Pau al País Basc, un repte per a Espanya

És necessari que l'esquerra abertzale es desmarqui d'ETA i que comprengui que empassar-se l'orgull, condemnar la violència i acceptar les exigències del govern espanyol, no serà una humiliació, sinó un acte d'intel·ligència. S'ha d'adonar que no hi ha cap altra manera de deixar-lo sense arguments per prohibir llistes electorals i per negar-se a traslladar els presos bascos al seu país. Cal, això sí, comptar amb la seva resistència, ja que té intenció de repetir l'estafa electoral en els comicis municipals del maig vinent i això l'obliga a menystenir la voluntat de pau d'ETA i a discrepar de l'optimisme dels observadors internacionals. Fixem-nos que ja han aparegut veus nacionalistes espanyoles, com la d'Antonio Basagoiti, president del PP basc, que demanen un període de quatre anys de manteniment de les mesures actuals per verificar que l'alto el foc és real.

És a dir, que, preveient que aquest mateix 2010 ETA pot declarar un alto el foc unilateral, permanent i verificable de la lluita armada, com demana el grup de mediadors que van firmar la Declaració de Brussel·les, ja es parla de "quarantena" per tal que tot continuï igual com fins ara. La frase de Basagoiti, dient que per acabar amb ETA cal impedir que l'esquerra abertzale "pugui concórrer a les eleccions municipals" perquè té objectius polítics que podrien suposar un projecte "antidemocràtic", és tota una declaració de principis totalitaris en aquest sentit, atès que criminalitza tota via política que no passi per l'Espanya única i indivisible que Franco va intentar deixar lligada i ben lligada. Al PP en saben força d'aquestes coses, tenint en compte que el seu fundador, Manuel Fraga, precisament va ser ministre d'aquell règim. Un règim que signava sentències de mort contra els demòcrates catalans i bascos que defensaven els drets nacionals de Catalunya i d'Euskal Herria. Per això cal perseverar en la pau, perquè només la pau pot posar en evidència davant del món la baixíssima qualitat de la democràcia espanyola.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Qui tè por de la pau.....

Per què el govern espanyol no accepta el dret a l'autodeterminació del poble basc? Per què, només d'imaginar-se cedint en aquest punt, Espanya ja experimenta una humiliació? Quin autèntic demòcrata podria sentir-se humiliat per admetre un principi tan elemental com aquest? Doncs en la resposta a aquesta última pregunta va implícita la de les dues anteriors: se sentiria humiliat aquell que tingués por de las urnes. I Espanya té por de les urnes. Per això les manipula, i, com en les repúbliques bananeres, il·legalitza els adversaris més incòmodes i tanca a la presó -Otegi, en aquest cas-, els seus homes i dones més representatius, per dialogants que siguin. I ho fa amb l'objectiu d'espanyolitzar un poble imposant l'ensenyament d'una història aliena a les seves escoles, donant un caràcter residual a la seva llengua, manipulant la consciència de la seva identitat a través dels mitjans de comunicació i transformant la seva visió bascocèntrica de la vida en una visió hispanocèntrica. I per demostrar que es manté fidel a si mateixa, menyspreant tot allò que ignora, nomena lehendakari un analfabet de la llengua del seu país anomenat Patxi López. I aquest, conseqüentment, nomena d'immediat Alberto Surio com a director general de la televisió pública basca, un personatge que passarà a la història per ser l'únic director televisiu del planeta que no entén la llengua del país on viu ni de la cadena que dirigeix.

En aquest sentit és molt eloqüent la resposta del mateix Patxi López a l'anunci d'alto el foc d'ETA, per mitjà de la BBC, ja que coincideix plenament amb la resposta d'Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre espanyol d'Interior, i amb la de Leire Pajín, secretària d'Organització del PSOE. "És insuficient", ha dit el primer; "és insuficient", ha dit el segon; i "és insuficient", ha dit la tercera. Tanta compenetració aclapara. Res a veure amb la resposta que ha donat la Comissió Europea: "Ens ofereix motius per a una esperança prudent i seguirem de prop els esdeveniments". Ni tampoc amb la de Gerry Adams, president del Sinn Féin: "El govern espanyol ha d'aprofitar aquesta oportunitat de pau i progrés. Ha de pensar estratègicament i no escoltar les veus que cerquen la solució del conflicte en termes de victòria i derrota. Hi ha perills al camí. Cap procés de solució de conflictes està lliure de riscs. Però els avantatges d'un èxit eventual superen amb escreix els perills d'un fracàs".

I, això no obstant, per què el govern espanyol no està disposat a moure's més que en termes de victòria i derrota? Per què el govern espanyol viola un dret democràtic i incompleix un mandat europeu com el del trasllat de presos al País Basc? Per què no fa un gest i suspèn els processos judicials en marxa? Com diu Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, "ETA ha de deixar de matar", però, "malgrat tot, cal mirar de trobar una solució política". I afegeix: "El govern espanyol està cometent un error en no permetre l'expressió política de sectors abertzales del País Basc".

Per a comprendre la raó per la qual el govern espanyol es nega a reconèixer el conflicte basc i es mostra indiferent davant l'anunci de pau d'ETA, n'hi ha prou de veure el perjudici polític que la negociació li causaria a Euskadi. De moment, en les pròximes eleccions, tornaria al lloc que veritablement li correspon per voluntat de la societat basca: l'oposició. Qui té por de la pau?

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

L'Euskafi del PP, una mentida més: El 96% dels pares tria escolaritzar els fills en Èuscar

La tesi del PP segons la qual el PNB havia segrestat l'educació basca i imposat l'èuscar a contranatura cau pel seu propi pes. En el primer any del nou sistema de matriculació, que ha de 'garantir la llibertat d'elecció de les famílies', només el 3,9% dels pares de nous alumnes ha escollit una educació íntegrament en castellà, mentre que el 96% dels nous alumnes triaran models bilingües o íntegrament en èuscar. Només 732 alumnes s'han acollit a estudiar només en castellà pels 18.456 que ho faran en la llengua pròpia del País Basc. A més els canvis forçats per l'executiu López han provocat problemes de matriculació a una cinquantena de pares que volen escolaritzar en èuscar, mentre que els problemes entre aquells que volen educació espanyola han estat pràcticament inexistents.

Tal com explica Deia, les preferències lingüístiques dels bascos continuen clares, independent de les polítiques i els discursos que promou l'aliança PSE-PP des d'Ajuria Enea. Fins ara, el PP acusava els successius governs del PNB d'imposar l''adoctrinament nacionalista' des de les escoles.

Segons les dades del Departament d'Educació del Govern Basc, el 96% de les matrícules de nous alumnes han triat el model B (bilingüe) i el model D (únicament en basc), mentre que només el 3,9% ha escollit l'alternativa en castellà, el que signifiquen 732 matrícules en castellà, 4.135 pel model bilingüe i 13.559 pel model únicament en èuscar.

Els problemes de matriculació, només en l'èuscar

Per altra banda, el Departament d'Educació també s'ha referit a les sol·licituds no ateses per falta de plaça, i en total se'n comptabilitzen 47 pels models B i D per només 6 incidències entre els qui volen estudiar en castellà. Aquest fet demostra que no existeix cap tipus de marginació cap als pares que volen escolaritzar en castellà a Euskadi, ans al contrari, els pares que volen escollir models èuscars són els que pateixen dificultats.

Amb les dades oficials es tanca la polèmica iniciada pel PP basc, que tot i la seva escassa representació electoral manté una posició de privilegi al Govern, després d'acusar durant setmanes als centres privats de no facilitar aules per aplicar-hi el model espanyol. Finalment s'ha demostrat que la decisió dels centres era l'adequada, perquè en cap cas ha estat necessari obrir aules a l'espanyol degut a la demanda inexistent.

directe.cat

Un 61% dels bascos, contra el pacte PSE-PP

Un 61% dels bascos està en desacord amb el pacte entre PSE-EE i PP per dotar d'estabilitat el nou govern presidit per Patxi López, respecte d'un 20% que s'hi mostra d'acord, mentre que un 49% qüestiona la legitimitat de la nova majoria, respecte del 34% que rebutja aquest qüestionament, segons les dades recollides en l'últim Euskobaròmetre corresponent a maig del 2009 i presentat avui pel seu director, Francisco Llera.

Segons l'enquesta, feta a 1.200 persones de més de 18 anys, entre el 18 de maig i 5 de juny, el desacord majoritari amb el pacte entre socialistes i populars destaca entre els nacionalistes (86%) i l'electorat de l'anterior majoria (des del 75% d'EB al 92% d'EA), a més dels abstencionistes (60%).

El pacte, en canvi, és ben vist entre els considerats no nacionalistes (33%) i l'electorat del PP (74%), UPiD (78%) i, en menor mesura, els socialistes (43%). Destaca, en aquest cas, la divisió de l'electorat socialista a favor (43%) i en contra (32%), així com la dels no nacionalistes (33% i 41%, respectivament).

Els que neguen la legitimitat al govern de Patxi López destaquen entre els nacionalistes (73%) i l'electorat de l'anterior majoria, a més dels abstencionistes (47%). Per contra, els que l'avalen estan entre els no nacionalistes (52%), i l'electorat socialista (74%), popular (67%) i d'UPiD (56%).

avui.cat