PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

28 de febrer 2009

Espanya ja no ens funciona

Espanya ja no ens funciona. S'ha acabat, i ja no és només per una qüestió sentimental o històrica. És que no ens funciona. És que d'aquí a 2 dies ens negaran el finançament i d'aquí a 4 qualsevol estatus digne per la via de retallar un Estatut que fins i tot el Parlament espanyol va aprovar. Que no, que ja n'hi ha prou, que ho hem intentat de totes les maneres i no ens n'hem sortit mai, ni amb el PSOE ni amb el PP. Mai.
Vam avançar una mica mentre el nostre desert era tan gros que encara els espanyols es podien permetre deixar-nos avançar. Però quan a la fi han topat la seva idea d'Espanya i la nostra de Catalunya, tota possibilitat, fins i tot retòrica, s'ha acabat. És normal. Són incompatibles el lladre amb el robat, el botxí amb la víctima, l'ocupant i l'ocupat.
És normal. Conceptes com enfortir l'autogovern o el federalisme asimètric són de poble genèticament esclau que es pensa que no es mereix la llibertat. Només una persona que té genèticament interioritzat que és un esclau es nega a ell mateix la condició lliure: i busca excuses asimètriques i enfortides.

L'afegida urgència de la crisi econòmica, i una Espanya que s'ensorra devorada per la mediocritat i la corrupció, escenifiquen amb més claredat encara que la llibertat és l'única via que ens queda, encara que només sigui perquè totes les altres són ja vies mortes. Que un no defensi per principi la seva llibertat i la del seu lloc, sempre m'ha semblat indigne. Que un no defensi la seva més estricta supervivència em sembla directament idiota. Vull dir que pensa bé el que a partir d'ara dius.

Perquè sempre és lamentable que es dubti dels teus principis, però sobretot a partir d'una certa edat, és horrorós que es dubti de la teva intel·ligència.

Salvador Sostres

27 de febrer 2009

La necessitat d'"internacionalitzar el conflicte català"

Els organitzadors de la manifestació que el diumenge 7 de març vol portar 10.000 catalans a Brussel·les en favor de l'autodeterminació nacional han volgut sortir al pas de les declaracions de diversos eurodiputats –Raimon Obiols, del PSC, Ignasi Guardans, de CiU i alejo Vidal-Quadras, del PP– contràries a la convocatòria. El Consell de Deumil.cat ha expressat, per mitjà d'un comunicat públic, la necessitat que s'obri "un debat obert i sincer" sobre el dret a l'autodeterminació i que les posicions expressades per alguns eurodiputats "no fan sinó reafirmar" els objectius de la manifestació.
Així mateix, l'organització de la manifestació convida els parlamentaris catalans a Europa a assistir a la recepció que un grup d'eurodiputats oferirà a una delegació dels manifestants al Parlament Europeu, en el transcurs de la qual es farà lliurament de la carta-manifest de la marxa.
Membres de Deumil.cat han insistit també ha remarcar que han rebut el suport d'eurodiputats com Raül romeva, d'ICV i d'exeuroparlamentaris com Bernat Joan, d'ERC. Les mateixes fonts també han agraït el suport de candidats a les pròximes eleccions com Oriol Junqueras, d'ERC, que hi serà present, o de Ramon Tremosa, de CiU, tot i que en aquest cas s'han mostrat "estranyades pel seu tímid suport". Pel que fa a les declaracions contràries a la marxa, asseguren que "el fet que determinats eurodiputats en parlin ja és un èxit" i insisteixen que el principal objectiu de la campanya Deumil a Brussel·les és "internacionalitzar el conflicte català".
AVUI.cat

25 de febrer 2009

Nota sentencia del TSJ sobre Torre Negra

ICV lamenta la sentència del TSJC que declara nul.la la modificació del PGM acordada pel Govern al 2003 i que preservava el sector de la Torre Negra.ICV valora però de forma molt positiva la majoria d''arguments que s'inclouen en aquesta sentència.Després de l'estudi de la sentència i de la reunió que avui s'ha realizat de la Junta de Portaveus de l'ajuntament de Sant Cugat,que des la formació ecosocialista es valora positivament, ICV vol expressar el següent:La sentència del TSJC representa un pas enrera en la llarga tramitació de la preservació de la Torre Negra però és una oportunitat per fer el darrer i definitiu pas endavant per la preservació d''aquest espai d''interès natural al servei de la nostra ciutat.

Celebrem que la sentència reforci l'opinió que sempre ha mantingut la nostra organització respecte a l'autonomia municipal per ordenar el seu territori i que la propietat no tenia cap dret patrimonial sobre la requalificació donat que les expectatives d''alguns propietaris no generen drets. Aquest aspecte reforça també la defensa que des del nostre grup s'ha manifestat continuament pel que fa a la preservació d''altres espais del nostre terme i que tenen la mateixa qualificació urbanística, com ara Can Busquets i d''altres ambits amb qualificació 21 o urbanitzable no delimitat.

Ara toca treballar amb el màxim d''unitat possible i amb la màxima agilitat per tal de fer possible la preservació total de la Torre Negra.Ens posicionem en contra d''una possible aprovació del PGM que inclogui la reserva d'espais per la construcció de la Ronda Sud, pel seu impacte ambiental i per la seva innecessarietat.

Lamentem la cerimònia de confusió a la que ens han abocat alguns dels propietaris dels terrenys amb la col.laboració d''alguns mitjans de comunicació que no han contrastat les fonts amb la sentència del TSJC. Alhora que demanem que el PP expliqui a la ciutadania el motiu pel qual es va abstenir,trencant la unitat dels partits en aquest tema, en la tramitació del PAU i avui ha estat a la roda de premsa dels portaveus, mostrant una vegada més la seva manca de coherència i de legitimitat per defensar la preservació de la Torre Negra.

Finalment volem ressaltar el nostre suport al treball que s'està duent a terme des del departament de Medi Ambient i Habitatge per tal de declarar Collserola Parc Natural, figura que inclourà els terrenys de la Torre Negra i Can Busquets, entre d'altres, i que ajudarà a que aquest procés acabi com la majoria de la ciutadania vol que és preservant la Torre Negra i rodals i els altres àmbits d''interès natural de Sant Cugat.

Xavier Boix
Portaveu GM ICV-EUiA
Sant Cugat del Vallès
President ICV Vallès Occ.

23 de febrer 2009

Referèndum d'autodeterminació

Malgrat que els socialistes catalans, amb l'excusa de la complexitat jurídica, han intentat dilatar al màxim el procés que ha de fer realitat la llei de consultes populars, sembla que aquesta va endavant. De fet, només resta que l'avantprojecte arribi al Consell Executiu i que, un cop aprovat, aquest el remeti al Parlament. Ha estat un procés llarguíssim, no cal dir-ho, ja que han calgut dos anys i mig des de l'aprovació de l'Estatut, que és d'on sorgeix aquesta llei. N'hi ha prou de recordar que la llei espanyola de referèndums només va necessitar tretze mesos per reeixir. La qual cosa demostra l'al·lèrgia del PSC-PSOE a l'exercici més democràtic d'una col·lectivitat: el dret de ser consultada i el dret de manifestar-se per mitjà de les urnes. Diuen els socialistes que l'independentisme va de baixa -és l'acudit de l'any-, però sempre coincideixen amb el Partit Popular posant pals a les rodes a l'hora de verificar-ho per mitjà d'un referèndum. I és que sense referèndum poden continuar confonent els seus desitjos amb la realitat i somniar en una Espanya impossible que mai no ha existit i que mai no existirà més enllà de la seva imaginació.

És cert que una cosa és que el Parlament català aprovi la consulta i una altra que ho faci l'Estat, ja que és aquest qui tindrà la darrera paraula. És a dir, que, com va passar amb el famós pla Ibarretxe, si l'Estat no autoritza la consulta, aquesta no es pot fer -extrem que palesa encara més la por dels socialistes catalans, ja que ni d'aquesta manera els agrada la llei-, però no importa. Ja sabem que la cultura democràtica espanyola és de primer de bàsica comparada amb la del Canadà, per exemple. Per això el Quebec ha celebrat dos referèndums d'autodeterminació, i en farà un tercer, i Catalunya i el País Basc ho tenen prohibit. Però, com dic, tant se val, perquè tota prohibició d'expressió nominal és un acte de por. Por del pensament aliè, por de la voluntat aliena, por del dret dels altres a decidir per si mateixos. Espanya és un Estat de covardia patològica que necessita recórrer a l'amenaça armada -article vuitè de la Constitució- contra un pronunciament pacífic i democràtic perquè sap que és l'única via per dilatar la seva inevitable desintegració. Un cop aprovada la llei, per tant, n'hi haurà prou que tinguem un govern català capaç de desafiar la negativa estatal i arribar fins al final. La llei espanyola ens dirà que no, no hi ha dubte, però en aquesta vida, i especialment en política, no hi ha res més just que un referèndum, i ja vaig dir en l'homenatge a Xirinacs, al Palau de la Música, que quan la legalitat no és justa és de justícia transgredir la legalitat. El problema de Catalunya és que no té cap líder independentista disposat a fer una cosa així. De fet, no té cap líder en res.

Victor Alexandre

21 de febrer 2009

Espanya és una via morta de la qual cal sortir, perquè no ens porta enlloc

El sociòleg i escriptor Salvador Cardús creu que Espanya és, cada vegada més, una via morta per a les aspiracions polítiques, socials, econòmiques i culturals dels catalans. Per això, considera, en un article a l’Avui, que cal sortir-ne, perquè no ens porta enlloc. Cardús compadeix “els que encara esperen trobar una via d’encaix de Catalunya a Espanya amb l’esperança que pugui arribar a satisfer la dignitat nacional del nostre país, perquè cada dia hi ha proves més contundents de la inviabilitat d’aquell projecte. A hores d’ara, no conec ningú que tingui un projecte de relació que no sigui anar aguantant”.
Històricament, “els intents d’implorar als espanyols que ens en deixessin ser sense haver de renunciar a les pròpies aspiracions nacionals, és a dir, que entenguessin Espanya com una nació de nacions, o una confederació d’Estats, o un Estat plurinacional, o una federació asimètrica de nacions i regions, en definitiva, que fossin capaços d’afegir un plural al seu projecte polític per convertir Espanya en les Espanyes, han estat un fracàs rere l’altre”.

Segons Cardús, qui digui que la Constitució deixa obertes totes les possibilitats “menteix”, ja que “l’únic que garanteix la Constitució és que pugui anar tancant segons sigui la voluntat d’un Estat consubstancialment unitarista”. Cardús creu que “a Espanya, sempre hi acabem fent el passarell”: “Pujol va sobreviure vint-i-tres anys, fent de la necessitat virtut, i sabent que si obria el meló de la reforma la reculada seria d’una gran magnitud. L’optimisme ingenu de Maragall va fer que hi deixés la pell com a president. ERC va perdre la innocència, també a la Moncloa, en quatre escenes de sofà de Zapatero a Carod. Mas arrossega el llast d’un pacte que mai no es complirà. I Montilla, en la intimitat, ja deu tenir inconfessables esgarrifances independentistes”.

Aquesta setmana, diu Cardús, les evidències que Espanya és una via morta per als catalans s’han acumulat: “La Vanguardia, diari gens sospitós de vel·leïtats independentistes, especulava sobre la possibilitat que el Tribunal Constitucional no reconegués el caràcter “nacional” que dóna l’Estatut a l’him­ne, la bandera i l’Onze de Setembre. D’altra ban­­da, ens assabentàvem que les ONG estrictament ca­talanes no podran optar als recursos del 0,7 per cent de l’IRPF”. Però, segons Cardús, “la nova jugada és perfecta per completar un procés annexionista que avança imparable per terra, mar i aire”. D’altra banda, es pregunta el següent: “Algú podria imaginar una Constitució que menystingués uns símbols nacionals que considerés propis? Algú podria entendre que un govern forcés la desnaturalització de la seva societat civil si no és perquè no la considerava pròpia? Algú s’imagina Brussel·les discutint a França la llengua obligatòria de les seves escoles? Què fa la diferència?”. La resposta és, segons el sociòleg, elemental: “tenir una Constitució pròpia, que les fronteres de l’Estat es corresponguin amb les de la societat civil i no al revés i que cap llengua no s’utilitzi per dividir el país o anorrear la pròpia cultura”.

És per tot plegat que conclou el següent: “Si no fos per l’espanyolització mental que naturalitza –i fa invisible– un sistema de dominació injust i indigne, les provocacions permanents de l’Espanya unionista haurien desvetllat, totes soles, la consciència adormida de molts catalans. Si no fos per la xarxa d’interessos que ofereix oportunitats als qui renuncien a la seva condició nacional, la causa espanyola tindria els dies comptats. Si no fos per sentimentalitats difícils de racionalitzar, a hores d’ara serien una gran majoria els qui s’haurien adonat que Espanya és una via morta de la qual cal sortir, perquè no ens porta enlloc”.

Salvador Cardús
Tribuna.cat

17 de febrer 2009

Mocions DEUMIL.CAT aprovades als Ajuntaments


Alforja
Amposta
Arbúcies
Argentona
Besalú
Cabrera de Mar
Caldes de Malavella
Cardedeu
Figaro-Montmany
La Garriga
La Ràpita
El Papiol
Els Hostalets de Pierola
Figueres
Fontcoberta
Juneda
Manresa
Molins de Rei
Olot
Porqueres
Rupià
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Martí de Llémana
Susqueda
Torroella de Montgrí
Valls
Vendrell
Vilabertran
Vilafranca del Penedès
Vilassar de Mar

16 de febrer 2009

La campanya 'Encomana el català'

La Generalitat ha presentat aquest dilluns la seva nova campanya per a la normalització lingüística del català, "Encomana el català", que centra el seu objectiu a canviar els hàbits d'aquells catalanoparlants que canvien d'idioma per comunicar-se en societat.
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha informat en roda de premsa que freqüentment els catalanoparlants canvien de llengua quan es dirigeixen a gent que no els respon en català i que cal corregir aquesta "discriminació".
Segons una enquesta d'usos lingüístics a Catalunya realitzada el 2003, el 70,6% dels quals inicien una conversa en català canvien al castellà després que el seu interlocutor els hagi respost en castellà.
Carod-Rovira ha explicat que mantenint converses en què un dels dos idiomes utilitzats sigui el català s'ajudarà els immigrants a integrar-se a la societat catalana i es fomentarà l'ús del català perquè no es converteixi en una llengua "només parlada pels que la saben parlar", cosa que la convertiria, a la llarga, en "llengua morta".
El Govern ha destinat 229.000 euros a la campanya, que serà difosa per diferents mitjans de comunicació (televisions, ràdios i publicacions) des d'aquesta nit fins al dia 15 de març i, segons el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, s'allargarà tota la legislatura amb diferents activitats.
L'objectiu de la campanya és sensibilitzar els catalanoparlants sobre l'ús públic del català i perquè no donin per fet que no els entendran, ja que el 90% de la població que viu a Catalunya entén el català, segons Joan.
Carod-Rovira ha afegit que "les llengües s'aprenen per immersió social", amb el contacte informal en la vida quotidiana, i que el "to amable, festiu i positiu" de la campanya ajudarà a superar "la predisposició psicològica negativa" d'aquesta correcció lingüística.
En el procés d'ideació de la campanya van intervenir una vintena d'organitzacions empresarials i sindicals, associacions d'immigrants, entitats a favor del català, mitjans de comunicació i institucions acadèmiques.

AVUI.cat

14 de febrer 2009

Catalans que espereu per dir que ja n’hi ha prou ?

Semblava un tema superat, però la realitat torna a posar bastons a les rodes del teixit associatiu català: el govern espanyol planteja ara que les subvencions derivades del 0,7% de l’IRPF, és a dir, de posar la creueta de la declaració de la renda a fins socials, es limiti a les entitats d’àmbit estatal. Si no hi ha marxa enrere, per tant, les entitats que només tenen el seu camp d’actuació a Catalunya no es beneficiaran de les subvencions que estan en mans del ministeri d’Educació i Política Social. En números, això voldria dir que deixarien de rebre l’any vinent més de 30 milions d’euros.
El president de la Taula del Tercer Sector Social, que aplega més de 3.000 organitzacions no lucratives catalanes, Carles Barba, es va mostrar ahir preocupat: “Es torna a repetir l’episodi de fa tres anys amb un nou intent d’estatalitzar del tot la gestió del 0,7% de l’IRPF”. A més, va assenyalar que la maniobra és especialment greu per la situació de crisi que es viu. “Estem en un moment de fortes necessitats socials i el que cal fer és reforçar les entitats”.

És per això que Barba reclama a la Generalitat i als partits polítics catalans que utilitzin totes les estratègies possibles per aturar les intencions del govern Zapatero i per fer valdre les competències en polítiques socials.

En el rerefons hi ha precisament una disputa de competències, perquè Catalunya té interposat un contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional i un recurs al Tribunal Constitucional contra la convocatòria de concessió de subvencions a càrrec de l’IRPF. Totes dues accions es basen en la invasió de competències que fa l’Estat.

Ara l’estratègia de limitar aquestes subvencions a les associacions d’àmbit estatal s’interpreta des de Catalunya com un blindatge a possibles sentències que reconeguin la invasió competencial. Ja fa uns dies que la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, negocia amb el ministeri de Política Social per fer-los entendre la importància de la tasca que fan entitats petites als diferents municipis de Catalunya. “És inadmissible que no puguin accedir a les subvencions”, va indicar la consellera, que va recordar que s’incomplirien diversos articles de l’Estatut i, a més, una moció aprovada pel Congrés de Diputats.

Capdevila va subratllar que Catalunya és la comunitat on més persones marquen l’opció “altres fins d’interès social” a la declaració de la renda. L’any passat, 342 entitats van presentar projectes des de Catalunya per rebre subvencions de l’IRPF.Està previst que dimarts la ministra Mercedes Cabrera informi de la modificació de les bases d’accés a les subvencions a les comunitats autònomes. El canvi, però, no serà vigent fins que es firmi l’ordre.

La història es repeteix: a principis del 2005, el llavors ministeri de Treball i Afers Socials ja va intentar excloure les entitats catalanes, però la mobilització de les entitats, la Generalitat i el partits catalans van aconseguir aturar-ho. Tres anys després, els diputats Carles Campuzano (CiU) i Joan Tardà (ERC) tornen a encapçalar el moviment de denúncia. “Respon a una concepció jacobina, centralista i preconstitucional de la política social de suport al tercer sector”, va lamentar Campuzano. “Intenen imposar un model –va dir Tardà– en què les entitats catalanes acabin perdent la seva independència”.

AVUI.cat

L'Església catòlica recapta 67,5 milions més L’Església catòlica ha recaptat 241 milions d’euros a través de les aportacions dels contribuents a la declaració de la renda de l’any passat. Això suposa, segons va informar ahir la Conferència Episcopal Espanyola, un increment de les recaptacions de gairebé el 40%, és a dir uns 67,5 milions d’euros, en comparació amb el 2007. En termes absoluts, a tot l’Estat hi va haver gairebé 475.000 persones més que van marcar la creueta corresponent a l’Església catòlica.

El model "Sant Cugat" del senyor Recoder ?

La proliferació de centres comercials i de franquícies són una taca d'oli que s'estén per tot Catalunya. Ho dic en el sentit més negatiu del terme. Els primers, perquè maten el petit comerç i deixen els carrers sense vida a mercè d'immobiliàries i d'entitats bancàries; les segones, perquè uniformitzen el món i despersonalitzen les ciutats. Heu vist en què s'estan convertint alguns carrers de Sant Cugat? Les franquícies brollen convençudes que a Sant Cugat es lliguen els gossos amb llonganisses i, com que són les úniques que s'ho poden permetre, paguen lloguers desorbitats. Ningú no pot competir amb elles.

Quin petit comerç es pot permetre el luxe de pagar sis mil euros mensuals pel lloguer d'un local als carrers Santiago Rusiñol o Santa Maria sense veure's obligat a plegar al cap d'un any? I quin incentiu té passejar per carrers plens de botigues amb rètols, aparadors i mobiliari que són exactament iguals a Sant Cugat, a Berlín, a Toronto, a Sydney o a Lima? Ha vist el lector en quin estat de desolació es troba la plaça Barcelona, la de l'antic Ajuntament? Aquesta plaça, que és la més bonica de la ciutat, s'ha convertit en un simple aparcament de cotxes sense el més mínim al·licient. Llevat d'un petit bar, no hi ha ni un sol establiment càlid en tota la plaça. Ni un.

Per això em pregunto si l'Ajuntament n'és conscient i si té algun pla per capgirar aquesta degradació a curt termini. Per començar, podria eixamplar-hi les voreres. En elles només hi ha espai per a una persona, i si en ve una altra en direcció oposada una de les dues s'ha d'apartar. Això sol ja foragita el comerç, cosa que és una llàstima perquè el comerç és vida i la vida són relacions humanes. Podem imaginar-nos el canvi espectacular que faria aquesta plaça si fos zona de vianants? Doncs a què esperem? Estimem la plaça.

Victor Alexandre
http://www.victoralexandre.cat/

13 de febrer 2009

El català guanya al castellà

La llengua catalana supera a la castellana tant a l'àmbit familiar, com a la feina, com amb els amics, segons les dades del CEO. D'aquesta manera, a la pregunta "em podria dir quina llengua parla habitualment a casa?", el 45,8% respon que s'expressa en català, mentre que un 38,1% parla en castellà i el 13,19% utilitza totes dues llengües.
Pel que fa a la llengua parlada a la feina, un 25,5% diu que tria el català, contra un 10,8% que opta pel castellà. Tot i això, una majoria del 46,2% considera que la pregunta "no procedeix". Finalment, a la pregunta "em podria dir quina llengua parla habitualment amb els amics?", un 39,5% respon que parla en català, mentre que un 30% utilitza el castellà. Finalment, un 28,6 utilitza tant el castellà com el català amb els amics.

e-noticies.cat

10 de febrer 2009

Algú es creu que els partits abertzales tenen perill terrorista?

L'escriptora Isabel-Clara Simó ha lamentat en un article d'opinió a l'Avui que "no passa res quan un Estat de la Unió Europea fa una farsa d'eleccions al País Basc, prohibint amb arguments jesuítics tots els partits que fan nosa. I encara diuen que volen governar "para todos los vascos", entenent per "todos" els bascos espanyolistes, si no, per què tapeu la boca als altres i no els deixeu parlar? ¿De debò creieu que algú es creu que tenen alguna perillositat terrorista els partits abertzales?"
"Doncs mira a Galícia: els amants del 'bilingüismo' (que no vol dir que tots parlin dues llengües, i ara!, vol dir jo parlo en castellà i tu ja t'apanyaràs, perquè tens l'obligació constitucional d'entendre'm) van amb pancartes que diuen: 'El gallego es para hablar con las vacas', i tota la premsa dient que uns 'radicals' van atacar aquesta pacífica proposta. Això sí, el PP se sent assetjat pel PSOE. I és que ja no es molesten ni a portar collars diferents", sentència

e-notícies

06 de febrer 2009

Ara toca Brussel·les

Cada dia que passa som més a prop del dissabte 7 de març. 'I què ha de passar el 7 de març?', es preguntarà molta gent.

Doncs el 7 de març és la data en la qual deu mil catalans aniran a Brussel·les a denunciar la situació d'asfíxia que pateix Catalunya, una asfíxia que afecta tots els àmbits de la vida catalana: l'economia, la indústria, les infraestructures, l'educació, la cultura, les polítiques socials i, entre molts altres, els transports i les comunicacions. 'Deu mil a Brussel·les' (www.deumil.cat), per tant, és el títol d'una iniciativa sorgida al marge dels partits polítics amb la intenció de reivindicar davant les instàncies europees el dret de Catalunya a decidir per ella mateixa.

Es tracta d'aparcar les nostres diferències internes com a catalans i concentrar les energies en la internacionalització del conflicte que patim. Els nostres altaveus ja no poden tornar ser els carrers de Barcelona, i encara menys els de Madrid, els nostres altaveus han de ser els carrers de Brussel·les perquè és només allí, a la capital de la Unió Europea, on les nostres reivindicacions poden aconseguir ressò internacional. La manifestació multitudinària del 18 de febrer de 2006 al centre de Barcelona, per exemple, va ser un gran èxit, no hi ha dubte, però ja és història i no ha tingut cap utilitat.

Ara toca Brussel·les. Això significa que la propera manifestació multitudinària de reivindicació nacional catalana s'ha de fer davant les institucions europees, perquè és allà, en qualitat d'europeus, on hem de recordar als demòcrates d'arreu del món el text de la resolució aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides i que diu que 'el dret dels pobles a decidir per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'ésser humà'. Esperem que la representació de Sant Cugat sigui ben nodrida. L'únic que cal fer és apuntar-s'hi.

Víctor Alexandre
Escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat

L’ONU demana al Govern espanyol més garanties per limitar el dret a la participació política

És inacceptable diu, que es prohibisquen “agrupacions que s’han creat amb l’única finalitat de presentar-se a les eleccions i que de les actuacions anteriors, en conseqüència, no es té prova alguna”,L’ONU demana al Govern espanyol més garanties per limitar el dret a la participació políticaEl Relator Especial de l’ONU sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme, Martin Scheinin, ha fet públic un informe en el qual demana al Govern espanyol més garanties processals a l’hora d’excloure a determinades candidatures de la participació en les eleccions, alhora que expressa la seua preocupació per les denúncies de tortures realitzades en període d’incomunicació.

Informe íntegre

05/02/2009 14:09:00.
NOVA YORK-. Martin Scheinin ha arreplegat en un informe de 26 pàgines la conclusions de la visita que va realitzar del 7 al 14 de maig a l’Estat espanyol i a Euskal Herria a fi d’avaluar si les mesures “antiterroristes” adoptades pel govern espanyol afecten als drets humans.

El Relator Especial de l’ONU sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme arriba a la conclusió que “certes definicions jurídiques dels delictes de terrorisme no respecten plenament el principi de legalitat, expressa la seua preocupació per les “al·legacions de tortura i altres maltractaments” realitzats pels detinguts en règim d’incomunicació”, i recomana una sèrie d’actuacions perquè les mesures “antiterroristes siguen plenament compatibles amb les normes internacionals de drets humans”.

Entre les recomanacions, a més de les referides a la definició i a les normes relatives als delictes de “terrorisme”, Scheinin aconsella al Govern espanyol que la il·legalització d’una organització es realitze “en el marc d’un respecte irreprotxable de les condicions requerides per a restringir la llibertat d’associació i d’expressió” i destaca que les mesures que puga adoptar l’Estat per a limitar el dret a la participació política “han de ser de caràcter estrictament excepcional i estar previstes en la llei”.

Així, el Relator Especial propugna “mecanismes jurisdiccionals que oferisquen les garanties processals més rigoroses als destinataris de decisions judicials encaminades a excloure de la participació en les eleccions a determinats candidats per considerar-los vinculats a partits polítics il·legalitzats per les seues connexions amb una organització terrorista”.

Audiència Nacional, incomunicació, torturaScheinin considera que “això revesteix especial importància quan es tracta d’agrupacions que s’han creat amb l’única fi de presentar-se a les eleccions i de les actuacions de les quals anteriors, en conseqüència, no es té prova alguna”.

Una altra de les recomanacions que fa el representant de l’ONU es refereix a l’Audiència Nacional. Demana al Govern espanyol que “considere la possibilitat de traslladar la competència per als delictes de terrorisme als tribunals ordinaris, en lloc de reservar-la a un sol tribunal central especialitzat, l’Audiència Nacional”.

Igualment, recomana a l’Estat que reduïsca el recurs a la presó provisional en els casos associats a la “noció de terrorisme”, demana la “completa eradicació de la detenció incomunicada”, que s’apliquen “sistemàticament” mesures de prevenció de la tortura i maltractaments, i que sempre que “haja motius per a creure que s’han infligit maltractaments, es procedisca a una investigació prompta, independent, imparcial i completa i es duga davant la justícia als autors d’aqueixes infraccions”.

ANNA Notícies

04 de febrer 2009

El 7 de març decidirem ser regió o Estat

www.deumil.cat


El proper 7 de març els ciutadans de Catalunya decidiran què volen deixar escrit en el capítol actual del llibre d'història d’aquest país mil·lenari de la Mediterrània. La iniciativa de portar una flota de deu mil catalans a Brussel·les per demanar el dret a l’autodeterminació no és una manifestació vàcua ni capritxosa, és una oportunitat històrica per navegar cap a un futur diferent, que el poble català faria bé d’aprofitar i considerar amb gran respecte.

Molts ciutadans de Catalunya voldrien tenir l’oportunitat de dir “sí vull” en un referèndum sobre l’autodeterminació que els és negat reiteradament per les fortificacions del govern espanyol. Ara tenen l’oportunitat d’aixecar els braços, picar amb vigorositat a la porta d’Europa i relatar amb detall a aquest gran món que se senten víctimes d’uns injustos procediments jurídics espanyols que no poden combatre.

Tots aquells que tinguin un sincer afecte nacional no podran ser tan ximples de seguir formant part d’aquest espectacle de beneits, deixaran la gandula etiqueta de sobiranistes de sobretaula i mostraran el seu model de virtut digna de lloança regalant un dia de la seva vida a una nació maltractada que demana respecte al cel.

Si l'endemà de la manifestació el pèndol es mou cap el costat de l’èxit hi haurà un abans i un després en la política catalana. La societat civil haurà guanyat la partida als partits polítics, que ,fracassats, es veuran obligats a nodrir-se de nous líders que ja s’estan forjant. Ara bé, si la decepció és el que ens desperta a l’alba següent, aleshores ofegarem centenars d’anys de lluita i d’esforç, ens condemnarem entre els llençols subtils i aigualits de la derrota i alguns prohoms amb somriures còncaus diran: “Ho veieu com només són quatre folls els que volen la independència?”.
Comentaris a l'article:
D'ençà del dia 7 de Març en endevant, quan algú em parli d'Idependència, li preguntaré si va anar a Brussel·les, perquè altrament no cal que'n parlem més. Visca La Terra. !!!!

Catalans, ara podeu deixar de plorar, i "moure el cul". Acció, movilització, Si el Poble Català NO PODEM LIDERAR, NO CAL QUE EN PARLEM MÉS, la nostre mort és segura. Visca La Terra. !!!!

David Moragues, company, estem junts en això, ens veiem a Brussel·les. Que la Llum i la Dignitat òmplint el teu cor. Vagi bé i visca La Terra. !!!!

AVUI.CAT