Al 24è Congrés d'UDC Duran ha parlat amb claredat, segur de qui és, de què vol ser i d'on està disposat a arribar. Creu que mereix ser el guanyador, que res no hi pot perdre i que no l'importa qui o què es pot perdre en el futur dissenyat per ell i per a ell, al qual arrossega UDC.He llegit amb atenció les ponències congressuals. UDC o Duran no s'han mogut dels primers anys 90, d'aquell model de sobirania subordinada a Espanya, d'aquell model de societat, de la ideologia essencial i essencialista de la declinant democràcia cristiana.
Quan hi he llegit que respondre les demandes de la societat del segle XXI sobre l'abortament i la mort digna és tan sols "fals progressisme" i que cal legislar l'objecció de consciència, m'he preguntat com el líder d'UDC pensa conjugar el seu rebuig frontal a aquells avançaments socials amb l'aspiració de construir des del Govern espanyol "una Espanya moderna".
El Congrés d'UDC ha revalidat que és un partit "de dretes" clàssic i catalano-espanyol. L'existència d'una dreta espanyola atípica, el PP, han convertit UDC i Duran en assenyats i situats en la centralitat. Però no és així, el centre és una il·lusió òptica, el lloc de l'ambigüitat, el zero i en tot cas el lloc intangible on el progressisme intel·ligent exerceix el poder. Pujol ho sabia i ho practicà durant 23 anys.
El Congrés d'UDC ha revalidat que és un partit "de dretes" clàssic i catalano-espanyol. L'existència d'una dreta espanyola atípica, el PP, han convertit UDC i Duran en assenyats i situats en la centralitat. Però no és així, el centre és una il·lusió òptica, el lloc de l'ambigüitat, el zero i en tot cas el lloc intangible on el progressisme intel·ligent exerceix el poder. Pujol ho sabia i ho practicà durant 23 anys.
En el seu discurs Duran rebutjà per a Catalunya un Govern nacionalista i el contraposà a un govern socio-convergent, "catanyol" . Veu en el termini màxim de 4 anys un Ministre d'Assumptes exteriors d'UDC al Govern espanyol i alguns Consellers al Govern català. Espanyolitzar Catalunya n'és el resum.
Duran té la voluntat de realitzar el seu programa amb CDC o en solitari, sap que en el camí pot trobar patrocinadors que li posaran com a únic preu trencar el nacionalisme català, debilitar Artur Mas i el seu lideratge. Duran, crescut en anys de bonança, cregué que podria ser el "delfí" de Pujol, el líder de CiU, però fou Mas l'assenyalat per CDC, qui ha demostrat amb escreix l'encert de la seva elecció. Amb el seu discurs Duran ha reconegut implícitament que no pot competir amb Mas a Catalunya i s'ha posat al servei d'Espanya i s'ofereix com a soci de Montilla.
Duran i UDC han parlat amb prou claredat i veu forta perquè CDC i Mas els escoltin. És també el moment de respondre'ls amb un sincer i càlid.
"Passiu-ho bé, senyor Duran!, adéu, UDC!", ens veurem el dia després del de les eleccions...
Racó Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada