Diners 1 - Natura 0

La Plataforma SOS Tibidabo ha portat la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la tala d'alzines de la muntanya del Tibidabo per considerar que l'Ajuntament de Barcelona, que preveu construir allà una nova muntanya russa, ha iniciat els treballs abans del termini legal.

La portaveu de SOS Tibidabo, Francesca Graells, ha explicat aquest dimarts que la plataforma veïnal ha denunciat davant la Fiscalia que els treballs de la tala de les alzines centenàries s'ha iniciat abans del 25 d'abril, data programada per al començament dels treballs, segons les mateixes fonts.

Encara que l'ajuntament ha afirmat que "només" es talaran 58 exemplars d'alzines, SOS Tibidabo diu que són 250 els arbres que cauran a terra.

La nova muntanya russa que es construirà al parc d'atraccions del Tibidabo, i que entrarà en funcionament al novembre, consumirà menys energia i serà més accessible a persones amb minusvalidesa, segons el consistori.

Per compensar la tala de les alzines, la regidora del districte Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, ha explicat que se'n trasplantaran 8 i que se'n plantaran uns altres 190.

La baronessa Thyssen, Carmen Cervera, ha anunciat que en les pròximes hores s'encadenarà a un dels exemplars per manifestar la seva indignació i intentar evitar la tala d'arbres.

El president del grup municipal de CiU a l'Ajuntament, Xavier Trias, ha denunciat la "insuficiència democràtica" del govern de l'alcalde, Jordi Hereu, i ha anunciat que en les pròximes hores presentarà una sèrie de mesures per impedir que el bipartit municipal segueixi actuant contra els acords presos per la majoria del consistori i pel districte Sarrià-Sant Gervasi.

Per Sant Jordi, nova jornada nacional de recollida de signatures pel Dret de Decidir

El Dret de Decidir ha d'estar a les nostres mans.

Fa uns mesos milers i milers de catalans i catalanes vam omplir els carrers de Barcelona reclamant el dret de decidir sobre les nostres infrastructures: un pas ineludible per a millorar-les era i és tenir a les nostres mans el funcionament complet de rodalies, la recaptació i gestió de tots els impostos des de la nostra terra, la capacitat de poder prioritzar el transport públic, el coneixement seriós i complet de les nostres relacions fiscals amb l’Estat.
Han passat mesos i la necessitat de comptar amb la capacitat de decidir per poder debatre i trobar solucions a aquestes necessitats no fa més que accentuar-se dia rera dia: del traspàs de rodalies ni se’n parla, de la internacionalització del gran aeroport de Catalunya-El Prat només se’n sap que tindrem sort si l’Estat espanyol no interfereix un cop més la liberalització del transport aeri, dels problemes energètics només en sabem – i a mitges- els incidents greus d’Ascó, la impossibilitat de tocar una gota d’aigua sense el permís de Madrid, la imposició de la immensa autopista elèctrica de 400.000 volts, per vendre energia francesa al nord d’Àfrica ... Quan podrem realment tenir a les nostres mans el poder de decidir sobre tot això?
Quan parlem del Dret de Decidir estem parlant d’això i de que com a nació que som hem de ser la font d’on sorgeixin les decisions que ens afecten de ple : ens cal tenir a les nostres mans el dret i el poder de decidir. I per decidir, cal , en una democracia plena, poder consultar el poble, exercint el dret de convocar referèndums. No pot ser que els nostres parlaments a Catalunya, al País Valencià, a les Illes estiguin tan buits de contingut polític, que no tinguin el poder de convocar referèndums i que sempre calgui el vist i plau de Madrid. Els nostres parlamentaris i parlamentàries rebran d’aquí poc temps les desenes i desenes de milers de signatures ciutadanes que els farem arribar de manera pública perquè es treguin la son de les orelles i reclamin en nom de tot el poble aquest dret.
El 9 de març vam ser moltíssims els pobles i les persones que en un sol dia vam plantar-nos al carrer per recollir aquest clam en forma de signatures.

Ara, el 23 d’abril, per Sant Jordi, hi tornarem a ser i encara a més i més pobles: totes i totes pel dret de decidir!

Blanca Serra
Plataforma pel Dret de Decidir

Quan és més fàcil ser atès en català a Anglaterra que a l'Estat espanyol

Zapatero va dir ahir que el català i el basc són llengües espanyoles, i que ell sempre les defensarà. Les paraules com diu la cançó se les emporta el vent, perquè el que compta són les lleis i els fets, i els fets són que és molt senzill adonar-se de l'odi i la llunyania que desperten totes dues llengües -especialment el català, que gaudeix de més salut que el basc- en l'imaginari col·lectiu espanyol. No cal anar gaires dies enrera per veure que la notícia que la pel·lícula de Woody Allen sobre Barcelona s'estrenarà en català i anglès, que els "de sempre" ja han començat la seva campanya carregant contra aquesta "imposició i discriminació intolerable". En canvi a la resta dels 99.99% de films que anualment es passen al Principat, Franja, País Valencià i Illes Balears exclusivament en castellà no mereixen cap reprovació per part dels espanyols i dels seus mitjans.

L'escriptor Víctor Alexandre publicava aquest passat cap de setmana al seu bloc un article sobre un fet que, si no fos perquè és per plorar, seria per riure. A Anglaterra hom pot fer-hi la seva declaració de la renda en català. Una firma anglesa de pèrits, la Chamberlains Accountancy, permet fer tots els tràmits en català a Anglaterra. Pel seu interès reproduïm l'article a continuació.

A Anglaterra, declaració de renda en català

El fet que sigui més fàcil estudiar català a Anglaterra o a Alemanya que no pas a Espanya ja diu clarament quina és l'actitud d'aquest darrer país envers la llengua catalana. Mentre això es factible en divuit universitats angleses i vint-i-dues alemanyes, a Espanya només és possible fer-ho en sis. Cosa perfectament comprensible, val a dir-ho, si tenim en compte que tota llengua és la prova irrefutable d'una identitat col·lectiva i que la identitat catalana, pel sol fet d'existir, demostra que el pretés Estat nació espanyol té la consistència d'un castell de cartes. D'aquí que la plena normalització de la nostra llengua sigui vista per Espanya com un perill per a la seva hegemonia i que cada espai que recuperem sigui percebut com un afront. I això, com és lògic, no es circumscriu només al camp universitari, sinó que abasta tots els àmbits de la societat entre els quals el de les relacions comercials. Només cal veure el refús sistemàtic a incorporar el català en els embolcalls o en el servei d'atenció al client per part de la immensa majoria d'empreses espanyoles que operen a Catalunya.

Aquest estat de coses propicia, no cal dir-ho, que Catalunya i la seva llengua se sentin sovint més respectades per altres països que no pas per l'Estat al qual suposadament pertanyen. De fet, cada cop són més les firmes comercials que demostren una sensibilitat superior a l'espanyola en aquesta qüestió. Aquest és el cas recent de Chamberlains Accountancy, una firma anglesa de pèrits comptables que atén dintre del Regne Unit en aquestes quatre llengües: anglès, francès, català i espanyol. N'hi ha prou de consultar la seva pàgina web per veure tots els serveis que ofereix en un perfecte català: "Si teniu ingressos a Anglaterra (o en altres llocs del Regne Unit) probablement us caldrà fer una declaració al ministeri d'Hisenda d'aquest país. Us podem ajudar i, a més, us ho explicarem tot en català. Si munteu un negoci a Anglaterra, haureu de complimentar moltes formalitats. Igual que al vostre país. Deixeu-nos orientar-vos en la vostra llengua. Per controlar el vostre negoci, necessitareu uns comptes. Chamberlains us pot ajudar amb els estats financers, tant en data intermèdia com al cap de l'any, en el format que més us plagui, també en català".

És a dir, que la possibilitat de ser atès en llengua catalana no és una mera deferència d'aquesta firma per tal de captar clients dels Països Catalans, amb interessos econòmics al Regne Unit, sinó que ofereix els seus serveis a tots aquells catalanoparlants que hi viuen i que, independentment que parlin anglès, els plagui ser atesos en la seva llengua tant en les consultes telefòniques o electròniques com en les operacions personals. En altres paraules, aquesta firma ofereix la possibilitat de fer pagaments de taxes, controlar estats financers, muntar un negoci, complimentar paperassa legal o fer la declaració de la renda amb assessorament en català. Magnífic, no? Tenint en compte que es tracta d'una iniciativa privada anglesa i feta per anglesos, sense cap mena de subvenció institucional, estaria bé que la Generalitat oferís el seu suport a Chamberlains Accountancy i que molts catalans amb vincles econòmics al Regne Unit hi establissin contacte. Seria una mostra de reciprocitat per part nostra i una manera de premiar aquesta expressió de respecte i sensibilitat pel nostre país. Qui diu que de tant en tant no hi ha bones notícies?

Víctor Alexandre és periodista i escriptor

Vexat per no parlar en castellà

UN PASSATGER DENUNCIA DOS POLICIES DE L'AEROPORT ACUSANT-LOS D'HAVER-LO VEXAT I D'EXIGIR-LI QUE PARLÉS EN CASTELLÀ 08.04.2008 - 16:41

Un veí de Pineda de Mar ha denunciat al jutjat de guàrdia de Barcelona dos agents de la Policia Nacional, als quals acusa de "tracte vexatori" per haver-li exigit que parlés en castellà en un control de passaports a l'aeroport del Prat. Segons afirma Josep Maria Balart en la denúncia, per culpa de l'incident va estar "retingut" una hora i, abans de tornar-li la documentació , van anotar el seu nom i les dades del seu passaport, fet que el va "intimidar". Els portaveus de la Policia Nacional han negat "rotundament" que els fets es produïssin com explica l'afectat. "S'inventa la història. No hi va haver cap discussió per la llengua, els nostres agents tenen ordres estrictes de no fer-ho", afirmen.

L'incident es va produir ahir, cap a les deu de la nit, quan va aterrar un vol procedent de Dublín de la companyia Aer Lingus. Balart es va posar a la cua del control de documentació i davant seu tenia una família japonesa que viu a Barcelona i, segons va esbrinar, parla el català. El denunciant explica que l'examen dels documents dels japonesos es va allargar i que ell va voler tranquil·litzar els nipons garantint-los que no passava res. Aleshores, la funcionària de policia va voler saber què els havia dit. "Li vaig contestar que era un comentari privat però va insistir a saber què havia dit i em va demanar que li parlés en castellà perquè en català no m'entenia".

"Els agents mai s'enfronten al ciutadà per la qüestió de la llengua", afirma un portaveu policial La discussió va pujar de to i, segons Balart, l'agent va amenaçar-lo de posar-li les manilles. Finalment va entrar en acció un superior que es va identificar com a "representant del Cos Nacional de Policia a l'aeroport" i que li va fer saber que per a ell "a Espanya només hi ha un idioma oficial que és l'espanyol". També li va dir, segons el denunciant, que els funcionaris de la policia estatal "un dia són aquí i un altre dia en qualsevol altre punt" i que no tenen "cap obligació de parlar en català". Balart insisteix en la denúncia que "en cap moment" va demanar "a ningú" que li parlés en català, sinó que simplement defensava el dret a utilitzar ell la seva llengua.

Una qüestió "d'ideologia"

Després d'acusar-lo d'haver provocat problemes i d'haver embussat el control per la seva "ideologia", li van tornar els documents i el van deixar marxar, però no li van voler donar de manera intel·ligible el número de placa dels agents, de manera que no ha pogut incloure'ls en la denúncia.

La versió de la policia és completament diferent. "Només hi va haver un simple estira-i-arronsa com d'altres vegades, perquè hi ha gent que es rebel·la contra els controls de documentació que nosaltres hem de fer. El que és segur és que no hi va haver cap problema amb la llengua", argumenta el portaveu del cos.

El portaveu admet que, actualment, a l'aeroport hi ha un centenar d'agents que acaben d'arribar a Catalunya i que poden no entendre la llengua. "En aquest cas demanen educadament que els parlin en castellà, però mai s'enfronten al ciutadà per això. La prefectura superior dóna instruccions molt clares sobre aquesta qüestió i ofereix cursos de català als agents", afegeix.

N.de la R.
Un dia sí i un altre també es repeteixen aquestes històries de terror que no poden ser un invent. Entre la policia i el passatger,a qui us creieu? La resposta és ben clara.
D' altra banda, què fan uns policies a l' aeroport del Prat si no saben català? Saben, si més no, l' anglès?
Felicitats al denunciant pel coratge. Si podem fer ben poca cosa contra els ocupants, si més no no perdem la dignitat.

Informa: AVUI

Embarguen cotxes i salaris a cinc imputats per cremar fotos del Rei

L'Audiència Nacional ha embargat els salaris i els cotxes a cinc dels setze imputats per cremar fotografies del Rei a la plaça del Vi de Girona. Els fets van tenir lloc el 22 de setembre de l'any passat, quan durant una manifestació es van cremar, a cara descoberta, una cinquantena de fotografies del monarca en solidaritat amb els primers encausats pel cas. L'advocat de la defensa, Benet Salellas, que considera la situació 'desproporcionada', ha presentat un recurs contra la mesura i creu que l'Audiència Nacional l'estendrà als altres onze acusats a mesura que els vagi investigant.

Nou capítol judicial en el procés per la crema de fotografies del Rei a la plaça del Vi de Girona. Després que s'anul·lés el judici contra Jaume Roura i Enric Stern perquè el jutge no els va deixar parlar en català, ara l'Audiència Nacional ha girat la vista cap als setze imputats per haver cremat instantànies del monarca a cara descoberta en una concentració de suport a la plaça del Vi de Girona.

A cinc d'ells, l'Audiència els ha embargat cotxes i sous i justifica que la decisió és per cobrir la fiança de 5.000 euros que se'ls va posar el dia que se'ls va imputar. En concret, el tribunal embarga el cotxe a tres joves i el salari als dos restants. Es tracta d'una veïna de Banyoles, de dos veïns de Girona i de dos més de Bordils.

A la pràctica, això suposa que els qui tenen el cotxe embargat el poden conduir, però no vendre. En relació als salaris, els joves que els tenen embargats rebran una quantitat que els garanteixi la subsistència, però no més. L'advocat de la defensa, Benet Salellas, considera la mesura 'desproporcionada' i ja ha presentat recurs. A més, ressalta que la quantitat per què se'ls embarga és 2.000 euros més elevada que la multa sol·licitada pel fiscal.

Estendre la mesura

La defensa creu ara que l'Audiència Nacional estendrà la mesura de l'embargament als onze joves restants implicats en el procés. 'Aquests són els cinc primers a qui s'ha investigat, però creiem que a mesura que s'avanci, els altres nois també seran embargats', precisa Benet Salellas.

Directe!Cat

Falses excuses

La USAP de Perpinyà no podrà jugar a l'Estadi Lluís Companys de Barcelona en cas que es classifiqui per a les semifinals de la Copa d'Europa de Rugbi, ja que l'European Rugby Cup ha considerat que la previsible assistència d'unes 50.000 persones provinents de Catalunya Nord a aquest partit, que s'hauria de jugar el diumenge 27 d'abril, seria incompatible amb la celebració, el mateix dia, del Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya.

L'equip de rugbi, que lluirà una samarreta amb l'emblema de la Capital de la Cultura Catalana Perpinyà 2008 en el partit de tornada de quarts de final de la Copa d'Europa que disputarà aquest dissabte, 5 d'abril, a Londres contra el London Irish, havia sol·licitat a l'entitat europea del rugbi que el partit de semifinal es pogués disputar a Montjuïc, atès que l'estadi Aimé Giral de Perpinyà, de 13.500 places, es quedaria petit per a l'esdeveniment.

"Dolguts, tristos i decebuts"
La possibilitat que la USAP pogués jugar a Barcelona coincidint amb la capitalitat cultural catalana de Perpinyà havia estat rebuda de bon grat per part dels directius de la USAP, que davant la negativa han quedat "dolguts, tristos i decebuts", segons que ha informat a l'AVUI.cat Xavier Tudela, president de l'organització de la Capital de la Cultura Catalana, el qual ha assenyalat que l'European Rugby Cup ha considerat que la coincidència amb la F-1 afegiria greus problemes de trànsit i d'allotjament per a les persones que es desplacin a Barcelona per veure el partit, així com altres problemes de drets televisius.

Cal recordar que les seus de les semifinals i de la final de la Copa d'Europa de Rugbi són gestionades directament per l'European Rugby Cup. La final es jugarà a Cardiff, mentre que les semifinals es decideixen en funció de les sol·licituds dels possibles semifinalistes. En aquest cas, la USAP havia triat Barcelona com a primera opció i Montpeller com a segona. Finalment, serà en aquesta última ciutat on l'equip de Perpinyà jugarà com a local en cas que es classifiqui.

L'organització de la Capital de Cultura Catalana "lamenta" que no es pugui jugar el partit, tot i que ja s'havia negociat "amb els Serveis Municipals i amb els responsables de l'Espanyol". Segons Tudela, el partit "havia generat molta il·lusió" als responsables de l'USAP, raó per la qual es treballa en la organització "a principis de juliol", d'una jornada de rugbi català, "amb l'USAP com a principal convidat".

Tot i la negativa de jugar a Barcelona, Tudela valora "positivament" que aquest dissabte a Londres "l'USAP i l'Ajuntament de Perpinyà hagin apostat per projectar la catalanitat" en un partit que serà retransmès per televisió i seguit per "milions de persones a tot Europa". Actualment es negocia amb Televisió de Catalunya perquè també retransmeti el partit.

AVUI.CAT