PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

02 d’octubre 2009

Duran i Lleida i el partit del minibús


Josep Antoni Duran i Lleida té l'habilitat d'aparèixer en els mitjans de comunicació com si fos el líder d'una força política equiparable a la resta de les que configuren el Parlament de Catalunya. És a dir, una força que cada quatre anys se sotmet al veredicte de les urnes i que ocupa els escons que la societat li atorga. Duran i Lleida i Unió Democràtica, però, no ho han fet mai, això. Duran i Lleida i UDC, conscients que els seus votants caben en un minibús, no es presenten mai sols a les eleccions, sempre ho fan sota les faldilles de Convergència, perquè saben que en la intangibilitat del seu pes específic rau el secret de la seva pervivència com a partit.
Hom pot dir, tanmateix, que Duran i Lleida acostuma a ser el polític català més ben valorat en les enquestes espanyoles, i és cert. Ho és per dues raons. La primera, ja l'hem dita. Sense CDC tindria difícil la representació parlamentària i, per tant, el seu nom no gaudiria de presència mediàtica. La segona es troba en la seva ideologia. Duran i Lleida és un polític espanyolista de dretes disfressat de senyera que diu tot allò que els espanyols volen sentir amb relació a Catalunya. Duran i Lleida, per exemple, com a bon espanyol, ha criticat Joan Laporta per participar en la manifestació "Som una nació, volem Estat propi" dient que "no tots els socis del Barça comparteixen la tesi de la independència" -com si Laporta, a títol personal, no tingués dret a manifestar-se a favor de la llibertat del seu país- i ha menyspreat el referèndum d'Arenys de Munt fent un judici d'intencions als arenyencs d'altres orígens i afirmant que molts dels immigrants que van votar a favor de la independència només "volien expressar un rebuig a la reacció prohibitiva d'Espanya" (!).
Francament, dient barbaritats com aquestes no és estrany que Duran i Lleida sigui el polític català més ben valorat pels espanyols. Duran és un home que somriu com un babau cada cop que va a Madrid i li diuen "Caramba, José Antonio, tú no pareces catalán". I és que tots els espanyols coincideixen en el mateix: "Si todos los catalanes fuesen como Duran, no habría problema catalán". I tenen raó. Si tots els catalans fóssim com en Duran, ja no seríem catalans, seríem espanyols. Malauradament per a aquests últims -i també per a en Duran-, no tots els catalans tenen ànima d'esclau. Hi ha catalans que, independentment del lloc on hagin nascut, estimen Catalunya i la volen lliure per la senzilla raó que la vida, ja sigui individual o col·lectiva, no té sentit sense llibertat.
Unió Democràtica sap molt bé que no és ningú, políticament parlant. Si ho fos, es presentaria sola a les eleccions. Com ho fa tothom. Però no ho farà perquè ella i Duran es fondrien l'endemà. Per això, si un dia CDC se'n desempallega, Unió i Duran correran als braços del Partit Popular. És el destí del paràsit, viure sempre en el cos d'un altre.

Victor Alexandre

30 de setembre 2009

Pobret Rei Juan Carlos: Només 8.9 milions d'euros per gastar...


En l'anunci dels nous pressupostos generals de l'Estat, notícia bomba: per primer cop en trenta anys, el pressupost destinat a la Casa Reial, perquè el rei i la seva família puguin tirar endavant i pagar totes les seves minces despeses, es congela. Així, els Borbons, en plena crisi, no comptaran amb res més que 8.9 milions d'euros per atendre les seves necessitats. No deixo de preguntar-me la quantitat de coses que es podrien fer amb tots aquests diners i de què serveix que Espanya tingui reis. De reis, els millors són els reis mags. Els altres, han de formar part de les pàgines dels llibres d'història, són cròniques d'altres temps.

És vergonyós que les infantes, el príncep i la seva dona omplin les planes de les revistes del cor, i que el Sr. Juan Carlos vagi dient 'porqué no te callas', mentre contesta de forma maleducada als periodistes en una que altra declaració als mitjans, com la que va fer durant l'estiu a Mallorca, quan se li va preguntar si se sentia segur. No ens molestarem a buscar-ho al Youtube... Sabeu perquè. Perquè en aquests 8.9 milions d'euros que paguem tots els ciutadans de l'estat espanyols hi ha una bona partida dedicada a esborrar sistemàticament de la xarxa els continguts que parlin malament de la Família Reial. Ahir m'ho deia precisament un amic meu de Terrassa, que va participar al primer programa de 'Tengo Una Pregunta Para Usted', de TVE1, amb Zapatero com a protagonista, i que va veure com, sorprenentment, les seves afirmacions antimonàrquiques desapareixien de Youtube la setmana després. La Família Reial té molt de poder, és clar, perquè els ciutadans espanyols així ho volen. A França, van ser llestos i van passar la guillotina fa uns quants segles. Aquí, ja no guillotines, però sí necessiten gent que treballi de veritat i deixi de disputar tantes regates i sortir tant a la premsa del cor...
Per cert, diuen que Déu està emprenyat perquè el Rei d'Espanya sembla ser més important i temut que ell a la pell de toro...

Toni Rabascall - ELEMINDS

23 de setembre 2009

Xerrada – col·loqui de la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació

Primera xerrada – col·loqui de la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació.

El Proper dimecres 30 de setembre tindrà lloc la primera xerrada – col·loqui organitzada per la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació a la sala auditori de la Casa de Cultura a dos quarts de vuit del vespre.
En aquesta primera xerrada els ponents seran en Carles Mora ( alcalde d’Arenys de Munt) i en Xavier Mitja ( membre de la comissió organitzadora de la consulta d’Arenys de Munt). Vindran a explicar-nos la seva experiència personal i política sobre el desenvolupament de la consulta popular celebrada a Arenys de Munt el passat 13 de setembre sobre la independència.


T’hi esperem!
Totes i tots som necessaris!

Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació

Independencia e inmigración, el voto del inmigrante


Los inmigrantes que hemos decidido vivir en el Reino de España “aterrizamos” en una realidad concreta, que esta totalmente determinada por un conflicto histórico entre el Reino de España y las naciones sometidas por LA MONARQUIA borbónica: Galicia: Euzkadi y los Países Catalanes: Catalunya, Valencia, Alacant y las Islas Baleares.

Es lo mismo que les sucede a los inmigrantes que han llegado a Escocia o Irlanda.

Ese conflicto está allí y no podrán desconocer la realidad que les esperaba al llegar, instalada desde hacen siglos.

Ante estos conflictos históricos, en algún momento, la población deberá definirse. Como lo hizo el 41 % de los vecinos de Arenys de Munt el 13 de septiembre. Y entre la población estamos nosotros, los inmigrantes, que en Catalunya representamos mas del 20%.

En la consulta del domingo 13 de septiembre, que ya es una fecha para la historia de Catalunya y del reino de España, todos los vecinos del pueblo estaban habilitados para votar. Todos.Incluyendo a los extranjeros, con o sin permiso de residencia.Los requisitos para votar consistían en tener un documento válido para identificarse: DNI o pasaporte y estar censado en el municipio.

Esta es la realidad. El vecindario de Arenys de Munt, alcalde incluido y la mayoría de las entidades, no discriminaron entre nativos e inmigrantes.

Sencillamente, la consulta estaba destinada a todas las personas mayores de 16 años que estuvieran inscriptas en el padrón municipal.

En Arenys de Munt se consideró a los vecinos, sencillamente: ciudadanos, todos iguales.

ESTADO ESPAÑOL: LO CONTRARIO…Mientras el Estado español nos maltrata, nos margina, nos rechaza en sus fronteras con modos carcelarios y racistas, mientras España continua su política de racismo jurídico e institucional, la sociedad catalana, organizada para reivindicar un derecho tan humano y elemental como es el derecho a expresar su opinión mediante una consulta, nos trata como iguales, nos reconoce nuestros derechos y nos invitan a participar de esta consulta.

Alguien podrá decir que el Estado español es un estado de derecho. Y no es así. Es un estado constitucional, dispone de una constitución. Pero este Reino de España es el único estado del mundo que dispone de una ley de Extranjería. Es decir una norma legal que garantiza con la fuerza de la ley la desigualdad entre las personas. Una ley española que mantiene al inmigrante como a alguien de afuera, como extranjero. Los países serios y mas o menos democráticos disponen de leyes de Inmigración. Es decir leyes que regulan como se entra y como se convierte un extranjero en un ciudadano.

Así las cosas, el Estado español nos lo esta poniendo muy claro.

Si tenemos que elegir entre una Republica catalana, que es todavía una realidad lejana y llena de incertidumbres, con algunos riesgos considerables o el Reino de España, visto el trato recibido como inmigrantes, aun hablando en castellano y sin comprender demasiado el tema histórico de Catalunya, para cualquier inmigrante estará claro.

Lo que ofrece el Estado español ya lo conocemos: desigualdad, maltrato y racismo.

Lo que nos ofrece Catalunya: Igualdad y respeto.

Es un excelente negocio. Los inmigrantes que estén empadronados en Catalunya, si se llega a concretar la Independencia serán Ciudadanos. Esto en lugar de ser súbditos del Rey de España.

Es una oferta imposible de rechazar. Pero hay más aun. Cuando a un inmigrante le pregunten: tú que prefieres, España o Catalunya. Una sola imagen aparecerá en su cabeza: la ley de extranjería española y el trato que nos dispensan.

¿Clarito no?

Visca (viva) Catalunya Lliure (libre)


Diego Arcos - CASAL ARGENTI A BARCELONA

22 de setembre 2009

Moció institucional per la millora de la policia de proximitat

Moció institucional presentada per Jaume Massanés i Papell (Grup Municipal d’ICV-EUiA de Sant Cugat del Vallès) per la millora de la policia de proximitat

ATÈS que ja s'ha dut a terme i consolidat el desplegament dels Mossos d'Esquadra a la nostra ciutat.

ATÈS que s’han incrementat els efectius i els mitjans de la Policia Local.

ATÈS la constant necessitat d’una relació fluida entre societat i Cossos de seguretat que permeti entendre la finalitat i l’objectiu de les actuacions sancionadores de les mateixes i eviti queixes dels ciutadans davant del Síndic de Greuges, altres organismes o mitjans de comunicació.

ATÈS que la Policia Local i els Mossos d’Esquadra necessiten el diàleg i la integració, sobre la base del respecte i la corresponsabilitat de totes les parts: administració, associacions, entitats i ciutadania, han d’estar presents i integrar-se en la comunitat per buscar solucions consensuades i contribuir, en la resolució de possibles conflictes.

ATÈS que quan parlem de model de policia de proximitat no parlem de serveis específics, sinó de la manera com aquests es duen a terme i de l'actitud del policia davant el ciutadà. Es tracta, doncs, de donar un impuls a tota l'organització per orientar-la a la qualitat, a l'esperit de servei, al tracte acurat i correcte amb el ciutadà, a la producció de serveis en benefici de la comunitat i del benestar dels ciutadans, a satisfer la demanda social, etc.

ATÈS que Sant Cugat va signar la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la seva adaptació als municipis” que recull entre altres articles els següents:

Art. XXVI
Les ciutats signatàries fomenten el desenvolupament de cossos de policia de proximitat, altament qualificats, amb missions d’agents de seguretat i convivència.
Aquests agents apliquen politiques preventives contra els delictes i actuen com una policia d’educació cívica.
Art. XXVII
Per tal de facilitar l’exercici dels drets inclosos en aquesta Carta i sotmetre al control de la població l’estat de la seva concreció, cada ciutat signatària crea una comissió d’alerta constituïda per ciutadans i ciutadanes que s’encarregarà de l’avaluació de l’aplicació de la Carta.

Es sol·licita al Ple l’adopció del següent acord:

PRIMER.- Convidar als Mossos d’Esquadra a la seva asistencia a tots els Grups de Treball de Seguretat dels districtes o barris.

SEGON.- Adoptar i adaptar a Sant Cugat les Propostes d’adaptació, d’ordenances i normatives municipals fetes per la Diputació de Barcelona - els drets humans a la ciutat- de data 7 de setembre del 2008:

Incloure en l’instrument regulador que es consideri convenient el compromis d’organitzar els serveis de policia segons els ambits territorials, com ara el barris, que apropin la policia als ciutadans i que afavoreixin el coneixement mutu de la policia i ciutadans.
Promoure que l’actuació de les policies locals s’ajusti als principis que va establir el Congrés de Poders Locals i Regionals en la Resolució 180 (2004), sobre la policia local a Europa.
Que els serveis de policia siguin especialment sensibles a les demandes dels habitants quan assenyalin infraccions i que s’esmercin a donar-hi resposta.
Adoptar el compromís de la policia d’intentar comprendre els motius de descontentament de la població i adoptar-ne les solucions apropiades.
Elaborar un codi de bona conducta que aclareixi les normes de comportament i els principis a seguir per la policia local.
Afavorir una valoració de les capacitats i del paper de la policia local en el manteniment de la seguretat i la prevenció.
Formar els policies en els valors de la Carta i en la seva practica.
Etc....

TERCER.- Continuar treballant per la consolidació del paper de la Policia local de Sant Cugat del Vallès com a policia de proximitat, qüestió cabdal en el model de seguretat ciutadana.

Els agents han d’establir una relació amb les entitats, associacions i els establiments de cada zona per tenir una visió global del sector integrant-se amb el veïnat i implicant-se al seu entorn.
Poden actuar també com suport i complement de l’administració local als barris i districtes amb la tramitació i el seguiment de les deficiències, anomalies de les vies i espais públics.
Com a coneixedors de cada zona han de ser un primer puntal de col·laboració amb les tasques de protecció civil i extinció d’incendis.
Llevat d'en casos excepcionals els agents assignats a cada zona han de ser sempre els mateixos.

QUART.- Establir dintre dels objectius estratègics de l’organització i en els mecanismes d’avaluació de la Policia Local, indicadors i elements que afavoreixin i potenciïn l’acompliment dels principis esmentats d’acord amb les Propostes d’adaptació, d’ordenances i normatives municipals fetes per la Diputació de Barcelona - els drets humans a la ciutat- de data 7 de setembre del 2008.

CINQUÈ.- Constituir en el termini de tres mesos el Consell de Seguretat de Sant Cugat seguint com a model el Consell de Seguretat de Catalunya de creació per part del Conseller d’interior i Relacions Institucionals el 4 de desembre del 2007 , o el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona. D’aquesta manera els ciutadans i altres entitats podran participar en la presa de decisió en temes de seguretat així com en el seguiment dels drets inclosos a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la seva adaptació als municipis d’acord amb el seu Article XXVII .

Sant Cugat del Vallès, 21 de setembre de 2009

20 de setembre 2009

President, de qui ?


Montilla creu que Catalunya necessita "estabilitat" i "seny" i no "radicalismes" com ara consultes sobiranistes
El president ha garantit que mentre ell governi serem "un país seriós, que respectarà les lleis i no farà propostes inviables"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha centrat bona part del discurs que ha ofert durant la Festa de la Rosa del PSC, a Gavà (Baix Llobregat), en la crisi econòmica, i ha advertit que Catalunya no necessita "posicions extremes".

Montilla ha trobat "penós" que el president de CiU, Artur Mas, no s'hagi "ofert a donar suport als pressupostos de l'Estat" i ha remarcat que els nacionalistes estan anant cap a la radicalitat, i que han deixat enrere el seu "esperit constructiu".

En al·lusió a l'exdirigent d'ERC Àngel Colom, ara a les files de CDC, ha criticat que CiU "doni ales a dirigents conversos i pocasoltes" que comparen el PSC "amb els falangistes", i ha etzibat a continuació: "Què s'han cregut aquests? Això és la Casa Gran o és una Xarlotada i un insult?".

També Montilla ha lamentat que la federació nacionalista, en lloc de fer "propostes serioses contra la crisi", se centri en "com treure rèdit de determinades consultes", en referència al recent referèndum d'Arenys de Munt (Maresme). El líder del PSC ha subratllat que CiU planteja "lleis il·legals i inconstitucionals" i ha garantit que mentre ell sigui president, "Catalunya serà un país seriós, que respectarà les lleis i que no farà propostes inviables".

També ha tingut crítiques pel líder del PP, Mariano Rajoy, ja que troba "ben trist" que no faci costat al govern espanyol i no faci aportacions per fer front a la crisi.

avui.cat