Un cop més l’alcalde de Sant Cugat del Vallès ha demostrat com és el seu catalanisme tremolos i d’aparador menyspreant aquella bandera que significa la llibertat i la sobirania de la nostra nació.
Us recomano llegir les seves manifestacions fetes a Radio Sant Cugat:
Us recomano llegir les seves manifestacions fetes a Radio Sant Cugat:
amb un ventall d’excuses inacceptables com “desconeixia aquesta campanya”, "es tracta d’una bandera de partit i no de país” i de tics dictatorials com “òbviament Sant Cugat no s’hi afegirà”.
Això si, el 11 de setembre farà la “comedieta” davant el monument de Rafel Casanova i s’omplirà la boca de catalanisme.
-------------------------------------------------------------
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d’agost de 2007
Jaume Massanés i Papell
--------------------------------------------------
ARTICLE DE VICTOR ALEXANDRE
A mesura que s'acosta l'Onze de Setembre va creixent el nombre de municipis que se sumen a la iniciativa promoguda per la Comissió 100 anys d’estelada (http://www.estelada.cat/main.asp?opc=1) per tal que durant la Diada Nacional de Catalunya els ajuntaments del país facin onejar únicament la bandera independentista dissenyada el 1919 a partir de la primera gràfica que se'n té i que data del 1908. El creador d'aquesta bandera va ser Vicenç Albert Ballester(http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0422802) , president de la Unió Catalanista, dissolta el 1936, i impulsor, després de la Primera Guerra Mundial, del Comitè Pro Catalunya per difondre la demanda d'entrada del nostre país a la Societat de Nacions sota el patronatge del president nord-americà Woodrow Wilson.
Wilson havia donat a conèixer els seus famosos "catorze punts" per assentar les bases d'una pau justa i duradora i propugnava, entre altres coses, la renúncia dels estats a les seves pretensions colonials i la creació -aquest era el catorzè punt- d'una Societat de Nacions que, com sabem, va ser l'embrió de les Nacions Unides. Malauradament, els aliats europeus, especialment França, es van oposar a alguns d'aquests punts i Wilson, per bé que va aconseguir fer realitat el darrer, no va tenir més remei que renunciar al conjunt del seu programa. Catalunya, per tant, va veure frustrades les seves aspiracions d'independència -després vindria un nou i fallit intent comandat per Francesc Macià amb els fets de Prats de Molló-, però la bandera es va mantenir. El seu disseny fusionava els quatre pals tradicionals amb el triangle blau i l'estel blanc i evoca la simbologia cromàtica dels ideals de la revolució francesa i també els de la bandera de Cuba, antiga colònia espanyola fins a la seva independència el 1898. El triangle blau, que representa el cel, és una al·legoria de la humanitat i l'estel blanc encarna la llibertat.
Wilson havia donat a conèixer els seus famosos "catorze punts" per assentar les bases d'una pau justa i duradora i propugnava, entre altres coses, la renúncia dels estats a les seves pretensions colonials i la creació -aquest era el catorzè punt- d'una Societat de Nacions que, com sabem, va ser l'embrió de les Nacions Unides. Malauradament, els aliats europeus, especialment França, es van oposar a alguns d'aquests punts i Wilson, per bé que va aconseguir fer realitat el darrer, no va tenir més remei que renunciar al conjunt del seu programa. Catalunya, per tant, va veure frustrades les seves aspiracions d'independència -després vindria un nou i fallit intent comandat per Francesc Macià amb els fets de Prats de Molló-, però la bandera es va mantenir. El seu disseny fusionava els quatre pals tradicionals amb el triangle blau i l'estel blanc i evoca la simbologia cromàtica dels ideals de la revolució francesa i també els de la bandera de Cuba, antiga colònia espanyola fins a la seva independència el 1898. El triangle blau, que representa el cel, és una al·legoria de la humanitat i l'estel blanc encarna la llibertat.
Entre els adherits a la campanya 100 anys d'estelada -de moment en són quinze, però la xifra creixerà força després de les vacances d'agost quan els consistoris celebrin el ple de setembre- hi ha quatre capitals de comarca -Vilafranca del Penedès, Les Borges Blanques, Figueres i Ripoll- i els municipis d'Arenys de Munt, Bellprat, Calldetenes, Cardedeu, Llançà, Manlleu, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze de Besora, Santa Eugènia de Berga, Tona i Vilassar de Mar. En aquest darrer, fins i tot el PSC hi ha donat suport. Evidentment es tracta d'una acció de caràcter simbòlic que no altera en absolut la política municipal, però precisament per això, perquè no va contra ningú i només commemora uns fets històrics molt significatius del nostre país, cap ajuntament governat per una força catalanista hauria de cometre l'error de passar a la història per haver-s'hi oposat.
http://www.victoralexandre.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada