat una multa per embrutar-lo. Però i els incentius?
Em paro a pensar i em pregunto, després de l’esforç diari de seleccionar les escombraries, després del desastre que és la meva cuina amb les diferents deixalles, després de la feina que m’ha costat conscienciejar els altres membres de la meva família: “no llenceu les piles, això no va aquí...etc.”, com és que l’ajuntament m’exigeix que pagui una Taxa? Per què he de pagar per una feina que faig jo mateixa? Fins i tot a la deixalleria és l’usuari qui ha de fer la feina de col·locar cada cosa al seu lloc. Per què els que ens esforcem a contribuir hem de pagar el mateix que aquells que deixen tot allò que els molesta al carrer? Si a cada viatge ens demanen que ens identifiquem, no es podria aprofitar aquesta informació per a “premiar” tots aquells qui cooperem? No us penseu, a mi, també, tot això em fa molta mandra però, en la meva opinió, la promesa d’un món més amable bé que s’ho val. Voldria aprofitar aquestes línies per a demanar els responsables de la nostra Administració que busquin la manera d’incentivar la col·laboració de tots els ciutadans i que la cooperació en la selecció de deixalles no sigui cosa de quatre “sonats” idealistes sinó que sigui cosa de tots.