PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

31 de gener 2008

Molina, fora de la llei

El ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina, està fent números per passar a la història com un dels més decidits a explotar els rèdits electorals de la catalanofòbia. Només en aquesta clau es pot entendre el clamorós retard en el lliurament dels ‘papers' de Salamanca, que ja haurien de ser aquí des de fa dos anys.
El conseller Tresserras ha operat amb la correcció institucional que s'escau al càrrec però només hi ha trobat a l'altra banda el silenci administratiu. De fet, durant la darrera visita de Molina al país ni tan sols va tenir la dignitat de fer un gest de cortesia pel seu homòleg català, a manca de fets. En tot cas, i diferències polítiques a banda, el que és més greu és que el retorn ve avalat per una sentència judicial que ha de ser acatada necessàriament i, per tant, la seva actuació situa el ministre Molina for a de la llei.

I no són només els papers. També hi ha els pals a les rodes perquè la Generalitat obtingui la titularitat del Museu d'Arqueologia, tal i com -altre cop- estava pactat. O l'última: la presentació de la Biblioteca Hispana Digital, una immensa base de dades bibliogràfiques que ha de convertir-se en referent a la xarxa. La sorpresa (i estupor) és que aquesta base de dades insisteix en considerar el català i el valencià com a dues llengües diferents. O sigui: l'eina abona la segregació de llengües, extrem que no compta amb cap suport en l'àmbit lingüístic, universitari o filològic.

Tribuna Catalana

29 de gener 2008

A Madrid s’ha d’exigir, no pas pidolar

Els pressupostos generals de l’Estat del 2008 només destinen a Catalunya el 14,9% de la inversió regionalitzable que efectuarà l’Estat a les comunitats autònomes, lluny del 18,72% que en base a la disposició addicional tercera de l’Estatut aprovat per Madrid li correspondria a Catalunya en infraestructures. Com ja hem explicat, l’Estat va incloure una partida extra de 722,8 milions d’euros per intentar tapar l’expedient. CiU i ERC ho van denunciar, mentre que la resta de formacions van acotar el cap i van acceptar l’almoina amb bona cara. Aquesta partida extra es presentava com la clau per donar compliment a l’acord a què el ministre Solbes i el conseller Castells havien arribat tot just una setmana abans de presentar els pressupostos espanyols. De manera que avui, hi ha 722,8 milions que teòricament pertanyen a Catalunya per al 2008 i que han de ser invertits en infraestructures. Però ningú no sap com es distribuirà aquesta inversió. És més, és possible que no es puguin gastar tots els diners enguany i es vagin acumulant en pressupostos posteriors. Fer projectes i executar-los un mateix any és complicat, i en cas que es vulgui fer es corre el risc de fer projectes a la babalà amb per tal de gastar els diners de què disposem.

De moment, el Govern català ja ha lliurat als representants de l’Estat en la subcomissió d’infraestructures una proposta d'inversions estatals per a Catalunya en el 2008 en compliment del 18,8% pactat amb l'Estat, que inclou aquests 722 milions d'euros. Entre les prioritats que ha fixat el Govern català per a distribuir aquests diners hi ha àmbits com parcs tecnològics i regadius, però sobretot, l’aeroport del Prat i el servei de Rodalies. La propera reunió que tindrà aquesta subcomissió Estat-Generalitat serà el 4 de febrer, i sobre la taula tindrà aquests 722 milions, però també es qüestionarà si l’Estat té prou projectes en infraestructures a Catalunya per gastar els 34.000 milions d’euros que li corresponen a Catalunya en set anys. Si no és així, la Generalitat proposarà que el pressupost estatal es destini a actuacions finançades pel Govern català. Segons ha explicat l’executiu català, bona part de les inversions proposades en la llista que ha confeccionat el Govern català es cobririen amb inversions pròpies de l'Estat, però no es descarten altres vies com la signatura de convenis per tal de poder fer efectives les inversions estatals que són d’àmbits competencials de la Generalitat. És el cas, per exemple, d’Agricultura, Innovació, Universitats i Empreses o Governació.

El Govern català ja es va saber plantar quan a principis de gener l’Estat pretenia pactar un traspàs del servei de Rodalies totalment enverinat. Ara caldrà mantenir la fermesa per si el proper 4 de febrer els negociadors de Madrid intenten una segona aixecada de camisa. La part catalana ha de tenir clares quines són les seves prioritats, i sobretot, tenir present que els 722,8 milions no són cap concessió o regal d’amics, sinó simplement uns diners que li corresponen al país. Si Catalunya és una comunitat autònoma i com a tal ha de contribuir solidàriament al sosteniment de tots els territoris, amb un dèficit del 10,5% del seu PIB, també ho és a l’hora de repartir inversions. I l’Estat espanyol és el responsable del funcionament de bona part de les infraestructures del nostre país. El 4 de febrer no s’ha de pidolar, sinó exigir.
Tribuna Catalana

28 de gener 2008

Conferencia: La independencia de Catalunya

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Formulació d’estratègies: On som i com arribar-hi

Debat amb Alfons López Tena

Dilluns 11 de Febrer de 19,00 a 21,00
Sala d’actes del CIEMEN, carrer Rocafort 242 bis

Convoquen:
Associació per les Noves Bases de Manresa
CIEMEN
Club d’opinió Arnau de Vilanova
Fòrum català pel dret a l’autodeterminació. FOCDA
Fundació Randa
Grup sobiranísta

Motivació

Després dels darrers esdeveniments, que han evidenciat, un cop més, l’ofec polític, econòmic i cultural a què està sotmesa Catalunya per part d’Espanya, cada vegada hi ha més sectors dins la societat catalana que creuen que cal replantejar l’actual model de relació entre una Catalunya i una Espanya amb projectes nacionals contraposats

La supervivència de Catalunya com a nació plenament sobirana només és possible en dues situacions:

ž La conversió de l’estat espanyol en un autèntic estat plurinacional (solució que fins ara els espanyols no han volgut).

ž La constitució de Catalunya com a Estat independent integrat en la Unió Europea.

Quan és evident que hi ha un propòsit de dominació política d’Espanya que va contra nosaltres, només podrem reeixir si responem al repte d’assumir que el joc és de confrontació i que cal estudiar i aplicar les seves regles teòriques i practiques.

És amb aquest propòsit que hem convidat, per debatre-ho,
Alfons López Tena (Sagunt, 1957) . Llicenciat en Dret per la Universitat de València. Nomenat, a proposta de CiU, vocal del Consell General del Poder Judicial.
Ha estat notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona. Fundador, membre o directiu de nombroses organitzacions cíviques, culturals i polítiques, i d’institucions jurídiques
És autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics i ha escrit l'assaig Catalunya sota Espanya, on es replanteja la relació entre Catalunya i Espanya,
Presideix, conjuntament amb l’escriptor i professor de dret Hèctor López Bofill, el Cercle d'Estudis Sobiranistes, un espai de debat per explorar els diversos aspectes del camí de Catalunya cap a la consecució d'un Estat propi.

Grups d'ultradeta valencians intenten rebentar un acte d'ERC

Una vintena de membres del grupuscle blaver ultradretà Grup d'Acció Valencianista van provar de boicotejar ahir un acte d'ERPV a la seu del sindicat de treballadors de l'ensenyament del País Valencià (STEPV), part d'Intersindical Valenciana. L'acte constistia en la presentació del llibre "El més calent ... al front de Madrid", a la que hi van assistir els diputats d'ERC al Congrés espanyol, Joan Tardà, Agustí Cerdà i Jordi Ramon. Segons fonts dels organitzadors de l'acte, una hora abans del mateix (a les 12h d'ahir) ja hi havia membres del GAV a la porta intimidant i increpant als assistents, i fins i tot fent-los fotos i grabant-los en vídeo.
Després de l'acte, el centenar de persones que s'hi havien reunit va haver d'esperar més d'una hora per poder abandonar la seu d'Intersindical Valenciana-STEPV, perquè encara continuaven els insults i les amenaces dels joves radicals, una actitud que va ser qualificada com a "un intent de rebentar un acte legal i democràtic amb total impunitat". El portaveu del partit, Raul Garay, va criticar les Forces de Seguretat espanyoles per "no haver fet res contra els manifestants il·legals", mentre recordava que "si açò hagués passat durant un acte de Maria Teresa Fernández de la Vega o de Mariano Rajoy no s'hauria consentit aquest boicot".

Radio Catalunya

25 de gener 2008

Declaracions impròpies d'un alcalde

En l’article que publica el Diari de Sant Cugat amb data 25 de gener on fa ressò de que l’ajuntament torna les contribucions especials dels sectors 14-18 de Mira-sol Sud i Valldoreix, el senyor Recoder torna a repetir el mateix discurs:

“Amb el retorn d’aquests diners no podrem fer front amb la urgència que voldríem a la urbanització d’altres sectors que encara estan pendents”

Aquesta manifestació demostra un mal estil, impropi d’un alcalde democràtic, i que, per als veïns dels districtes, no té cap credibilitat perquè tothom coneix prou bé el tracte que ha donat “sempre” als districtes i determinats barris.
En un moment on tenim irregularitats de quasi 9 milions d’euros amb TMA, on encara recordem i busquem el milions d’euros perduts per la mala gestió recaptatòria d’Impulsis i un llarg etc. etc. li aconsellaria ser més prudent.

Diu també:

“El recurs va ser estimat pel TSJC per un defecte estrictament formal”

No ho minimitzi senyor Recoder, cal recordar-li la gravetat del “defecte estrictament formal”. Ni més ni menys que no fer pública la llista de persones i de les quantitats a pagar per les contribucions especials. Vostè sabrà el motiu, nosaltres no.
Recordar-li també que la declaració de nul·litat de les contribucions va aturar provisionalment (?) la resta de al·legacions que els veïns van fer en el segon contenciós: percentatges abusius, el cost per el soterrament de línees telefòniques i elèctriques, el cost del projecte fet per Promusa, l’ increment injustificat dels costos respecte a altres sectors, etc. etc.

Senyor Recoder, el que realment és lamentable, és que per una mala gestió, per un excés de prepotència i una nul·la capacitat de negociació amb els veïns, vostès han perjudicat greument les arques municipals. Aquesta és la veritat i algú hauria de ser conseqüent amb la seva part de responsabilitat.


Jaume Massanés i Papell