PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

27 de setembre 2007

Impostos desapareguts a Sant Cugat ¡¡

Ara fa dies que no escric....vaja vaja, hem de tornar a la normalitat! la veritat és que l'aterrada estival ha estat molt plena d'arestes en diferents àmbits, però bé anem al tema:El passat dilluns 17 de setembre (fa una setmana) es va realitzar ple municipal a Sant Cugat. Em vaig "estrenar" com a regidor realitzant dues intervencions, us faré cinc cèntims atès que no han estat recollides pels mitjans...i de fet no m’estranya, els temes d'economia són tirant a àrids.
Un dels objectius bàsics de la legislatura és intentar apropar allò que es discuteix o es vota en un ple als interessos de les persones "normals", i dic normals ja que els polítics ...no ho som del tot, ja sigui pel llenguatge, per l'endogàmia de grup o simplement per "ofici" raret.
L'altre dia es portava a aprovació els comptes generals 2006 de l'Ajuntament i dels organismes i empreses públiques (promusa). Aquesta aprovació vindria a ser el moment on, passada la liquidació del pressupost realitzat a la primavera, s'envien a la Sindicatura de Comptes els "comptes" municipals. En aquests comptes es recullen formalment en que es va gastar el pressupost (liquidació) i es fa una fotografia de l'economia municipal centrada en despesa i ingressos. Ja sé que és una mica llauna, però és important.Podríem destacar moltes coses però avui solament farem una:
Durant bastants anys (es va iniciar el govern CIU-PP de 1999-2003) es va externalitzar el servei de recaptació d'impostos en una societat anomenada Impulsis. Aquesta societat ha costat a l'Ajuntament una gran quantitat de diners solament en despesa espectaculars de manteniment d'oficines, sous i comissions. Des del Grup Municipal socialista-cpc el nostre regidor Pau Calsamiglia es va fartar a proposar que aquesta actuació de recaptació la realitzés la Diputació de Barcelona, més barat i més solvent atès que fa aquesta tasca en molts ajuntaments. Ni cas, passats els anys els resultats van ser que els costos de gestió van ser molt més grans i el que pitjor durant anys l'impulsis no va realitzar òptimament (i en molts casos ni òptima ni res, no es va fer) la recaptació executiva (la reclamació dels deutes a aquells ciutadans que no ho han fet en el període voluntari). Això ens porta a dues situacions:
- L'equip de govern liderat per CIU no va tractar igual a tots els ciutadans, alguns no van pagar impostos.
- La no recaptació de la recaptació executiva va fer que aquests imposts arribin a la prescripció i que el nostre municipi hagi perdut més de 8 milions d'euros al no haver fet el govern la seva feina.
És difícil d'explicar determinats temes, però hi ha coses que clamen al cel. A la intervenció plenària vaig felicitar al tinent d’alcalde Jordi Joly per haver reconegut l’error, haver liquidat l’organisme recaptador Impulsis i haver encomanat a la Diputació la gestió dels impostos.
La seva resposta va ser que no s’ha canviat perquè la Diputació de Barcelona ho faci millor sinó per una decisió estratègica atès que la recaptació no té valor afegit i l’impulsis es pot dedicar a una altra cosa.......que fort no?
Metàfora de recaptació d’impostos per a no recaptadors d’impostos:
Si jo tinc una nevera de 1998, petita, que no és “no frost” ni a la nevera ni al congelador, que és energèticament no eficient (b) i que congela la fruita...si la canviem per una nova que és:
Combi no frost, 2 metres, calaix de conservació de fruita i carns especial i energèticament eficient (a) ...PER QUÈ L’HEU CANVIADA?
Fàcil oi...la segona fa molt millor la seva feina (eficàcia), ja que els productes duren més, no es forma gel i a sobre és més gran, i a més ho fa més ràpid i més barat ja que gasta menys (eficiència).
L'impulsis era la nevera antiga i la Diputació de Barcelona la nova.
Qui és el responsable de la despesa en recaptació més cara de la possible: el govern municipal.
Qui és el responsable de la pèrdua d'ingressos al no haver demanat als ciutadans que no han
pagat que ho facin? el govern municipal.
Govern municipal: CIU (també amb PP un temps i ERC després)

Ferran Villaseñor