PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

25 de setembre 2007

La presa de pèl dels pressupostos

Amb el projecte de Pressupostos Generals de 2008 a les mans, ja es pot assegurar que Madrid ha tornat a aixecar-nos la camisa. Tenint present la taula d'inversions reals territorialitzables, la que no té en compte les transferències de capital perquè no es consideren regionalitzables, l'any passat Catalunya rebia el 13,9% de la inversió estatal, i Andalusia, per exemple, el 16,8%. Per al 2008, els càlculs més optimistes esperaven un 17%, malgrat que l'aportació al PIB espanyol s'hagi situat en el 18,72% segons dades del 2006, tres dècimes per sota del 2005. Però no, la xifra ha estat 14,9%, una dada que ha creat estupefacció. L'Observatori del Finançament de Catalunya ja ha fet la primera valoració: "La inversió de l'Estat a Catalunya per a l'any 2008 representa un 14,9% de l'espanyola (lluny del 18,72% que és el pes de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat). L'any passat era del 13,9%".
Tribuna Catalana

23 de setembre 2007

El factor Flandes

Aquest dijous, el diari -en francès- més important de Bèlgica, Le Soir, obria amb aquest titular: "Francòfons, és l'hora de la veritat". I afegia cinc qüestions claus, l'última de les quals es plantejava ("sense tabús", deien) quines serien les prioritats dels francòfons en cas de separació. De fet, aquest debat omple, cada dia, moltes pàgines i minuts dels mitjans de comunicació belgues, amb intensitat equivalent a un cantó i l'altre de la frontera lingüística. També la premsa internacional té el focus posat sobre la crisi política (de règim?) que impedeix que els partits flamencs i valons pactin un govern.

En essència, el problema és que Flandes es veu obligada a pagar la factura social de Valònia. L'atur, per exemple, és molt més alt entre els francòfons, que s'aprofiten, en més quantitat, d'un dels Estats del benestar amb prestacions més altes del món. Els partits flamencs insisteixen que això és un llast i que, a més, els limita les possibilitats d'apujar les pensions o fer una política econòmica pròpia, més ajustada a les seves necessitats. A això s'hi poden afegir tota mena de raons culturals, lingüístiques i socials que distingeixen clarament dues comunitats que comparteixen poca cosa més que el gust per la cervesa... i un Estat.

El cas és que la política belga ha embarrancat. Els partits flamencs es neguen a pactar un govern sense que, abans, quedi decidit un nou disseny institucional que portaria l'Estat belga a una formulació poc menys que confederal. Els francòfons no cedeixen, convençuts que Flandes està immersa en una estratègia nítidament independentista. I, en paral·lel, algunes enquestes ja comencen a dir que dos terços dels flamencs consideren inevitable la conformació d'un Estat propi.

Si això passés, les institucions europees es podrien trobar instal·lades en la capital d'un nou Estat. Fins i tot en cas que a Brussel·les se li concedís un estatut especial, euròcrates i polítics haurien de passar la frontera amb Flandes per anar a l'aeroport o a les grans superfícies dels afores de la ciutat. Un fet que, no cal dir-ho, liquidaria per estrambòtic l'argument (tan escoltat a Madrid o Londres) que qualsevol nou Estat quedaria automàticament fora de la UE.

Diari Avui

19 de setembre 2007

Hipòcrites ¡¡¡¡

ARA "UNA REIVINDICACIÓ ABSURDA"

Sirera reivindicava el CAT quan només era diputat.
El president del PP de Catalunya, Daniel Sirera, va col·locar el CAT al seu vehicle quan la decisió del Govern de José María Aznar de modificar les plaques de matrícula va provocar enrenou a Catalunya. Sirera, tanmateix, va explicar dissabte al programa Converses de la cadena Cope, a pregunta d'e-notícies, que el va posar a "a la xapa" per "trencar una reivindicació absurda, perquè si Catalunya ha de ser per portar un CAT a la matrícula anem molt malament". L'actual president del PPC ha restat importància a la iniciativa perquè ha comparat el CAT a altres enganxines com la que diu "ser aragonés es un honor, ser español un orgullo".L'actual líder dels populars catalans ha assegurat que aquesta reivindicació va aparèixer per "la mesura que va prendre el president Aznar d'unificar les matrícules" i "això es va utilitzar com una gran ofensa del govern del PP contra Catalunya". Però per Sirera, la mesura del Govern de Jose Maria Aznar "era una mesura molt intel·ligent des del punt de vista econòmic i industrial".
e-noticies

18 de setembre 2007

El PSC vota a Madrid contra les Seleccions Catalanes

El PP i el PSOE, amb els vots dels diputats del PSC inclosos, han unit els seus vots en el Ple del Congrés dels Diputats per tal de bloquejar la presa en consideració d'una proposició de llei de CIU i Esquerra de modificació de l'actual Llei de l'Esport perquè les seleccions autonòmiques puguin participar en competicions internacionals.
Diputats d'Esquerra, PNB, CiU, BNG, EA i Iniciativa reclamen al Congrés l'oficialitat de les seleccions nacionals d'Euskadi, Galícia i Catalunya. Després del vot en contra de PSOE i el PP a la presa en consideració de dues proposicions de llei presentades per Esquerra i CiU sobre la reforma de la Llei estatal de l'Esport, una vintena de diputats s'han fotografiat a les escales d'accés a la cambra baixa espanyola amb samarretes de les tres seleccions nacionals. Els diputats havien estat convocats mitjançant una carta signada per Joan Puig i Josep Maldonado, dirigida a tots els diputats del Congrés, que demanava el suport a aquestes iniciatives.

e-noticies

16 de setembre 2007

El Bus de La Floresta

Ja fa sis mesos que la nostra associació va denunciar, un cop més, el mal servei dels autobusos de La Floresta, especialment la L3 que passa cada hora i mitja (de 14,05 a 17,35 no funciona) La denúncia va sortir a tots els mitjans de comunicació, la vam fer arribar per instància a tots els partits que fan el Ple Municipal, i també vam tramitar la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya, signada per les tres associacions de veïns de La Floresta, que va ser acceptada.

Donç, ha passat mig any i tot segueix igual. Un tast: l´ última denúncia que ens fa arribar una usuària. L3, dies 20 i 25 d’agost, des de la parada de Sant Cugat l’autobús va fer tot el recorregut sense que es pogués obrir la porta del darrera mentre la del davant anava oberta. Tampoc funcionava la refrigeració. 30 d’agost, dijous, dia de mercat, l’autobús que havia de sortir a les 12,35 de Sant Cugat els usuaris el van estar esperant prop d’ una hora. S’havia espatllat entre La Floresta i Sant Cugat. Finalment en van posar un altre per substituir l’avariat, però aquest també es va avariar pel camí. Llavors els passatgers, la majoria gent gran i carregats, van haver de seguir el seu trajecte caminant o trucant a algú perquè els anés a buscar.

Model de ciutat, no hi ha dubte. Sabien que encara no han tret l’horari vell que conviu amb el nou a moltes parades des de fa gairebé dos anys? La L3 passa cada hora i mitja i si et confons perds el viatge!.
Associació de Veïns de La Floresta
------------------------------------------------------------------------------------------------
Senyora Mercè Conesa, senyors Lluis Recoder i Josep Romero, dues preguntes:
Quantes vegades fan vostès els recorreguts dels autobusos per comprovar el bon funcionament dels serveis i preguntar a la gent ?
El problema de La Floresta és incompetència o falta d'interès ?
Jaume Massanés i Papell

15 de setembre 2007

Espanya 'roba' a Catalunya 19.000 milions d'euros l'any

El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha emès un comunicat on manifesta que "Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d’un Estat que ens és contrari, la manca d’un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l’afebliment dels trets d’identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D’altra banda, els intents per reformar l’estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària del 2006 s’ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l’Estat espanyol i a l’espera dels pronunciaments d’un Tribunal Constitucional sense garanties d’imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l’Estatut".
És per aquest motiu que "entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l’Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d’ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l’autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d’euros que cada any van a Espanya i no tornen".
De la mateixa manera "no ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l’orgull de ser catalans, és l’hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d’establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d’Estats"."Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l’ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d’una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l’absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d’honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable".
"Una majoria social favorable a la constitució d’un Estat propi exigeix que la sobirania centri l’agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d’independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l’Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé", afegeixen.
Així mateix, "entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d’espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa"."Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l’existència d’un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d’opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l’actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l’avenç en l’autogovern només és possible a través d’un Estat propi. L’Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d’esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d’igualtat", afegeixen.
El Cercle d'Estudis Sobiranistes "ens basem en l’experiència d’altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d’aconseguir-ho, en les quals el sobiranisme també era minoritari en l’inici del procés i on la mera activació d’una política d’orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l’existència i l’experiència de realitats polítiques europees i d’arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d’Estats de dimensions similars o d’alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d’ambició i confiança en les forces pròpies".
Finalment conclouen que "és l’hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l’objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d’Estudis Sobiranistes, integrat per intel·lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d’idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l’expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d’un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i de virtut cívica".
Publicat a e-noticies