La Plataforma pel Dret de Decidir va néixer l’estiu de l’any 2005 en previsió del que podia passar amb l’Estatut i es va consolidar durant la tardor del mateix any com a resposta de la societat civil a la retallada de l’Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, el 30 de setembre d’aquell any.Un grup d’entitats, entre les quals Araitaca (en aquell moment Estatut ja!), el CIEMEN, Fundació Societat i Cultura, Gent de la Terra, la Intersindical, la Plataforma per la Llengua, la Xarxa d’Entitats, etc. i un grup de persones a títol individual van decidir que calia respondre a la retallada de l’estatut català que havia fet el congrés espanyol i, per fer-ho, van crear la Plataforma pel Dret de Decidir amb la intenció de posar el DRET DE DECIDIR com a eix de la seva acció política i de les seves actuacions.
La primera d’aquestes actuacions va ser, precisament, organitzar la manifestació del 18 de febrer de l’any 2006 que tots i totes recordareu.
La Plataforma pel Dret de Decidir, conseqüentment amb el lema de la manifestació del 18 de febrer, es va pronunciar en contra de l’Estatut, retallat des del congrés espanyol, perquè no ens reconeixia com a poble i no respecta la voluntat del Parlament que Catalunya que havia aprovat un Estatut molt diferent del que es va sotmetre a referèndum.
Així, doncs, el posicionament de la PDD contrari a l’Estatut va marcar tota una sèrie d’actuacions que es van fer fins que aquest Estatut, malgrat que no resol els problemes del nostre país, va ser aprovat el 18 de juny del 2006.
La PDD va continuar treballant pel Dret de Decidir i va començar una tasca d’extensió arreu del territori, fent actes públics de presentació per diversos indrets dels Països Catalans. Conscients que per continuar la seva tasca calia donar a conèixer els seus objectius, basats en la defensa del dret de decidir, van decidir crear plataformes de suport arreu del territori català.
Durant aquesta primera etapa es va treballar de manera consensuada, prenen les decisions en assemblea de socis i sòcies, col·laboradors i voluntaris, sense cap document legal que definís el seu funcionament. Es van prioritzar les activitats polítiques i d’activisme en detriment dels aspectes formals que definissin el tipus d’organització i els seus objectius.
S’utilitzaven els local del CIEMEN que, com a entitat fundadora, va cedir espais per fer les reunions i assemblees, encara ara es continuen utilitzant i han esdevingut la seu social de la PDD, també s’utilitzaven els recursos materials i humans de la Xarxa d’entitats, una altra entitat fundadora, ja que la PDD no disposava de recursos per poder assumir els costos d’aquestes infraestructures.
El fet que la PDD s’autofinanciï i no tingui cap mena de subvencions, per garantir la seva independència política, fa que només disposi de les aportacions de les entitats dels socis i sòcies individuals, amb la qual cosa no té recursos fixos per pagar infraestructures pròpies. A principi del 2007, però, es va veure la necessitat de dotar-se d’un instrument que donés cobertura legal a la PDD i que servís per definir els seus objectius i per estructurar la seva organització.
En aquest sentit el febrer del 2007 es van aprovar uns estatuts i es va aprovar una junta legal, la mateixa que encara ostenta la legalitat actualment.
Es van nomenar uns càrrecs d’acord amb els estatuts, com són presidència, vicepresidència, tresoreria, vocals.Paral·lelament la feina de la PDD va continuar fent treball d’extensió arreu del territori i organitzant campanyes per conscienciar la ciutadania en favor del Dret de Decidir.
Una d’aquestes campanyes va ser l’anomenada Decideixo decidir organitzada conjuntament amb Sobirania i Progrés. Es tracta d’una recollida de signatures per demanar que el Parlament de Catalunya tingui la potestat de convocar referèndums sense el permís del govern espanyol.
Actualment, i segons l’Estatut, el Parlament català pot convocar referèndums però per fer-ho ha de donar el vist-i-plau el Govern espanyol.Aquesta campanya pretén que la convocatòria de referèndum es pugui fer sense haver de demanar permís a ningú, perquè només els catalans i catalanes podem decidir sobre els temes que afectin Catalunya.
Aquest campanya encara continua actualment, tot i que la junta ha fet una proposta per tancar-la el proper 11 de Setembre i lliurar totes les signatures recollides.
L’altra actuació que va fer la PDD va ser organitzar la manifestació de l’1 de desembre com a resposta del maltractament que rep Catalunya del Govern espanyol en el tema d’infraestructures, l’apagada de l’estiu de Barcelona, la situació de l’aeroport del Prat i, en especial, per la situació de rodalies de Renfe. Igual que la del 18 de febrer aquesta manifestació va tenir una gran participació com tots i totes recordareu.
Arran d’aquella manifestació, però, ja es van començar a notar algunes discrepàncies entre les entitats i els socis i sòcies fundadors de la Plataforma i algunes de les entitats i membres que s’havien incorporat més tard.
Aquestes discrepàncies manifestades després de l’1 de desembre és van anar fent més paleses fins arribar a la situació actual. Les entitats i persones fundadores de la Plataforma pel Dret de Decidir mantenen l’esperit inicial i els objectius de la PDD. Aquests objectius en línies generals són: la independència política i econòmica de la nostra entitat, treballar pel dret de decidir com a base del dret a l’autodeterminació, potenciar la feina des dels territoris, com per exemple comarques gironines, Vallès, Camp de Tarragona, etc.
Aquestes discrepàncies entre els dos sectors de la PDD, el fundacional i el nou es van intentar solucionar mitjançant una assemblea que es va convocar en dues dates, el 15 i el 29 de juny. La importància del que s’havia de tractar, dotar-nos d’un nou estatut i triar una nova junta, va fer que es proposessin dos dies diferents, a més a més, calia deixar un temps per presentar candidatures, un cop aprovat el projecte.
A partir del dia 15 de juny, un cop aprovats els estatuts, es presentarien candidatures per dur a terme el nou projecte que es triarien el dia 29.
El sector nou de la PDD va intentar que es fes tot en un dia, malgrat que això era il·legal perquè no s’havia inclòs a l’ordre del dia i perquè no hi havia temps per presentar candidatures.
El dia 15 es va fer l’assemblea a Girona i quan es va arribar a 2/4 de nou del vespre, l’hora que havia d’acabar l’assemblea d’acord amb l’ordre del dia, una part de l’assistència va marxar. Els que es van quedar, el sector nou de la PDD, van continuar l‘assembla i van fer la votació dels estatuts, tot i que legalment no tenien prou quòrum per fer-ho, i també van escollir una nova junta, tot i que tots els presents no podien votar perquè no feia sis mesos que eren socis i que no s’havien pogut presentar candidatures. Aquest motiu i alguns altres fan que la nova junta i els nous estatuts siguin il·legals tal com ho demostra el fet que no hagin estat registrats per el Departament de Justiciá i com ho demostraran els tribunals, arribat el cas.
Malgrat aquesta situació, la junta legal, conscient que la PDD és un instrument necessari per al futur del nostre país, està disposada a arribar a acords amb l’altre sector per afavorir el treball conjunt sempre i quan es comparteixin els objectius polítics.
En aquest sentit es van fer passes per aconseguir una mediació i s’està treballant per aconseguir una plataforma unitària, assumint però que si no s’arriba a acords polítics satisfactoris no serà possible el treball conjunt. La PDD continuarà la seva tasca com ho ha fet fins ara perquè disposa de tota la informació, les infraestructures i els documents que avalen la seva legalitat: la seu social, la informació dels socis i sòcies i dels voluntaris i voluntàries, les pàgines web, el bloc, les signatures recollides que presentarem al congrés, etc.
El document polític, aprovat a l’assemblea del dia 29 de juny, marca les línies polítiques que seguirà la PDD en el sentit de superar el dret i el deure de decidir i anar cap al poder de decidir, i també recull la decisió de no treballar per defensar l’estatut retallat, independentment que considerem que cap tribunal espanyol pot legislar sobre una decisió del poble de Catalunya. La PDD només treballarà per aconseguir l’autodeterminació, dret reconegut internacionalment i aprovat pel Parlament de Catalunya l’any 1989.
Carme Forcadell Lluís
Comissió Comunicació
Plataforma pel Dret de Decidir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada