Haurem regalat 25 diputats del PSC ?

Antoni Castells ho té clar: Catalunya necessita un nou model de finançament de forma imminent

Les dades parlen per si soles. Catalunya perd diners que es queda l'Estat espanyol per tal de no presentar els balanços amb números vermells. Així de clar i contundent s'ha mostrat el Conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Antoni Castells ha exposat com a argument, un més dels que dia a dia podem copsar, que el model actual fa que l'economia catalana depengui massa dels cicles econòmics, a diferència de l'espanyola que el que fa és fonamentar-se en impostos poc variables i en basar el superàvit en el trasllat del dèficit a les comunitats autònomes.

A partir d'aquests arguments, alguns més a la llista de greuges que patim els catalans, Castells s'ha mostrat descontent per la velocitat lenta i poc productiva amb la qual el govern espanyol està duent a terme el desenvolupament del nou Estatut de Catalunya. De fet, el Conseller del PSC ha insistit que "la situació actual ens perjudica i s'ha de canviar" i ha recordat que l'Estatut és molt més que un conjunt de demandes ja que es tracta d'una llei amb tots els ets i uts que el govern espanyol ha de complir amb la seva part
Aquesta nova crida de Castells s'ha fet pública després que el descens del negoci immobiliari dels últims mesos hagi afectat de forma evident l'economia catalana ja que, en part, aquells aspectes d'inversions més inalterables, com poden ser els impostos que paguen els ciutadans, sempre passen per les mans del ministeri espanyol que ho aprofita per tal de quadrar els seus balanços, hipotecant moltes vegades l'economia de territoris com ara Catalunya.

Tribuna Catalana

La força del sobiranisme civil i la debilitat del sobiranisme polític

El 9 de març, dos camps diferents del moviment sobiranista van exhibir quines son les seves forces actuals. Per un cantó, el sobiranisme civil es va mobilitzar sota la crida de Sobirania i Progrés i de la Plataforma pel Dret de Decidir per tal de recollir massivament signatures en defensa del dret de decidir. La mobilització, tot i la censura de la Junta Electoral, se saldà amb un èxit. Un altre èxit que el sobiranisme civil pot sumar als de les manifestacions del 18 de febrer de 2006 o de l'1 de desembre de 2007. Per contra, els partits que d'alguna manera son sobiranistes o contenen una part important de militància sobiranista es van estancar o van patir un retrocés important. Els triomfadors de la nit del 9 de març a Catalunya foren precisament els dos partits més clarament unionistes del Principat: el PSC i el PP (malgrat els seus minsos resultats, el fet és que foren millors que els de 2004).

Això es correspon, així mateix, amb un moment històric en que la desafecció per Espanya és més patent que mai en un sector creixent de la població catalana. Una desafecció que lentament està començant a fer virar la opinió pública cap a opinions com més va més sobiranistes. Totes les enquestes d'opinió indiquen que la majoria dels catalans estan a favor de coses tals com el concert econòmic o el traspàs a la Generalitat de la gestió de l'aeroport del Prat, i també una majoria de catalans estan a favor de que Catalunya tingui un Estat propi, sigui independent o federat. El sobiranisme civil va a l'alça precisament perquè és l'expressió, al si de la societat civil, d'un auge del sobiranisme sociològic.

Resulta, doncs, una paradoxa que el sobiranisme polític estigui en hores baixes. I convindria no oblidar que, finalment, la independència és inassolible sense un sobiranisme polític potent, capaç d'imposar el seu criteri al si de les institucions públiques. Les raons poden ser moltes, i en podríem parlar, però està clar que els dirigents polítics sobiranistes estan fent alguna cosa malament. També d'això podríem discutir, però hi ha una idea que no deixa de rondar-me pel cap: que als polítics, concretament als polítics sobiranistes, els hi fa por fer política. No, no se m'ha acudit a mi: ho va dir en Joel Joan, president de Sobirania i Progrés, si fa no fa un mes abans de les eleccions.

Lluís Pérez, estudiant de Sociologia
Sobirania i Progrés

Oda als anglesos

Article publicat al diari Avui, divendres 29 de febrer de 2008

Una gran diferència entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit. Entre altres raons, això és així perquè els anglesos mai van renunciar a la seva nacionalitat per esdevenir britànics. És a dir, no van fer com els castellans, que van esquarterar la seva nació, Castella, per esdevenir regions espanyoles. I en aquest sentit, conservar la seva identitat, als anglesos, els ha permès mantenir una relació saludable amb els seus veïns d'Estat. Per aquest motiu, la proposta independentista escocesa no aixeca reaccions viscerals entre els anglesos. I és que una Escòcia independent podria fragmentar el Regne Unit, però no pas la seva nació, Anglaterra. A la Península la reacció és molt diferent.

Observem altres exemples. El primer ministre britànic, el senyor Gordon Brown, és escocès. Els anglesos ho accepten amb naturalitat. El prestigiós diari anglès Financial Times no posa pegues a reconèixer la viabilitat econòmica d'una Escòcia independent. La segona revista política d'Anglaterra, Spectator, nomena Parlamentari de l'Any 2007 l'independentista i primer ministre escocès Alex Salmond. Fins i tot el canal de televisió Channel 4 acaba de designar el líder escocès com "el tercer polític més influent de la dècada al Regne Unit", i el situa davant de Tony Blair!

Finalment, ha estat un ministre anglès qui ha intentat convèncer la UE de reconèixer l'Estat kosovar. No ha pogut ser i l'oposició espanyola ha estat decisiva. Ara fa 70 anys l'anglès George Orwell va publicar Homenatge a Catalunya. Potser ara ens toca tornar els honors als anglesos.

Xavier Solano, politòleg i assessor de l'Scottish National Party

Només necessitem la meitat més un dels vots per a la independència

Alfons López Tena és l’autor d’un best-seller, Catalunya sota Espanya, i fa contínues xerrades on un públic abundant sol quedar bocabadat. Fins ara el costum era: a) queixar-se de la nostra situació; b) apel·lar al sentit nacional de la gent sense saber com fer-ho; c) fer propostes de partit, per tal que, des d’uns pocs escons, s’esgarrapin cosetes; d) fer pedagogia a Espanya perquè ens comprenguin; e) centrar-se en la llengua i en la cultura com a únic recer; f) fer discursos abrandats per la independència sense assenyalar com arribar-hi.

López Tena, no; ell assenyala la sortida, amb la llei a la mà. Sobre ell recauen dos avantatges que poca gent té: que coneix les lleis molt bé, com a professional que n’és, i que viu dins del poder estatal, com a membre del Consell General del Poder Judicial. I sap que van a escanyar Catalunya econòmicament (port, aeroport i trens a Europa). Quan l’escoltes t’adones que clamar per la justícia, exhibir les nostres nafres o desmentir les mentides oficials no serveix de res. Sí que serveix buscar la fórmula per poder fer un referèndum legal –ell l’ha trobada–. I, si aquest es guanyés a favor de la independència, rebríem una tèbia oposició europea, una histèrica oposició espanyola i el suport d’Estats Units (que volen Europa com més esmicolada millor).

Si preguntes a López Tena com podem convèncer tanta gent, havent-hi tants espanyolistes, per guanyar aquest referèndum, et diu, amb un somriure, que fa tres segles que tenim mentalitat provinciana, que no es tracta de convèncer tothom, sinó la meitat més un. López Tena, amb Hèctor Bofill, dirigeix el Cercle d’Estudis Sobiranistes. No és cap casualitat que no sigui un partit polític.

AVUI (Isabel Clara Simó )

La Catalunya optimista ?

L'ESTATUT NO ÉS "PRIORITARI"
El PSOE culpa al PSC de l'avenç del PP a Espanya

El PSOE ha retret al Govern de la Generalitat l'augment de vots del PP a Espanya, especialment a les comunitats de Madrid i València, i ha posat traves al nou sistema de finaçament per a Catalunya i al desplegament de l'Estatut, que no considera "prioritarios", segons informa La Vanguardia. En una crònica signada per la periodista Cristina Senn, s'explica que des de la direcció socialista del carrer Ferraz de Madrid, "se apunta que el contexto político benefició el mensaje del socialismo catalán pero a costa de pagar un peaje duro en otras autonomías (sobre todo, Madrid y Valencia) donde la situación fue exactamente la contraria: los populares lograron que los ciudadanos recelasen del proyecto socialista".

"Las intervenciones de los barones en el comité federal, tal como informó ayer La Vanguardia, advirtiendo que no tolerarán una negociación bilateral entre el Gobierno y Catalunya sobre la financiación resumen los ánimos del PSOE y su estrategia para decir "¡alto, aquí estamos!". Un aviso difícil de conjugar con los intereses catalanes porque para el Govern es imprescindible que la negociación de la financiación se resuelva bien y sin demoras. Los catalanes salieron apesadumbrados de la reunión del sábado al ver como se prescindía de su aportación y casi nadie cree que se pueda cumplir con el mandato del Estatut, que establece que el 9 de agosto de este año tendría que estar cerrado el nuevo modelo bilateral de financiación", explica Senn.

En aquest sentit la periodista constata que "se reconoce el buen hacer de José Zaragoza y su buena campaña y la distancia a la que han dejado el PP. Pero también se señala que este éxito es en buena parte fruto de una legislatura difícil, en la que Zapatero "puso el cuello" con el Estatut por Catalunya y es en esta autonomía donde el PP más méritos hizo para despertar los recelos de los ciudadanos. Es decir,. Es una forma elegante de decir dos cosas. La primera, que sienta mal a algunas familias socialistas que desde la calle Nicaragua se exhiban los 25 escaños como si no hubiese vasos comunicantes con el contexto general. Y segundo, que ya es hora de pasar a hablar de otras cosas. Mientras tanto, se observan los movimientos de ERC para evaluar qué puede suceder a corto plazo".

És per aquest motiu que La Vanguardia expressa que "pintan bastos para los que creen que Catalunya, sus reivindicaciones sobre una mejor financiación y un desarrollo rápido del Estatut van a estar en las páginas centrales de la agenda de José Luis Rodríguez Zapatero. El presidente se ha trazado un nuevo rumbo y no quiere que este periodo que se abre empiece lastrado por las demandas del PSC estimuladas por la difícil situación del tripartito. Por ello, en sus dos principales intervenciones tras el 9-M ha guardado silencio sobre el éxito electoral del socialismo catalán y sus peticiones de futuro. El presidente y el PSOE reconocen la magnitud del resultado, pero avisan a sus compañeros de la calle Nicaragua que el tripartito y el exceso de debate catalán ha dado votos al PP en el resto de España. Mientras, se piensa en acuerdos con CiU a medio plazo".

Finalment, la periodista assegura que "las cosas - el desarrollo estatutario- se harán, pero se harán a su ritmo, y la legislatura de Zapatero intentará pivotar sobre ejes muy diferentes: la economía, el empleo, una reflexión profunda sobre cómo llega el mensaje socialista a las clases medias de las ciudades, un debate delicado sobre la inmigración... Y es que el primer análisis que se ha hecho en el entorno del presidente sobre los resultados electorales y sobre el éxito del PSC es muy distinto al de los correligionarios catalanes". "En el nuevo relato del Gobierno también está CiU. Dirigentes del PSOE hubiesen querido establecer de entrada un pacto estable. Pero CiU espera a saber qué pasa en Catalunya, y socialistas y nacionalistas han quedado en jugar a medio plazo. Difícil papel para Daniel Fernández (PSC), próximo secretario adjunto del grupo socialista en el Congreso", conclou.

e-noticies

La recollida de signatures continua.....

La recollida de signatures continuaLa campanya Decideixo Decidir segueix a bon ritme.
La Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés comuniquen que la jornada de recollida de signatures, del passat dia 9 de març, va ser un èxit de participació, malgrat la prohibició de les juntes electorals de Barcelona i Tarragona.
La recollida de signatures forma part de les actuacions que la PDD i SiP estan fent en el marc de la campanya Decideixo decidir!, que es va iniciar el dia de Sant Jordi de l’any passat. Aquesta campanya té per objectiu aconseguir que la Generalitat tingui la potestat de convocar referèndums, tal i com constava en l’Estatut, aprovat el 30 de setembre.
El dia 9 de març, simplement, es tractava d’aprofitar la diada electoral per continuar recollint signatures, per tant no s’entén que les juntes electorals hagin prohibit un acte, que es considera legal la resta de l’any, només pel fet que hi hagi eleccions. És més, ni la PDD ni SiP han demanat el vot per a cap formació política i, durant tota la jornada, es van complir els requisits que marca la legalitat vigent com ara, situar-se a una distància determinada dels col·legis electorals i no portar cap distintius de partits polítics.
La PDD i SiP consideren que aquesta prohibició està en la línia de les que la justícia espanyola està fent, des de fa temps, per entorpir tot el procés democràtic, encetat a Catalunya, a favor del Dret de Decidir.
Malgrat tot, hem comptabilitzat provisionalment 10.314 signatures (hi ha moltes taules que no ens han facilitat encara les seves xifres), especialment a les demarcacions de Lleida, Girona i Barcelona ja que a Tarragona les forces de l’ordre van actuar amb especial contundència, sobretot a les Terres de l’Ebre, on gairebé no es va poder posar cap taula.
Comuniquem, també, que aquesta proper cap de setmana continuarem recollint signatures, en especial, a les demarcacions on no es van poder recollir el dia 9.
També volem informar que durant la diada de Sant Jordi continuarem treballant pel nostre objectiu, properament ja comunicarem les actuacions previstes a favor del Dret de Decidir.
Encoratgem al poble de Catalunya perquè continuï donant-nos suport en les nostres actuacions com fins ara i comptem també amb l’esforç i la col·laboració dels voluntaris i voluntàries.
Us esperem a tots i a totes,

Comissió 9 de març - Plataforma pel Dret de Decidir