Comencem a caminar ¡¡

La iniciativa “Deu Mil a Brussel•les per l’Autodeterminació”, de caràcter transversal, nascuda de la societat civil i fonamentada en la participació activa de totes les persones coordinades a nivell local i comarcal, ha sorgit com a resposta a l'article "Perplex, jo?" que va publicar Enric Canela, i als comentaris dels seus lectors, a partir dels quals es va iniciar immediatament la seva difusió a través d’un grup del Facebook i del nostre web deumil.cat.

Des d’aquesta plataforma volem treballar tots plegats per a la total consolidació i èxit del nostre objectiu: anar el 7 de març a Brussel•les sota el mateix crit “Volem l’Estat propi”, reivindicant la independència del nostre país.

Volem aconseguir que l’autodeterminació de Catalunya figuri en l’agenda internacional i que els partits polítics nacionals, arrossegats per la nostra força, es declarin oficialment a favor de la independència i la incloguin en el seu programa. Més encara, que es comprometin a treballar per aconseguir-ho.

Aquest projecte, no sotmès a cap sigla política específica que ens separi, està obert a treballar, mantenint la seva autonomia, amb totes les persones, organitzacions i plataformes que tinguin el mateix objectiu: Catalunya independent.

Fem una crida a tots els sobiranistes i us convidem a la trobada que farem el proper dia 18 a Torroella de Montgrí per explicar el projecte, la tasca desenvolupada i la organització de la mobilització.

http://www.deumil.cat/

Enteneu ara perquè es fa tot el possible per dificultar-ne una Llei de Memòria Històrica de veritat ?

Quants d'esgarips perquè li han donat el «Planeta» al catalanofòbic i espanyolista neofranquista Savater!
I doncs, què hi ha d'estrany?

El «papa» Lara entrà a Barcelona el 26 de gener del 1939 amb uniforme de capità de la legió espanyola. Participà activament en la duríssima repressió política a la capital de Catalunya, es féu amo del Sindicato Vertical de Artes Gráficas i, a partir d'aquell moment i amb l'inestimable ajut de la seua eina de treball que il·lustra aquest apunt, el conegut xantatgista dels impressors barcelonins començà a bastir el seu particular imperi sota la complaent mirada del seu admirat Franco.
Així fou com un analfabet i inculte individu aconseguí distincions i honors de la Generalitat de Dalt i de l'Ajuntament del Cap i Casal. Premiar als criminals franquistes és la norma d'actuació —durant l'actual transfranquisme— dels «demòcrates» de dretes i d'esquerres que ens manen.
Què hi ha d'estrany en què el fill del legionari segueixi la tradició nostrada?

Enric Borràs

Disposició al genocidi

Llegint el que s'ha publicat aquests dies en alguns diaris de Madrid i sentint el que s'ha dit en algunes tertúlies radiofòniques es comprèn que Espanya endins hi ha prou gent que no està pas disposada a anul·lar el judici al president Companys i a rehabilitar-ne la figura sinó que, si poguessin, el tornarien a afusellar. Sort que, atès el funcionament de la matèria i de la història, això és impossible.

El que han dit i han escrit sobre Companys denota la quantitat d'odi que acumulen i la naturalesa irracional i obscura que té. És un odi que costa d'entendre d'on surt i què en motiva tanta intensitat. Un odi granític, que el temps no escrostona i que es transmet de generació en generació. Tornarien a envair Catalunya i tornarien a afusellar Companys i aquí, naturalment, trobarien qui els aplanaria el camí i els indicaria a quina porta han d'anar a trucar de matinada. Tot això no es du a terme perquè, per sort, les circumstàncies ara no ho afavoreixen i també perquè Espanya endins encara hi ha una majoria pacífica i civilitzada que ho atura.

Però fa un cert efecte veure aquesta disposició al genocidi, sentir bramar aquestes veus convençudes per mentides, encegades per la demagògia, enrogallades per l'odi, llegir aquestes plomes que suquen directament en el verí. Això en capçaleres històriques, que venen centenars de milers d'exemplars. Aquesta és una d'aquelles coses que demostren que Espanya només té un futur possible.

Si l'odi és capaç de perdurar tant temps i de regenerar-se i perpetuar-se, no hi ha res a fer. Òbviament, només hi ha una sortida, més tard o més d'hora, i com més tardem a arribar-hi pitjor per a nosaltres i també per a ells. Mentrestant, a l'entorn de la rehabilitació de Companys aquí ens hem entretingut amb una d'aquelles polèmiques domèstiques a què estem tan acostumats.

Una trista manera d'enrabiar-se i de perdre el temps. Discussions que no porten res de bo i que no duen enlloc. Tírries i hostilitats entre veïns. Una pugnacitat insidiosa, petita. Una ridiculesa comparat amb aquell odi d'acer.

Miquel Pairolí
El Punt

Endevineu perquè aquesta nerviós aquest franquista ?

Fraga qualifica de "disbarat" la decisió de Garzón d'investigar els desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme

El president fundador del PP, expresident de Galícia i ministre durant la dictadura de Franco, Manuel Fraga, ha qualificat aquest divendres de "disbarat" la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón de declarar-se competent per investigar els crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil i el franquisme i ha recordat que "ja hi va haver lleis d'amnistia".
Per Fraga, "políticament" és "un error gravíssim" ressuscitar problemes del passat.
Garzón comptabilitza en la interlocutòria en què es manifesta competent per investigar els crims de guerra durant la Guerra Civil i el franquisme un total de 114.266 persones que van desaparèixer entre el 17 de juliol del 1936 i el desembre del 1951.
Fraga coincideix amb l'opinió de la Fiscalia, que aquest dijous va desacreditar la decisió de Garzón en considerar que aquests delictes van prescriure l'any 1977 amb l'aprovació de la llei de l'amnistia.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat que apel·laran a la llei de la memòria històrica que va impulsar el govern socialista per demostrar que són l'executiu i les administracions locals les que han de prendre la iniciativa i promoure la identificació dels desapareguts, exhumar les fosses i entregar les restes dels cossos de les víctimes als seus familiars.

AVUI.Cat

Parla.cat: espai virtual per a l'aprenentatge del català

Parla.cat és un nou espai web per a la difusió de recursos, eines i materials didàctics relacionats amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua catalana. Parla.cat ofereix una proposta formativa que s'organitza en quatre nivells d'aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. De moment, estan disponibles els cursos de nivell bàsic i elemental. Cada nivell està organitzat en tres graus, cada un dels quals té una durada aproximada d'uns tres mesos que equival a unes 45 hores de dedicació.

Els cursos s'ofereixen en dues modalitats d'aprenentatge, la modalitat lliure, que permet l'aprenentatge totalment autònom ja que els materials són de lliure accés, i la modalitat amb tutoria, que compta amb el suport d'un tutor o tutora, és de pagament i s'inicia el dia 6 d'octubre. La modalitat de tutoria és gestionada pel Consorci per a la Normalització Lingüística i l'Institut Ramon Llull.

La web té una àrea anomenada Rambla virtual que consisteix en un espai de contingut lúdic i cultural a través del qual els usuaris poden accedir a mitjans de comunicació digitals, portals de literatura, biblioteques en línia, vídeos, música, jocs, etc. i interactuar en xats i fòrums amb els altres membres de la comunitat.

Parla.cat té una àrea de recursos per al professorat que està subdividida en dos espais: espai compartit (ofereix als usuaris i usuàries la possibilitat d'aportar nous materials didàctics de creació pròpia i contribuir així a l'ampliació de les activitats d'aquest espai, i l'oportunitat, a més, de compartir i intercanviar experiències i coneixements amb altres professionals a través d'eines de comunicació com el fòrum i la bústia de correu) i Calaix d'activitats (conté una selecció dels materials didàctics creats per als cursos de Parla.cat classificats per àrees temàtiques; tots aquests continguts es poden utilitzar per al desenvolupament de sessions de treball i itineraris d'aprenentatge que es poden emprar en classes presencials i/o semipresencials i que permeten donar resposta a necessitats concretes dels aprenents).

http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php

Català Sempre

La societat civil aplaudeix Xirinacs... els mitjans oficials catalans callen ¡¡

Ahir es va celebrar l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs, en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom. L’acte va ser eminentment emotiu però també marcadament reivindicatiu. Amb la participació d’intel·lectuals i artistes de diferents àmbits, es va recordar la figura del filòsof, polític i sacerdot, com també és va emfatitzar el valor del seu llegat, que ara estudia i difon la fundació Xirinacs.
L’homenatge al que sovint és anomenat el Gandhi català va ser fruit del poble català i per a aquest, de fet, es va lamentar l’absència de representants polítics que per coherència potser hi haguessin hagut d’assistir. Només el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va fer-hi acte de presència com a membre del govern i en forma d’acte oficial. Però també hi varen assistir Anna Simó, Jordi Portabella, Àngel Colom, Uriel Bertran i Marina Llansana.
La celebració que va arrencar amb la representació d’una manifestació violentament reprimida pels grisos, va comptar amb la intervenció del periodista Josep Puigbó, qui va fer notar que l’acte no era retransmès per cap mitjà català “la qual cosa significa”, digué, “que tenim mitjans oficials però no públics”. També intervingué Mossèn Josep Dalmau, sacerdot i escriptor, que destacà la dignitat de la controvertida mort que ell escollí, i la comparà amb la mort de Jesús. L’escriptor Víctor Alexandre subratllà de Xirinacs la seva vessant més política, i va fer un salt a l’actualitat “on paraules com referèndum, autodeterminació són criminalitzades” i va animar a seguir l’exemple del pensador.
Arcadi Oliveres cità una de les seves frases més conegudes: “lluitarem contra els forts mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”, i digué de Xirinacs que és una figura per als catalans per a la seva defensa de la lluita no violenta, per la seva coherència i perquè “tota la seva vida ha estat una veritable lliçó”.
També l’historiador Oriol Junqueras li dedicà un discurs que recità de memòria i visiblement emocionat des del primer pis, digué que el millor homenatge que li podem fer és “prometre que nosaltres també passarem el relleu i viurem per Catalunya i tot allò que representa de pau, justícia i amor”.
Un vídeo va transmetre l’opinió d’altres personalitats que varen voler posar el seu granet de sorra a l’homenatge. Entre les diverses intervencions la música d’Elèctrica Dharma, Obrint Pas, Feliu Ventura, Aramateix o Maria del Mar Bonet va acompanyar una vetllada que va cloure amb el Palau dempeus cantant els Segadors amb la Coral Sant Jordi.
Per a veure més fotografies de l'acte podeu consultar l'apartat de Fotografies de Tribuna Catalana.

Tribuna.cat