La insistència en el debat de la negociació per la possible millora del finançament del Principat ha propiciat un esbiaixament en l’acció política de bona part de l’independentisme nacional. El segrest, de fet, de qualsevol altra consideració, de plantejar-se qualsevol altra hipòtesi que ens dugui a avançar en el procés d’emancipació, no fa sinó aprofundir en la dispersió ideològica del sobiranisme i demostrar, de nou, la nostra supeditació al ritme que ens marquen des d’Espanya.El millorament del finançament, tot i ser absolutament necessari, no pot desviar-nos de la nostra única solució: la independència. Perquè no hem d’oblidar que, finalment, els nostres recursos seguiran en mans espanyoles igual que la nostra capacitat de decisió.
És per això que sorprèn la facilitat amb què, tant des de formacions polítiques com des de la societat civil, uns i altres s’han afegit a un debat que, sigui quin sigui el resultat, afebleix clarament les posicions sobiranistes: si acaba malament, com tothom preveu, perquè haurem cremat un altre dels pocs cartutxos que ens resten en unitat política i mobilització ciutadana; si, per un incert, acabés mitjanament bé, perquè donaria aire a l’estol d’unionistes que ara s’han quedat sense arguments per defensar la nostra submissió a Espanya, alhora que acontentaria la tebior d’un catalanisme mesell que defuig el conflicte com gat escaldat.
Alertem doncs que el finançament, que l’Estatut, no són en cap cas la solució que la nostra nació necessita. Que la classe política i les institucions facin la seva feina, avui, negociant amb Espanya tan bé com puguin. La feina de l’independentisme, dels qui creiem en un futur lliure pel nostre poble, és seguir treballant per la independència. Només la constitució d’un estat propi, i no pas un pedaç a un finançament vassall, pot permetre’ns de construir una societat que pugui assegurar el benestar a tots els catalans.
criteri.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada