PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

11 d’abril 2011

LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR ESTÀ MOLT SATISFETA PER LA PARTICIPACIÓ EN LA CONSULTA DEL 10 D'ABRIL

La Plataforma pel dret de Decidir manifesta que la consulta ha estat un èxit rotund a Barcelona. Treure més del 20% supera les expectatives més optimistes i demostra que Catalunya està preparada per exercir el dret d'autodeterminació.
La Plataforma pel dret de decidir (PDD) està molt satisfeta per la realització de la consulta popular sobre la independència de la nació catalana que aquest 10 d’abril ha tingut lloc a Barcelona i altres 21 poblacions de tot Catalunya.
Aquesta consulta del 10 d’abril no únicament culmina un procés democràtic d’enorme transcendència, iniciat des de fa anys des de la societat civil, que es va materialitzar en la primera consulta a Arenys de Munt el 2009, sinó que s’entra en una nova dimensió política. Una dimensió més important per la complexitat de l’organització i la claredat política del plantejament, que les mobilitzacions pel dret de decidir impulsades per la PDD els anys 2006 i 2007 i la protagonitzada pel poble de Catalunya el 10 de juliol de 2010.
Aquest llarg procés ha suposat l’organització de més de 554 referèndums a poblacions de tota mena, amb desenes de milers de voluntaris mobilitzats i més d’un milió de participants. Amb la inclusió –amb una voluntat incontestablement democràtica – de tots els estrangers empadronats a cada població i del jovent de 16 a 18 anys.
Una consulta que no només s'ha fet a Catalunya sinó també a l'exterior i en la qual hi han participat catalans i catalanes d'arreu del món. Aquesta consulta, absolutament democràtica, ha comptat amb observadors vinguts de diversos llocs del planeta i ha servit d'imatge i exemple per diversos pobles del món.
L’èxit més important de tot aquest procés és que hem convertit una sensació, àmpliament compartida, d’esgotament i fracàs del model estatutari i del sistema autonòmic en consciència nacional del dret a l’exercici de l’autodeterminació i en voluntat organitzada de construcció de la nació independent.
Aquest canvi que s’està produint en els cors i en les ments de tots els nostres compatriotes és el que s’ha evidenciat en els milers d’actes públics realitzats al llarg de les consultes, en el pòsit organitzatiu que n’està quedant i en l’arraconament evident de les organitzacions que s’hi han oposat o l’han menystingut.
La Plataforma pel Dret de Decidir considerem que ara és el moment de donar un pas endavant organitzatiu i de continuar el procés encetat amb els referèndums donant impuls a la Conferència Nacional per a l’Estat propi que tindrà lloc aquest 30 d’abril.
No ens podem aturar perquè una part molt important del poble català ha dit de manera voluntària, pacífica i organitzada que vol avançar cap a una nació catalana constituïda en un Estat de Dret independent, democràtic i social.

08 d’abril 2011

Chacón, entrenada contra l'independentisme

La batalla entre Alfredo Pérez Rubalcaba i la catalana Carme Chacón per succeir Zapatero al capdavant del PSOE ha tornat a posar l'atenció mediàtica damunt l'actual ministra de Defensa espanyola, que aquests dies ha començat a captar suports dins el PSC amb la voluntat final de convèncer el PSOE i els seus militants i trencar la xacra de ser vista com catalana a Madrid i madrilenya a Catalunya.

Més enllà d'aquests detalls i de la fosca relació que manté amb l'entorn de Pedro J. Ramírez, és molt important que els catalans tinguem molt clar qui és Carme Chacón i perquè ha escalat tant dins el Partit Socialista Obrer Espanyol. Tal com vam indicar anys enrere, la formació acadèmica és l'etapa clau per entendre qui és Carme Chacón.

Chacón milita a les Joventuts del PSC des de molt jove, amb 18 anys, i en acabar els estudis universitaris de Dret a Barcelona i veient el potencial de la jove d'Esplugues, els socialistes decideixen enviar Chacón al Canadà perquè estudiï en profunditat els referèndums independentistes del Quebec i les contraofensives unionistes del Canadà per aturar-los. No oblidem que estem parlant de finals dels anys 90: llavors els socialistes catalans ja tenen clar que el creixement de l'independentisme serà imparable, i envien Chacón a estudiar com aturar-lo a la Osgoode Hall Law School de Toronto, la Universitat de Montreal i la Universitat Laval del Quebec.

Aquests cursos de postgrau al Canadà li serveixen per estudiar les polítiques de Pierre Elliot Trudeau o Stéphane Dion, els unionistes viscerals del Quebec que van aconseguir refredar les ànsies independentistes d'una nació germana a la catalana. Amb el temps s'ha confirmat que els càlculs del PSC eren correctes, i un cop tornada a Catalunya i superades les polítiques municipals, catalana i l'etapa de ministra, Chacón podria arribar al cim del partit al moment de màxima efervescència independentista, un moviment que ja ha tingut ocasió d'atacar diverses vegades, acusant-lo de 'néixer de les emocions negatives' i de ser econòmicament insostenible. Si guanya les primàries, Chacón liderarà el partit espanyol en la batalla final entre unionisme i independentisme al Principat.

10 de març 2011

La Plataforma pel Dret de Decidir fa una Crida a les Institucions catalanes perquè no treguin les ajudes a l’associacionisme i demanen a les altres entitats que s’hi adhereixin

Carta oberta al Govern de la Generalitat i Governs d'altres Institucions Públiques Catalanes:
            Els representants de les nostres Institucions Nacionals recorden, públicament, moltes vegades, que una de les característiques més remarcables del poble català és tenir una xarxa d'entitats cíviques, socials i culturals que articulen la societat civil. La vida associativa constitueix, en efecte, la cara i els ulls de la identitat nacional catalana i és una de les fonts del seu benestar col·lectiu. Per això, sempre, especialment des que hem entrat en el procés de restabliment de les nostres llibertats, hi ha hagut una constant complicitat entre les nostres Institucions representatives i aquestes  associacions. S'ha construït una relació de mútua simbiosi que impulsa el progrés del nostre poble en tots els nivells.
            L'associacionisme català se sosté gràcies a les aportacions voluntàries de la gent que hi participa i a les ajudes que rep de les Institucions nacionals, que ho tenen en compte en els seus pressupostos, per més que no hi signifiquin una quantitat especialment apreciable.
            Tot i així, en els moments de crisi, com els que estem experimentant ara, els nostres governs, que no deixen d'insistir en la necessitat de mantenir viu l'associacionisme a fi d'alimentar el benestar col·lectiu, deixen de posar l'atenció que caldria per garantir les activitats que realitzen  sense ànim de lucre. De fet, molts projectes, dotats d'ajudes econòmiques aprovades, no es poden portar a la pràctica per l'incompliment puntual dels qui, des de les Institucions públiques, s'han compromès a copagar-ne els costos. La situació ha esdevingut tan greu que moltes entitats, solvents i de prestigi, es veuen obligades a plantejar-se si han de plegar.

            Davant d'una pèrdua anunciada de tantes associacions, de conseqüències tan negatives per a la vida del nostre poble, és urgent que els dirigents de les nostres Institucions públiques reconsiderin la seva conducta, almenys per evitar mals difícilment reparables. Perquè, com és ben sabut, la gran majoria de les entitats en procés de liquidació han  necessitat molts anys per aixecar-se i créixer.
           
Fem una crida, doncs, mitjançant aquesta Carta oberta, a les nostres Institucions perquè es replantegin aquesta decisió, tot demanant que s'hi adhereixin les entitats afectades avui o probablement un demà proper. Cadascuna d’aquestes entitats forma part d'un tot que permetrà veure les dimensions que  ha pres aquest conflicte i contribuirà a estendre el crit d'alerta cap als nostres representants elegits. Manifestem que la Plataforma pel Dret de Decidir no rep cap subvenció de les nostres Institucions i, per tant, el nostre objectiu és contribuir a la cohesió social del nostre país i solidaritzar-nos amb les entitats que necessiten  les esmentades ajudes.

Volem que les entitats de la societat civil sobrevisquin!!!

Junta de la Plataforma pel Dret de  Decidir
Àrea de comunicació
Carme Forcadell 667658536                     

26 de febrer 2011

La Plataforma pel Dret de Decidir posa una urna a la seva seu per recollir vots a Barcelona

Un total de 20 municipis Albanyà, Barcelona, Blanes, Calaf, Calonge de Segarra, Campins, Castellfollit de Riubregós, El Bruc, Fogars de Montclús, Gavà, La Pobla de Montornès, Montseny, Ponts de Molins, Pujalt, Rellinars, Sant Climent de Llobregat, Sant Julià de Ramis, Sant Pere Sallavinera, Vallgorguina i Viladecans celebraran la consulta sobre la independència el proper dia 10 d'abril.

La Plataforma pel Dret de Decidir ha fet una crida als seus socis, simpatitzants i entitats adherides perquè ajudin a difondre informació sobre la consulta, que es celebrarà en diversos municipis, i perquè participin com a voluntaris o fedataris, especialment a la consulta de Barcelona on, pel gruix de població, es necessita més suport.

El passat 31 de gener, la PDD va organitzar una formació per fer de fedataris de la consulta de Barcelona entre els socis i simpatitzants que havien mostrat interès. També aquest mes de febrer ha instal•lat una urna per recollir vot anticipat des d'avui fins al 10 d'abril a la seva seu del carrer Rocafort n. 242 bis. L'horari és dilluns, dimecres i dijous de 4 a 8 dels vespres.


La consulta del dia 10 d’abril tancarà l’onada de consultes que, des del desembre del 2009, s’han celebrat a Catalunya. A hores d’ara més de 618.000 catalans i catalanes han exercit el seu dret a decidir votant en la consulta, aquesta xifra suposa més d’un 18 per cent de la població que podia votar. Això suposa un èxit tenint en compte els recursos de què disposen les plataformes per dur-la a terme.

La PDD, també felicita els voluntaris i voluntàries de Gràcia que van participar en la recollida de vots la setmana passada per l’èxit de participació que va tenir i els encoratja a continuar treballant perquè finalment el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur, participant en una consulta vinculant.

19 de febrer 2011

Comunicat de la Plataforma pel Dret de Decidir


LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR REBUTJA LA PARALITZACIÓ DE LA LLEI DE CONSULTES ORDENADA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I  EL FINAL DE  L'EMISSIÓ DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

La Plataforma pel Dret de Decidir rebutja la paralització de la Llei de Consultes, ordenada pel Tribunal Constitucional, i demana al poble català que continuï exercint el dret de decidir en tot allò que afecti la seva sobirania.

Un cop més el Partit Socialista Obrer Espanyol  i el  Partit  Popular  neguen als ciutadans  i ciutadanes de Catalunya i del País Valencià el dret de decidir sobre el seu present i el seu futur com a poble,  els neguen  el dret de decidir sobre la seva llengua,  la seva cultura i la seva manera d'organitzar-se com a país.

El Tribunal constitucional, un organisme al servei de l'Estat, ha paralitzat la Llei de consultes populars en resposta al recurs interposat pel govern espanyol. Aquesta Llei  va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, però el govern espanyol, com ha demostrat en moltes altres ocasions, no respecta ni les decisions del Parlament de Catalunya ni el dret de decidir dels ciutadans del nostre país.

També el Partit Popular, que governa al País Valencià, ha obligat a Acció Cultural del País Valencià a desconnectar els senyals de TV3, negant als ciutadans i ciutadanes del País Valencià el dret a decidir quina televisió volen veure. Aquest acte contra la llibertat d'expressió i de mercat és un atemptat també contra la llengua catalana. El PP demostra, un cop més, que qualsevol acció és bona per aconseguir la desaparició de la llengua valenciana mitjançant la substitució lingüística i un dels camins és evitar que TV3 es pugui veure al País Valencià.

La PDD rebutja aquestes actuacions antidemocràtiques que ens recorden èpoques passades i que només es duen a terme sota règims dictatorial.

Instem als ciutadans i ciutadanes a rebutjar ambdues accions, a continuar exercint el dret de decidir i a  deixar sense senyal blocs i webs en suport a la iniciativa d'Acció cultural del País Valencià, perquè tots som valencians i això és una derrota que compartim tot el país.