Comunicat de premsa del nucli fundacional de la PDD i de la majoria de la Junta Permanent legal

Davant de l'allau d'articles, informacions i contra informacions que estan sortint aquests dies en diversos mitjans de comunicació del país, les entitats i organitzacions que vam crear la Plataforma pel Dret de Decidir l'any 2005 i que, actualment, som gairebé un 73% de la Junta de la PDD, aixi com la majoria dels socis que hi havia fins a la manifestació de l´1 de desembre i més del 40% dels actuals, volem fer constar que el nostre posicionament és exactament el mateix que en el moment de la fundació de la Plataforma: treballar, tal com diuen els nostres estatuts, pel dret a l'autodeterminació.

Les entitats que hem tirat endavant, dia a dia la PDD, creiem que hem de ser el motor que pressioni els partits del nostre país per treballar i per exigir al govern espanyol el dret que té qualsevol poble de decidir quin ha de ser el seu futur. En un moment on els drets democràtics dels Països Catalans estan constantment vulnerats hem de tenir una posició ferma i sense condicions vers tot el que ens afecta i, especialment, pel que fa a la resolució del tribunal constitucional que, històricament, ha anat i va en contra dels drets del nostre país. És evident que, ara més que mai, la via autonòmica s'ha exhaurit i que la Plataforma pel Dret de Decidir ha de treballar perquè tot el procés, que ens ha de portar a exercir el dret a l'autodeterminació, tingui el màxim de garanties, de transparència i d'èxit possibles.
Algunes de les entitats i les persones que aquests últims mesos s'han incorporat a la PDD i volen marcar un altre camí tot canviant el rumb marcat des de la fundació de la nostra entitat per diluir-lo en funció d´interessos aliens a l´esperit inicial de la PDD. Per això volem denunciar públicament la seva ingerència i les ànsies de control d'una de les eines més potents que té el país per canviar el futur.

A conseqüència dels darrers esdeveniments, en què d´una forma clara i manipuladora, han intentat fer-se amb el control de la PDD, demanem a la societat civil que, massivament, s'associï a la PDD, per tal que tingui una massa social prou sòlida perquè estratègies que responen a interessos partidistes i personals siguin anul·lats i no es puguin produir en el futur, i en endavant es garanteixi la independència ideològica i econòmica de la PDD, perquè aquesta pugui continuar sent l´eina que el país necessita, d´acord amb els principis en què es va crear el 2005.

Som una nació i tenim el dret de decidir! http://www.decideixodecidir.cat/

El Tribunal Costitucional vol escapçar el català de l'Estatut

No tenen cura. Als espanyols els preocupa sobretot el català. Davant encara la supervivència del català els problemes d' atemptats, económics,socials i de tota mena no els importen gaire. Només viuen pendents d' acabar amb el català. És cert que la Constitució ens dóna alguns drets, però de seguida procuren retallar-los tan bon punt és al seu abast. I és que amb Espanya no és possible el pacte, perquè no és una relació entre iguals sinó entre amos i esclaus.
Jordi Porta, president d' Òmnium Cultural, diu en un article que publiquem que s' ha trencat el pacte entre Catalunya i Espanya. Santa innocència! Com és possible que hi hagi gent que a aquestes alçades que encara cregui aquestes ximpleries? Mai no hi ha hagut pactes, no n´hi ha, ni n´hi pot haver entre la metròpoli i la colònia.En tot cas hi hauria d' haver el de la separació amistosa.I cadascú a casa seva i Déu a la de cap.
Per si encara hi ha algú que en dubta només cal esperar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l' Estatut. Aquest tribunal no té cap prestigi per culpa del potineig polític i a més és a mans de gent no catalana.Com pot dictar sentència sobre nosaltres una gent forastera?
Com se sap hi ha empat entre els magistrats dits conservadors i progressistes. Això volia dir que Maria Emilia Casas, la presidenta , podia decidir la constitucionalitat de l' Estatut amb el seu vot de qualitat. Però vet aquí que hi renuncia i no vol decidir una sentència a favor de l' Estatut. Per això seran uns nous magistrats en un nou mandat els qui tindran el veredicte final. Tot plegat no ve pas d' un mes o d' un any.
Amb tot, ja se sap que s' havia arribat a alguns acords. EL TC hauria deixat passar el terme "nació" perquè és al preàmbul i no té cap valor jurídic. En canvi tallaria les relacions de bilateralitat ,sobretot econòmiques, entre Catalunya i Espanya. On no ni ha hagut cap dubte és en escapçar els drets de la llengua catalana. Segons que publica "La Vanguardia", "los magistrados procedentes de la carrera judicial son reacios a ceder en este terreno porque temen que el castellano desaparezca de la justicia, que el mapa de posibles destinos se estreche y que el monolingüismo en catalán domine la vida pública e institucional de Catalunya". Com es pot veure, es tracta d' una gran perla. Tot uns senyors magistrats preocupats pel "cuerpo" abans que pels drets de les persones i dels pobles.Ells són espanyols i n' exerceixen. No hi ha res més sota la capa del sol.
També és tot una joia això del "monolingüismo del catalán" en la vida pública. Quantes bestieses en tan poques paraules! Per cert, ja vam advertit en el seu dia que el fet que Iniciativa fes constar en l' Estatut tantes coses sobre la llengua a l' Administració era perjudicial. Justa la fusta! Anar amb un lliri a la mà és una constant catalana que sempre hem pagat car i segur que en el futur encara ho pagarem més.
Tot amb tot, ens arriben les declaracions del director alemany d' Air Berlín sobre el català. Unes declaracions simplement nazis, com ha dit el diputat Joan Puig. La companyia estudia portar-lo als tribunals,no al seu director sinó a Puig. A veure si és veritat, perquè ens interessa rebombori, sidral, batibull , xafarnat i la internacionalització del conflicte.O sigui que tractar de nazi un genocida pot ser un delicte, però si som llestos podem aprofitar la propaganda mediàtica.
Em penso que la polèmica arriba al punt de la confitura. S' ha internacionalitzat el cas i fins ara són moltes les forces vives que s' han mobilitzat, inclosos els governs de Catalunya i de Balears, De manera especial vull destacar el paper de Joves per la Llengua de Mallorca que han anat a protestar a la seu de la companyia a Palma . Sense carrer no hi ha res a fer. En canvi no he vist, si més no fins ara, cap protesta per part de CiU i D' ERC. Els pobrets tenen tanta feina a mirar-se el melic i a aferrar-se a les cadires que no veuen un ruc a quatre passes.En canvi molta gent sí que veu el ruc.
El panorama lingüístic, doncs, comença a engrescarse. Entre un Tribunal Constitucional, que només veu la seva constitució, un director aeri alemany que insulta el català, els humoristes de "El Mundo", "La Razón" i la "Cope" passarem un estiu ben refrescant. La veritat és que la salut de la llengua prou que ho necessita. Alguna cosa es mou,oi?.

Radio Catalunya

Comunicat de la PDD

La Plataforma pel Dret de Decidir vol expressar, una vegada més, el seu rebuig davant les actituds antidemocràtiques que el Govern Espanyol té, de forma repetida, vers la majoria de temes que tenen relació amb el funcionament i les necessitats de Catalunya.
La PDD vol que els Països Catalans actuïn i es defineixin sense por ni condicionants entorn a tots els temes vitals per a la nostra nació i que per tant, el poble català, pugui exercir el dret de decidir.
Per això denunciem:
1. El maltractament sistemàtic i continuat a Catalunya.
2. L’espoliació fiscal a la qual estem sotmesos, que ens empobreix dia a dia, margina la recerca i destrueix el teixit industrial, etc.
3. Un sistema de dependència que ens impedeix decidir i intervenir sobre temes tant importants com són les infraestructures i les polítiques energètiques: construcció de la MAT, control de les centrals nuclears, política de l’aigua, transvasaments i control dels ports, aeroports, xarxes viàries i ferroviàries.
4. La impossibilitat de decidir quin model d’escola necessitem i la imposició d’augmentar les hores de castellà en detriment de la immersió lingüística.
5. La restricció de les llibertats i del dret a la dissidència.
6. Les ingerències de l’estat i la falta de poder de decisió que generen enfrontaments entre els diversos territoris nacionals.
Per això fem una crida a tota la població a treballar perquè el dret de decidir sigui possible i exigim:
1. El respecte que qualsevol poble es mereix.
2. Un concert econòmic i un marc nacional de relacions laborals que ens permetin desenvolupar-nos econòmicament i socialment fins que puguem exercir el dret a l’autodeterminació.
3. La capacitat de decidir sobre les nostres infraestructures i la política energètica.
4. La competència per decidir l’escola que necessitem i que el català sigui la llengua de cohesió social.
5. El dret de decidir, lliurement, quin país volem.

Plataforma pel Dret de Decidir
2 de juny de 2008.

Referèndum virtual 2008

Participa en el primer referèndum virtual sobre l'autodeterminació deCatalunya!!!

Des del dia 25 de Maig i fins el dia 25 de novembre tens la possibilitat ded'efectuar el teu vot a l'espai http://www.referendum2008.org/. Aquest lloc web pretén ésser un espai on la població catalana puguiexpressar la seva opinió sobre aquesta matèria responent a la següentqüestió:

Desitgeu que Catalunya esdevingui un estat independent amb legitimitat plenaconforme al dret internacional ?

Progressivament anirem publicant els resultats de participació i al finaldel període publicarem els resultats obtinguts i intentarem fer-los arribara mans de l'administració amb la finalitat d'obrir un debat seriós sobreaquesta qüestió.

Fes correr aquest correu per aconseguir un màxim de participació

!!!Moltes gràcies!!!

Ja n'hi ha prou de presa de pèl, volem el concert

Solbes i la seva pròrroga permanent.... i van .......


Una vegada més, José Luís Rodríguez Zapatero i el seu govern no podran complir una altra de les seves promeses: la de fer públiques les balances fiscals el proper 8 de juny, tal com s’havia anunciat fa dos mesos al Congrés dels Diputats de Madrid.
En aquella ocasió, en una rèplica a Josep Antoni Duran i Lleida, Zapatero va anunciar el seu compromís que el ministeri d’Economia i Hisenda publicaria les balances fiscals abans de dos mesos, però arribats a aquesta data, l'obligació arran d'aquella promesa ha quedat diluida. Segons fonts del ministeri de Pedro Solbes, només porten un mes treballant en les balances fiscals a causa dels canvis en la direcció de l’Institut d’Estudis Fiscals (d’on provenen els experts del grup de treball) i preveuen tenir l’informe abans de l’estiu.
Aquesta vella demanda dels partits catalans, ja va ser aturada pel mateix Solbes sota l'argument de la falta de consens sobre el mètode de càlcul. Ara ens demana una pròrroga d'un mes per treballar i fer el recompte final de quina és l'aportació dels catalans a l'estat espanyol. O això, o és que tenen por de la nostra reacció quan ens n'enterem, per boca seva, que rebem molta menys quantitat de la que aportem. Per ells, publicar les balances fiscals a ple estiu suposa un menor ressò en els mitjans de comunicació de les crispacions i indignacions que hi pugui haver. I per nosaltres? Millor que fem la vista grossa fins després de l'estiu.

directe!cat!

Un home amargat i sense il·lusió

El portaveu del PSC al Parlament, Joan Ferran, compara el nacionalisme amb una "moto" en un article a El Periódico. Ferran explica que "un vell amic, experimentat per les plagues del franquisme i les tempestes de la transició, em comentava amb sorna: "El nacionalisme és com una motocicleta. Un vehicle inestable que canvia fàcilment de carril i que, quan vol fer soroll, pitja el gas". Ferran afirma que, en la seva opinió, el nacionalisme "pretén ordenar les nostres vides mitjançant la seva política, l'hegemonia cultural i els mitjans de comunicació públics. Fa pocs dies vaig llegir -en clau catalana- el següent: "El primer i principal objectiu de tot mitjà de comunicació públic és la creació i manteniment d'un imaginari nacional amb funcions cohesionadores i coercitives".

El dirigent del PSC considera, en aquest sentit, que "la tasca més rellevant del conclave dels socialistes catalans del juliol vinent ha de ser la crítica i l'alternativa al discurs dels nacionalistes. Joan Ferran diferencia entre el "catalanisme social" i el "nacionalisme": "El catalanisme sedueix, crea catalanistes, fabrica ciutadania... El nacionalisme divideix la societat al classificar-nos a partir de l'autodefinició patriòtica". També carrega contra "alguns articulistes, establerts en el submón del sobiranisme ben remunerat, volen fer-nos creure que el camí a seguir passa per la mera construcció d'una consciència nacional amb final feliç. Vana il·lusió, la seva".

"La moto nacionalista a la qual es referia el meu amic -acaba- patina. La societat catalana necessita estabilitat i no hipòtesis de futur basades en desitjos romàntics. Obrir processos que no són assumits de forma majoritària per la ciutadania comporta torpedinar la convivència, implica deteriorar el mateix concepte de nació i perjudica, a curt termini, la nostra llengua i la nostra cultura".

e-noticies