La barretina representarà la cultura catalana a Nova York

L'Institut Ramon Llull ha utilitzat la barretina per promocionar-se a la ciutat de Nova York, coincidint amb l'exposició "Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí", que acull des de la setmana passada el Metropolitan Museum. L'empresa La Factoria ha estat l'encarregada de fer el disseny, que més enllà d'una barretina de color vermell, utilitza un codi de barres i el lema "Made in CataluNYa".

Les activitats programades s'inicien amb l'exposició , que presenta més de 350 obres de diverses disciplines: pintura, escultura, cartelleria, fotografies, disseny... La selecció d'obres prové de museus i de col·leccions privades i s'estructura en nou apartats: Renaixença; Modernisme: pintura, escultura i arts gràfiques; Modernisme: Quatre Gats; Modernisme: Art i Societat; Modernisme: arquitectura i disseny, Noucentisme i nou classicisme; Avantguardes per a un nou segle; Avantguardes: la ciutat racionals; i Avantguardes i guerra civil.L'exposició va ser exhibida al Cleveland Museum of Art (Ohio) del 15 d'octubre del 2006 al 7 de gener del 2007 i el seu catàleg, subvencionat per l'Institut Ramon Llull, ha estat seleccionat entre els millors llibres de l'any pel Financial Times.

D'altra banda, el primer acte d'arts escèniques del programa Made in Catalunya. Catalan Culture in New York, es celebrarà el proper 22 de març a l'Església de l'Ascensió de Nova York. El concert començarà a les 20.00 h i presentarà El Cant de les Estrelles, d'Enric Granados, interpretat per Douglas Riva, piano, Mark Kruczek, Organ, i les veus del grup Voices of Ascension, sota la direcció de Dennis Keene.

A més del MET, el BAC i l'Església de l'Ascensió, les activitats de la mostra es portaran a terme en altres indrets com el 192 Books, el Housing Works Café, Nuyoricans Café, Columbia University, i Instituto Cervantes. Però, fins el 19 de març no es coneixerà el programa complert de la mostr

Que opinem dels nostres governants municipals ?

Tal com varem anunciar al butlletí numero 25 de data 20 de novembre del 2006 hem volgut saber quines són aquelles propostes que els ciutadans volien trobar-se en els programes electorals de les pròximes municipals.Hem pogut contactar amb 63 persones del nostre municipi. D'aquestes, 16 no han volgut donar la seva opinió ja que segons ells el que diguin els ciutadans no compta, "els politics fan el que volen, encara que fagin veure que ens escolten, sobretot en campanya electoral".
Entre les 47 persones que han volgut col·laborar hem trobat moltes coincidències en quant a les seves peticions, però curiosament també moltes referències a com voldrien que fos el tarannà dels nostres politics locals i el funcionament municipal.És per això que hem dividit aquest document en dues parts. Avui exposarem un resum de les mancances politiques a Sant Cugat agrupades per blocs i en el proper número detallarem les peticions realitzades.

NO INFORMEN - La principal queixa és el desconeixement que la població, en general, té sobre l'activitat del equip municipal i els acords que es prenen als Plens. Reconeixen que seria difícil seguir una retransmissió completa per radio o televisió, però veurien amb bons ulls un resum menys detallat per el coneixem general. També podria ser consultada per Internet o inserida dins d' un diari o revista municipal.

NO ESCOLTEN - Es queixen també de les dificultats de poder exposar la seva opinió, suggeriment o queixa. Per exemple, per poder parlar en un Ple o en un Consell de Districte has d' esperar-te fins al final, entre quatre o cinc hores, per poder parlar en un curt espai de temps, i obtenir una resposta que desprès rarament es materialitza. Per un altre part molts es queixen de que la gran majoria de vegades no reben tampoc resposta als escrits que presenten a l'ajuntament.

GUERRA ENTRE PARTITS - En el joc de la política tothom accepta la existència de dos grups, qui governa i la oposició. El que és difícil d'entendre per la gent és que tot el que proposa l'oposició a Sant Cugat sigui rebutjat per l'equip de govern per venir d' on ve. Si s'acceptés tot allò que en definitiva fos positiu per la ciutadania tots hi sortirien guanyant, inclòs l'equip de govern.

EXISTEIXEN DOS SANT CUGATS - La descentralització és la queixa que apareix més vegades. És generalitzat el convenciment de que l'ajuntament deixa de banda els districtes i alguns barris de la ciutat.Manca d'equipaments, manteniment escàs, obres inacabades, inseguretat, etc.És evident que no interessa perquè la seva gent o els seus representants no li són afins o per escàs interès i rendibilitat electoral.

NO COMPTEN AMB NOSALTRES - La participació ciutadana obté també un alt nivell de descontent. És generalitzat el convenciment de que a l'ajuntament no li interessa potenciar la participació ciutadana en la gestió de la ciutat, tot al contrari del que faria un ajuntament intel·ligent i plenament democràtic. Els veins diuen que ja no van als Consells de Districte i els Grups el Treball perquè són solament una pantomima per cobrir les aparences i ja estan tips de promeses i enganys.

NO CONECTEN - També es reclama que els politics siguin més propers a la gent i als seus problemes. Sobretot voldrien un alcalde i uns regidors que no estiguessin tant de temps al seu despatx o assistint a conferencies d'economia mundial, en inauguracions d'empreses privades, etc. Dóna la sensació que s'estan promocionant permanentment.Demanen que de forma regular trepitgin el territori, que visitin les obres, que agafin l'autobús, que passegin per els voltants de les escoles publiques, que entrin als casals, que parlin amb la gent, etc... en definitiva que escoltin. Solament ho fan quan s'acosten les eleccionsRelacionat amb el punt anterior existeix una certa curiositat per saber la feina que fan determinats regidors i si això justifica sous elevats de jornada completa.Descentralització o Sanitat són algunes de las regidories nombrades.

PASSAR-SE LA PILOTA - Demanen la transversalitat. No és acceptable que un regidor digui "aquest no es un problema de la meva àrea" . Un regidor és, sempre i en qualsevol lloc, el representant de l'ajuntament.

LLISTES OBERTES - Ha estat una sorpresa que algunes persones demanin que les llistes per les eleccions municipals siguin obertes. Alguns no han votat a un partit perquè no coincideix amb el seu programa, tendència o filosofia però que per temes de la ciutat potser votarien a algun dels seus components per la seva capacitat.

Butlletí UN ALTRE SANT CUGAT

FA(lange) ES(pañola)

Sospito que quan José María Aznar va batejar com a FAES (Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales) el laboratori d'idees del PP va tenir una regressió juvenil: la seva joventut de funcionari d'Hisenda a Logronyo, quan, tot proclamant-se "falangista autèntic" demanava el vot en contra de la Constitució. La mateixa Constitució que, ja com a president, va usar per donar calbots a tort i a dret a tothom qui gosés posar-li un però, com un maestrillo franquista qualsevol d'aquella Espanya sòrdida que retrataven els còmics de Carlos Giménez. Per això sempre he pensat que, en críptic homenatge a Falange Española, Aznar li va posar FAES al think tank del PP. Els estius encara deu jugar al mus a Quintanilla de Onésimo, poble natal d'un dels fundadors de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), grup que després va confluir amb la Falange de José Antonio.
Les JONS i la Falange de primera hora van ser les versions més acabades del feixisme espanyol stricto sensu i la "revolució nacionalsindicalista" que predicaven va servir de coartada social al franquisme. Però com que el franquisme ho era tot menys modern, Aznar, fill d'il·lustres vencedors de la contesa civil, potser hi va trobar, en el falangisme, que sí que ho era, el seu ideal polític juvenil. A l'Europa dels anys 30, el feixisme genuí era tan modern com el comunisme soviètic, i compartien enemics: la democràcia liberal, la monarquia, l'Església, la premsa...: el desordre burgès.
Ara el PP no li fa fàstics al manual d'agitació falangista: propagandisme sectari, patrioterisme, acció/incitació de masses, ús pervers dels mecanismes del sistema, ambigüitat ideològica i desfiguració moral de l'adversari, culte al líder providencial... Acció, acció, acció. No és caspa franquista, és modernitat falangista. No és El Alcázar; és El Mundo, Federico, Libertad Digital. No és el 20-N al Valle de los Caídos: és la marxa d'ahir al cor de Madrid, i en van una dotzena. No és perseguir jutges rojos, és forçar les regles del joc als tribunals. I no és per l'"Espanya eterna", és per "l'Espanya lliure" que trona el PP al carrer. No és "¡Váyase, señor González!", és "Z-ETA-P", i xuleria i matonisme, banderes amb l'àliga imperial (ahir dissimulades a última hora) i, fins i tot, kale borroka ultra.
No és l'Aznar repentinat, és l'Aznar amb meleneta, que torna a ser jove. I un Rajoy que no té més opció que pujar a la cresta de l'onada o caure'n. Avui fa tres anys, una resposta reactiva de l'electorat d'esquerres davant els fets de l'11-M va desallotjar el PP de la Moncloa. Però el PP ara no mana, i precisament per això fa i pot fer més por. Per paradoxal que sembli, aquesta és la seva principal arma per recuperar el poder: faig por; per tant, compte. Compte perquè si no guanyo pot passar alguna cosa. Cal mobilitzar-se per desmobilitzar el contrari. Com es feia als anys 30.

David González - Diari Avui

Suport al català a la Catalunya Nord

Els jugadors del FC Barcelona Oleguer Presas i Lilian Thuram presentaran un manifest en defensa de l'escola i de la llengua catalanes a la Catalunya Nord promogut per la xarxa d'escoles laiques i en català La Bressola, en un acte que tindrà lloc dimecres vinent a la Sala de les Llibertats de Perpinyà. El document insisteix en la necessitat que el català sigui present no només als centres educatius, sinó a tots els àmbits de la cultura.
A partir de dimecres, s'obrirà una campanya de recollida de signatures per donar suport al manifest, segons va explicar ahir el director general de La Bressola, Joan Pere Le Bihan. Algunes de les personalitats que ja l'han signat són el president del FC Barcelona, Joan Laporta; el jugador Ludovic Giuly, d'origen cors; i el cantant Manu Chao, a més de periodistes francesos de renom i personalitats del Rosselló.
Destaca també el suport obtingut per part de l'entrenador de la selecció francesa de futbol, Raymond Domenech, que té un gran prestigi a França. Domenech és fill de republicans catalans exiliats per la Guerra Civil i, durant l'últim mundial de futbol ja va afirmar que se sentia "més català que espanyol".

El suport d'Oleguer Presas a la causa nord-catalana no ve de nou. De fet, el jugador de Sabadell, que ha demostrat reiteradament el seu compromís social i nacional, va decidir destinar el 3% dels beneficis del seu llibre Camí d'Ítaca a la xarxa d'escoles La Bressola.
Un cop acabi la recollida de firmes, el manifest s'enviarà a tots els candidats a la presidència de la República Francesa que es presenten a les eleccions de l'abril.
Joan Pere Le Bihan va destacar que l'eix central del manifest és reivindicar que les famílies que volen escolaritzar els seus fills en català a la Catalunya Nord puguin fer-ho. "La Bressola ha crescut un 280% en vuit anys, però la demanda és més alta. Satisfer la demanda d'aquestes famílies és la cosa més democràtica del món", va afirmar.

Plaça Joan Borràs, centralitat de què?

El dia 2 de març, Radio Sant Cugat publica en el seu butlletí-web el titular “Neix una nova zona de centralitat a Mira-sol amb la remodelació de la plaça Borràs”. La notícia surt, sembla, d’una entrevista a l’alcalde Recoder, aquest que encara somia truites tot pensant en la majoria absoluta.
El primer que s’ha de dir és què el que diu la notícia és mentida perquè les declaracions en les què és basa també ho són. Una mostra més de l’engany que durant anys ha posat de manifest l’alcalde.La Pç. Borràs ha estat sempre, SEMPRE, un lloc de trobada a Mira-sol, l’única centralitat durant més de 40 anys. Era el punt on és retrobaven les famílies, els que arribaven amb el tren, amb els residents. Era el lloc on ens veiem tots, perquè hi havia el forn de Mira-sol, el de la Mari. On teníem un bar on fer el cafè tot llegint el diari. On és podia deixar el cotxe sense problemes. Ara només queda el taller mecànic.La monstruositat encimentada que s’ha fet davant l’estació dels FGC, NO ÉS la nostre Pç. Borràs de sempre, ni ho serà. Aquesta ha quedat reduïda a un cercle de terra, tres jocs infantils, quatre bancs per asseure’ns i una font.
La zona verda de la que parla l’alcalde, no és res més que l’antic talús de terra que suporta la via del ferrocarril i l’estació, a banda d’uns quants arbrets rodejats de les pedres del paviment.

A banda d’això, el carril bici serà una autèntica aventura de risc, donat que haurà de travessar una rotonda “sense nom”, l’entrada de mercaderies del Turó de Can Mates, passa per davant mateix de l’accès a l’estació (per la vorera), sense possibilitats de mantindre la distància mínima de seguretat amb els vianants i, a més, també creuarà per davant l’entrada gegant a l’estacionament que hi haurà sota la zona comercial del Turó de Can Mates.Pel que fa als dos passos sota el tren, que vinguin i ens els assenyalin, perquè només hi ha un, a no ser que facin referència al pas de la rotonda “sense nom”, que està a 100 metres de la veritable Pç Borràs. També s’ha de comentar que sempre hi havia hagut l’autobús de línia passant per la Pç. Borràs, ara és a 100 metres i, pel que fa a la mobilitat de la zona, aquesta s’ha pensat amb els peus quan els tenien en remull. No han estat capaços de traçar línies rectes, sinó que han combinat la zona de la calçada més deprimida per a posar el pas de vianants amb unes corves que no permeten la visibilitat als vehicles. Visualment, potser hi haurà que vegi una cosa bonica en aquesta remodelació. Vist objectivament, tot plegat és un desastre.
És cert que s’han gastat una bona picossada d’euros, però no ho han fet pensant en Mira-sol ni en la nostre gent, sinó en donar accessibilitat als interessos econòmics que s’han d’implantar al Turó de Can Mates, per alliberar del pas de camions pel nou barri, donat que, com deia abans, ens passaran per l’Avinguda Montserrat Roig, al costat de la zona dels col·legis (Catalunya i La Farga). Sembla que no podran anar pels grans carrers del Turó, però sí pels nostres, que prou plens ja estan ara.
Tot plegat, aquesta notícia és un altre discurs electoralista de l’alcalde que el fa sense cap mirament, sense cap pudor, i insultant la memòria dels mirasolencs, dels santcugatencs de tota la vida. És tan poc el què ha fet de bó per Mira-sol, i tant el dolent que ell i el seu equip de govern sí ens han donat, que ha de recórrer al engany per intentar obtindre un mínim de rèdit electoral al nostre districte.I és què de confiança en l’actual equip de govern, a Mira-sol ja quasi no en queda. Menys botifarrades, menys enganys i mentides, menys Recoder i companyia.

Publicat a la plana personal d'en Josep C. Canut

Empresaris amb voluntat de servir al pais

La manca d’una classe dirigent o el seu esgotament ha fet que a Catalunya la classe política hagi assolit tota la responsabilitat de la reconstrucció nacional. I davant de l’esgotament després del fracàs de l’Estatut i del desengany col·lectiu vers una sortida plural en el marc de l’Estat, sembla que la societat civil retorna als seus orígens de responsabilitat, no deixant tot el protagonisme a la classe política, que en bona part ha decebut. El desprestigi evident de la política i els entrebancs del nostre país en el seu desenvolupament polític, social, cultural, econòmic i d’infraestructures ha començat a generar unes noves generacions desacomplexades i no marcades per l’autoodi vers el nacionalisme català que avui comencen a emergir.

Una de les organitzacions que avui comencen a deixar la seva empremta a la societat catalana és la Fundació FemCat (Fundació d’Empresaris de Catalunya), que el maig del 2004 començava les seves activitats. Aquí reproduïm una part del seu manifest:“A Catalunya sempre s’havia cregut que el desenvolupament nacional només s’assoliria en un entorn democràtic i amb la integració a Europa. Passats 25 des que la Constitució i l’Estatut van ser aprovats i 18 des de la integració a la UE, ja es veu que per avançar és necessari donar un nou impuls a les aspiracions econòmiques i socials dels catalans. Aquest nou impuls ha de tenir com a protagonistes l’àmbit polític, però també, i sobretot, l’àmbit econòmic i social. En una democràcia, la política i els partits polítics són essencials, però també és imprescindible el compromís de la societat civil, que aquesta recuperi la iniciativa que li correspon”.

Aquest col·lectiu d’empresaris de les noves generacions ha trencat tots els acomplexaments del passat i, sense oblidar la seva mirada a l’Estat, s’ha obert des del seu país al món. Després de tres anys d’activitat més aviat discreta, el proper 26 de març reunirà a Barcelona, sota el lema ‘Sortim al món’, a destacades personalitats de la política i el món empresarial, entre ells Colin L. Powel, exscretari d’Estat dels EUA, Steve Forbes, president del Grup Forbes, i Erkki Liikanen, governador del Banc de Finlàndia. L’objectiu d’aquest fòrum serà internacionalitzar les empreses catalanes. En aquesta trobada es parlarà també del model finlandès, amb Nokia com a empresa d’èxit i la seva possible translació a Catalunya.

Aquesta, però, és una de les moltes activitats que vol desenvolupar FemCat. Ells mateixos es defineixen com un grup d’empresaris i alts directius totalment independents i amb una manera catalanista de fer país. Volen mantenir-se al marge dels grups polítics, per poder criticar o recolzar qualsevol iniciativa que presentin. Són gent, aquests empresaris, d’una franja d’edat d’entre els 35 i els 50 anys. El seu objectiu és convertir el Principat en un dels països més avançats del món. A partir de les seves pròpies aportacions porten endavant diversos projectes escollits segons quatre eixos estratègics: innovació, competitivitat, cohesió social i projecció de Catalunya al món.

FemCat, l’Associació Catalana de Professionals i altres iniciatives de més o menys eficàcia han sorgit aquests últims anys, obren el camí a unes generacions normalitzades, desacomplexades vers el seu propi país i que no pateixen l’autoodi que tan mal ha fet, no sols al sector intel·lectual, sinó també a tota la nostra societat. Aquestes són les iniciatives a les quals l’Associació Tribuna Catalana donarà suport, per creure que ens poden fer albirar un futur menys complex que l’actual.

TRIBUNA CATALANA