PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

26 de juny 2008

Sense estat propi, com podrem decidir ? Son uns falsos ¡¡


Mas: "L'Estat propi no és la qüestió principal"


El president de CDC, Artur Mas, ha manifestat en una entrevista a El Punt que "he dit moltes vegades que per mi és més important la nació que l'Estat, que no deixa de ser una estructura administrativa, sigui un estat propi, compartit, federal o confederal. En un congrés d'un partit nacionalista hem de parlar del futur de la nació, que és el nostre repte fonamental perquè no està assegurat i ens l'hem de guanyar tots els catalans. Cal fer-la més forta i més sentida per tothom. I és fonamental bastir un projecte comú que busqui el que ens uneix més i no pas allò que ens divideix. L'Estat propi no és la qüestió principal, però partint de la premissa que CDC des del seu origen defensa el dret del poble català a l'autodeterminació. I aquí no hi ha ni límits ni sostres".

"La Casa Gran és, per definició, un concepte ampli on cap l'independentista, que vol que Catalunya tingui un estat propi, fins a la persona que simplement considera que Espanya hauria de ser un estat plurinacional on Catalunya fos més respectada que fins ara i amb una consideració més explícita del seu caràcter nacional", afegeix el líder nacionalista.

e-noticies

25 de juny 2008

El monòlit a Lluís Maria Xirinacs ja llueix a Ogassa, on va morir

Un monòlit de granit amb una 'X' accentuada simbolitza la figura i la lluita de Lluís Maria Xirinacs per a la nació catalana. L'escultura és obra de l'artista Jaume Rodri, amic íntim de Xirinacs, que ha explicat que el símbol de l''X' accentuada el va treure d'un dels llibres inèdits de Xirinacs titulat 'Història d'una 'x''. Aquest dimarts al migdia s'ha descobert l'estàtua davant d'unes 200 persones admiradores de Xirinacs, que s'han desplaçat fins al pla de Can Pegot, al municipi d'Ogassa, lloc on va morir l'homenatjat. Rodri ha dit que en aquest llibre Xirinacs explicava que els xinesos utilitzen el símbol de l''X' accentuada per simbolitzar els homes rectes i bons.

El bloc de granit pesa sis tones i per la banda de sota el matemàtic Jordi Bosch ha fet gravar uns coordenades que indiquen el punt exacte d'una àmfora que està enterrada amb les obres completes d'en Xirinacs digitalitzades. La iniciativa ha estat impulsada per la Fundació Randa, Germanies i altres col·lectius vinculats amb Xirinacs, que van posar una anunci gratuït en el diari Avui on es feia una crida a recaptar fons per fer aquest homenatge organitzat per la societat civil, i al marge de la política actual.

Precisament, l'escultor ha criticat durament el panorama polític actual, i els representants catalans en general. Rodri ha dit que Xirinacs 'ha quedat engolida per la mediocritat del país'. L'artista ha afirmat que en aquest lloc del monòlit que definit 'el quilòmetre zero per la independència i la dignitat del país'.

Rodri ha arremès contra la classe política. L'artista ha dit que 'el pitjor d'un polític és que no tingui creativitat, com passa sobretot últimament'. Rodri diu que prefereix un polític 'dolent o mala persona, però amb creativitat'. L'escultor ha assegurat que avui dia no hi ha gens de creativitat, 'és una vulgaritat total la manera de fer política'. Rodri que també és exdiputat al Parlament ha assegurat que sap de què parla quan critica la manera de fer política a Catalunya, i ha afegit que coneix bé de qui parla perquè ha estat també diputat.

directe!cat!

24 de juny 2008

La PDD només convocará als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per defensar el Dret de Decidir

Estatut, espoli fiscal, Tribunal Constitucional, drets i deures, solidaritat, democràcia, finançament, dret de decidir, autodeterminació… Paraules que sentim als mitjans de comunicació, a les notícies, a les tertúlies i, sobretot, en els discursos dels polítics. Paraules enganyoses de les quals no s’explica mai el significat real ni el que comporta cadascuna per al nostre país.

Una transició mal resolta, trenta anys d’autonomisme ranci i pactes a la baixa que només responen als interessos partidistes ens han portat a una situació insostenible en qualsevol dels àmbits socials i nacionals. Catalunya està cada vegada més ofegada i només una resposta valenta a la demanda que milers de ciutadans i ciutadanes fan cada vegada que signen una butlleta per demanar el Dret de Decidir ens traurà del carreró sense sortida en què es troba el nostre país.

Cada vegada es fa més evident que la via autonòmica és un camí sense sortida, un camí que ens porta a una agonia lenta i implacable que les organitzacions, entitats i persones que configurem la PDD no estem disposats a admetre. I és per això que fem una crida als nostres polítics perquè treballin, sense dilacions, per tenir el dret de decidir sobre tot el que ens afecta i, especialment, per tal de poder exercir el dret a l’autodeterminació, que ens dignificarà com a poble.

Al marge d’ingerències de l’Estat o del Tribunal Constitucional, reclamem el dret de decidir i el dret a l’autodeterminació com a mostra de radicalitat democràtica i de respecte vers Catalunya, i per això, des de la PDD, mai no convocarem una manifestació per defensar l’Estatut.

ANNA notícies

23 de juny 2008

Preparats per si arriba l’estafa de les balances fiscals?

S'acosta el dia D. Traduït de l'anglès, D-Day, pot fer referència al terme que utilitzen genèricament els militars per indicar el dia en què s'ha d'iniciar un atac o una operació de combat, o bé a la segona interpretació que es va popularitzar als anys quaranta, el Doomsday, que significa el dia del judici final. Doncs bé, el 15 de juliol és el Dia D de Pedro Solbes i per extensió, de l'Espanya plural, progre i sobretot solidària que proclamava Zapatero en la campanya de les eleccions del 2004. El 15 de juliol hem de conèixer la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat, és a dir, la relació en matèria de finançament entre les dues administracions, de la qual se'n deriva la situació actual d'espoli fiscal que pateix el nostre país.

La balança la calcularà la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) pels dos mètodes existents (flux monetari i flux del benefici) i amb diferents variables. El criteri del flux del benefici, que atribueix la despesa pública al territori on resideix el beneficiari, amb independència d'on s'hagi efectuat la despesa, és el menys favorable a Catalunya. I el més distorsionador de la realitat, és l'exemple de qui paga el Museu del Prado, que se suposa que és per a gaudi de tots els espanyols, i el paguem tots. A Madrid es genera la riquesa, els llocs de treball i els beneficis del turisme, que és clar, no es reparteixen entre tots els espanyols.

A l'espera de conèixer els resultats finals, ja hi ha diversos experts que adverteixen que l'Estat interpretarà els resultats com més li convingui, a les portes d'una negociació per al nou model de finançament. L'aposta de Solbes és pel mètode de càlcul que més beneficia Madrid i les comunitats autònomes que més diners reben en concepte de solidaritat, el flux de benefici. Uns resultats que alleugerissin molt la contribució de Catalunya al sosteniment de la nació espanyola servirien per demostrar als catalans que no som tan solidaris com ens pensàvem, i a més, que hi ha altres territoris necessitats més de finançament. En aquest sentit, amb quina cara anirà el PSC a la negociació per demanar més diners si els seus companys andalusos o extremenys passen gana per culpa nostra? De fet, el PSC ja arriba a aquesta negociació amb una postura clara: si cal, Catalunya aportarà més diners al fons de suficiència, encara que això suposi que, un cop fets tots els números, no avancem i fins i tot tinguem un saldo negatiu en el fons de suficiència.

En tot cas, Catalunya té la sort de disposar d'un bon nombre d'economistes experts que de ben segur seran objectius a l'hora de denunciar possibles manipulacions per part de l'Estat.

Tribuna Catalana

20 de juny 2008

La Plataforma pel Dret de Decidir comença el camí per poder exercir el dret a l’autodeterminació.

La Plataforma pel Dret de Decidir, independentment del resultat de la sentència del tribunal constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, considera que la via estatutària s'ha exhaurit i que cal treballar en favor del dret de decidir.

La PDD ja ens vam posicionar en contra de l'estatut retallat en la manifestació del 18 de febrer i considerem que l'actual estatut no respon a les necessitats del poble de Catalunya com a nació ni a les dels catalans i catalanes com a ciutadans. Denunciem la falta de legitimitat del Tribunal Constitucional, però la denúncia d'aquesta falta de legitimitat no implica defensar un Estatut que ens nega el dret de decidir.

La Plataforma pel Dret de Decidir considera que el sistema autonòmic ha demostrat que és un sistema de dependència política que permet l'espoli i que ens nega com a poble. Demanem a tot el teixit social i institucional català que assumeixi aquests plantejament i que defensi els interessos nacionals i socials de Catalunya.

Som una nació i tenim el dret de decidir!

Plataforma pel Dret de Decidir
20 de juny de 2008

19 de juny 2008

Les agrupacions del PSC aposten majoritàriament per aprofundir en el catalanisme

Fa uns dies parlàvem que el creixement i els bons resultats de les plataformes i entitats que defensen en dret a decidir del poble català havia fet, entre d'altres motius, que Convergència incorporés aquests ítems en les discussions internes de la formació. Ara, és el PSC qui, a través de les esmenes de les agrupacions locals es veu forçat també a plantejar-se quina és la seva posició concreta davant el dret a l'autodeterminació per al cas català. Aquesta és només una de les esmenes que s'han donat a conèixer i que demanen a la formació un pas més per aprofundir en la seva estratègia catalanista. Si bé és cert que també hi ha hagut agrupacions que han presentat esmenes per tal de limitar l'autonomia del partit català dins la federació socialista, diverses de les aportacions fetes per la militància del partit han anat en un sentit de ‘gir catalanista'. Així, des de diferents zones del país es reclama que el PSC aposti decididament per tenir un grup propi al Congrés espanyol que l'alliberi de la ferma disciplina de vot i d'opinió que imposa el socialisme espanyol en la cambra de diputats espanyola.
Sembla doncs, que l'allau de manifestacions, presentacions, actes,.... en favor del dret a decidir han com a mínim per generar un debat intern a dins de la majoria de partits catalans enfocats a veure com aprofundir en el catalanisme, en definitiva, com aconseguir que el nostre país tingui més força.
Tribuna Catalana