PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

16 de febrer 2010

El PSC vota contra el traspàs del Prat


El PSC s'ha alineat aquest dimarts al Congrés dels Diputats amb el PSOE i el PP per rebutjar una proposició de llei de CiU que pretenia transferir les competències de gestió de l'aeroport del Prat a la Generalitat i que ha comptat amb el suport, insuficient per tirar endavant, de la resta de la Cambra.

El diputat de CiU Pere Macías ha defensat la iniciativa, en considerar que seria positiva per al conjunt de l'Estat, davant la constatació que "l'actual model aeroportuari espanyol està fent aigües per tot arreu".

Macías ha explicat que Espanya és l'únic país del món que es gestiona amb un model centralitzat com el d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), en què no hi ha lloc per a la intervenció dels ajuntaments, les comunitats autònomes, la societat civil, els sindicats, els empresaris o els ciutadans.

La solució és l'acostament als ciutadans, ha argumentat el portaveu de CiU, qui ha destacat la importància de l'aeroport del Prat per dinamitzar l'economia de la comunitat catalana, per la seva repercussió en el Producte Interior Brut (PIB) català.

Ha vaticinat que hi haurà molts debats relacionats amb "operacions de salvament" d'AENA i que continuaran els conflictes amb els veïns, els treballadors, les companyies aeronàutiques i els municipis perquè, segons el seu parer, l'actual model "no funciona".

Els portaveus del PSOE, Francesc Vallès, i del PP, Andrés José Ayala, han rebutjat la proposició de llei de CiU, que han qualificat d'"inoportuna" quan el ministeri de Foment ultima un projecte de llei de gestió aeroportuària.

Vallès ha dit que la iniciativa està pensada "en clau electoral catalana, té molt poc afany constructiu i no pretén forjar un acord, sinó que està plantejada per ser rebutjada". Ha demanat a CiU que retiri la proposició de llei, després de criticar els convergents per no atrevir-se a suggerir una iniciativa semblant durant els vuit anys en què van donar suport al Govern del PP, i els ha instat a esperar unes setmanes per presentar les seves propostes durant el debat del projecte de llei de gestió aeroportuària.
e-noticies

13 de febrer 2010

Espanya manté el veto a la connexió directa de l'aeroport del Prat amb 23 països


Un estudi fet públic al juny de 2009 per la Cambra de Comerç de Barcelona revelava que l'Estat espanyol manté un veto sobre l'aeroport del Prat que impedeix que s'hi pugui operar directament amb 23 països del món com a conseqüència dels tractats bilaterals signats. A pocs dies de la inauguració de la T1, la notícia va generar polèmica fins al punt que el president espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, es va veure obligat a comprometre's a treballar per eliminar les discriminacions al Prat després que ERC amenacés de dur el conflicte davant les autoritats de la competència europees. Sis mesos després, el greuge persisteix i CiU ha presentat una proposta de resolució que insta el Govern a negociar amb l'Estat la modificació d'aquests acords i que la Generalitat participi en les negociacions de futurs acords bilaterals.

El portaveu d'infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, Josep Rull, troba inconcebible que 'el segle XXI hi hagi convenis que impedeixin que l'Aeroport del Prat tingui vols intercontinentals'. Rull troba indignant que 'les companyies espanyoles sempre puguin operar amb sortida i destí a Barcelona, però que les companyies de tercers països estiguin subjectes a operar en els aeroports que s'estableixen en l'acord'. I és que pel membre de CiU 'no n'hi ha prou amb una bona infraestructura' per situar Barcelona en el mapa aeronàutic internacional. A més, ha destacat que és imprescindible tenir el 'ple control' de l'Aeroport del Prat per avançar en aquest sentit.

42 de 80
L'Estat espanyol ha subscrit acords amb un país europeu, sis de l'Amèrica Llatina, onze d'Àfrica, quatre del Pròxim Orient i un d'Oceania on s'estableix que Barajas ha de ser obligatòriament l'aeroport prioritari. Dels 80 convenis bilaterals vigents actualment a l'Estat espanyol només 42 inclouen Barcelona i 15 donen opció a incloure-la si alguna aerolínia hi està interessada. El document de la Cambra exposa que dels 23 convenis que deixen fora Barcelona, 20 inclouen Madrid -13 com a única possibilitat-, però que aquesta situació legislativa no és el principal fre al creixement de l'aeroport de Barcelona, sinó més aviat l'herència que Iberia fos durant 40 anys l'únic operador de transport aeri regular del país.

Els acords bilaterals de serveis aeris són pactes entre dos estats sobirans que regulen el trànsit aeri regular entre ells, excepte entre els països de la UE ja que l'espai aeri està liberalitzat. En absència d'un acord bilateral entre dos estats no es poden establir, entre ells, vols comercials regulars de manera legal. Actualment, Espanya té aproximadament 80 acords bilaterals vigents amb tercers països. I, segons CiU, d'aquests 80 acords, 23 posen traves a un vol amb Barcelona.

N.de la R.

Som com uns ocells engabiats.I per poder volar hem de ser lliures, trencar aquesta gran cadena que es diu Espanya.

Radio Catalunya

09 de febrer 2010

Spain – Europe’s last fascist refuge?


I think every good cause deserves a day like today. A day in which the transparency of the air enables you to see the very last wrinkle of your opponents' sullied face. And this is what today's newpapers have supplied us with. Firstly the astounding news that judge Baltasar Garzón is to be tried for having dared to open up the possibility of investigating the truth about the mass graves and other crimes perpetrated by the Franco regime. But that is not all. The newspapers also inform us that the huge monument honouring the Cruiser Baleares in Palma bay -the pride of Franco's fleet sunk by the Republicans after having shelled thousands of fleeing refugees on the coastal roads of Andalusia- is not to be demolished. It is to be conserved! What an example for today's youth, to be sure! Can you image the same occurring with amonument dedicated to a Fascist-manned warship in any other part of the democratic world? But there is yet more. Today the Basque Parliament (where PP, PSOE and Rosa Diez's clique have the majority allowed them by the suppression of the Basque left) have voted against instating a Truth Commission (such as the ones established by Nelson Mandela in South Africa in the early nineties) to discover the truth about the crimes of Franco.
As you can see, today has been a good day for the cause of democracy and that of Catalonia, which are indeed part and parcel. We may go to democrats the world over and point to Spain's huge democratic deficit without fear that anyone with eyes in their head might fail to perceive it. Europe largely ridded itself of Fascism in 1945. The one place it lives on is in Spain, the capital city of which still has 56 streets bearing the names of Francoist generals. As Euronews said today, who can be surprised that Catalans want to be free of all this? I write because I feel the sooner the whole world knows the truth about Spain, the sooner we can put an end to so much iniquity and sgrace.

Toni Strubell Trueta
Coordinator of the Dignitat Commission, Barcelona, Catalonia - ww.strubell.cat

07 de febrer 2010

El PSC de Cornellà veta un referèndum sobiranista


El PSC de Cornellà fa valer la seva majoria absoluta i s’escuda en un article del Reglament municipal per negar-se a debatre al plenari sobre l’organització d’una consulta sobiranista al municipi.
CiU, ICV, EUiA, Esquerra i el PP estan a favor de portar el debat al plenari, però topen amb l’oposició frontal del PSC, que s’ha negat a admetre a tràmit per tal de ser debatuda al plenari del dia 28 de febrer una moció presentada conjuntament per EUiA, Esquerra, ICV, i CiU que demana “reconeixement i suport a l’entitat Cornellà Decideix per a l’organització d’una consulta popular sobre la sobirania de Catalunya”.

L’alcalde de la ciutat, el socialista Antonio Balmón, ha fet referència a l’article 133 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Cornellà que diu “no es podran presentar mocions sobre assumptes que excedeixin de la competència municipal”.

Des de Cornellà Decideix el seu portaveu Lluís Junyent “lamenta aquesta negativa a debatre sobre aquest tema en un plenari municipal ja que no es tractava d’emetre un posicionament polític sobre l’orientació del vot en aquesta consulta sinó de donar suport a un procés de participació ciutadana que enriqueix la societat, la humanitza i la fa més democràtica tal i com expressa el propi text de la moció”.

e-noticies.cat

02 de febrer 2010

Problema de Reagrupament o problema nacional ?

L’any 2003 vaig escriure les paraules més tristes que he escrit mai. Es troben en el llibre Despullats que vam fer conjuntament Joel Joan i jo i al•ludeixen al nostre poble i a la seva personalitat. Vaig escriure: “Si hi ha un poble al món que té dret a ser independent són els Països Catalans, si hi ha un poble al món que no mereix ser independent són els Països Catalans”. Són paraules molt tristes que expressen l’exasperació davant la nostra capacitat autodestructiva. Ens queixem, amb raó, de la ferma voluntat espanyola i francesa de destruir la nació catalana, però la seva malignitat, la suma de la malignitat d’aquests dos estats, no passa de ser una escopeta de canya si la comparem amb la nostra capacitat per destruir tot allò que aconseguim. Talment com si cada cop que som a punt d’obrir la porta de la llibertat necessitéssim un daltabaix que en justifiqués la renúncia.

Al final del conte L’habitació tancada, de Paul Auster, el protagonista fa aquesta reflexió sobre l’anunciat suïcidi del seu amic Fanshawe: “I tot i així, sota aquella confusió, notava que hi havia alguna cosa massa rumiada, massa perfecta, com si al final l’únic que ell havia desitjat de debò fos fracassar, ni que fos fins a l’extrem de decebre’s a si mateix”. Tres segles de no decidir per nosaltres mateixos ens han configurat una personalitat nacional infantívola, una personalitat insegura, indecisa i inestable que, tot i saber-se biològicament adulta, no es veu amb cor d’assumir les responsabilitats de la maduresa. El problema és que sense maduresa no hi ha llibertat, perquè aquesta última només pot ser reclamada per aquell que ha deixat de ser infant.
Dic això arran dels fets interns de Reagrupament, és clar. Em sembla molt trist, tot plegat. Més que res perquè les il•lusions d’una nació sense Estat són molt febles i proclius al desànim. Mentre que els estats ho aguanten tot, començant per la seva pròpia corrupció, les nacions sense Estat són com les dones en un món laboral androcèntric: per ascendir, estan obligades a demostrar que són més competents que els seus companys masculins. Passa el mateix amb l’independentisme. Les forces immobilistes que controlen el país odien profundament tot allò que fa olor de canvi, la qual cosa obliga els dissidents no sols a tenir principis nobles, cosa lògica, sinó a presentar certificats de puresa i perfecció. Això és injust, sí, però és així. I precisament perquè és així cal anar amb peus de plom per no caure a les urpes dels immobilistes. I qui són els immobilistes? Doncs tots aquells que ara mateix es freguen les mans amb els fets de Reagrupament o que aprofiten l’avinentesa –tan esperada– de blasmar aquesta formació tot pregant a Déu que li llevi la vida.

Jo, però –que sempre he cregut que la nació catalana serà independent malgrat ella mateixa–, tinc la confiança que una assemblea extraordinària aclarirà les coses i calmarà els ànims i que, tot seguit, Joan Carretero continuarà liderant Reagrupament, perquè és amb ell que va néixer i és amb ell que ha crescut com a força desacomplexadament independentista. Cal generositat per part de tots per no malmetre aquest capital, ja que és justament per aquesta raó, perquè no para de créixer, que les forces que més en poden patir les conseqüències fa temps que estan movent els fils per dinamitar Reagrupament de sotamà. Es comprèn, tanmateix, l’angoixa que aquests dies han experimentat milers de persones reagrupades, però no han de patir. Estic segur que Reagrupament, com el pensament català, sobreviurà als seus il•lusos enterradors.

Victor Alexandre - Elsingulardigital.cat