Denunciàvem la setmana passada les maniobres del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per salvar de la crema financera les constructores espanyoles. Amb tot, els forats de Sacyr o d'Acciona segurament no els permetran mantenir les participacions a Repsol i Endesa, tal com desitja la Moncloa. Però l'ofensiva econòmica de Zapatero va a més i ara ha posat el punt de mira en el sector automobilístic. Qui està executant el pla és el seu braç dret en política econòmica, Miguel Sebastián. Antic assessor del president a la Moncloa, l'ara ministre d'Indústria és conegut en els cercles econòmics madrilenys com a 'Miguel Se-va-a-hostiar'.Però, fora bromes, el pla de Sebastián pot ser funest per Catalunya. Ho denunciava el diumenge en un brillant article a l'AVUI l'exvocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena. L'advocat independentista relatava la reunió que Sebastián va tenir a París amb la cúpula del grup Renault-Nissan, en què s'haurien pactat retallades a Catalunya a canvi que a les fàbriques espanyoles s'augmentés la producció. El resultat és ven visible aquests dies als carrers de Barcelona. Els treballadors de Nissan protestant per l'expedient de regulació que pot acabar amb 1.500 treballadors catalans al carrer, mentre a les plantes de Valladolid i Palència es preparen per a noves contractacions.
Deia López Tena en l'article que d'espanyols "sempre n'hi ha uns més iguals que els altres. No falla mai: a l'hora de pagar els catalans són espanyols, però a l'hora de rebre només són catalans". D'aquí l'ofegament històric que pateix l'economia catalana per culpa de la pressió que exerceix l'Estat.
És clar que la culpa de tot plegat, no només és del ministre Sebastian. La manca de poder de Catalunya és un fet. El nostre país no té cap dels poders polítics que definia en un assaig polític que va ser best-seller el nord-americà Robert Kagan. Ni tenim el poder dur dels estats, capaços d'exercir la força o imposar-se per damunt de les seves pròpies lleis quan cal, ni tenim el poder tou, aquell que legitima un país a actuar i provoca que els altres el respectin, independentment de la mida del seu exèrcit.
I és que si una cosa demostra, per exemple, l'incendiari article de The Economist aquesta setmana és la impotència d'aquest govern. Tot i que és legítim que expressi la seva indignació amb l'articulista, que sembla haver fet un màster a El Mundo o l'ABC, la veritat és que el tripartit no ha sabut explicar-se ni a Catalunya ni al món. Espanya, i no només a través de la 'Brunete mediática', ha aconseguit imposar el seu relat, el d'un país modern, amb esportistes que triomfen, que pateix l'abús dels territoris perifèrics, només dedicats a fer la guitza amb les seves "rareses" lingüístiques, polítiques i culturals.
Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada