Durant aquests últims dies corre
un comentari per la xarxa demanant que la gent no vagi a cap manifestació si
aquesta no acaba a la delegació del govern espanyol.
No serè jo qui aplaudeixi que algú
recomani no anar a les manifestacions, però estic bastant d'acord amb el
missatge de fons que vol transmetre aquest comentari.
El que intenta transmetre és que,
les mateixes persones que es manifesten en contra de les retallades i les
injustícies socials, haurien d’assistir també a les manifestacions i
mobilitzacions a favor de la independència de Catalunya.
Tot i reconeixent que una part de
culpa de la greu situació econòmica que està vivint Catalunya és
responsabilitat dels successius governs que hem tingut i que els nostres diners
es podrien haver gestionat millor, hem de reconèixer que, a dia d’avui, la
principal causa és l'ofec econòmic al que ens té sotmès, premeditadament, el
govern central amb els diners que ens deu i l'espoli constant d’any darrera
any.
Soc conscient que molta gent dirà,
amb tota la raó, que amb la
independència no acabarem amb els desnonaments, la corrupció, el baix nivell de
prestacions socials, etc... Però el que és veritat és que sense poder
administrar els nostres recursos serà quasi impossible aplicar o recuperar els
nivells de serveis socials i d'infraestructures que necessitem.
Des del Decret de Nova Planta
fins la darrera decisió del Tribunal Constitucional d’anular la declaració de
sobirania del Parlament de Catalunya, passant per les afaitades dels estatuts i
la negativa al pacte fiscal, demostren la impossibilitat de qualsevol tipus de
relació o negociació amb Espanya.
Ara, a més d’ofegar-nos econòmicament i negar-nos les
infraestructures que necessitem, volen
eliminar els nostres signes d’identitat com la llengua, la cultura i la nostra
historia. Ara comparen a la gent que surt pacíficament a manifestar-se amb una
estelada amb els nazis o amb ETA.
Ha arribat el moment de dir prou,
és el moment d’anar tots junts cap a la independència, amb consulta o sense. Companys,
estem en combat i ja no podem donar marxa enrere perquè el nostre enemic vol simplement
la nostra eliminació com a nació.
Cal que tothom recordi que va ser
gracies a un milió i mig de catalans que vàrem sortir al carrer que s’ha iniciat
el camí cap a la independència. Que ningú oblidi que va ser el poble qui va
empènyer als polítics a emprendre el camí cap a Ítaca i ho farem tants cops com
sigui necessari perquè és la voluntat d’un poble.
Ja n'hi ha prou, ara els partits polítics
de caire catalanista han de saber que és l’hora de deixar de costat les
estratègies electorals per esgarrapar més vots o per acontentar als seus
germans grans a Madrid. Han d’entendre que, en aquests difícils moments,
Catalunya ha d’estar per damunt del interessos del seu partit i de les seves picabaralles
internes.
A la resta de partits d’obediència
espanyola, ultra-dretans i anticatalanistes, solament els podem demanar que
respectin la decisió, d’arrel democràtica, de consultar a la gent i això està
per damunt de qualsevol constitució arcaica i immobilista.
Com deia el Mahatma Gandhi “Quan algú comprèn que obeir
lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania no el pot
dominar”.
Jaume Massanés i Papell