Tot a punt per la retallada

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, considera que "el Tribunal Constitucional (TC) té davant seu una de les sentències més difícils de la seva història. El PP va impugnar el text gairebé complet. El TC ha de donar resposta a tot. I crec que està treballant intensament per a emetre la fallada com més aviat millor. Desitjo, sobretot, que sigui una sentència ben fundada en dret".

En una entrevista a La Vanguardia, l'integrant de l'executiu espanyol, manifesta que "el TC té la comesa de pacificar, perquè té l'última paraula. El debat polític pot continuar, però el debat sobre la constitucionalitat quedarà tancat amb el que digui el TC" i afegeix que "la maduresa democràtica dels ciutadans de Catalunya els farà veure que cada poder de l'Estat compleix la seva funció i que tots ells són imprescindibles per a la convivència democràtica. Catalunya assumirà bé la sentència de l'Estatut".

Caamaño veu l'Estatut com "un text substancialment constitucional. No tinc cap dubte. Així ho van veure les Corts, que ho van donar per majoria absoluta" i assegura que el PP "no va ser coherent" al recórrer el text perquè"hi ha articles idèntics de l'Estatut andalús i no van ser recorreguts. Només ho van fer a l'Estatut perquè era Catalunya, per ser el primer o per la situació política d'aquell moment. El PP ha d'explicar per què impugna l'article primer de l'Estatut, quan en el seu moment no es va oposar a un precepte equivalent a La Rioja. Amb l'Estatut han carregat les tintes, han dramatitzat i han dut al límit la tensió entorn d'una reforma que va complir els tràmits constitucionalment fixats".

e-noticies.cat

Primera retallada a la llengua basca

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha suspès cautelarment el contingut dels articles dels decrets d’educació infantil i batxillerat que estableixen l’euskera com a principal llengua vehicular en l’ensenyament a Euskadi. Els dos decrets van ser aprovats a finals de la passada legislatura per l’anterior govern basc, quan el departament d’Educació estava en mans d’EA.

Les dues normes les va recórrer la Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística. La notícia va ser rebuda amb evident satisfacció pel PP. El secretari general del PP basc, Iñaki Oyarzábal, va aplaudir la sentència del tribunal perquè, a parer seu, “conculcaven el dret dels pares a escollir la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills”. En un comunicat va assenyalar que la sentència confirma la “il·legalitat” de les polítiques d’“imposició” de l’euskera.

AVUI.CAT

Crida al poble català ¡¡

CRIDA AL POBLE CATALA!
CAL FER UN ACTE DE SOBIRANIA !PLANTEM-NOS ! DIGUEM PROU!

Compatriotes,S'ha fet evident que la via autonòmica és una via morta, que no duu enlloc ni ens permet avançar i que ens aboca, en definitiva, a desaparèixer com a país i com a poble. Estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la recerca d’una sortida que garanteixi la continuïtat de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera d’interpretar el món.

Des del Grup Acte de Sobirania proposem que sigui el nostre poble qui emplaci els nostres representants polítics a acabar amb aquesta situació d'asfíxia i mort lenta. Per això, fent un pas endavant, us proposem que us afegiu a aquesta crida i materialitzeu el vostre compromís amb el país.

El Grup Acte de Sobirania no és ni una plataforma ni una associació. Som un grup de persones, amb capacitat i experiència en el món associatiu que, sentint-nos hereus de l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, de la Marxa de la Llibertat, de les manifestacions del 2006, el 2007 i de Brussel·les, convoquem el poble de Catalunya a:

Concentrar-nos, el dia de Corpus (11 de juny) a 2/4 de 8 del vespre, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, per escenificar la defunció de la via estatutària i emplaçar els nostres polítics a donar resposta a les nostres demandes, resposta que recollirem el dia 27 de juny al Parlament.

Plantar-nos, el dia 27 de juny a partir de les 5 de la tarda, davant del Parlament, sortint de l'Arc de Triomf, per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció nacional.
Ha arribat l’hora de creure’ns, com a col·lectiu i com a poble, capaços d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que volem saber si comparteixen o no amb nosaltres.

NOMÉS EL POBLE QUE HI VA, HI ARRIBA
UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR

Grup Acte de sobirania

grup@actedesobirania.cathttp://www.actedesobirania.cat/

Gràcies a la gent que va creure amb mi

Davant la sentencia de l’Audiència Nacional que confirma que la piscina okupada pel Pedro J, és d’ús públic reprodueixo l’article que el diputat Joan Tarda ha escrit en el seu bloc.

L’exemple de Joan Puig

Només la família de Joan Puig i els companys del Grup Parlamentari d’Esquerra de la passada legislatura coneixem què li representà enfrontar-se a Pedro J. Ramírez. Nosaltres sabem el calvari que va haver de patir arran d’haver intervingut en l’acció de protesta i reivindicació que van protagonitzar Esquerra i diversos col.lectius de les Illes reclamant el restabliment de l'ús públic de la piscina del director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, a la Costa dels Pins (Son Servera). I quan diem calvari sabem què diem.

En primer lloc, linxament mediàtic amb voluntat de criminalitzar la reivindicació i de ridiculitzar la persona suficients com perquè, d’una banda, ni tan sols pogués caminar pels carrers de Madrid amb seguretat, més enllà de seguiments. I d’altra, la vergonya de veure i viure com alguns (força!) opinadors, tertulians i analistes consagrats de casa nostra (de les televisions públiques i dels diaris catalans) que no s’estaren en cap moment d’afegir-s’hi i, en alguns casos, fins i tot s’hi acarnissaven ab delit de manera miserable (en tinc un bon recull signats per “professionals” de La Vanguardia, l’Avui i El Periódico).

Doncs bé, els jutges de l’Audiència l'Audiència Nacional han resolt que Ramírez no és titular de cap dret perquè la concessió l’havia obtingut l'antiga propietària del xalet i no pas ell. Pedro J. Ramírez, doncs, no és titular de cap piscina en el domini públic de la Costa dels Pins. I així resta anul.lada la regulació que va fer el Ministeri de Medi Ambient, arran de la mobilització duta a terme, perquè el periodista pogués gaudir en exclusiva d'aquesta instal·lació en els mesos de juliol i agost a canvi que fos accessible als estudiants de les escoles de la zona. Aquest resolució, que demostrava de manera fefaent fins a quin punt el propietari era capaç d’acovardir el mateix Ministerio, ara resta, repetim-ho, anul.lada, tot deixant dit clarament els jutges que qualsevol persona pot passejar-s'hi o nedar-hi.

D’aquí ve el renovat compromís nostre d’actuar a Madrid en conseqüència. A través d’una interpel.lació o d’una pregunta en la sessió de control qüestionarem al govern, a la minsitra de Medi Ambient, com actuarà i enllestirà la feina que els companys de les Illes i Esquerra van començar.

Salut, Joan Puig!

Visca el Barça i visca Catalunya lliure !

Els barcelonistes no hi caben de contents i d’il·lusionats. És com si es sentissin transportats en un núvol de cotó fluix, fins tocar el cel mentre els acompanya el só de la marxa triomfal. Fins els qui no som fanàtics cules ens hem emocionat amb el joc d’aquest Barça que et deixa bocabadat per la seva qualitat, bellesa i precisió, aconseguint proeses que semblaven impossibles. En poques setmanes ens han fet vibrar de valent: el 2-6 del Madrid, el passi a final de la Champions i la Lliga.

Però, no ha estat un camí de roses, s’ho han guanyat dia a dia amb el treball ben fet, sobretot els jugadors Algú recorda els plors i les lamentacions de fa un any, quan la seva actuació els havia humiliat fins a extrems ridículs? Valdria la pena analitzar el perquè d’aquest canvi.

El Barça ha aconseguit arribar on és per què hi ha posat il·lusió i esforç, lluitant sense donar res per perdut fins al darrer moment. Els jugadors creien en el que feien i en les seves possibilitats. I perquè hi ha hagut el lideratge d’un entrenador que els ha sabut unir a l’entorn d’un projecte, primant el treball col·lectiu per assolir els objectius entre tots.

Els catalans hauríem d’aprendre d’aquest Barça i, sobretot, els qui n’haurien d’aprendre d’aquesta manera de fer són els polítics dels partits catalans. Si tinguessin clar l’objectiu (Catalunya), prou convicció (creure en les seves-nostres possibilitats), defensessin els nostres drets sense complexos i amb el cap ben alt, i breguessin amb el mateix esperit que el Barça, d’altra manera ens aniria.

Catalunya s’hi juga molt en els temps propers, que seran difícils tant en l’aspecte socio-polític, en relació amb Espanya i l’espanyolisme (caldrà fer front a aliances que volen aigualir la seva personalitat ja prou malmesa. No es respecten els drets dels pobles. El nacionalisme centralista espanyol escomet contra els “nacionalismes perifèrics” i seria ingenu pensar que no intentaran fer a Catalunya el mateix que a Euskadi), com en l’econòmic, per la greu crisi provocada per l’especulació financera i immobiliària, a banda del finançament.

També seran temps crucials pel futur del país, doncs cal encetar una nova etapa cap a la plena sobirania. I els nostres polítics segueixen no veient-hi més enllà de la “ratera”, que és com Salvador Cardús definia l’atzucac en el que es troben atrapats els partits polítics catalans. Per això els hi hem d’exigir que siguin capaços de pensar en clau nacional i de liderar el nostre camí cap a la independència.

Si no ho fan caldrà plantejar-nos buscar recanvis i substituir-los per uns que tinguin clar que estem a les portes de viure un moment històric i transcendental: el nostre alliberament nacional. Ajornar l’inevitable no té cap sentit. És inevitable per què no hi ha alternativa, i és possible si ho creiem i actuem en conseqüència. Potser per alguns la independència ara encara és un somni, però si estem convençuts que pot ser realitat, podem aconseguir l’objectiu. Com el Barça. O no?

Joan Contijoch

S'ha acabat la xerrameca ¡¡ Catalans i catalanes ara toca ¡¡

Un convoquem a la roda de premsa del proper 2 de juny a les 19 hores a l’espai Terra Dolça per presentar-vos les accions que properament convocarà ACTE DE SOBIRANIA.

Acció del dijous, 11 de juny (Corpus) a les 19.30h. Concentració i Acte de Sobirania a la plaça Sant Jaume de Barcelona (i a les places més significatives de tots aquells altres municipis on s’organitzi).
Acció que començarà Dissabte 27 de juny, amb una manifestació que sortirà a les 17.00h de l’Arc del Triomf per anar al Parlament i acabarà el dilluns següent. Més endavant us explicarem amb més detall aquesta acció.

CARTA OBERTA A LES NOSTRES INSTITUCIONS
Constatem que l’actual etapa política del nostre país ha entrat en una via de col·lapse del sistema autonòmic estatutari, irreversible i nefast per als interessos de la nació catalana, de tots els catalans i catalanes, sigui quina sigui la seva procedència.

Constatem que l’Estat Espanyol està reforçant les més pures pràctiques del despotisme centralista, aplica un escanyament planificat de la nostra economia i continua amb les pràctiques depredadores i espoliadores de sempre sobre el nostre territori, la nostra cultura i la nostra capacitat de decidir sobre el present i el futur. Qüestions tan sensibles com el finançament i la sobirania fiscal, i les decisions pendents del Tribunal Constitucional són mostres prou definitives d’un fracàs anunciat.

Considerem que estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la sortida d’aquest escenari de confusió i d’impostura on ens han situat les instàncies institucionals i politiques catalanes, fruït de la seva passivitat i irresponsabilitat. Ja és hora que el nostre poble i els nostres governants admetin el fracàs inapel·lable de la via estatutària i proclamin el final d’aquest model polític.

Davant les decisions imminents sobre el finançament i sobre l’estatut, reclamem que els nostres dirigents proclamin la no acceptació de les decisions polítiques d’un tribunal deslegitimat i hostil i la no acceptació de cap més fórmula estatutària perquè significa continuar amb la submissió, l’espoliació i la negació de la nostra personalitat nacional.
Si el nostre Parlament i les nostres forces polítiques volen recuperar la dignitat perduda i la confiança dels catalans, si volen que els considerem encara un referent per al nostre futur i una representació de la voluntat popular, el camí és clar:
QUE FACIN UN ACTE DE SOBIRANIA I PROCLAMIN BEN ALT QUE JA N’HI HA PROU D’ESTATUTS, QUE VOLEM EXERCIR EL DRET DEMOCRÀTIC D’AUTODETERMINACIÓ I DECIDIR EL NOSTRE FUTUR.

PROPERA ACCIÓ
La idea inicial del nostre Grup, era aconseguir una mobilització ràpida i contundent en el mateix moment que el Tribunal Constitucional emetés la sentència sobre l'estatutet, però l'estratègia de l'Estat és donar llargues a l'afer, tot esperant un refredament del Poble. En conseqüència hem decidit que no siguin ells els qui ens marquin el calendari: la primera acció al carrer —a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, i davant altres institucions arreu del Principat— l'hem fixada pel dia 11 de juny, en record del Corpus de Sang dia de l’aixecament dels nostres avantpassats contra l’exèrcit reial.

LA SOBIRANIA, COM LA LLIBERTAT, NI ES DEMANA NI ES PIDOLA: S'EXERCEIX!
S'HA ACABAT LA XERRAMECA! CATALANS I CATALANES ARA TOCA!