Ahir es va celebrar l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs, en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom. L’acte va ser eminentment emotiu però també marcadament reivindicatiu. Amb la participació d’intel·lectuals i artistes de diferents àmbits, es va recordar la figura del filòsof, polític i sacerdot, com també és va emfatitzar el valor del seu llegat, que ara estudia i difon la fundació Xirinacs.
L’homenatge al que sovint és anomenat el Gandhi català va ser fruit del poble català i per a aquest, de fet, es va lamentar l’absència de representants polítics que per coherència potser hi haguessin hagut d’assistir. Només el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va fer-hi acte de presència com a membre del govern i en forma d’acte oficial. Però també hi varen assistir Anna Simó, Jordi Portabella, Àngel Colom, Uriel Bertran i Marina Llansana.
La celebració que va arrencar amb la representació d’una manifestació violentament reprimida pels grisos, va comptar amb la intervenció del periodista Josep Puigbó, qui va fer notar que l’acte no era retransmès per cap mitjà català “la qual cosa significa”, digué, “que tenim mitjans oficials però no públics”. També intervingué Mossèn Josep Dalmau, sacerdot i escriptor, que destacà la dignitat de la controvertida mort que ell escollí, i la comparà amb la mort de Jesús. L’escriptor Víctor Alexandre subratllà de Xirinacs la seva vessant més política, i va fer un salt a l’actualitat “on paraules com referèndum, autodeterminació són criminalitzades” i va animar a seguir l’exemple del pensador.
Arcadi Oliveres cità una de les seves frases més conegudes: “lluitarem contra els forts mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”, i digué de Xirinacs que és una figura per als catalans per a la seva defensa de la lluita no violenta, per la seva coherència i perquè “tota la seva vida ha estat una veritable lliçó”.
També l’historiador Oriol Junqueras li dedicà un discurs que recità de memòria i visiblement emocionat des del primer pis, digué que el millor homenatge que li podem fer és “prometre que nosaltres també passarem el relleu i viurem per Catalunya i tot allò que representa de pau, justícia i amor”.
Un vídeo va transmetre l’opinió d’altres personalitats que varen voler posar el seu granet de sorra a l’homenatge. Entre les diverses intervencions la música d’Elèctrica Dharma, Obrint Pas, Feliu Ventura, Aramateix o Maria del Mar Bonet va acompanyar una vetllada que va cloure amb el Palau dempeus cantant els Segadors amb la Coral Sant Jordi.
Per a veure més fotografies de l'acte podeu consultar l'apartat de Fotografies de Tribuna Catalana.
L’homenatge al que sovint és anomenat el Gandhi català va ser fruit del poble català i per a aquest, de fet, es va lamentar l’absència de representants polítics que per coherència potser hi haguessin hagut d’assistir. Només el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va fer-hi acte de presència com a membre del govern i en forma d’acte oficial. Però també hi varen assistir Anna Simó, Jordi Portabella, Àngel Colom, Uriel Bertran i Marina Llansana.
La celebració que va arrencar amb la representació d’una manifestació violentament reprimida pels grisos, va comptar amb la intervenció del periodista Josep Puigbó, qui va fer notar que l’acte no era retransmès per cap mitjà català “la qual cosa significa”, digué, “que tenim mitjans oficials però no públics”. També intervingué Mossèn Josep Dalmau, sacerdot i escriptor, que destacà la dignitat de la controvertida mort que ell escollí, i la comparà amb la mort de Jesús. L’escriptor Víctor Alexandre subratllà de Xirinacs la seva vessant més política, i va fer un salt a l’actualitat “on paraules com referèndum, autodeterminació són criminalitzades” i va animar a seguir l’exemple del pensador.
Arcadi Oliveres cità una de les seves frases més conegudes: “lluitarem contra els forts mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”, i digué de Xirinacs que és una figura per als catalans per a la seva defensa de la lluita no violenta, per la seva coherència i perquè “tota la seva vida ha estat una veritable lliçó”.
També l’historiador Oriol Junqueras li dedicà un discurs que recità de memòria i visiblement emocionat des del primer pis, digué que el millor homenatge que li podem fer és “prometre que nosaltres també passarem el relleu i viurem per Catalunya i tot allò que representa de pau, justícia i amor”.
Un vídeo va transmetre l’opinió d’altres personalitats que varen voler posar el seu granet de sorra a l’homenatge. Entre les diverses intervencions la música d’Elèctrica Dharma, Obrint Pas, Feliu Ventura, Aramateix o Maria del Mar Bonet va acompanyar una vetllada que va cloure amb el Palau dempeus cantant els Segadors amb la Coral Sant Jordi.
Per a veure més fotografies de l'acte podeu consultar l'apartat de Fotografies de Tribuna Catalana.
Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada