PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

10 de juny 2010

El missatge de fons d'Adéu, Espanya ?

Han sorgit algunes veus no espanyolistes que desaproven diversos aspectes del documental Adéu, Espanya?, de Dolors Genovès. Aspectes relatius a l'enfocament del tema, al seu tractament, a l'ús dels Playmobil, als episodis històrics que narra, als elements importants que no esmenta o al fet de no aprofundir en el grau d'autonomia de les nacions comparades -Catalunya, Escòcia, Quebec i Grenlàndia- per mostrar-ne les diferències. Però el cert és que es tracta d'un treball excel·lent contra el qual la discrepància només pot oposar-hi allò de "jo l'hauria fet d'una altra manera". Jo mateix, per exemple, potser hauria incidit en alguns aspectes que Genovès ha obviat, però el documental és seu i tota autoria mereix un respecte. Sobretot quan aquesta autoria obté un resultat de tanta qualitat com el que ens ocupa. Enhorabona, Dolors. Esplèndida, per cert, la fotografia de Mimmo Pizzigallo.

Però deixant de banda aquestes consideracions i centrant-nos en el contingut del documental, val a dir que la seva virtut principal es troba en la naturalització del tema que planteja. És a dir, en el fet d'abordar el dret a la independència de Catalunya amb la mateixa franquesa, normalitat i desinhibició amb què escocesos, quebequesos i grenlandesos aborden, respectivament, la seva secessió del Regne Unit, del Canadà i de Dinamarca. I és que la crispació malaltissa amb què Espanya viu aquesta qüestió n'impossibilita el diàleg. És la diferència que hi ha entre una democràcia inveterada, com la d'Anglaterra, Canadà i Dinamarca, i una democràcia adventícia, com la d'Espanya. La democràcia es pot institucionalitzar en quatre dies -com s'ha fet a Espanya-, però calen molts anys perquè els democratitzats la interioritzin. El sentit democràtic de la vida és una cultura, i tota cultura, per ser-ho, necessita arrels i les arrels necessiten temps. Per això, mentre els polítics britànics, canadencs i danesos -fins i tot els més conservadors- admeten el dret inalienable d'Escòcia, del Quebec o de Grenlàndia a la independència, els polítics espanyols -fins i tot els més progressistes- no accepten aquest dret. I Catalunya, malgrat la seva profunda cultura democràtica, és víctima d'aquest sentit totalitari de la vida tan espanyol. Per sort, amb una finesa i una elegància extraordinàries, el documental de Genovès posa en evidència tot això, per bé que allò que el fa encara més valuós i reeixit és el missatge subliminar que transmet. Un missatge que dinamita el galdós discurs de la por tot palesant la impossibilitat d'una repressió armada per part d'Espanya contra la independència de Catalunya en el context de la Unió Europea. Espanya està subordinada a les regles del joc que voluntàriament ha signat i cap d'elles no admet l'ús de les armes contra les urnes. Aquesta és la seva condemna i aquesta és la nostra força. Les seves cadenes són la nostra llibertat.

www.victoralexandre.cat

05 de juny 2010

El Govern espanyol amenaça el corredor mediterrani.

Una part de la política són insinuacions, gestos. I són importants perquè ajuden a configurar nous consensos. Dic això perquè la Presidència espanyola del Consell de la UE ha organitzat una trobada informal dels ministres de Transports el 8 i el 9 de juny. En aquesta reunió es debatran els eixos ferroviaris que la Unió considera prioritaris. I per tant, els eixos que rebran finançament europeu. No cal dir que, en plena crisi, tenir o no tenir finançament europeu equival a poder construir l'eix o no. Com sabeu, el Govern espanyol ha demanat d'incloure a la llista de preselecció de projectes prioritaris, d'una banda, l'Eix central pels Pirineus (que travessaria el massís pirinenc per Aragó) i, de l'altra, el Corredor mediterrani. És evident que la Unió haurà de decidir-se per un o per l'altre, per una qüestió de pressupost i d'eficiència logística. I el Govern espanyol, en un gest que ens indica per on poden anar els trets, ha decidit que la reunió dels ministres de Transports de la UE es farà a Saragossa, a la capital de l'Aragó, en una clara declaració d'intencions...

Per més inversemblant que sembli, el Govern espanyol està fent el joc a una opció, la de l'Eix central pels Pirineus, totalment irracional. Perquè és més cara, perquè caldria construir un túnel caríssim d'uns 40 kilòmetres, perquè el desnivell seria molt difícil de salvar, perquè quedaria allunyat dels grans ports (els de Barcelona i València), i perquè l'activitat econòmica és molt més important a la costa mediterrània. L'associació Ferrmed i l'Institut Ignasi Villalonga ho han explicat per activa i per passiva. Si el Govern espanyol no ho entén és, senzillament, perquè no ho vol entendre. Perquè avantposa criteris polítics a criteris econòmics. I perquè vol potenciar Madrid i Castella costi el que costi. És per decisions com aquesta que l'Estat espanyol viu una gravíssima crisi econòmica. I d'exemples no en falten. La xarxa radial de TGV per l'Estat n'és un cas més. Les xifres parlen per si soles: no hi ha cap línia de TGV que sigui rendible. L'Estat espanyol té més kilòmetres de TGV que el francès i, malgrat això, només té un 20% dels passatgers francesos d'alta velocitat.

El futur depèn de nosaltres, i de la nostra capacitat de suprimir el sistema de presa de decisions actual, és a dir, el sistema espanyol de presa de decisions.

directe.cat

01 de juny 2010

Avui fa sis-cents anys que va morir el Rei Martí l'Humà.

Avui fa sis-cents anys que va morir el Rei Martí l'Humà, i pels catalans el començament d'un mal son que encara dura. Amb tot, encara existim, mal que els pesi.
Ara només cal que ens ho creiem, i que, com diu el video, comencem a escriure el tercer capítol de la nostra història.
Feu-ne difusió.

31 de maig 2010

Mobilització a Barcelona


12 de juny a les 18.00 hores.
Marxa des de la Plaça Urquinaona cap al Parlament
 per deixar ben clar que:
AUTODETERMINACIÓ ÉS DEMOCRÀCIA

MANIFEST

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent. Ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.
La voluntat de reconstruir la nació, trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible. Cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans pot defugir, d’ara en endavant, el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català, en el seu camí cap a l'alliberament, ja ha començat.
L’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació”, encara no s’ha realitzat, tot i que aquest punt va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores.
L’exercici del dret d’autodeterminació és la via radicalment democràtica indispensable per tenir eines suficients per abordar, des de les nostres necessitats i amb les nostres pròpies solucions, els principals reptes que tenim:

 Cal acabar amb l’espoli fiscal que patim. Sense sobirania fiscal estem condemnats a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’Estat, que ens espolia més de 22.000 milions d’euros l’any, 60 milions d’euros diaris només al Principat. Cada any surten cap a Madrid 3.000 euros de la butxaca de cada habitant de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen, i ja no tornen. Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible. L’economia catalana s’està dessagnant per culpa del dèficit fiscal i de la manca d’instruments econòmics, legals i laborals propis. La submissió a l’Estat espanyol és un negoci ruïnós insostenible.

 Cal dur a terme unes polítiques justes per a les classes treballadores: jubilacions, pensions, beques d’estudi i dret a la feina; en definitiva, dotar-se d’un marc laboral i de benestar social propi. Només al Principat de Catalunya gairebé 700.000 persones (més d’un 17% de la població activa i gairebé un 40% entre els joves) estan sense feina i la xifra no para de créixer.

 Cal que puguem dissenyar polítiques pròpies i no estar sotmesos a les del govern espanyol, que ara vol fer pagar la crisi als treballadors i pensionistes i retallar, encara més, unes inversions més que necessàries pel nostre país.

 Cal poder decidir també sobre les polítiques d’immigració que més ens convinguin a tots. Només així podrem ser autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació.

 Cal dissenyar polítiques energètiques i d’infraestructures portuàries, connexions ferroviàries, aèries i viàries. Els episodis d’Ascó, de la MAT, del parany del fals traspàs del servei de rodalia de RENFE i de la negativa estatal a traspassar-nos els aeroports demostren aquesta subordinació.

 Cal promoure decididament la llengua i la cultura catalana a fi que siguin una eina de cohesió social i de comunicació dels vells i nous catalans, sense amenaces empresarials ni boicots al mercat cultural i audiovisual dels Països Catalans. En definitiva, hem de garantir a tothom el dret de poder viure plenament en català.

 Cal tenir una veu pròpia al món en el terreny polític, econòmic, lingüístic, cultural, espiritual, sindical i esportiu que ens permeti incidir-hi com a poble lliure, orgullós del nostre passat, amb autoestima pel nostre present i ambiciós cara al futur.

 Cal un aprofundiment de la democràcia i la transparència, obrint vies de participació popular i perseguint les conductes corruptes.


L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ ÉS UN DRET RADICALMENT DEMOCRÀTIC I UNA NECESSITAT INAJORNABLE PER GARANTIR TOTS AQUESTS DRETS I DEURES

PER L’AUTODETERMINACIÓ, LA DEMOCRÀCIA, EL TREBALL I LA SOLIDARITAT

OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!


ADHESIONS A:

Plataforma pel Dret de Decidir
http://www.tenimeldretdedecidir.org/
info@tenimeldretdedecidir.org

Tel. 93 410 31 55 (de dilluns a dijous de 16.00 h a 20.00 h i dilluns i dimecres de 08.30 h a 11.30 h)

19 de maig 2010

'La Vanguardia' valida les dades de la UOC: l'independentisme és a punt de ser majoritari

La macroenquesta de la UOC realitzada al desembre sota la direcció de Miquel Strubell ja va apuntar uns resultats demolidors: el 50,3% de la societat catalana votaria Sí en un referèndum d'autodeterminació. Avui, La Vanguardia ve a confirmar aquests números, situant el suport de la ciutadania catalana a un Estat propi en un 37%, mentre que els partidaris de preservar la unió amb Espanya 'cau' fins el 41%: 'Només quatre punts de diferència i una evolució cridanera si es té en compte que el novembre del 2008 l'avantatge dels que rebutjaven la secessió era de 14 punts i, l'octubre del 2009, d'11.' És per aquest motiu que el diari afirma: 'Males notícies per als apòstols de la involució autonòmica. La teràpia de retallades de l'Estatut està tenint uns efectes secundaris més aviat contraproduents. A dia d'avui, el suport a la independència de Catalunya s'ha situat en la cota més alta dels últims tres anys i, el que és més important, ha retallat distàncies com mai en relació amb les posicions contràries.'

La Vanguardia també revela que és entre els votants del PSC és on hi ha hagut un notable augment del sentiment independentista, passant del 22% de tot just fa dos mesos al 35% d'ara. CiU continua acollint un 40% de votants independentistes i un 40% d'unionistes.

El suport a les consultes independentistes també continua sent majoritari entre la ciutadania de Catalunya, com ja va revelar el mateix diari al març: un 54% hi dóna suport, mentre que només s'hi mostra contrari un 34%.

El Periódico també va donar a conèixer unes dades similars al desembre, quan va informar que el 39% dels catalans votaria Sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya. Llavors, el diari del Grupo Zeta assenyalava que el sentiment unionista era compartit per un 40,6% dels catalans.

Una quarta enquesta que també valida el suport creixent a l'independentisme és la que va encarregar l'encara president del FC Barcelona, Joan Laporta, que concloïa que el 47,3% dels catalans vol un Estat propi.

Directe.cat

14 de maig 2010

ACTE DE SOBIRANIA - Declaració de maig de 2010


Compatriotes,


Després del fracàs estrepitós de l’estat espanyol per sentenciar l’Estatut de Catalunya a cadena perpètua, ara toca l’actuació dels botxins del TC que tractaran d’escenificar una execució sumària de la nació catalana en una mena de festa nacional espanyola tronada i patètica.

Entretant els partits catalans, nacionalistes, federalistes i sobiranistes, és a dir tots els que se suposa que són catalanistes es dediquen, amb gran entusiasme, a reivindicar el dret a decidir sobre quin botxí i amb quins instruments preferim ser ajusticiats.

Davant d’aquest panorama ha quedat clar per tothom, pels desencantats i pels encantats, pel català emprenyat i pels sòmines que fan cara de fàstics quan algú els parla de política. Ja no hi ha terme mig. A Catalunya només tenen futur els independentistes, que s’hauran d’espavilar ràpid per omplir el Parlament amb gent disposada a defensar la terra.

La sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya es va començar a escriure el dia 23 de febrer de 1981, amb un cop d’estat de pandereta, tricorni i olé, que va servir per posar a cadascú al seu lloc. De fet el dia 24, els colpistes varen rebre prou garanties per abandonar pacíficament el Congrés dels Diputats i, des d’aleshores, per més que alguns dels nostres ens vulguin fer creure el contrari, ja o hi pintem res. Manen ells i nosaltres a “seguir creient” com diuen els socialistes.

Per això, des d’ACTE DE SOBIRANIA, ens refermem en el que ja hem dit des que enterrarem el nonat Estatut, el dia de Corpus de 2009 a la plaça de Sant Jaume. La única via plausible per a Catalunya és la declaració unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya. La classe política catalana actual, que coneix perfectament la situació i, tanmateix, continua enganyant el poble de Catalunya amb actuacions i gestos ridículs, que no porten enlloc, ha de ser foragitada democràticament de les institucions de govern i del Parlament.

A data d’avui ja són, 2.300.000 els catalans que han pogut exercir el seu dret a decidir sobre el futur de la nació catalana en la Consulta Popular sobre la Independència de Catalunya que s’ha estès a 458 municipis. D’aquests, són 454.206 (93’40%) els que han optat per votar SÍ a la Independència, contra 20.707 (4’30%) que han votat NO.

A la llum d’aquests resultats, ACTE DE SOBIRANIA, acorda donar suport al procés d’autodeterminació que el poble català ha engegat, treballant en tres eixos:

Primer. Facilitar ajut tècnic i humà als municipis que decideixin fer la Consulta Popular sobre la Independència de Catalunya, fins que tota la nació hagi pogut exercir, sense entrebancs, el seu dret a autodeterminar-se en processos validats per observadors internacionals i sota l’empara de les Nacions Unides.

Segon. Treballar activament, de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, fent costat als partits polítics que incloguin en el seu programa electoral el compromís, clar i inequívoc, de fer majoria per declarar unilateralment la independència des del Parlament de Catalunya.

Tercer. Donar suport al procés de creació de l’Assemblea Nacional de Catalunya com a nou espai polític sobirà, que representi la nació completa a fi d’acompanyar el poble, les institucions democràtiques que el representen i els diversos territoris que configuren la Nació Catalana en tot el procés d’autodeterminació.

Ens atrevim amb aquesta crida a interpel•lar-nos tots plegats sobre el convenciment i el compromís de lluitar des de fora per dur els nostres representants a dins de les institucions i d’entendre que el dins i el fora han de tornar a sentir-se part d’un únic poble català que treballa unit per la seva llibertat.

Finalment, convoquem als catalans decidits, el dia que el TC faci pública la sentència de mort de l’estat autonòmic, a celebrar-ho, junts, a la plaça de sant Jaume de Barcelona i davant de l’ajuntament de cada Municipi, amb una copa de cava, perquè en aquest moment precís els espanyols validen de fet la via cap a la independència de la Nació Catalana.

VISCA LA TERRA LLIURE

Grup Acte de Sobirania