El Reglament Orgànic Municipal (R.O.M.) probablement sigui una de les normes municipals més desconegudes, la qual cosa està en contradicció amb la seva importància. Que, efectivament, la té i molta. El R.O.M. regula el funcionament dels òrgans municipals i la seva relació amb la ciutadania.
L’actual R.O.M. fou aprovat el juliol de 1988, exceptuat el seu títol cinquè que ho fou el febrer de 1989, deu anys després seria modificat. El R.O.M. té tres parts ben diferenciades: 1) Els tres primers títols regulen l’organització de l’ajuntament, el funcionament dels seus òrgans i l’estatut dels regidors (drets i deures); 2) El quart títol regula els drets ciutadans en matèria d’informació i participació; i 3) El títol cinquè regula la desconcentració administrativa (consells de districte).
Des del mes d’abril de 2004 s’està discutint la seva modificació. Sobre el tres primers títols ja hi ha un document inicial, pendent del seu tancament definitiu. El quart s’ha transformat en una proposta de Reglament de participació ciutadana, el qual anirà incorporat al R.O.M. I, finalment, el cinquè també disposa d’un esborrany. Aquest esborrany, que introdueix algunes modificacions al text vigent, ha estat elaborat tenint en compte un estudi encarregat per l’ajuntament i entregat el juliol de 2005. L’objectiu és tenir el nou text de R.O.M. a principis d’octubre d’enguany i aprovar-lo en el ple de novembre.
Més enllà de les modificacions obligades pels canvis jurídics produïts des de 1988, és evident que els canvis que s’estan proposant són importants. I són especialment significatius, per raons òbvies, aquells que fan referència a la relació de l’ajuntament amb el conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, són importants els canvis que introdueix el nou Reglament de participació. Hi ha dos aspectes a destacar: 1) la regulació per primera vegada en termes generals dels consells sectorials (cultura, ensenyament, mobilitat, esports,...), fins ara existien reglaments específics però no estaven integrats al R.O.M; i 2) la regulació de nous òrgans de participació, dels qual cal destacar el Consell de ciutat. Aquest consell es configura com l’òrgan destinat a discutir els grans temes de ciutat, amb una composició diversa i representativa (representants de consells territorials i sectorials, representants d’associacions, persones de rellevància local,...). En canvi, són especialment decebedores les noves propostes referents a la desconcentració administrativa (consells de districte). Els canvis són mínims, bàsicament se centren en la seva composició. Cal dir que la proposta es basa el l’estudi abans esmentat, el qual recomana mantenir els actuals tres consells de districte i posar en marxa altres mecanismes d’apropament de l’administració municipal al ciutadà.
En general i sens cap mena de dubtes, cal dir que els canvis proposats milloraran l’actual R.O.M. Només un tema, a no ser que canviï substancialment el text en discussió, quedarà a mig canvi: la desconcentració administrativa. Però, també cal dir, la solució no és gens fàcil. L’experiència ha demostrat que l’actual dinàmica dels consells de districte no porta en lloc, però el seu replantejament, que al meu parer ha de ser molt profund, depèn tan de la voluntat política de l’ajuntament per dotar-los de major protagonisme, com de la vitalitat i compromís de la societat civil organitzada. Cal plantejar-se amb valentia si, arran de les transformacions de la ciutat durant els darrers vint anys i especialment la d’alguns dels seus districtes, té sentit mantenir l’actual estructura de desconcentració administrativa.
Fins aquí el que diu, o dirà, el paper. Però és evident que la realitat, en general, és tota una altra cosa. De res serveix aprofundir en els continguts participatius del R.O.M si no se’n fa una aplicació àmplia i rigorosa. I això passa en primer lloc perquè la ciutadania els conegui. Tres exemples de l’actual R.O.M il·lustren el que vull dir: quantes entitats i associacions saben que tenen la possibilitat d'intervenir, per dir la seva, en les comissions informatives de l’ajuntament (Art. 30.4)? Saben totes les associacions de veïns que poden intervenir en la discussió dels punts de l’ordre del dia dels plens municipals (Art. 44.ll)? Sap la ciutadania que l’ajuntament pot sotmetre a consulta popular temes d’especial rellevància (Art. 45)? Sobre la seva aplicació i pel que fa als òrgans de participació, que és probablement el que més interessa al ciutadà i sobretot a les seves entitats i associacions, la discussió no és sobre la seva existència -d’existir, existeixen-, sinó sobre la seva incidència en l’acció de govern. A Sant Cugat tenim sis consells sectorials (i altres òrgans de participació) i hem elaborat mitja dotzena de plans d’actuació amb participació ciutadana, però l’operativitat dels primers és absolutament discutible (recentment s’ha qüestionat la validesa del Consell de cultura) i l’efectivitat dels segons està en entredit.
En definitiva i per concloure: benvinguts els canvis en el R.O.M. Però, dues observacions: 1) cal que, un cop aprovat el nou R.O.M, es doni a conèixer; i 2) cal, també, el compromís polític que no quedarà en paper mullat, la qual cosa implica, i és necessari dir-ho, que la ciutadania i especialment el seu teixit associatiu, adquireixi el compromís de fer-se’l seu.
Jordi Casas
Membre de la Fundació Sant Cugat
L’actual R.O.M. fou aprovat el juliol de 1988, exceptuat el seu títol cinquè que ho fou el febrer de 1989, deu anys després seria modificat. El R.O.M. té tres parts ben diferenciades: 1) Els tres primers títols regulen l’organització de l’ajuntament, el funcionament dels seus òrgans i l’estatut dels regidors (drets i deures); 2) El quart títol regula els drets ciutadans en matèria d’informació i participació; i 3) El títol cinquè regula la desconcentració administrativa (consells de districte).
Des del mes d’abril de 2004 s’està discutint la seva modificació. Sobre el tres primers títols ja hi ha un document inicial, pendent del seu tancament definitiu. El quart s’ha transformat en una proposta de Reglament de participació ciutadana, el qual anirà incorporat al R.O.M. I, finalment, el cinquè també disposa d’un esborrany. Aquest esborrany, que introdueix algunes modificacions al text vigent, ha estat elaborat tenint en compte un estudi encarregat per l’ajuntament i entregat el juliol de 2005. L’objectiu és tenir el nou text de R.O.M. a principis d’octubre d’enguany i aprovar-lo en el ple de novembre.
Més enllà de les modificacions obligades pels canvis jurídics produïts des de 1988, és evident que els canvis que s’estan proposant són importants. I són especialment significatius, per raons òbvies, aquells que fan referència a la relació de l’ajuntament amb el conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, són importants els canvis que introdueix el nou Reglament de participació. Hi ha dos aspectes a destacar: 1) la regulació per primera vegada en termes generals dels consells sectorials (cultura, ensenyament, mobilitat, esports,...), fins ara existien reglaments específics però no estaven integrats al R.O.M; i 2) la regulació de nous òrgans de participació, dels qual cal destacar el Consell de ciutat. Aquest consell es configura com l’òrgan destinat a discutir els grans temes de ciutat, amb una composició diversa i representativa (representants de consells territorials i sectorials, representants d’associacions, persones de rellevància local,...). En canvi, són especialment decebedores les noves propostes referents a la desconcentració administrativa (consells de districte). Els canvis són mínims, bàsicament se centren en la seva composició. Cal dir que la proposta es basa el l’estudi abans esmentat, el qual recomana mantenir els actuals tres consells de districte i posar en marxa altres mecanismes d’apropament de l’administració municipal al ciutadà.
En general i sens cap mena de dubtes, cal dir que els canvis proposats milloraran l’actual R.O.M. Només un tema, a no ser que canviï substancialment el text en discussió, quedarà a mig canvi: la desconcentració administrativa. Però, també cal dir, la solució no és gens fàcil. L’experiència ha demostrat que l’actual dinàmica dels consells de districte no porta en lloc, però el seu replantejament, que al meu parer ha de ser molt profund, depèn tan de la voluntat política de l’ajuntament per dotar-los de major protagonisme, com de la vitalitat i compromís de la societat civil organitzada. Cal plantejar-se amb valentia si, arran de les transformacions de la ciutat durant els darrers vint anys i especialment la d’alguns dels seus districtes, té sentit mantenir l’actual estructura de desconcentració administrativa.
Fins aquí el que diu, o dirà, el paper. Però és evident que la realitat, en general, és tota una altra cosa. De res serveix aprofundir en els continguts participatius del R.O.M si no se’n fa una aplicació àmplia i rigorosa. I això passa en primer lloc perquè la ciutadania els conegui. Tres exemples de l’actual R.O.M il·lustren el que vull dir: quantes entitats i associacions saben que tenen la possibilitat d'intervenir, per dir la seva, en les comissions informatives de l’ajuntament (Art. 30.4)? Saben totes les associacions de veïns que poden intervenir en la discussió dels punts de l’ordre del dia dels plens municipals (Art. 44.ll)? Sap la ciutadania que l’ajuntament pot sotmetre a consulta popular temes d’especial rellevància (Art. 45)? Sobre la seva aplicació i pel que fa als òrgans de participació, que és probablement el que més interessa al ciutadà i sobretot a les seves entitats i associacions, la discussió no és sobre la seva existència -d’existir, existeixen-, sinó sobre la seva incidència en l’acció de govern. A Sant Cugat tenim sis consells sectorials (i altres òrgans de participació) i hem elaborat mitja dotzena de plans d’actuació amb participació ciutadana, però l’operativitat dels primers és absolutament discutible (recentment s’ha qüestionat la validesa del Consell de cultura) i l’efectivitat dels segons està en entredit.
En definitiva i per concloure: benvinguts els canvis en el R.O.M. Però, dues observacions: 1) cal que, un cop aprovat el nou R.O.M, es doni a conèixer; i 2) cal, també, el compromís polític que no quedarà en paper mullat, la qual cosa implica, i és necessari dir-ho, que la ciutadania i especialment el seu teixit associatiu, adquireixi el compromís de fer-se’l seu.
Jordi Casas
Membre de la Fundació Sant Cugat
