¿Què és allò tan valuós que no pesa res, no té preu ni propietari, no és obra de ningú, no s’esgota i no està mai perfectament acabat? És la cultura. És el bé més gran de la nostra comunitat.
A Sant Cugat la cultura té l’empenta que té gràcies a la implicació de les entitats cíviques, les associacions populars i les institucions. De tot plegat, el teixit associatiu és el gran contribuent a la cultura local.
Però les entitats han estat molt descontentes des de fa força temps amb la gestió que ha fet l’Ajuntament dels afers culturals. El teixit associatiu no s’ha sentit escoltat pel govern municipal. I no ha pogut participar dels plans d’acció cultural del consistori.
Fins ara hi havia un Consell de Cultura. Tothom deia que era inoperant. Servia per informar i per no res més. I per això l’Ajuntament va endegar el procés participatiu del Pla de Cultura. Els ciutadans van poder dir la seva en un conjunt de sessions al llarg de 2004 i 2005.
El Pla de Cultura es va fer realitat amb un document de conclusions, que vinculava l’equip de Govern. Es va aprovar fa un any i mig el Pla de Cultura. I ara arriba el primer pas d’aplicació. S’ha fundat de bell nou el Consell de Cultura. Té unes característiques ben diferents i pot aportar noves maneres de fer. D’entrada, està format per una quinzena de membres, escollits per les entitats i pel consistori, a parts iguals.
Què ha de fer el nou Consell de Cultura? Es tracta d’un organisme d’assessorament i, per tant, no és decisori. Ara bé, les seves atribucions són una novetat a la ciutat. Diguem aquí tres funcions, per condensar en elles totes les seves atribucions. El Consell ha d’examinar el pla d’acció i el pressupost de la regidoria de Cultura. Aquesta capacitat de supervisió prèvia s’estén a la supervisió posterior, és a dir a l’estudi dels resultats de tot l’any. Per tant, el Consell analitzarà que es farà i, també, com s’ha fet.
I la tercera funció, parlant a grans trets, és vetllar perquè el Pla de Cultura s’apliqui, pel que fa les grans línies en equipaments, àmbits d’acció i condicions de participació de les entitats. Aquí el Consell de Cultura, que està format per membres d’entitats i persones de prestigi, pot aprofitat el seu cabal creatiu per aconsellar línies de treball i per fer propostes concretes a l’Ajuntament.
Val a dir que el Consell també es comunica amb les entitats, perquè les pot convocar per informar-les i per escoltar les seves aportacions.
Tota aquesta descripció del nou Consell de Cultura no ha de fer-nos pensar en normativa, sinó en una oportunitat nova per a la cultura de Sant Cugat. Ara és el moment del Consell de Cultura. I ens fem algunes preguntes i que diem en veu perquè tothom en tingui coneixement. Se sentiran per fi escoltades les entitats pel govern? Hi haurà motius per criticar la cultura institucional com a política d’aparador? Es promourà les activitats de les entitats en comptes de fer la competència des de l’Ajuntament? Es pensarà en els districtes i en els barris?
Cridem la cultura a consell, al Consell de Cultura.
F.A.V. Federació d'associacions de veïns de Sant Cugat del Vallès
Com succeeix en tantes altres matèries, l’Estat es converteix, més que en una estructura que vetlla pels interessos de tots els seus ciutadans, en un obstacle per a molts d’ells. És el cas de les minories lingüístiques com la catalana, la basca i la gallega, que veuen com gràcies a l’Estat les seves llengües no són reconegudes oficialment a Europa. En canvi, des de l’1 de gener, sí que ho són les llengües d’altres minories, molt més minories, com el gaèlic i el búlgar. Per què? Doncs perquè el seu Estat així ho va demanar.
