PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

27 de maig 2009

Crida al poble català ¡¡




CRIDA AL POBLE CATALA!
CAL FER UN ACTE DE SOBIRANIA !PLANTEM-NOS ! DIGUEM PROU!



Compatriotes,S'ha fet evident que la via autonòmica és una via morta, que no duu enlloc ni ens permet avançar i que ens aboca, en definitiva, a desaparèixer com a país i com a poble. Estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la recerca d’una sortida que garanteixi la continuïtat de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera d’interpretar el món.

Des del Grup Acte de Sobirania proposem que sigui el nostre poble qui emplaci els nostres representants polítics a acabar amb aquesta situació d'asfíxia i mort lenta. Per això, fent un pas endavant, us proposem que us afegiu a aquesta crida i materialitzeu el vostre compromís amb el país.

El Grup Acte de Sobirania no és ni una plataforma ni una associació. Som un grup de persones, amb capacitat i experiència en el món associatiu que, sentint-nos hereus de l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, de la Marxa de la Llibertat, de les manifestacions del 2006, el 2007 i de Brussel·les, convoquem el poble de Catalunya a:

Concentrar-nos, el dia de Corpus (11 de juny) a 2/4 de 8 del vespre, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, per escenificar la defunció de la via estatutària i emplaçar els nostres polítics a donar resposta a les nostres demandes, resposta que recollirem el dia 27 de juny al Parlament.

Plantar-nos, el dia 27 de juny a partir de les 5 de la tarda, davant del Parlament, sortint de l'Arc de Triomf, per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció nacional.
Ha arribat l’hora de creure’ns, com a col·lectiu i com a poble, capaços d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que volem saber si comparteixen o no amb nosaltres.

NOMÉS EL POBLE QUE HI VA, HI ARRIBA
UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR
Grup Acte de sobirania

26 de maig 2009

Gràcies a la gent que va creure amb mi


Davant la sentencia de l’Audiència Nacional que confirma que la piscina okupada pel Pedro J, és d’ús públic reprodueixo l’article que el diputat Joan Tarda ha escrit en el seu bloc.

L’exemple de Joan Puig
Només la família de Joan Puig i els companys del Grup Parlamentari d’Esquerra de la passada legislatura coneixem què li representà enfrontar-se a Pedro J. Ramírez. Nosaltres sabem el calvari que va haver de patir arran d’haver intervingut en l’acció de protesta i reivindicació que van protagonitzar Esquerra i diversos col.lectius de les Illes reclamant el restabliment de l'ús públic de la piscina del director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, a la Costa dels Pins (Son Servera). I quan diem calvari sabem què diem.
En primer lloc, linxament mediàtic amb voluntat de criminalitzar la reivindicació i de ridiculitzar la persona suficients com perquè, d’una banda, ni tan sols pogués caminar pels carrers de Madrid amb seguretat, més enllà de seguiments. I d’altra, la vergonya de veure i viure com alguns (força!) opinadors, tertulians i analistes consagrats de casa nostra (de les televisions públiques i dels diaris catalans) que no s’estaren en cap moment d’afegir-s’hi i, en alguns casos, fins i tot s’hi acarnissaven ab delit de manera miserable (en tinc un bon recull signats per “professionals” de La Vanguardia, l’Avui i El Periódico).
Doncs bé, els jutges de l’Audiència l'Audiència Nacional han resolt que Ramírez no és titular de cap dret perquè la concessió l’havia obtingut l'antiga propietària del xalet i no pas ell. Pedro J. Ramírez, doncs, no és titular de cap piscina en el domini públic de la Costa dels Pins. I així resta anul.lada la regulació que va fer el Ministeri de Medi Ambient, arran de la mobilització duta a terme, perquè el periodista pogués gaudir en exclusiva d'aquesta instal·lació en els mesos de juliol i agost a canvi que fos accessible als estudiants de les escoles de la zona. Aquest resolució, que demostrava de manera fefaent fins a quin punt el propietari era capaç d’acovardir el mateix Ministerio, ara resta, repetim-ho, anul.lada, tot deixant dit clarament els jutges que qualsevol persona pot passejar-s'hi o nedar-hi.

D’aquí ve el renovat compromís nostre d’actuar a Madrid en conseqüència. A través d’una interpel.lació o d’una pregunta en la sessió de control qüestionarem al govern, a la minsitra de Medi Ambient, com actuarà i enllestirà la feina que els companys de les Illes i Esquerra van començar.

Salut, Joan Puig!

25 de maig 2009

Visca el Barça i visca Catalunya lliure !

Els barcelonistes no hi caben de contents i d’il·lusionats. És com si es sentissin transportats en un núvol de cotó fluix, fins tocar el cel mentre els acompanya el só de la marxa triomfal. Fins els qui no som fanàtics cules ens hem emocionat amb el joc d’aquest Barça que et deixa bocabadat per la seva qualitat, bellesa i precisió, aconseguint proeses que semblaven impossibles. En poques setmanes ens han fet vibrar de valent: el 2-6 del Madrid, el passi a final de la Champions i la Lliga.

Però, no ha estat un camí de roses, s’ho han guanyat dia a dia amb el treball ben fet, sobretot els jugadors Algú recorda els plors i les lamentacions de fa un any, quan la seva actuació els havia humiliat fins a extrems ridículs? Valdria la pena analitzar el perquè d’aquest canvi.

El Barça ha aconseguit arribar on és per què hi ha posat il·lusió i esforç, lluitant sense donar res per perdut fins al darrer moment. Els jugadors creien en el que feien i en les seves possibilitats. I perquè hi ha hagut el lideratge d’un entrenador que els ha sabut unir a l’entorn d’un projecte, primant el treball col·lectiu per assolir els objectius entre tots.

Els catalans hauríem d’aprendre d’aquest Barça i, sobretot, els qui n’haurien d’aprendre d’aquesta manera de fer són els polítics dels partits catalans. Si tinguessin clar l’objectiu (Catalunya), prou convicció (creure en les seves-nostres possibilitats), defensessin els nostres drets sense complexos i amb el cap ben alt, i breguessin amb el mateix esperit que el Barça, d’altra manera ens aniria.

Catalunya s’hi juga molt en els temps propers, que seran difícils tant en l’aspecte socio-polític, en relació amb Espanya i l’espanyolisme (caldrà fer front a aliances que volen aigualir la seva personalitat ja prou malmesa. No es respecten els drets dels pobles. El nacionalisme centralista espanyol escomet contra els “nacionalismes perifèrics” i seria ingenu pensar que no intentaran fer a Catalunya el mateix que a Euskadi), com en l’econòmic, per la greu crisi provocada per l’especulació financera i immobiliària, a banda del finançament.

També seran temps crucials pel futur del país, doncs cal encetar una nova etapa cap a la plena sobirania. I els nostres polítics segueixen no veient-hi més enllà de la “ratera”, que és com Salvador Cardús definia l’atzucac en el que es troben atrapats els partits polítics catalans. Per això els hi hem d’exigir que siguin capaços de pensar en clau nacional i de liderar el nostre camí cap a la independència.

Si no ho fan caldrà plantejar-nos buscar recanvis i substituir-los per uns que tinguin clar que estem a les portes de viure un moment històric i transcendental: el nostre alliberament nacional. Ajornar l’inevitable no té cap sentit. És inevitable per què no hi ha alternativa, i és possible si ho creiem i actuem en conseqüència. Potser per alguns la independència ara encara és un somni, però si estem convençuts que pot ser realitat, podem aconseguir l’objectiu. Com el Barça. O no?

Joan Contijoch

20 de maig 2009

S'ha acabat la xerrameca ¡¡ Catalans i catalanes ara toca ¡¡



Un convoquem a la roda de premsa del proper 2 de juny a les 19 hores a l’espai Terra Dolça per presentar-vos les accions que properament convocarà ACTE DE SOBIRANIA.

Acció del dijous, 11 de juny (Corpus) a les 19.30h. Concentració i Acte de Sobirania a la plaça Sant Jaume de Barcelona (i a les places més significatives de tots aquells altres municipis on s’organitzi).
Acció que començarà Dissabte 27 de juny, amb una manifestació que sortirà a les 17.00h de l’Arc del Triomf per anar al Parlament i acabarà el dilluns següent. Més endavant us explicarem amb més detall aquesta acció.

CARTA OBERTA A LES NOSTRES INSTITUCIONS
Constatem que l’actual etapa política del nostre país ha entrat en una via de col·lapse del sistema autonòmic estatutari, irreversible i nefast per als interessos de la nació catalana, de tots els catalans i catalanes, sigui quina sigui la seva procedència.

Constatem que l’Estat Espanyol està reforçant les més pures pràctiques del despotisme centralista, aplica un escanyament planificat de la nostra economia i continua amb les pràctiques depredadores i espoliadores de sempre sobre el nostre territori, la nostra cultura i la nostra capacitat de decidir sobre el present i el futur. Qüestions tan sensibles com el finançament i la sobirania fiscal, i les decisions pendents del Tribunal Constitucional són mostres prou definitives d’un fracàs anunciat.

Considerem que estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la sortida d’aquest escenari de confusió i d’impostura on ens han situat les instàncies institucionals i politiques catalanes, fruït de la seva passivitat i irresponsabilitat. Ja és hora que el nostre poble i els nostres governants admetin el fracàs inapel·lable de la via estatutària i proclamin el final d’aquest model polític.

Davant les decisions imminents sobre el finançament i sobre l’estatut, reclamem que els nostres dirigents proclamin la no acceptació de les decisions polítiques d’un tribunal deslegitimat i hostil i la no acceptació de cap més fórmula estatutària perquè significa continuar amb la submissió, l’espoliació i la negació de la nostra personalitat nacional.
Si el nostre Parlament i les nostres forces polítiques volen recuperar la dignitat perduda i la confiança dels catalans, si volen que els considerem encara un referent per al nostre futur i una representació de la voluntat popular, el camí és clar:
QUE FACIN UN ACTE DE SOBIRANIA I PROCLAMIN BEN ALT QUE JA N’HI HA PROU D’ESTATUTS, QUE VOLEM EXERCIR EL DRET DEMOCRÀTIC D’AUTODETERMINACIÓ I DECIDIR EL NOSTRE FUTUR.

PROPERA ACCIÓ
La idea inicial del nostre Grup, era aconseguir una mobilització ràpida i contundent en el mateix moment que el Tribunal Constitucional emetés la sentència sobre l'estatutet, però l'estratègia de l'Estat és donar llargues a l'afer, tot esperant un refredament del Poble. En conseqüència hem decidit que no siguin ells els qui ens marquin el calendari: la primera acció al carrer —a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, i davant altres institucions arreu del Principat— l'hem fixada pel dia 11 de juny, en record del Corpus de Sang dia de l’aixecament dels nostres avantpassats contra l’exèrcit reial.

LA SOBIRANIA, COM LA LLIBERTAT, NI ES DEMANA NI ES PIDOLA: S'EXERCEIX!
S'HA ACABAT LA XERRAMECA! CATALANS I CATALANES ARA TOCA!

15 de maig 2009

De Primo de Rivera a Mestalla


Mala gestió de la recollida selectiva a Sant Cugat

Una mala noticia:

La recollida selectiva a Sant Cugat només arriba a un 22,8%, vuit punts per sota de la mitjana del Vallès occidental i catorze punts per sota de l’objectiu que marca el govern català per Catalunya.
Sant Cugat del Vallès és la tercera població del Vallès Occidental amb un percentatge de recollida selectiva mes baix, només per sobre de Gallifa i Rellinars.

La fotografia mostra un dels motius: La poca freqüència en el buidatge dels contenidors, concretament aquest contenidor ubicat al carrer Equador de Mira-sol ja fa dies que es troba en aquest estat.
Desprès fan campanyes i demanen la col·laboració ciutadana.
Cal posar fil a l’agulla i recuperar urgentment la Mesa de Residus.
Jaume Massanés i Papell

14 de maig 2009

Ética política i transparência

Segons informa l’article Falta de transparència com a resposta?, que es pot trobar a: http://jaumemassanes.blogspot.com/2009/04/la-falta-de-transparencia-com-resposta.html , en el darrer Ple municipal es va presentar una moció (adjunta a l’article).

Hom diria que, totes les persones que estimen i volen el millor pel seu poble-ciutat (al marge les seves preferències partidistes o ideològiques), volen una administració pública, entesa com a servei públic, es dir de servei al poble, a les persones, amb una gestió eficaç, eficient i d’acord amb unes normes establertes, que evitin fer-ho discrecionalment, i responsable en la gestió, responent de la gestió.

I d’això va la Moció presentada, d’establir i millorar, els procediments, la informació i el control en les contractacions municipals. De fet és una qüestió de transparència. Doncs bé, encara que sigui difícil de creure, va ser rebutjada.

L’equip de govern (CIU) si va oposar, posició que m’ha sobtat, doncs diria que per democràtica, “normal” i ètica, qualsevol demòcrata la podria subscriure a ulls clucs.

En l’Article “ELECCIONS, DEMOCRÀCIA i TRANSPARÈNCIA” publicat al Diari de Sant Cugat, l’abril del 2007, ara fa dos anys, just abans de les eleccions municipals, entre altres coses, deia:

“S’apropen eleccions, .../ la fidelitat s’ha d’aconseguir amb programa, compromís i compliment, i, sobretot, donant comptes i assumint responsabilitats.

.../“voldria introduir uns elements que ajudessin a la reflexió entorn d’una qüestió bàsica de tipus general .../: l’aprofundiment democràtic en l’àmbit municipal.

És inqüestionable que la democràcia ha d’impregnar tot el conjunt de la política municipal, però hi ha dos elements fonamentals per poder créixer en democràcia: la participació i la transparència. Evidentment resulta més complicat (i més conflictiu) instrumentar la participació (entesa com un element de decisió), que no la transparència i, sobretot, si hom planteja la transparència en un àmbit concret, com per exemple, el pressupostari. En aquest aspecte es pot dir que només és una qüestió de voluntat política.

La transparència pressupostària, tot i que no és en si mateixa un element de participació, en el sentit de decidir, si que permet una certa participació, fent el seguiment i el control de com es gasten els diners de tots i de cada un dels ciutadans, informant amb detall del destí del diner públic: quan s’ha gastat per una determinada cosa, on han anat a parar els diners, qui els ha cobrat i perquè. I per tal que tothom pugui saber això, només caldria fer una cosa tan simple com és penjar a la pàgina web, els pressupostos municipals exposats de forma clara i entenedora i, el que és més important, la seva realització!, detallant qui i per a què ha cobrat des del primer a l’últim euro”.

L’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics, és essencial, però això es pot donar en un àmbit autoritari. En democràcia cal, a més, informar a les persones (transparència) i tenir-les en compte (participació), i poc avançarem en democràcia si es nega la transparència. Esperem que no passi el mateix amb el procés participatiu que s’ha engegat des de l’Ajuntament.

Joan Contijoch

10 de maig 2009

Fraude en Euskadi

Lo que está ocurriendo en el País Vasco es un claro ejemplo de cómo degenera un sistema democrático hasta convertirse en un régimen autoritario, controlado por los poderes del Estado, mientras formalmente y de cara a la galería, se presenta como una democracia.
Inicialmente, mediante una vergonzosa instrumentalización del poder judicial, se deja fuera del escenario político electoral legal a organizaciones políticas que, más o menos, representan un 10-12 por ciento de votantes. Y esto se hace aplicando las posibilidades antidemocráticas que permite una ley -la ley de partidos- que rompe todos los moldes y las garantías jurídicas de cualquier sistema democrático.

La importancia de ese 10-12 por ciento de votantes radica en que es decisivo a la hora de configurar una mayoría parlamentaria nacionalista vasca o nacionalista española en el Parlamento vasco. De esta forma, se realizan unas elecciones que dan la mayoría a los españolistas. Unas elecciones que están, obviamente, falseadas y manipuladas, por la prohibición de una de las opciones.

Todo este proceso se complementa, por supuesto, con el mantenimiento de la habitual campaña de represión contra la izquierda abertzale, una represión dirigida no sólo contra los militantes, sino también contra las ideas, las publicaciones y los locales, en un auténtico estado de excepción como los del general Franco.

Lógicamente, todo esto crea una situación de degradación de las garantías judiciales y de los derechos civiles, de corrupción de los más elementales principios democráticos y de predominio de un régimen autoritario y antidemocrático, aplicado por el aparato del Estado.

En estas condiciones, la farsa se consuma con un vergonzoso pacto contra natura entre el PSOE y el PP. Es decir, los dos partidos que en todo el Estado se están acosando y agrediendo constantemente, pactan en Euskadi para remachar la represión del nacionalismo español contra los sectores independentistas.Se han manipulado las elecciones, se ha reprimido a un sector social y político de la población vasca y el Gobierno de Euskadi se lo han repartido entre los nacionalistas españoles del PSOE y del PP. Un ejemplo de lo que está pasando es que la futura presidenta del Parlamento vasco es una dirigente del PP que no sabe euskera y es del Opus Dei.

Al margen de lo que cualquiera pueda opinar personalmente sobre las ideas de la izquierda abertzale vasca y del PNV, es preciso tomar nota de los métodos dictatoriales y franquistas del Estado español en Euskadi. Es una demostración de cómo actúan los aparatos del Estado español cuando se trata de erradicar cualquier disidencia respecto al pensamiento único.

Queda claro que la democracia española es en el País Vasco una pura fachada formal, un engaño, una farsa. El peor error es pensar que el problema es sólo de Euskadi y de los vascos. Porque cualquier día, estos métodos nos los pueden aplicar a todos. Callarse y mirar para otro lado ante lo que está haciendo esta gente es una irresponsabilidad. Esperemos que no tengamos que arrepentirnos por permitir lo que estamos permitiendo.

Antonio Galeote
e-noticies

08 de maig 2009

Els 'nacionales' ja governen a Euskadi

Crec que el PNB hauria d'haver impugnat les passades eleccions basques abans de la seva celebració. Això no hauria evitat que els nacionales ocupessin el govern, però el ressò internacional d'aquesta decisió hauria erosionat encara més la desacreditada imatge internacional de Zapatero. La foto recent que aquest ha suplicat i pagat a Barack Obama, després de la galdosa retirada de les tropes espanyoles de Kosovo, n'és una prova. Com ho és també l'anunci previ a l'esmentada foto de l'enviament d'un batalló de 450 soldats a l'Afganistan. S'ha de reconèixer que el PNB té raó quan diu que el nou govern basc, liderat pel PSE-PSOE, "construirà el seu mandat sobre la mentida, la debilitat i la dependència de Madrid i del Partit Popular", però aquestes paraules no el trauran de l'oposició malgrat que hagi guanyat nítidament les eleccions. Per desgràcia, com deia, va renunciar a denunciar internacionalment el frau electoral que l'Estat espanyol pretenia cometre -i ha comès- a Euskadi i ara se sent perplex, abatut i desconcertat. És el fruit d'un error, perquè hauria de saber que poques coses molesten tant Espanya com la difusió de les seves arbitrarietats. Aquesta, en concret, no sols no la suporta sinó que la tem. I és lògic, perquè amb ella, quan la practiquem, aconseguim dos objectius: difondre la seva naturalesa totalitària i neutralitzar els seus intents d'ocultació de les nacions que té subordinades.
Altament esperançadora, tanmateix, va ser la imatge que va oferir la marxa de celebració de l'Aberri Eguna entre Irun i Hendaia reunint els líders de totes les forces abertzales, inclòs Arnaldo Otegi, i apostant per una estratègia conjunta que permeti avançar vers la sobirania d'Euskal Herria. Ves per on, la tupinada que pretenia aconseguir la definitiva espanyolització dels bascos es pot convertir en una meravellosa apologia de la independència.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat