Españoles, Franco no ha muerto.

Es fa curiós observar com aquests dies, amb el famós procés contra Garzón,  la premsa sols parla de si es reclama la nul•litat del procés, si el fiscal critica que el mateix instructor ajudés a refer la acusació, si el Garzón és més o menys simpàtic o prepotent, etc.

Per a mi, el més sorprenent és comprovar com els mitjans de comunicació majoritaris,  els polítics, (especialment de dretes i també el PSOE), la església, els grups d’opinió i els grans lobbys intenten silenciar el que realment va passar desprès de la guerra civil a l’estat espanyol i a Catalunya.

Cal recordar que les tropes feixistes de Franco van donar un cop d’estat al 1936 contra el govern, legal i democràticament constituït. Després, al acabar la guerra, van començar una depuració sistemàtica dels vençuts. Entre 1936 i 1951 van “desaparèixer”  (també denominades com desaparicions forçoses) unes 150.000 persones a tot l’estat i  2.700 a Catalunya. Es van produir espolis, eliminació de documentació, robatori d’infants per part de la Falange i misteriosos canvis de propietari de moltes empreses, especialment a Catalunya i al País Basc.

Recordem també que solament per el port de Coll d'Ares van passar, durant el mes de febrer de 1939, prop de 100.000 catalans fugint de la barbàrie feixista i que van derivar a Prats de Molló, la localitat del Vallespir francès camí dels camps d’acolliment (camps de concentració de refugiats) a França.

Fins l’any 1.975 es van fer 111.000 consells de guerra  en que van estar implicats quasi dos milions de persones no afins al règim. Crida l’ atenció que la repressió més dura va ser durant els últims 5 anys abans de la mort de Franco, incloent afusellaments.

De forma vergonyosa governant ja Felipe Gonzalez, es va fer un pacte de transició on no només no es va lluitar contra la impunitat (tots recordem els judicis de Nuremberg o els de Xile i Argentina)  sinó que també es van posar al mateix sac els morts durant la guerra i els de la dictadura. Això si, per quedar bé van fer una llei de la memòria històrica on es consolidava totalment  la impunitat.

Ara s’ha iniciat una campanya ben organitzada per part dels franquistes i feixistes per tapar les vergonyes i donar una imatge de decència i dignitat de tots aquells que van participar en aquella barbàrie. Només cal veure els homenatges a Fraga Iribarne, com la frase del cardenal Rouco Varela destacant la "caridad política" i la "defensa del derecho a la vida" de Fraga.

Res ha canviat i les preguntes que tots ens hem de fer són:

Sobre quins fonaments o sediments ètics i legals s’ha construït la democràcia a espanya ?

Ens interessa estar dins d’un estat com l’espanyol ?

Jo ho tinc clar, i tu?

Jaume Massanés i Papell

A cugat.cat:  http://www.radiosantcugat.cat/noticies/opinio/72008.htm

Indignat i... espanyol.

El seu nom és Francisco Garrobo Raya, i va actuar durant tot el dimecres de cendra parlamentària com "encarregat" de la comunicació dels acampats. Garrobo, que durant tota la jornada es va dirigir en castellà a la premsa, ha canviat la seva divisa política darrerament.

L'any 2007 va formar part de la candidatura de Ciudadanos. Després va ser coordinador a Nou Barris de la formació espanyolista Unión, Progreso y Democracia, el partit liderat per Rosa Díez, que va abandonar a mitjans de gener de 2010.

De fet,  no amaga pas el seu nacionalisme espanyol: com a exemple, el seu perfil al Facebook publica fotografies brandant la bandera espanyola amb el logo del toro estampat.  A més, Garrobo va ser un abanderat de la resistència a proclamar el dret a l'autodeterminació en el manifest de reivindicacions dels acampats de la plaça Catalunya.

nació digital.cat

La solució final per als catalans

“Si el III Reich hagués guanyat la Segona Guerra Mundial, ja s´havia disposat la deportació de població d´origen català –independentment de la seva ideologia-, cap a camps de concentració al nord d´Àfrica, i el posterior repoblament de la terra catalana amb gent vinguda d´altres terres d´Espanya. Com que el destí bèl.lic va imposibilitar complir amb la primera part del projecte genocida dels franquistes, no es va dubtar posteriorment de provocar l´allau migratori bestial que va patir Catalunya durant la dictadura, amb el fi de descohesionar la nació catalana” (Dr. Franz-Berndt Speicher, L´Estel de Mallorca, 1•7•1997).
La Sicherheitsdienst de la Gestapo, l'espionatge de la policia política d'Adolf Hitler, va muntar el 1937 l'operació coneguda com Papers de Salamanca, 200.000 kilos de documents robats als catalans i guardats a l'hospici de nens del carrer Gibraltar del quarter general de Francisco Franco. L'historiador del dictador Paul Preston ha destapat que el coronel de la SS Heinz Jost, condemnat a mort a Nuremberg, va dissenyar aquesta neteja racial d'Espanya.
El violent desacord del tren d'Hendaia amb Hitler ("Franco és pitjor que anar al dentista") no era un poc creïble repartiment d'Àfrica, sinó la solució final dels catalans. El Führer no es va atrevir a deportar-nos com preu de sang del seu aliat per entrar en guerra. Una cosa era fer desaparèixer jueus dispersos del III Reich i una altra, jueus imaginaris a la seva terra. Els crims es fan d'amagat com la sagnant persecució muntada per la Gestapo. Tres milions de catalans, tots, estàvem fitxats. El cunyat Ramón Serrano Sunyer va encarregar a l'amic de la família Marcelino Ulibarri el saqueig. Després presidiria el tribunal de repressió, encarregat de les penes de mort. Només al Camp de la Bota, avui tapat pel Fòrum dels Especuladors, n'hi afusellaren 1.400. Tot el que no s'emportaren fou destruït, com llibres i revistes en català. Però no ho cremaven com a Alemanya, sinó que feien pasta de paper, molt millor negoci. La magnífica Plaça Major de Salamanca està construïda també amb el botí de guerra de la destrucció de Catalunya el 1714.
L'arxiu dissenyat per la Gestapo a Salamanca agafava les 17 (de 50) províncies que lluitaren contra el feixisme. Però els castellans han recuperat els seus documents, com les famílies dels polítics Giner de los Ríos i Azaña. En canvi les famílies Cambó o Rovira i Virgili han rebut la mentida com a resposta. La Comissió de la Dignitat diu en un llibre (Editorial Milenio) que amagar el contingut i elevar un fitxer policial a valor d'arxiu és una jugada deshonesta per guanyar temps i no retornar documents obtinguts per la violència. El primer ministre de cultura postfranquista Ricardo de la Cierva avisava que tornar els Papers de Salamanca als catalans era trencar Espanya, com repeteix José María Aznar: "La propia nación española corre peligro."
El coordinador de la Dignitat Toni Strubell pregunta: "Matthausen i Dachau queden en peu com memòria de l'holocaust. El que no s'entendria fora matenir uns quants jueus als barracons per Unidad de Archivo Judío. Resulta inimaginable que documents robats per nazis a la guerra no hagin estat tornats. Si Salamanca és l'arxiu de la Guerra Civil per què només té documents d'una minoria? Que no va haver-hi Guerra Civil a tot l'Estat? Per què no hi traslladen els enormes fons que hi ha al menys en sis arxius espanyols? Per no parlar de la subvencionadíssima Fundación Francisco Franco. Si el ministre de defensa José Bono acaba de tornar la santa creu ortodoxa espoliada per la División Azul a Rússia, per què no es pot tornar als catalans el que és nostre? En un Estat de dret tots els béns robats són retornats als seus propietaris."
500 intel•lectuals i famosos de tot el món demanen el retorn, com els presidents Mario Soares o Francesco Cossiga. L'hispanista Henry Ettinghausen escriu: "És la perpetuació deliberada d'un acte d'Estat de robatori a mà armada. No fer res no és una decisió neutral sinó mantenir l'oblit col.lectiu i negar-se a posar fi a un dels pocs desastres de la Guerra Civil que encara poden arreglar-se." El PSOE, en mestissatge amb el PSC i depenent d'Esquerra, serà tan culpable com el PP si no torna els papers de la Gestapo a Salamanca, capital de la Guerra Civil i, diuen, capital europea de la cultura.
Josep C. Verges

I escriuré els noms....

Conste que he passat mig dia pensant que no faria aquest article, de tip que n'estic, d'aquest Fraga Iribarne. Ja n'estava quan jo era jove i ell signava sentències de mort o matava gent al carrer, que deia que era seu. I n'he estat tots aquests anys, en veient que un personatge amb un passat tan abominable podia viure en democràcia sense que ningú no li fera pagar les culpes. I n'estic d'aguantar les seues provocacions. Però he decidit que, aquest article, l'havia de fer solament per escriure el nom de les seues víctimes.

I l'escriuré, el nom d'aquestes víctimes, perquè amb monstres com Fraga no tenim el dret d'abaixar mai la guàrdia. No podem deixar-li'n passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó..., per a vergonya nostra, que no ho hem aconseguit.

Per això, perquè la memòria el perseguesca, escriuré el nom de Pedro María Martínez Ocio, de vint-i-set anys; de Francisco Aznar, de disset; de Romualdo Barrosa, de dinou; de José Castillo, de trenta-dos, i de Bienvenido Pereda, de trenta. Tots van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia, que depenia de Fraga. I el nom d'Oriol Solé, mort després de la fugida de Segòvia a mans dels seus sicaris. I els noms de Ricardo Garcia Pellejero i d'Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra, també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976, quan pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco, en què aquest va demanar a tots els qui en formaven part que s'hi comprometeren. Dos van dubtar, però cap no era Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista.

A tots ells el meu record, respecte i homenatge. A Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que li faça pagar els seus crims.

Vicens Partal

Fraga era en governs on signaven condemnes de mort

L'escriptor i militant d'ERC, Hèctor López Bofill, ha manifestat que "trobo intolerable que en una democràcia hi hagi un senyor assegut en una butaca al Senat que ha participat de crims contra la humanitat". Josep Cuní li ha recordat en aquest sentit que "l'auto de Garzón es tanca el 1952 i el senyor Fraga no tindria responsabilitat". Tot i això, Bofill ha replicat que "era en Consell de Ministres on es signaven sentències de mort i podria trobar-se implicat en crims que es van cometre l'any 76, quan ell era ministre de Governació. Això és intolerable".

"Pinochet també era senador quan Garzón va obrir-li la seva causa", ha afegit l'escriptor, per tot seguit lamentar que "el senyor Fraga s'amaga en la immunitat del Senat per evitar una causa. Això, si diem que vivim en una democràcia normalitzada, ho hauríem de revisar".

Hèctor López Bofill

Enteneu ara perquè es fa tot el possible per dificultar-ne una Llei de Memòria Històrica de veritat ?

Quants d'esgarips perquè li han donat el «Planeta» al catalanofòbic i espanyolista neofranquista Savater!
I doncs, què hi ha d'estrany?

El «papa» Lara entrà a Barcelona el 26 de gener del 1939 amb uniforme de capità de la legió espanyola. Participà activament en la duríssima repressió política a la capital de Catalunya, es féu amo del Sindicato Vertical de Artes Gráficas i, a partir d'aquell moment i amb l'inestimable ajut de la seua eina de treball que il·lustra aquest apunt, el conegut xantatgista dels impressors barcelonins començà a bastir el seu particular imperi sota la complaent mirada del seu admirat Franco.
Així fou com un analfabet i inculte individu aconseguí distincions i honors de la Generalitat de Dalt i de l'Ajuntament del Cap i Casal. Premiar als criminals franquistes és la norma d'actuació —durant l'actual transfranquisme— dels «demòcrates» de dretes i d'esquerres que ens manen.
Què hi ha d'estrany en què el fill del legionari segueixi la tradició nostrada?

Enric Borràs

I a aquest terrorista/feixista quan el jutjaran ?

El president-fundador del PP Manuel Fraga ha qualificat aquest dissabte el nacionalisme com "una verinosíssima malaltia", i ha assegurat que, si no se li posa fre, podria portar a l'"ensorrament d'Espanya". Durant la seva participació en el debat Futur del nacionalisme, organitzat a Madrid pel Fòrum d'Ermua, ha afirmat que existeixen partits que s'han apropiat de "restes" heretades de la idea original del nacionalisme per "formar la seva pròpia idea d'Espanya".

"Es tracta del problema més greu que Espanya té plantejat", ha afegit, defensant la necessitat de recórrer a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que "no s'ha aplicat ni una sola vegada".

Aquest article autoritza el Govern espanyol a adoptar "les mesures necessàries" per obligar una comunitat autònoma a complir forçosament les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin. Aquesta prerrogativa també pot aplicar-se en el cas que una comunitat autònoma actuï de manera que atempti greument contra l'interès general d'Espanya.

e-noticies.cat