Civisme i Serveis a Coll Fava

Fotografies per a vídeos del 100%


http://picasaweb.google.es/jaume.carrera/Civisme


http://picasaweb.google.es/jaume.carrera/Serveis

No et queixis, mulla't i participa

Quan tenim un problema que ens afecta directament a la nostra casa, carrer, barri o districte i no estem satisfets amb la resposta o solució donada per l’ajuntament sempre ens queixem amb les mateixes expressions: No hi ha dret, no ens fan cas, és injust, ens tenen abandonats, tants impostos per això... etc. etc.

Passat el primer moment d’escalfament algú diu que cal fer alguna acció i llavors les expressions canvien a: Bé, jo no tinc temps, queixar-se no serveix de res, encara serà pitjor, fan el que volen.... etc. etc. i així fins el proper problema ¡¡

En definitiva estem col·laborant per que les coses no canvien i això, a ells, ja els hi va be.

Som una generació molt individualista, vivim de portes en dins i sempre esperem que els problemes s’arreglin sols o que un altre els resolgui. Critiquem i critiquem però ens costa molt donar el primer pas.

No és veritat que no es pugui fer res. Podem presentar una queixa al mateix ajuntament, als consells de districte, a les taules de treball, als plens i si no responen o donen una resposta insuficient podem denunciar-ho als mitjans de comunicació o finalment presentar una queixa formal al Síndic de Greuges.

Podem demanar suport a les associacions de veins, però també col·laborar-hi.

Es imprescindible que tinguem unes associacions fortes, independents i realment representatives per poder ser verdaderes interlocutores amb els organismes municipals i això s’aconsegueix col·laborant-hi i aportant idees.

S’ha demostrat que quan els veins s’uneixen es pot canviar la inèrcia del immobilisme municipal.
Recordem la nova rotonda del Parc Central o els contenciosos davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra unes contribucions especials abusives, la lluita per conservar Can Busquest, la Font de Can Gatxet, etc. etc.

Mulla’t i participa ¡¡

Jaume Massanés i Papell

Ham de ser una sola veu

ERC ha fet una proposta a CIU, amb tota regla. Ha tirat lo carro pel pedregal i li ha vingut a dir lo següent: Si vatros, esteu disposats a demanar un referèndum sobre l’autodeterminació a Catalunya, natros fem al sinyor Mas president de la Generalitat.Davant d’esta proposta, jo ara podria criticar a ERC demanat-li explicacions de perquè una baixada de banderes (per no dir de calçotets) com la que va escenificar lo sinyor Puigcercós, fa poc, es va fer en nom de la legalitat vigent, i ara, una proposta de referèndum, prohibida per l’estat Espanyol (encara que no per la UE), no ho és pas, d’il·legal. També podria buscar les raons que ara han impulsat a ERC ha fer esta proposta, i segur que en trobaria a grapats: La proximitat de les municipals, lo discurs de Carretero, algun concert musical a on los hi van estirar les orelles, o lo transvasament en massa, dels seus militants, a altres partits independentistes que reclamen fa temps este referèndum, (ex: Partit Republicà Català, que no dona a la vast a entrar militants a les seues files).
També podria marejar la perdiu amb lo fet que CIU, ahir, se dia sobiranista i avui, no vol plantejar un referèndum sobre sobiranisme (Sobirà, segons lo Pompeu Fabra, = té la autoritat suprema dins d’un estat); i intentar traure a la llum que este partit està lligat de mans i peus pel sector empresarial, que de sobiraniste ne te ben poc, per allò que es diu de que “la pela no té pàtria ni ideologia”. Què ells van ser los responsables de la gran retallada espanyolista de l’estatut al gener amb lo pacte Mas-Zapatero. La retallada d’aquell gran estatut, que va aprovar lo parlament de Catalunya per majoria aclaparadora, i també podria dir, que ara, als convergents, se’ls hi veu lo llautó i queden en evidència de que l’únic que els mou és lo poder. Dir que ells, CIU, li van fer la proposta de ser president de la Generalitat a una persona tan espanyolista com lo sinyor Montilla, ans que ERC fes lo propi, i que no ho van aconseguir perquè los hi va sortir lo tret per la culata i se’ls hi van avançar.
Però no ho faré. No entraré en la desqualificació d’estos dos partits ni sobre quins interessos ocults poden tindre per a fer esta o est altra cosa. Perquè lo que jo vull, és que es posen d’acord d’una vegada los partits veritablement catalans per a defensar lo país i la seua gent. Vull que deixéssem de banda les rancúnies i lo debat estèril de dretes contra esquerres i mos poséssem a treballar per la independència de Catalunya. Ham de ser una sola veu. SÓM I SEREM GENT CATALANA, TAN SI ES VOL COM SI NO ES VOL!

Núria Menasanch i Martí

Cap de llista del PRC a Tortosa

Videos del 0%

Si no vols pols no vagis a l'era i tal faràs tal trobaràs

http://www.youtube.com/watch?v=yNa3nO1YHz0

http://www.youtube.com/watch?v=_fv96kD9mOA

Referèndum simbòlic, Monarquia o República

1.076 persones han participat aquest matí en un referèndum simbòlic per escollir entre Monarquia o República. Organitzat per Esquerra Unida i Alternativa, el referèndum ha acabat amb un 97,86% de vots a favor d'un règim republicà.
La consulta popular s'ha celebrat a la Rambla de Barcelona coincidint amb el 76è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. L'urna instal.lada per la formació política ha recollit els vots dels vianants entre les onze del matí i la una de la tarda.
El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha manifestat a Europa Press que l'alta participació demostra la importància que la República "surti de l'armari". Per Miralles, els valors republicans estan presents a la realitat social i política actual. El coordinador de la formació creu que és necessari "recordar què és la República i alhora fer un homenatge a les persones que la van defensar davant del cop feixista".
Esquerra Unida i Alternativa, que demanen als ciutadans un compromís amb una tercera República, ha programat per aquesta tarda un acte lúdic i festiu a la plaça de Sant Jaume de Barcelona que es tancarà amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'actriu Carme Sansa.D'altra banda, el president executiu del Partit Comunista Espanyol, Felipe Alcaraz, ha assegurat aquest dissabte que proposarà a IU la defensa d'un referèndum "que designi de manera definitiva el model d'Estat com a Monarquia o República". Alcaraz ha manifestat a Europa Press que, en un moment en què "fins i tot Rajoy demana reformes consitucionals", s'arribi allà on no es va poder en la Transició. "Aleshores", ha dit el president del PCE, "la disjuntiva era entre dictadura i democràcia, però ara caldria tornar a plantejar la possibilitat de la República".

LaMalla.net

Eleccions, Democràcia i Transparència

S’apropen eleccions i, arreu del país, partits i coalicions ultimen els seus programes per intentar convèncer a la ciutadania que, la seva, és la millor opció i, sobretot, per que els votin. Segur, però, que molta gent ja té decidit a qui votarà independentment dels programes i sense haver valorat les propostes de cada candidatura, doncs, tot i que en les municipals es podria esperar el vot més en funció de la realitat local concreta i de les polítiques actives que cadascú proposi, probablement la major part de les persones votaran molt més des de l’adscripció “ideològica” que per altra cosa, quan, en un àmbit tant proper com és aquest, semblaria lògic, possible i convenient que, almenys una bona part de la gent votés en funció d’un programa que respongués als seus interessos, necessitats i desitjos, més que lliurar un xec en blanc per un acte de fe en uns “suposats ideals”.

Pel meu parer això és una llàstima, o millor dit un error. El vot captiu, sobretot en l’àmbit municipal, em sembla del tot desencertat. Mai he cregut que cap opció política tingui dret legítim de demanar fidelitat als votants per la seva cara bonica, la fidelitat s’ha d’aconseguir amb programa, compromís i compliment, i, sobretot, donant comptes i assumint responsabilitats.

A Sant Cugat, el nostre municipi, també tindrem diferents candidatures (sembla ser que 9) amb propostes de tota mena en els diferents àmbits (urbanístic, social, cultural, mediambiental, pressupostari, habitatge, equipaments, participació, immigració, ...) i, segur que també, com a tot arreu, molta gent ja té decidit a qui votarà, sense conèixer els programes ni comprovar si les seves opcions personals, interessos, necessitats i desitjos coincideixen més amb les propostes d’aquells a qui pensa votar, que amb les d’algun dels seus adversaris.

No pretenc dir quin programa considero millor (no els conec encara) ni dirigir (a priori) el vot de ningú cap a una candidatura concreta, però si que voldria introduir uns elements que ajudessin a la reflexió entorn d’una qüestió bàsica de tipus general que no sé com la plantejaran (si és que ho fan) les diferents candidatures: l’aprofundiment democràtic en l’àmbit municipal.

És inqüestionable que la democràcia ha d’impregnar tot el conjunt de la política municipal, però hi ha dos elements fonamentals per poder créixer en democràcia: la participació i la transparència. Evidentment resulta més complicat (i més conflictiu) instrumentar la participació (entesa com un element de decisió), que no la transparència i, sobretot, si hom planteja la transparència en un àmbit concret, com per exemple, el pressupostari. En aquest aspecte es pot dir que només és una qüestió de voluntat política.

La transparència pressupostària, tot i que no és en si mateixa un element de participació, en el sentit de decidir, si que permet una certa participació, fent el seguiment i el control de com es gasten els diners de tots i de cada un dels ciutadans, informant amb detall del destí del diner públic: quan s’ha gastat per una determinada cosa, on han anat a parar els diners, qui els ha cobrat i perquè. I per tal que tothom pugui saber això, només caldria fer una cosa tan simple com és penjar a la pàgina web, els pressupostos municipals exposats de forma clara i entenedora i, el que és més important, la seva realització!, detallant qui i per a què ha cobrat des del primer a l’últim euro.
Per tant, doncs, considero que per avançar en democràcia, seria molt interessant que els partits i coalicions que es presentaran a les eleccions per formar part del consistori de Sant Cugat, integressin en els seus programes la proposta de transparència pressupostària, amb el compromís de portar-la a terme si formen part de l’equip de govern o d’impulsar-la si es queden a la oposició; personalment estic disposat a donar el meu vot a qui ho faci I, fins i tot, no descarto la possibilitat de suggerir i d’impulsar una Plataforma de suport (des de la independència, en el sentit no partidista), per a recomanar i animar als santcugatencs i santcugatenques que votin per la força o forces que s’hi comprometin.

Joan Contijoch