Benvolgut Sr. Jordi Pujol,li adreço aquesta en resposta al seu article: "ÉS EL MOMENT DE FER-NOS RESPECTAR " , publicat amb data 02.11.2008 a Notícies de Ràdio Catalunya.
És una llàstima que fins al cap de tants anys no sigui el moment de fer-nos respectar, no s’ha plantejat que potser aquest és un dels motius pels que no ens han respectat mai?. Creu que realment el què més ens ha de preocupar sigui la governabilitat d’espanya? No creu que on hauríem de posar l’accent català és a Catalunya?
Ens diu que aquestes “indicacions i propostes apareixen després d'un període --perllongat en el temps, i que encara dura-- en el qual la manca de respecte, la incomprensió profunda i una manera de fer molt barroera han estat en el rerafons de l'actitud mostrada des d'Espanya envers Catalunya, la seva gent i les seves iniciatives legítimes. i que: “no hi ha hagut només un desacord profund, sinó unes actituds de rebuig, d'engany i de menyspreu envers Catalunya. I amb la sensació que la confrontació actual té com a objectiu no només l'Estatut, no només el finançament, sinó fets bàsics d'identitat com la llengua i tot allò que signifiqui reconeixement com a país”. I que: ARA les coses han arribat a un punt de desconsideració i d'incompliment tan greus que hem de respondre que primer un país s'ha de saber fer respectar.../... És el moment de fer-nos respectar.
El que resulta xocant i del tot incomprensible és que tenint en compte tot això, vostè segueixi el joc espanyolista. Amb tots els respectes Sr. Pujol, em sembla que no ha trobat el Nord, o potser el seu nord no coincideix amb el d’una Catalunya realment respectada: lliure i sobirana. No se si es degut al fet d’haver governat o es que sempre ha sigut així, però resulta evident que vostè (també) se sent espanyol (“Espanya, és a dir, la resta d'Espanya”) i pot ser que això condicioni la seva catalanitat.
Sr. Pujol, que vol dir fer-nos respectar: fer cara d’enfadat i .. peix al cove?. És hora de madurar, ja ho veu on ens ha portat l’espanyolisme que suposa acceptar ser una part d’espanya, cal ser conscients de que només ens respectaran si ens han de tractar com a iguals, un país opressor mai respectarà un país sotmès. Ens hem de fer grans, ens ho hem de creure i pensar només en Catalunya, que els espanyols s’ho muntin el millor que puguin, però nosaltres tenim la feina per fer a casa nostra: exercir la nostra sobirania.
Sr. Pujol, vostè és gat vell i ho sap, en espanya no hi tenim res a fer, amb espanya, si ens posem d’acord, si. Miri dintre seu, interroguis i decideixis, encara hi és a temps de passar a la història d’aquest país amb lletres d’or. Vostè te encara molta capacitat de liderat i de convocatòria. Decideixis a encapçalar un ampli moviment per la sobirania. Ara és l’hora. Ens hem de fer respectar i no ens respectaran sinó saben qui som.
Ens diu que aquestes “indicacions i propostes apareixen després d'un període --perllongat en el temps, i que encara dura-- en el qual la manca de respecte, la incomprensió profunda i una manera de fer molt barroera han estat en el rerafons de l'actitud mostrada des d'Espanya envers Catalunya, la seva gent i les seves iniciatives legítimes. i que: “no hi ha hagut només un desacord profund, sinó unes actituds de rebuig, d'engany i de menyspreu envers Catalunya. I amb la sensació que la confrontació actual té com a objectiu no només l'Estatut, no només el finançament, sinó fets bàsics d'identitat com la llengua i tot allò que signifiqui reconeixement com a país”. I que: ARA les coses han arribat a un punt de desconsideració i d'incompliment tan greus que hem de respondre que primer un país s'ha de saber fer respectar.../... És el moment de fer-nos respectar.
El que resulta xocant i del tot incomprensible és que tenint en compte tot això, vostè segueixi el joc espanyolista. Amb tots els respectes Sr. Pujol, em sembla que no ha trobat el Nord, o potser el seu nord no coincideix amb el d’una Catalunya realment respectada: lliure i sobirana. No se si es degut al fet d’haver governat o es que sempre ha sigut així, però resulta evident que vostè (també) se sent espanyol (“Espanya, és a dir, la resta d'Espanya”) i pot ser que això condicioni la seva catalanitat.
Sr. Pujol, que vol dir fer-nos respectar: fer cara d’enfadat i .. peix al cove?. És hora de madurar, ja ho veu on ens ha portat l’espanyolisme que suposa acceptar ser una part d’espanya, cal ser conscients de que només ens respectaran si ens han de tractar com a iguals, un país opressor mai respectarà un país sotmès. Ens hem de fer grans, ens ho hem de creure i pensar només en Catalunya, que els espanyols s’ho muntin el millor que puguin, però nosaltres tenim la feina per fer a casa nostra: exercir la nostra sobirania.
Sr. Pujol, vostè és gat vell i ho sap, en espanya no hi tenim res a fer, amb espanya, si ens posem d’acord, si. Miri dintre seu, interroguis i decideixis, encara hi és a temps de passar a la història d’aquest país amb lletres d’or. Vostè te encara molta capacitat de liderat i de convocatòria. Decideixis a encapçalar un ampli moviment per la sobirania. Ara és l’hora. Ens hem de fer respectar i no ens respectaran sinó saben qui som.
Salut i independència.
Joan Contijoch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada