Com passa amb la consumició de les begudes alcohòliques, les barreges no són aconsellables i per això vull parlar d’independència i corrupció per separat.
En primer lloc dir que el procés cap al nostre alliberament nacional és ja imparable. Així ho han entès inclús aquells partits com PSC i ICV que s’escapolien de la realitat defensant la entelèquia del federalisme. En les darreres enquestes queda palesa la fuga progressiva de votants, fins ara afins, cap altres opcions que sí aposten de forma decidida per el dret de decidir sobiranista. Això fa també que els òrgans d’aquests partits visquin moments convulsos per el gir que demanen les seves bases.
Evidentment, i d’això no en podem tenir cap dubte, la força de la societat civil aglutinada i representada per la Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, entre altres, és el que ha provocat que els partits catalans hagin reaccionat passant, d’un seny poruc i acomodat, a la rauxa d’un somni cada cop més possible. Mai, en tota la història, cap il•lusió col•lectiva havia tret al carrer una manifestació de més d’un milió i mig de manifestants amb un sol crit: Independència.
La necessitem per l’ofec econòmic al que estem sotmesos i que cada dia és fa més insuportable, però també, i és important no oblidar-ho, per recuperar i defensar els nostres drets històrics com a nació, la nostra cultura i la nostra llengua.
En segon lloc, si parlem de corrupció el primer pas és reconèixer que a Catalunya existeix, i amb uns nivells molt alts. Hem de ser valents i molt curosos per donar exemple a casa nostra donant un bon cop de falç per segar la corrupció i els que la promouen, caigui qui caigui, digui com es digui.
Qualsevol tipus de corrupció ha de ser denunciada d’immediat i el culpable jutjat i apartat automàticament de la cosa pública. Volem la independència, si, però hem de demostrar que també volem un país diferent.
Volem un país on la gent tingui la seguretat que l’únic objectiu dels nostres polítics és treballar per un país més just socialment, on tinguem uns serveis públics de qualitat començant per la sanitat, la justícia i l’ensenyament perquè tots el catalans, vinguin d’on vinguin, tinguin el mateixos drets al néixer.
S’ha acabat el temps de la corrupció generalitzada. Per això hem d’acabar també amb els poders paral•lels dels lobbys econòmics, l’església i la banca. Qui ha de regir el país són els representants que el poble ha escollit amb els seu vots, això si, mitjançant una nova llei electoral i amb un control més rigorós i fiable per part dels organismes de control com el Síndic de Comptes, el Síndic de Greuges, l'Oficina Antifrau i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el fiscal superior de Catalunya.
Dit tot això, si us plau no fem barreges. Com deia fa poc un diputat català a Madrid: “No taparem la corrupció amb autodeterminació, però no es podrà tapar tampoc l'autodeterminació amb corrupció”
