PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

30 de juny 2009

Després de l’Acte de Sobirania


"Quan arribi el moment de votar per la llibertat de Catalunya, l’atonia, la intimidació i el desànim desapareixeran de cop i sortiran independentistes de sota les pedres"

Un cop celebrada la mobilització del passat 27 de juny per instar la classe política a fer un Acte de Sobirania i proclamar des del Parlament la necessitat d’arribar a la independència de Catalunya, molts dels qui hi van participar es preguntaran: “I ara què? Què en traurem que vuit parlamentaris, a títol personal, hagin signat la proposta si, com sabem, mai no desobeiran les ordres de la direcció del seu partit? No quedarà tot plegat en una mena d’escenificació estèril?”. Són preguntes legítimes i gens absurdes, certament. I més encara després de veure el tractament que n’han fet alguns mitjans de comunicació. Els lectors de La Vanguardia i d’El País, per exemple, difícilment se n’hauran assabentat i els de l’Avui i d’El Periódico n’hauran tret una informació molt descoratjadora. El primer, en to pejoratiu –com correspon a un diari que defineix el govern espanyol com a “govern central”-, parlava de “carta als reis” i el segon deia que el sobiranisme havia “punxat” perquè els organitzadors “aspiraven a reunir 20.000 persones” i només n’hi havia unes 5.000. Sobre això, tenint en compte que no es tractava d’una manifestació sinó d’un acte de pressió com n’hi haurà d’altres, cal aclarir que ningú de l’organització, més enllà d’un imprudent, esperava pas reunir-hi 20.000 persones. Cal separar, per tant, aquest Acte de Sobirania de les manifestacions multitudinàries del 18 de febrer de 2006 i de l’1 de desembre de 2007, atès que són coses diferents. Tanmateix, com ja va quedar demostrat aleshores, ni tan sols la xifra de mig milió de persones hauria aconseguit que El Periódico considerés rellevant el fet.

Amb tot, ves per on, aquesta minimització periodística demostra l’enuig que provoca tota manifestació pública de dignitat nacional i fins a quin punt ens esperona a perseverar en l’incordi. Cal tenir present que, tot i que l’Administració no va permetre l’ús de micròfons en el tram final, mai no s’havia arribat fins a les portes del Parlament. Per això, si hom té dubtes sobre el valor de l’Acte de Sobirania de dissabte, farà bé de recordar aquestes paraules de Gandhi: “Facis el que facis no servirà de res, però és important que ho facis”. Per altra banda, és obvi que no es poden demanar afirmacions massives de desacomplexament nacional a un poble secularment subordinat de la mateixa manera que no es pot demanar vivacitat a una persona somnolent; però també ho és que quan arribi el moment de votar per la llibertat de Catalunya, l’atonia, la intimidació i el desànim desapareixeran de cop i sortiran independentistes de sota les pedres. Es tracta senzillament de triar una d’aquestes dues opcions, les dues úniques que existeixen: Catalunya Estat d’Europa o perifèria de Madrid.

Victor Alexandre

28 de juny 2009

Deu anys encallats al TC

A més de l’Estatut, el Constitucional té pendents de resoldre 62 temes catalans, el més antic dels quals data del 1998. L'any passat, el tribunal va acceptar a tràmit 25recursos d’inconstitucionalitat i 16 conflictes de competències. Catalunya en va presentar set.

26 de juny 2009

El moviment olímpic no pot honorar falangistes

Sr Juan Antonio Samaranch (el quart per la dreta) a l’acte feixista del 18 de juliol de 1974 (revista Sàpiens, nº 42).

Manifest de la Campanya Internacional per fer dimitir Samaranch de la Presidència d'Honor del Comitè Olímpic Internacional
http://http://www.democracyanddignityinsport.cat/

Benvolgut Senyor/Benvolguda Senyora,

Des de la seva fundació l’any 1894, el Moviment Olímpic -com a expressió de l’esport mundial organitzat- no ha deixat d’insistir en la necessitat que l’esport fos vist com una gran activitat disseminadora de valors ètics i democràtics arreu del món. Els seus documents fundacionals i de principis, inclouen entre aquests valors la germanor, la llibertat i la igualtat entre les comunitats humanes. Així, la Carta Olímpica, en la seva versió promulgada el 7 de juliol de 2007, parla en el seu primer punt del “valor educatiu del bon exemple i el respecte pels principis ètics fonamentals universals”. Alhora, al seu punt segon, estableix que l’esport ha de ser un mitjà per promoure una “societat pacífica preocupada per la preservació de la dignitat humana”. En paral.lel a això, el seu punt 4 destaca que “la pràctica de l’esport és un dret humà”.

Revelacions documentals recents, difoses per la prestigiosa revista d’història “Sàpiens” -amb seu a Barcelona- confirmen ben clarament que Juan Antonio Samaranch, president honorari de l’actual Comitè Olímpic Internacional, té un passat feixista i de clara col.laboració amb el règim totalitari del General Francisco Franco a l’Estat espanyol. Ho confirma sense cap gènere de dubte la fotografia que reproduïm més avall, reproduïda de l’esmentada revista, de la què importants historiadors han avalat la certesa documental. Nosaltres sincerament considerem que aquest fet fa del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional. És per això que us demanem que us adheriu, personalment -o com a entitat- a la campanya internacional per exigir-ne la dimissió immediata. Us ho demanem pel bé de la democràcia i de l’esperit de germanor que ha d’imperar entre els pobles que conformen la gran família de l’esport mundial. Si l'any 1948 l'hongarès Nikolas Hurthy va ser expulsat del C.O.I. per haver donat suport al règim nazi de Hitler i si el 1950 també ho fou l'italà Giorgio Vaccaro per haver donat suport al règim feixista de Benito Mussolini, és lògic que el Sr. Juan Antonio Samaranch també hi sigui suspès ara del seu càrrec de president honorari. No fer-ho seria un insult per a tots els demòcrates i per a totes les víctimes de règims feixistes a tot el món. Voldríem també afegir que en demanar aquesta suspensió ho fem amb el ple suport de l'associació Amical Mauthausen de Barcelona entre d'altres acreditades associacions de Drets Humans.

24 de juny 2009

La Flama del Canigó

Vídeo: http://www.vilaweb.tv/?video=4907
Benvolguts compatriotes!

Des de la sagrada pica del Canigó us arriba infal•liblement la Flama renovada per encendre els Focs de Sant Joan d’enguany.
Aquesta Flama nasqué a la Catalunya del Nord fa mig segle com a prova de voluntat de resistència i d’afirmació nacional. Malgrat l’intent continu de genocidi identitari des del 1659 a les comarques annexades per França mitjançant el Tractat dels Pirineus, uns patriotes rossellonesos volien promoure la consciència nacional a tots els Països Catalans i lluitaren per tal que Catalunya fos reconeguda en una futura Europa federal dels pobles i de les regions.
El 1966 portaren la Flama al Coll d’Ares per esborrar per primera vegada la frontera estatal que ens separa i per agermanar de nou amb una llum d’esperança la resta dels Països Catalans.
Al cap de mig segle les reivindicacions nacionals dels promotors nord-catalans de la Flama del Canigó estan cada vegada més compartides. Cada dia s’alcen veus de personalitats reconegudes per denunciar la subordinació del nostre poble a França i a Espanya i palesar la necessitat d’independència. Fa poc en Joan Solà, nou vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, la nostra Acadèmia nacional, remarcà en una entrevista a l’Avui (8.06.2009) que no ens ha de manar ningú i que no és acceptable que la nostra llengua sigui menys que l’altra i que els altres tinguin més drets que nosaltres perquè, segons ell, això és la mort.
La Flama del Canigó per contra és símbol de vida des de fa 45 anys, de Salses a Guardamar, de Fraga i Andorra a Mao i l’Alguer. És símbol d’unió dels Països Catalans, tal i com proclamà, en rebre-la al juny de l’any passat al Parlament de Catalunya, el president, molt honorable senyor Ernest Benach.
La Flama és la fe en si mateix d’un poble que ha d’aconseguir l’estat propi per tenir les eines jurídiques, polítiques i financeres que li permetin lliurement servar i compartir la seva llengua, la seva cultura, els seus valors mil•lenaris de pau i solidaritat, proclamats ja fa mil anys pel nostre abat Oliba. La Flama és el símbol d’una nació que no vol morir.

Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca Catalunya!

19 de juny 2009

Los seis mitos del nacionalismo lingüístico español


CAS. Vídeo de la conferencia a cargo de Juan Carlos Moreno con el título "La lingüística y el nacionalismo lingüístico español", en el marco de la Jornada 10 años de Filologia Catalana en la UOC.


kaosenlared.net
Veure el video:

http://www.kaosenlared.net/noticia/seis-mitos-nacionalismo-lingistico-espanol

16 de juny 2009

Discurs acte de nomenament com a Regidor de Sant Cugat del Vallès

Sr. Alcalde, companyes regidores i companys regidors, amigues i amics, i públic assistent, molt bona tarda a tots i totes. Si em permeteu, i crec que avui ho puc fer, començaré parlant de mi i de les meves arrels amb Sant Cugat i la seva gent.

Nascut a Barcelona, fill del barri de Gracia, el meu pare ja va comprar als pocs dies de néixer un petit terreny, on ara visc, a Mira-sol -Valldoreix i que en aquell temps estava rodejat de blat i ametllers.

Realment, aquells, eren temps difícils. Ens mancaven la majoria de serveis, i l’administració estava lluny en tots els sentits. Tots els veïns ens coneixíem, ens ajudàvem i fèiem tertúlies improvisades els caps de setmana, al jardí o a l’hort. Així vam començar a gestar, sense que ens n’adonéssim, el que mes tard esdevindrien les Associacions de Veïns o de Propietaris. Érem gent compromesa, participativa i, necessàriament combativa davant d’una administració lenta i, sovint, per no dir sempre, amb deficiències auditives.
Aquestes vivències han marcat des de llavors la meva activitat, la meva implicació i el meu compromís amb la vida associativa i veïnal, així com en la política municipal. Són les que m’han fet un ferm defensor de conceptes democràtics bàsics, com, la participació, el diàleg i la transparència, les que m’han portat a raonar i cosensuar, i les que han conformat la meva manera de relacionar-me, amb la proximitat en el tracte, fugin de supèrbies i prepotències.

Aquesta és una part important del meu bagatge, i que, a partir d’avui, aportaré com a regidor. Entenc la política com la vocació i la voluntat de servei públic. No soc un polític professional ni m’empeny cap altra ambició que no sigui esforçar-me en fer la feina ben feta al servei de la comunitat, es dir, de tots els santcugatencs i santcugatenques, de tots i totes, de Galliners a Collserola i de Roquetes a la Riera de Rubí.

Seguiré sent el mateix veí, amic i company de sempre, amb els mateixos valors profundament arrelats, la mateixa manera de fer i, ben segur, amb el mateixos defectes, que, naturalment, tinc.

Seguiré defensant el diàleg i la participació ciutadana, perquè tal com va dir en Joan Subirats ,Catedràtic de Ciència Política a la UAB, en el II Congrés de Municipis de Catalunya:

"O aconseguim governar amb la gent, o ens governaran els interessos d’alguna gent".

Vinc amb il•lusió renovada i amb moltes ganes de treballar, conscient de les dificultats que comporta estar a la oposició, sobretot, quan qui governa, té la majoria absoluta, i pot caure en les temptacions autoritàries que això pot comportar.

La meva tasca de regidor a la oposició serà sempre constructiva, aportant allò que cregui bo per la nostra ciutat i la seva gent i, si s’escau, establint pons de diàleg per cercar i arribar al consens.

Ara bé, també defensaré fermament els drets de la ciutadania, i denunciaré amb contundència el que cregui incorrecte, tant en el fons com en les formes.

"Un Govern sense una oposició eficaç, és un govern al qual els errors els surten gratis, però molt cars per a la societat".

Per acabar vull agrair a ICV la seva confiança oferint-me la possibilitat de continuar treballant per tots els santcugatencs i santcugatenques, fent-ho, ara, com a regidor independent a les seves llistes. El grau de coincidència amb el programa d’ICV, és molt alt, però, per mi, el més important ha estat comprovar la qualitat humana i el grau d’implicació de tots ells amb Sant Cugat.

Companys i amics, espero saber correspondre a la vostra confiança i estar a l’alçada, tot i que soc conscient, que, tant vosaltres, com els companys i companyes d’ICV que m’han precedit, em poseu el llistó molt alt.

No vull acabar sense manifestar el record molt sentit que tinc de l’amic i company Josep Casadellà. Gran persona abans que polític, treballador incansable i que, de ben segur, m’ajudarà i em guiarà amb un somriure des d’on vulgui que sigui.

Finalment, vull donar les gràcies a la meva família, ja que sense el seu suport, comprensió i paciència durant tants anys, jo no seria avui aquí.

Moltes gràcies.

Jaume Massanés i Papell

14 de juny 2009

Iniciativa porta el fitxatge de Cristiano Ronaldo al Congrés


El diputat i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds al Congrés, Joan Herrera, plantejarà dilluns al Congrés pel "desemborsament econòmic més gran de la història del futbol" referint-se al fitxatge de Cristiano Ronaldo pel Reial Madrid. A més, preguntarà pels deutes dels clubs amb Hisenda tenint en compte aquesta operació i proposarà limitar les retribucions dels esportistes professionals.

Herrera preguntarà "quines mesures portarà a terme el Govern per garantir que els clubs futbolístics sufraguin els deutes pendents amb Hisenda abans de fer el desemborsament econòmic més gran de la història del futbol per un jugador", referint-se a Cristiano Ronaldo, el traspàs del qual es convertirà en el més car de la història després de desemborsar uns 94 milions d'euros.

En aquesta línia, el portaveu d'ICV preguntarà per "l'opinió del Govern" respecte a "les entitats financeres que han donat crèdit a aquesta operació tenint sobretot en compte que a dia d'avui el flux creditici encara no arriba a les famílies i a les pimes". Herrera també presentarà una pregunta dirigida al Govern per saber si l'executiu espanyol "pensa emprendre alguna reforma dirigida a limitar les retribucions dels esportistes professionals" i quins "criteris" seguiria si la resposta fos afirmativa.
e-noticies.cat

Tot a punt per la retallada


El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, considera que "el Tribunal Constitucional (TC) té davant seu una de les sentències més difícils de la seva història. El PP va impugnar el text gairebé complet. El TC ha de donar resposta a tot. I crec que està treballant intensament per a emetre la fallada com més aviat millor. Desitjo, sobretot, que sigui una sentència ben fundada en dret".

En una entrevista a La Vanguardia, l'integrant de l'executiu espanyol, manifesta que "el TC té la comesa de pacificar, perquè té l'última paraula. El debat polític pot continuar, però el debat sobre la constitucionalitat quedarà tancat amb el que digui el TC" i afegeix que "la maduresa democràtica dels ciutadans de Catalunya els farà veure que cada poder de l'Estat compleix la seva funció i que tots ells són imprescindibles per a la convivència democràtica. Catalunya assumirà bé la sentència de l'Estatut".

Caamaño veu l'Estatut com "un text substancialment constitucional. No tinc cap dubte. Així ho van veure les Corts, que ho van donar per majoria absoluta" i assegura que el PP "no va ser coherent" al recórrer el text perquè"hi ha articles idèntics de l'Estatut andalús i no van ser recorreguts. Només ho van fer a l'Estatut perquè era Catalunya, per ser el primer o per la situació política d'aquell moment. El PP ha d'explicar per què impugna l'article primer de l'Estatut, quan en el seu moment no es va oposar a un precepte equivalent a La Rioja. Amb l'Estatut han carregat les tintes, han dramatitzat i han dut al límit la tensió entorn d'una reforma que va complir els tràmits constitucionalment fixats".

e-noticies.cat

05 de juny 2009

Primera retallada a la llengua basca

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha suspès cautelarment el contingut dels articles dels decrets d’educació infantil i batxillerat que estableixen l’euskera com a principal llengua vehicular en l’ensenyament a Euskadi. Els dos decrets van ser aprovats a finals de la passada legislatura per l’anterior govern basc, quan el departament d’Educació estava en mans d’EA.

Les dues normes les va recórrer la Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística. La notícia va ser rebuda amb evident satisfacció pel PP. El secretari general del PP basc, Iñaki Oyarzábal, va aplaudir la sentència del tribunal perquè, a parer seu, “conculcaven el dret dels pares a escollir la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills”. En un comunicat va assenyalar que la sentència confirma la “il·legalitat” de les polítiques d’“imposició” de l’euskera.

AVUI.CAT