PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

14 d’octubre 2008

2.000 persones omplen el Palau de la Música i vibren en record de Lluís Maria Xirinacs

La lectura de les darreres paraules que el pensador i activista va deixar escrites, moment més emotiu de l'acte




Prop de 2.000 persones han retut aquest dilluns al vespre a Lluís Maria Xirinacs. Poc després d'un any de la seva mort, un Palau de la Música Catalana ple a vessar, ha recordat la seva figura, definida per tots com a un 'patriota coherent, un defensor de la independència del país i una bona persona'.

Al crit de 'poble català, comença a caminar' i 'Independència!' ha començat l'acte amb la recreació d'una càrrega dels grisos als carrers de Barcelona el 1976, en plena efervescència de l'activisme antifranquista i en uns anys on va començar la popularitat de Xirinacs per la seva plantada davant la presó Model de Barcelona per reclamar l'amnistia per als presoners polítics del franquisme.

La presència de polítics a l'acte ha estat reduïda, respectant la voluntat del mateix Xirinacs d'allunyar-se de la classe política per deixar que fos la societat civil qui liderés determinades iniciatives. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, o el Secretari general de política lingüística, l'eivissenc Bernat Joan, han estat dels pocs que hi han assistit.

Àlex Fenoll, activista independentista de Sabadell i un dels promotors de l'acte juntament amb l'actor Joel Joan, ha explicat que els que han intervingut en l'acte -que ha combinat parlaments i actuacions musicals a parts iguals- ho han fet per la seva vinculació a l'independentisme o a la figura de Xirinacs com el periodista Josep Puigbó, conductor de l'homenatge que va ser alumne del pensador i activista homenatjat.

A més de Puigbó, han pres la paraula, entre d'altres, Mossèn Josep Dalmau; Josep Guia; Víctor Alexandre; Rosa Calafat; Arcadi Oliveres o l'historiador Oriol Junqueras.

També han participat en l'homenatge enviant un missatge enregistrat en vídeo el periodista Antoni Bassas; el futbolista de l'Ajax Oleguer Presas; el presentador Josep Cuní; o l'activista cultural del País Valencià, Eliseu Climent.

Entre les actuacions musicals, Maria del Mar Bonet, el cantautor Feliu Ventura, els valencians Obrint Pas, o Aramateix. Finalment, la coral Sant Jordi ha fet sonar les notes de la muixeranga i el cant dels Segadors per cloure l'acte no abans sense llegir 'acte de sobirania' el darrer escrit que va deixar Xirinacs abans de morir i que ha estat el moment més emotiu de l'acte.

En directe en sis cinemes d'arreu de Catalunya.

Les prop de 2.000 entrades que es van posar a la venda van exhaurir-se en poc més d'una setmana, fet que va portar als organitzadors a promoure la retransmissió en directe a sis cinemes de ciutats catalanes. El Centre Octubre de Cultura Contemporània de València i les sales de cinema de Berga, la Seu d'Urgell, Lleida, Mollerussa, Tàrrega i Palamós.

Manifiesto de solidaridad con España

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA
¡ QUIERO SER SOLIDARIO !
¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !
Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa.
NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.

POR ESO:

QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %.
Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.
QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.
QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.
QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,30 EUR por desplazamiento urbano.
QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R .P.F.
QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.
QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.
QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.
QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.
QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.
QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.
QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc....
QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS. Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente

¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!!
Mientras tanto, lo soy a la fuerza. Os agradeceré que deis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia. Hay muchos que chupan de la teta y encima, no le quieren dar de comer a la vaca.

10 d’octubre 2008

Comunicat de la PDD en relació al tema T.C.


COMUNICAT DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR


Davant de la notícia apareguda en diversos mitjans de comunicació de Catalunya, sobre la possible retallada de l'Estatut, per part del Tribunal Constitucional, la Plataforma pel Dret de Decidir comunica que rebutja qualsevol ingerència del Tribunal Constitucional en qüestions que afecten el poble de Catalunya i que limita i posar traves al seu Dret de Decidir.

Aquesta possible sentència confirma el que la PDD va manifestar que la via estatutària està acabada i que cal obrir la via sobiranista com a únic camí per exercir el Dret de Decidir. És ben clar que, mitjançant la via estatutària, el poble de Catalunya no aconseguirà ni millorar el seu finançament ni l'oficialitat i reconeixement de la seva llengua.

En aquest sentit volem fer públic que no donarem suport a cap actuació ni activitat que doni suport o reafirmi la via estatutària i que només treballarem perquè el poble de Catalunya pugui exercir el Dret de Decidir com qualsevol altre poble lliure del món.

Àrea de comunicació
Plataforma pel Dret de Decidir

09 d’octubre 2008

Una altra irregularitat, i van ......

Amb quina aigua rega el camp Club de Golf Sant Cugat?

El passat 27 d'agost el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava un anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pel qual se sotmetia a informació pública la sol·licitud de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per a l'autorització d'abocament de les aigües residuals de la urbanització Costa del Golf al torrent de Llaceres, al peu del Parc de Collserola, torrent que transcorre per la Torre Negra.

Primera sorpresa. En quines condicions fou aprovada aquesta urbanització els anys 90 si encara s'ha de tramitar aquesta autorització?
Si més no, l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona i l'ACA (la successora de la Junta de Sanejament) han de respondre aquesta pregunta.

En consultar l'expedient d'autorització d'abocament constatem que la solució proposada per l'ajuntament i informada favorablement per l'ACA considera la urbanització Costa del Golf com un nucli urbà inferior a 2.000 habitants, talment com si estigués completament aïllada enmig de la regió metropolitana de Barcelona. Recordem que amb dades del 2007 Sant Cugat té 74.345 habitants.

Segona sorpresa. Aquesta consideració de població de menys de 2.000 habitants permet proposar uns paràmetres d'abocament que no s'adapten a la Directiva Marc de l'Aigua ni a la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d'aigües residuals urbanes.
Ajuntament i ACA ens poden explicar quin criteri utilitzen per a determinar que la urbanització no forma part de la trama urbana de Sant Cugat?

En analitzar la sol·licitud i buscar solucions alternatives a l'abocament sol·licitat descobrim que el Club de Golf Sant Cugat està tramitant des del 2002 una concessió d'aigua per a regar les seves instal·lacions, que foren dissenyades i construïdes el 1917.

Tercera sorpresa. El Club de Golf Sant Cugat no té cap concessió d'aigües per a regar les seves instal·lacions.
Com està regant? Amb aigua de pluja només? Amb el suport de la xarxa d'aigua potable? Amb aigua de pous no legalitzats?
Mentre hi ha hagut vigent el decret de Sequera i les mesures excepcionals, alguna administració ha mirat com regava el golf mentre els ciutadans feien cas de les recomanacions d'estalvi? Qui els ha estat subministrant aigua?
Ajuntament, ACA, l'empresa distribuïdora d'aigua a Sant Cugat ens haurien de poder respondre aquestes preguntes i què han estat fent des del 1917.

És evident que exigim respostes convincents per part de les administracions, a més que obrin els expedients informatius i sancionadors necessaris. I també solucions, que han de passar pel tancament provisional del camp de golf si és necessari.

L'ACA està a punt d'aprovar el Programa de Reutilització d'Aigua a Catalunya, i té uns criteris per a la tramitació, resolució i informe dels procediments administratius de concessió d'aigües per reg d'instal·lacions esportives, aprovats pel Consell d'Administració el 7 d'abril de 2005.

Fan la feina o l'hem de fer nosaltres?

Les administracions es guanyen la credibilitat exercint les competències que tenen atribuïdes i exercitant-les. Si ho fan de manera arbitrària, són parcials. Si ho fan de manera equitativa, són democràtiques.

Sovint s'atribueix als moviments ecologistes una intolerància que no ens és pròpia. Ara estem fent un exercici de responsabilitat social denunciant aquesta situació i actuació parcial de les administracions. Denunciem, de fet, que les administracions no segueixen les normes que elles mateixes estableixen.

La responsabilitat social és també una exigència per les administracions (hauria de ser un dels seus objectius). I pel Club de Golf Sant Cugat també.


ADENC-EdC, Assemblea de Joves de Sant Cugat, Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant
Cugat, CUP-Sant Cugat, ERC Sant Cugat, ICV Sant Cugat i PSC Sant Cugat
El Vallès, 9 d'octubre de 2008

Més informació: Toni Altaió i Morral -- Oficina Tècnica de l'ADENC
937171887 655179694 -- taltaio@adenc.cat

08 d’octubre 2008

"Prou de palles mentals amb Espanya"

L'exconseller de Governació Joan Carretero, durant l'acte central de campanya de la candidatura de Reagrupament Independentista que Rut Carandell lidera per a la Federació de Barcelona, ha assegurat que els catalans "encara ens fem palles mentals per veure com ens encaixem en un país que no ens vol".
El líder de Reagrupament.cat ha afirmat que "el nostre partit i el nostre país necessita gent, i jo ho estic, que estigui convençuda que la independència del nostre país és possible. Només ens fa falta una cosa, no cal que ens mirem ni a Escòcia, ni a Irlanda, ni a Lituània ni al Quebec ni a ningú, només cal que els catalans ens ho creguem. Si els catalans ens ho creiem ens en sortirem. Tenim la raó i tenim la força d'un país, d'una nació mil·lenària que està estabornida, en part per manca de capacitat dels seus polítics, de la por dels seus polítics, de la traïció d'alguns polítics que han dirigit aquest partit, aquest país".

"Jo penso que en un país on creix cada vegada més l'independentisme, on cada vegada hi ha gent convençuda que anar amb Espanya no ens porta més que problemes, que dificultats, més que disgustos. Amb un Espanya que com va dir va dir el mític ja Jesús Álvarez, el Barça i l'Espanyol ja no són equips espanyols, sinó que són equips forasters", ha afegit.

"Per tant -ha continuat Carretero-, tenim l'avantatge que els espanyols ho tenen claríssim. Ells saben segur que nosaltres no som espanyols, els que no ho tenim tant clar som els catalans, que resulta que encara ens fem palles mentals per veure com ens encaixem en un país que no ens vol, no ens ha volgut mai ni ens voldrà mai com a catalans".

e-noticies