El 13 d'agost passat, The New York Times es feia ressò d'un article publicat online a Current Biology sobre les conclusions d'un estudi impulsat des del Medical Center de l'Erasmus University de Rotterdam. Es tracta d'una anàlisi sobre les similituds i les diferències genètiques entre aquells que consideren els vint-i-tres grups de població més nombrosos d'Europa (exclosos els russos).Evidentment, els treballs científics sempre són susceptibles de successives esmenes, però -sigui com sigui- les dades que planteja són força suggeridores. D'entrada, els autors recorden que els europeus tenen el seu origen en tres grans onades migratòries: l'arribada dels humans moderns procedents de l'Àfrica 45.000 anys enrere; la recolonització d'Europa a partir del sud del continent a mesura que la glaciació va començar a retirar-se fa uns 20.000 anys; i l'expansió del Neolític des del Pròxim Orient iniciada uns 10.000 anys abans del present. Des d'aleshores, el mapa genètic ha anat variant en funció de migracions i conflictes majoritàriament interns.
Actualment, la distància genètica és molt superior de nord a sud que d'est a oest. És a dir, hi ha moltes més diferències entre un irlandès i un portuguès o entre un polonès i un grec, que no pas entre un irlandès i un polonès o entre un portuguès i un grec. D'altra banda, hi ha tres Estats (només tres!), on ha estat impossible agrupar tota la població en un únic grup genètic. A Itàlia; a Alemanya, tot resseguint aproximadament la vella frontera lingüística entre l'alemany marítim i el continental; i, a l'Estat espanyol, entre espanyols i catalans.
En concret, els catalans tenen més proximitat genètica amb els francesos que amb els espanyols; més amb els italians que amb els portuguesos; i una mica amb els suïssos. Mentre que els espanyols presenten més proximitat amb els portuguesos que amb els catalans i molt poca amb els francesos. Curiós...
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dimecres, 27 d'agost del 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada