Alegre, feliç, no pot negar que corre sang brasilera per les seves venes. I tampoc que ha viscut cinc anys a Sevilla, una ciutat on pensa viure quan pengi les botes. De Sevilla a Barcelona. Un gran canvi?A Sevilla la gent és més llançada, es talla menys. A Barcelona puc passejar amb la meva família, em reconeixen pel carrer, però respecten més el meu espai.
Està adaptat a la ciutat? Completament. En venir de Sevilla ja estic habituat als menjars, als horaris...
Crida l'atenció que sent brasiler, de Badia, no estigui vivint prop de la platja... Preferim viure prop del Camp Nou perquè jo viatjo molt i així la meva família està prop de tot, principalment del col·legi dels nens. I quant a la platja, està tan prop que en pocs minuts m´hi planrto
Ens han dit que té professor de català... Encara no, però estic en això. Amb tants viatges és impossible planificar les classes. El que sí faig és veure les notícies en català, llegir algun periòdic i demanar-li a tot el món que si és català, em parli en el seu idioma. Duc quatre mesos aquí i pràcticament ho entenc tot.
I parlar-lo? Alguna coseta. Prometo llançar-me molt prompte.
Un català més... La meva obligació és adaptar-me a la cultura del lloc on viu.
Ràdio Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada