Gracies Josep

http://www.youtube.com/watch?v=VwXQseiTVcY

Gràcies per deixar-me ser amic teu, et trobarem a faltar. Una forta abraçada sentida allà on estiguis.

Jaume Massanés i Papell

Els vots en contra en els Plens de Valldoreix trenquen el Pacte de Govern ¡¡¡

Quin espectacle més dantesc ens han ofert els vocals (ara ex-vocals) i el vicepresident (ara ex-vicepresident) de l'EMD de Valldoreix!! Quin espectacle més lamentable ens segueixen oferint amb les seves declaracions i amb la seva més absoluta manca de responsabilitat política!!Quan un soci de govern, de manera unilateral, vota en contra de tots els punts pactats en el ple d'un ajuntament...què s'entén que ha fet? Al tanto, i alguns d'aquests punts eren a proposta d'ells mateixos!!! Increíble!!

Mirin, tothom pot tenir coses bones i dolentes. Tothom pot equivocar-se i fer les coses millor, o pitjor, en el decurs de les actuacions derivades de les seves responsabilitats. És evident que un pacte de coalició és quelcom difícil de mantenir, i que sempre requereix d'un esforç conjunt de totes les parts. Resulta insultant dir que els membres de la Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix han propiciat el trencament, quan després d'una primera crisi generada per la portaveu de CiU-Actuem, vàrem treballar per la continuitat del pacte. Es va superar una comisió de garanties llarga, feixuga i carregada de les "males maneres" de la sra. Solé (vaig tenir l'honor de ser-hi present!). Vàrem ser els membres de la Candidatura qui proposàrem una sortida dialogada, amb una proposta A sobre de la taula que, posteriorment, fou acceptada pels membres de CiU-Actuem.

Ara, després de votar en contra de TOTS els punts de l'ordre dels plens de Valldoreix, perquè volien mostrar la seva força com a grup polític, deslligant-se de qualsevol pacte de govern subscrit...NO ENS VINGUIN AMB ROMANÇOS DE QUI HA TRENCAT EL PACTE.

SÓN VOSTÈS UNS IRRESPONSABLES!

Malauradament, ho seguirant sent i faran una oposició destructiva que intentarà immobilitzar totes les actuacions pendents de fer. Ara bé, podran justificar un vot en contra dels projectes com el de l'Escola Bressol, l'arrenjament de carrers, el manteniment de la vil.la, el parking de l'estació, etc.? Es evident que això ja no es cosa nostra. Vostès mateixos amb les seves consciències!!Nosaltres, com sempre, estarem aquí per explicar-ho i donar fe del seu execrable comportament. Difícilment ens creurem que els seus interessos siguin els de la majoria de Valldoreixencs!!

Ara, des d'un govern en minoria, LLUITAREM AMB MÉS FORÇA QUE MAI PER UN VALLDOREIX NET, EFICIENT, SOSTENIBLE I VIABLE!

PEL VALLDOREIX QUE ENS MEREIXEM I QUE VÀREM COMENÇAR A CONSTRUIR QUAN GOVERNÀVEM DURANT LA LEGISLATURA 2003-2007.

Fart ( i jo també)

Mirin, acabo de llegir que Swiss Air retira el català de la megafonia dels seus vols per culpa d'una colla d'espanyolistes sarnosos, i que volen que els digui, que ja n'estic fart. Fart d'haver de signar o promoure campanyes que dAcabo de llegir que Swiss Air retira el català de la megafonia dels seus vols per culpa d'una colla d'espanyolistes, i que volen que els digui, ja n'estic fart. Fart d'haver de signar o promoure campanyes que després de fer-me perdre el temps, el diners i la paciència, em deixen esgotat i sovint no satisfet del tot. Estic fart que una colla d'amargats es creguin amb dret suficient de triar en quina llengua no m'han d'atendre. Estic fart que a aquests obsessionats mentals amb les seves males maneres se'ls faci més cas que a qualsevol bon i educat català.

Fatigat d'empassar-me tota la mala llet i d'haver de mantenir les formes quan aquesta colla de falangistes reencarnats, insulten, agredeixen, menteixen, humilien i se surten constantment amb la seva sense respectar ningú. Estic fart que les autoritats del país no trobin prioritari el posar-hi fi a tant desori, i demanin sempre calma i no fer-ne cas quan és evident que amb els silencis els intolerants van guanyant la batalla d'esborrar la cultura catalana del mapa. Se n'adonen com des de fa un temps es justifiquen algunes decisions amb l'argument de que cal evitar previsibles reaccions de la caverna polític-periodística transversal espanyola?

Estic extenuat d'haver de demanar perdó per existir i parlar el meu propi idioma a casa meva. Fins el capdamunt de comprovar com la diferència entre aquests espanyols i els espanyols 'bons' és només un somriure de silicona. Fart de que després d'estar fart algú em demani 'sí, i ara què?' quan tots dos sabem que el que m'està dient es 'jo no n'estic fart, així que ja pots acostumar-te a estar-ne'. Tip i fastiguejat de comprovar com molts dels meus amics amaguen la seva indignitat fent veure que no se n'assabenten. Fart de tenir la temptació de comparar-me a un jueu al Berlín de l'any 1933 mentre reboten dins el meu cap les paraules de Martin Niemoeller. Abatut per corroborar que canvien les formes però el fons és el mateix i els qui van guanyar la guerra i la postguerra, van guanyar la transició i també estan guanyant com acabin d'anomenar això d'ara.

I sobretot estic fart d'haver de continuar forçosament compartint el mateix passaport amb tots ells, amb aquesta colla de xenòfobs neofranquistes, neoriverians, neoorteguians, neofelipistes, neoespanyols, neoetcs qui des del maleït 1714 ens fan abaixar els pantalons dia si dia també per tal que ells puguin continuar fardant d'imperi. Apa, i mentre l'estat no sigui l'objectiu prioritari, a esperar quina una en faran demà.

Miqui Mel

El sí guanyaria en una consulta pel dret a l'autodeterminació

Una enquesta interna de CDC del mes de novembre reflecteix que el sí guanyaria un "hipotètic referèndum per l'autodeterminació de Catalunya" -preguntat així- amb el 57,17% dels vots. Ara bé, la participació que reflecteix aquesta enquesta seria del 53%. Si la participació esperada se situés al 66,2% i les opinions "no ho sé" se sumessin a l'opció negativa per un "vot de la por", la truita es giraria i els vots afirmatius es quedarien en el 45,50% i els negatius serien el 54,49%.

Sigui com sigui, l'enquesta serveix als dirigents convergents per argumentar que hi ha una base sòlida que demostraria que el centre polític ha basculat cap al dret a decidir. I més quan el sí té una victòria sostinguda en les últimes quatre enquestes encarregades pel partit que lidera Artur Mas. Això sí, des de la punta del novembre del 2007, abans de la manifestació de l'1 de desembre d'aquell any pel dret a decidir provocada pel col·lapse de les infraestructures de l'Estat, els que responen "segurament hi votaria a favor" han baixat del 65% al 57%, cosa que demostraria que com més dolent és el tracte de l'Estat, més creix el suport sociològic a la independència, que és el que els ciutadans entenen que vol dir autodeterminació, segons les enquestes de CDC.

De fet, aquests percentatges i la seva evolució són equiparables gairebé amb exactitud als que responen a favor, senzillament, que es convoqui un referèndum per l'autodeterminació. I els votants de tots els partits excepte el PP estarien d'acord que "en un futur" Catalunya convoqui un referèndum d'autodeterminació. La qual cosa demostraria que si el TC retalla l'Estatut un referèndum també tindria acceptació. També per votants, el 81% dels d'ERC votarien sí a l'autodeterminació, CiU té l'electorat dividit -d'aquí la seva ambigüitat tradicional-, com també ICV -amb un cert avantatge del sí-, el 40% dels del PSC estan a favor del sí i fins i tot a Ciutadans (32,2%) i el PP (18,6%) hi ha partidaris de l'autodeterminació.

Diari Avui

I escriuré els noms....

Conste que he passat mig dia pensant que no faria aquest article, de tip que n'estic, d'aquest Fraga Iribarne. Ja n'estava quan jo era jove i ell signava sentències de mort o matava gent al carrer, que deia que era seu. I n'he estat tots aquests anys, en veient que un personatge amb un passat tan abominable podia viure en democràcia sense que ningú no li fera pagar les culpes. I n'estic d'aguantar les seues provocacions. Però he decidit que, aquest article, l'havia de fer solament per escriure el nom de les seues víctimes.

I l'escriuré, el nom d'aquestes víctimes, perquè amb monstres com Fraga no tenim el dret d'abaixar mai la guàrdia. No podem deixar-li'n passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó..., per a vergonya nostra, que no ho hem aconseguit.

Per això, perquè la memòria el perseguesca, escriuré el nom de Pedro María Martínez Ocio, de vint-i-set anys; de Francisco Aznar, de disset; de Romualdo Barrosa, de dinou; de José Castillo, de trenta-dos, i de Bienvenido Pereda, de trenta. Tots van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia, que depenia de Fraga. I el nom d'Oriol Solé, mort després de la fugida de Segòvia a mans dels seus sicaris. I els noms de Ricardo Garcia Pellejero i d'Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra, també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976, quan pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco, en què aquest va demanar a tots els qui en formaven part que s'hi comprometeren. Dos van dubtar, però cap no era Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista.

A tots ells el meu record, respecte i homenatge. A Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que li faça pagar els seus crims.

Vicens Partal

De Catalunya a Brussel-les, fent camí cap a la nostra llibertat

Com una taca d’oli s’està estenent una iniciativa que comença a trencar la grisor de l’horitzó de l’actualitat política i social de casa nostra. “Deu mil a Brussel·les per l’Autodeterminació de la nació catalana” (Deumil.cat) és una plataforma que està treballant per aconseguir l’èxit d’una fita ben específica: anar el 7 de març a Brussel·les sota el crit “Volem l'Estat propi”, tot reivindicant la independència de la nostra nació.
Deumil.cat és un projecte de caràcter transversal, atès que pretenem anar a Brussel·les com a país, sense el sotmetiment ni en representació de cap sigla política, d’entitat o grup. En canvi, sí cerquem la implicació del teixit associatiu de la nostra societat civil i ens dirigim a les plataformes sobiranistes que ens el darrers temps han protagonitzat les més grans mobilitzacions en resposta a les agressions a les nostres llibertats i reclamen el dret de decidir. Però, per damunt de tot, demanem la mobilització del ciutadà del carrer, que cansat de que no se li escolti, reclama el seu protagonisme i dignitat.
Aquesta no serà una manifestació de tantes. Les reformes estatutàries ens han dut a un cul-de-sac on la manca d’un finançament just evidencia un continu i depredador espoli fiscal. Som a punt, a més, de veure com Catalunya resta sotmesa al dictat d’una sentència del Tribunal Constitucional, on se li retallaran més competències deixant sense efecte, i com un paper mullat, la sobirania popular. Certament, l’encaix a Espanya ha esdevingut una sagnia econòmica i contrari a la democràcia dels catalans, als nostres interessos, al nostre futur.
Manifestant-nos a Brussel·les el proper 7 de març reivindiquem a Europa i al món la inclusió de l’autodeterminació de la nació catalana en la seva agenda.I també, amb la nostra acció, estarem forçant als partits polítics catalans que es posicionin fermament ha favor de la independència i es comprometin a aconseguir-la. També demanem el compromís de tothom, des de tots els àmbits de la nostra societat, a què ajudin a aconseguir el dret dels catalans a decidir per la nostra pròpia sobirania.
Deumil.cat i la marxa a Brussel·les és una iniciativa nascuda gràcies a les possibilitats de les noves tecnologies (Societat 2.0, facebook, blogs, internet), amb la participació de les xarxes socials, poden esdevenir útils en la difusió, promoció i canalització d’una iniciativa ciutadana. Necessitem de la implicació i participació de tothom en els propers mesos per a fer que la marxa a Brussel·les tingui èxit (entreu al web www.deumil.cat i enregistreu-vos). S’està creant una xarxa de col·laboradors pel territori i arreu del món que tenen la missió de promocionar la iniciativa i, sobretot, aconseguir emplenar autobusos, trens i avions. Per a fer això possible s’ha dissenyat conjuntament amb un dels més importants tour-operadors de Catalunya un paquet d’ofertes de viatge (autocar, trens i avió) i allotjaments per 1 ó 2 dies a la capital brussel·lenca (al web deumil.cat teniu tota la informació i podeu fer efectiva la reserva i compra del vostre bitllet des del 8 de gener fins el 15 de febrer).
Ha arribat l’hora de fer realitat el nostre somni i posar-nos a caminar plegats. Perquè un dia no gaire llunyà els catalans i catalanes puguem decidir lliurement un futur millor. Vens amb nosaltres a Brussel·les? Junts, farem camí cap a la nostra llibertat.

Deumil.cat