Per què no estan els banquers que han robat a la presó?

Prou amenaces als #novullpagar i més solucions de fons

Qualsevol nit pot sortir el sol al País Valencià

Un Anuari per a fer memòria del silenci

El maig del 2010, un jove de nacionalitat marroquina moria en circumstàncies mai esclarides del tot al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de Barcelona. La principal empresa d’extracció de fosfats del Sàhara Occidental –considerat per l’ONU un territori colonial i per tant d’on n’és il·legal l’explotació dels seus recursos- és de Sant Cugat del Vallès. La policia és incapaç de trobar la seu de l’Instituto Nóos, investigat per una subvenció indeguda de 1.200.000 euros quan era presidida per Iñaki Urdangarín, gendre del rei espanyol. Les concessionàries d’autopistes de peatge acumulen beneficis molt per sobre dels costos inicials de les obres. La presidència de Juan Samaranch al COI va estar tacada pels casos de corrupció i la no investigació del dopatge. En els darrers tres anys més de 100.000 famílies han patit una execució hipotecària als Països Catalans. No hi ha hagut cap detenció pels més de 80 atemptats feixistes al País Valencià.

Algun d’aquests temes és possible que soni al lector, altres seran totalment desconeguts però no per això, obligatòriament, sorprenents. Però en tot cas és ben segur que no els hauran llegit a la portada de cap rotatiu del país, tot i que molts d’ells ho haurien merescut. Aquest és el leit motiv de l’Anuari Mèdia.cat, els silencis mediàtics 2011, que es presenta avui a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona. Aquest llibre, que es podrà descarregar gratuïtament en format digital, és un recull de dotze temes que, a desgrat de la seva rellevància, no han estat tractats als mitjans majoritaris o sols ho han fet de forma reduïda o esbiaixada o amb un enfocament que n’ha obviat parts importants. Són un recull del que el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha considerat que eren les dotze notícies més silenciades del 2010.

“Sovint en parlar de censura parem esment només a la més explícita, aquella que practiquen els règims dictatorials i autoritaris –escriu el coordinador de l’Anuari, Roger Palà, a la seva introducció.- Ja fa temps, però, que la censura pren moltes i variades formes, i gairebé mai són òbvies”. I un d’aquestes formes és “l’oblit casual” de determinades informacions incòmodes per a l’statu quo per part d’uns mitjans de comunicació massa propers al poder, quan no formen part del poder mateix.

Media.cat

La Fiscalia acusa Unió de finançament il·legal milionari

La Fiscalia de Barcelona ha destapat un presumpte finançament il·legal d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Segons informa El Periódico, Unió hauria rebut donacions encobertes per valor de milions d’euro, a través del grup empresarial IMS. Segons l'investigació, sis companyies del grup empresarial IMS elaboraven des del 2003 factures falses que giraven a altres societats que el hòlding controlava a través de testaferros.

En la investigació de la fiscalia figuren com a implicats en la xarxa diversos responsables del partit, exalts càrrecs de l’últim Govern de CiU, una constructora i un gran banc espanyol. Amb aquelles factures falses, les companyies aconseguien que els bancs els aprovessin importants avanços en efectiu mitjançant línies de descompte. Per fer front a aquell primer deute, les empreses dels testaferros tornaven a emetre factures falses.

La fiscalia sosté que amb els diners obtinguts amb totes aquelles operacions les empreses d’IMS assumien despeses d’Unió.

Segons la Fiscalia, a la trama s'hi va sumar la Fundació Catalunya i Territori (FCT), presidida per Josep Boqué Cos, exdirector general de Consum en els governs de CiU en els anys 90. També creuen que 1,8 milions d’euros dels fons de la fundació es van desviar a IMS.

A més, aquesta fundació va adquirir una sèrie de locals que va posar a disposició d’Unió, que a partir del 2004 va deixar de pagar els lloguers. A més, el 2009, aquella institució va vendre al partit democristià cinc locals per un preu molt inferior al valor real. En total, la força política va pagar 498.000 euros per un paquet immobiliari el valor actual del qual a la baixa seria, segons consta en les diligències, d’1.130.000 euros.

Una de les entrades més grans d’efectiu que va obtenir la trama va consistir en 1.102.000 euros que l’empresa IMS Assessors Jurídics i Econòmics va facturar al banc BSCH per un llibre sobre els carnavals l’elaboració del qual podia pujar com a molt, segons els investigadors, a 140.000 euros.

e-noticies