27 de desembre 2010
18 de desembre 2010
La Plataforma pel Dret de Decidir denuncia i rebutja la declaració i la pròrroga de l’estat d’alarma per part del Govern espanyol
La Plataforma pel Dret de Decidir denuncia i rebutja la declaració i la pròrroga de l’estat d’alarma per part del Govern espanyol i el Congrés dels Diputats arran de la greu situació provocada pels controladors d’Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA). Considerem que l’estat d’alarma afecta directament els dos eixos indestriables sobre els quals es fonamenta l’acció social i política de la PDD, això és, la qualitat del sistema democràtic que ens regeix i el dret dels Països Catalans a decidir lliurement, sense amenaces i intimidacions, com vol construir el seu futur.
L'actitud del col·lectiu dels controladors aeris ha vulnerat greument el dret al transport i a la lliure circulació de milers de persones. Calia prendre mesures dràstiques i efectives en contra d'aquest col·lectiu per defensar els drets de tots els ciutadans, però, en un Esat democràtic, les mesures que s'han de prendre en aquests casos són totes unes altres. Anteriorment, en altres Estats, altres col·lectius de controladors aeris ja havien intentat imposar les seves demandes laborals amb accions similars a les preses pels controladors espanyols, però en cap cas, els governs respectius havien resolt el problema militaritzant el col·lectiu en qüestió. Els Estats democràtics havien resolt sempre el xantatge sense necessitat de decretar cap estat d'alarma, ni d'excepció.
El govern espanyol, aprofitant la desmesurada i també antidemocràtica actitud dels controladors aeris, ha aplicat una mesura totalment desproporcionada segons la qual, per primera vegada des de 1978, es modifica transitòriament el règim jurídic ordinari i es posa un determinat grup de ciutadans sota jurisdicció militar. Pensem que és responsabilitat dels representats públics de l’Estat preveure i resoldre, mitjançant la planificació i la negociació, possibles conflictes amb treballadors que pertanyen precisament a l’administració estatal i sobre els quals recau la seguretat de tants ciutadans. Cal recordar, a més, que les divergències amb aquest col·lectiu no són noves, sinó que s’arrosseguen de fa temps. Pensem, doncs, que el Govern espanyol ha negligit les seves responsabilitats en els darrers anys a l’hora de trobar una solució sobre els seus propis treballadors i que, per reforçar una popularitat en hores baixes, ha optat per fer ús del monopoli de la força i de mesures essencialment antidemocràtiques contra un col·lectiu per qui l’opinió pública no sent cap simpatia.
La PDD vol expressar que la militarització que comporta l’estat d’alarma no pot ser mai utilitzada per un govern democràtic per resoldre un conflicte laboral, queés un precedent negatiu i perillós que va més enllà d'un conflicte laboral, i que l'únic que indica és el poc respecte als principis democràtics que té el govern que l'utilitza.
Aquesta mesura ha obert la porta a unes maneres de fer que poden ser perilloses en futurs conflictes socials i polítics dintre de l'Estat espanyol. En aquest sentit, la PDD vol recordar que la Ley Orgánica 4/1981 preveu l’aplicació de l’estat de setge quan es produeixi o amenaci de produir-se un acte contra la integritat territorial d’Espanya, i l’aplicació de l’estat d’excepció quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris. En aquest últim cas podrien suspendre’s drets fonamentals com el dret a la llibertat i la seguretat, la inviolabilitat del domicili, la lliure circulació, la llibertat d’expressió i de comunicar o rebre informació veraç, el dret de reunió, de vaga, etc.
Per tot això, instem als ciutadans a no donar cap mena de suport ni pàtina de legitimitat a l'esmentada mesura, i a denunciar la manca d'actitud democràtica d'aquesta mesura.
L'actitud del col·lectiu dels controladors aeris ha vulnerat greument el dret al transport i a la lliure circulació de milers de persones. Calia prendre mesures dràstiques i efectives en contra d'aquest col·lectiu per defensar els drets de tots els ciutadans, però, en un Esat democràtic, les mesures que s'han de prendre en aquests casos són totes unes altres. Anteriorment, en altres Estats, altres col·lectius de controladors aeris ja havien intentat imposar les seves demandes laborals amb accions similars a les preses pels controladors espanyols, però en cap cas, els governs respectius havien resolt el problema militaritzant el col·lectiu en qüestió. Els Estats democràtics havien resolt sempre el xantatge sense necessitat de decretar cap estat d'alarma, ni d'excepció.
El govern espanyol, aprofitant la desmesurada i també antidemocràtica actitud dels controladors aeris, ha aplicat una mesura totalment desproporcionada segons la qual, per primera vegada des de 1978, es modifica transitòriament el règim jurídic ordinari i es posa un determinat grup de ciutadans sota jurisdicció militar. Pensem que és responsabilitat dels representats públics de l’Estat preveure i resoldre, mitjançant la planificació i la negociació, possibles conflictes amb treballadors que pertanyen precisament a l’administració estatal i sobre els quals recau la seguretat de tants ciutadans. Cal recordar, a més, que les divergències amb aquest col·lectiu no són noves, sinó que s’arrosseguen de fa temps. Pensem, doncs, que el Govern espanyol ha negligit les seves responsabilitats en els darrers anys a l’hora de trobar una solució sobre els seus propis treballadors i que, per reforçar una popularitat en hores baixes, ha optat per fer ús del monopoli de la força i de mesures essencialment antidemocràtiques contra un col·lectiu per qui l’opinió pública no sent cap simpatia.
La PDD vol expressar que la militarització que comporta l’estat d’alarma no pot ser mai utilitzada per un govern democràtic per resoldre un conflicte laboral, queés un precedent negatiu i perillós que va més enllà d'un conflicte laboral, i que l'únic que indica és el poc respecte als principis democràtics que té el govern que l'utilitza.
Aquesta mesura ha obert la porta a unes maneres de fer que poden ser perilloses en futurs conflictes socials i polítics dintre de l'Estat espanyol. En aquest sentit, la PDD vol recordar que la Ley Orgánica 4/1981 preveu l’aplicació de l’estat de setge quan es produeixi o amenaci de produir-se un acte contra la integritat territorial d’Espanya, i l’aplicació de l’estat d’excepció quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris. En aquest últim cas podrien suspendre’s drets fonamentals com el dret a la llibertat i la seguretat, la inviolabilitat del domicili, la lliure circulació, la llibertat d’expressió i de comunicar o rebre informació veraç, el dret de reunió, de vaga, etc.
Per tot això, instem als ciutadans a no donar cap mena de suport ni pàtina de legitimitat a l'esmentada mesura, i a denunciar la manca d'actitud democràtica d'aquesta mesura.
16 de desembre 2010
El català, llengua sotmesa a l'espanyol
Interessantíssim el llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de la filòloga Rosa Calafat, publicat fa pocs mesos i guardonat amb el Premi d'assaig breu Josep Irla 2010. Dividit en cinc capítols que Calafat anomena "cinc principis", hi trobem un retrat lúcid, i alhora inquietant, de la realitat nacional del país i del seu estat de prostració política. L'estat de la llengua, al capdavall, és un reflex de la situació de anormalitat en què vivim i el llibre, pàgina a pàgina, fa més evident que l'únic camí per capgirar aquesta inèrcia anorreadora és la constitució d'un Estat propi. Sense les eines d'un Estat no salvarem la llengua de la mateixa manera que no salvarem res que tingui a veure amb la nostra identitat nacional, més enllà de quatre tradicions folklòriques.
Els cinc principis de Calafat ens parlen "del llenguatge com a eina de conjunt", "de diversitat cultural versus comunicació globalitzada", de la necessitat que els mitjans de comunicació normalitzin "el punt de vista català", de la subjecció del llenguatge políticament correcte "als principis legals que hi regeixen", i de la importància d'un nom comú per a tota la comunitat lingüística catalana que impedeixi l'esquarterament que ara pateix. Heus aquí un tast:
- "Les paraules d'una cultura se substitueixen, es matisen o es reciclen talment com el vidre, el plàstic o qualsevol material d'ús de la col·lectivitat. Les paraules poden ser veritables eines de protecció i de contenció cap a altres cultures, o no. El francès mediàtic es protegeix de l'entrada d'anglicismes -Llei Toubon, 1994-. L'espanyol modern no té catalanismes. El català modern conté una allau d'hispanismes."
- "Ens convé trencar el tòpic prejudici que es basa en el fet que el català només es pot assemblar al castellà. El català, des del moment que és una llengua creada per humans, i independentment de la seva filiació a una família lingüística, comparteix trets culturals amb altres llengües. I parl d'aquest prejudici perquè ha estat massa usat a l'hora de justificar el català fàcil: aquell català que només pot ser observat des d'un punt de vista, l'espanyol."
- "La percepció que un poble té d'ell mateix es regula a través dels punts de vista que corren pels seus canals difusors de conformitat social. I s'introjecta en termes de confiança i transparència en la informació. Ara com ara, les eines pedagògiques mediàtiques internes no ajuden gaire a veure'ns com un mercat lingüístic únic: clar i transparent; ja hem vist com les externes tampoc."
- "Posats constantment en la necessitat de triar entre una llengua suposadament salvada però sistemàticament presentada com a problemàtica -el català- i una altra d'aparentment neutra i sense cap d'aquests problemes -la llengua estatal-, molts catalanoparlants van fent habitual la dimissió lingüística fins a concebre-la com l'únic comportament normal, o l'únic educat. Interioritzen, així, una mena de sentiment d'obligació de passar-se a la llengua dels altres sense tenir dret a la reciprocitat."
- "La llengua és el component cultural que camina per sobre dels referents i s'estén amb identificació immediata a través dels seus parlants."
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)